Ouont El Pie Del Comité Notionál - Fons Sol

Transcript

ba Gellsura ha i sa.t a .q~ e 5 t número PORTANTUEU DE, LA· FEDERA(IO . [AI'ALANA DE .TREBALLADORS, DE .BANCA ·1 .BDRSA ADHERIDA ALA' EEDERA[IO ESPANYOL4· DE IRE8A~LADORS DEL [REDIl I DE. LU FINAH[ES .IUNIO , 6EH~RAL ,R e d a e e f ó : DE IREBALLADORSI 1) e a va II e r 8, 13 pral LLEIDA , Número 2 (38) IDA Novembre 1935 Federal Lo 111c;Ó deis fets Un apoderat d'un important Banc de Barce'ona, ens deja, fa poc temps, en intentar fer-Ii veure el seu;. error en la interpretació del nostre Contracte de Treball: cJo. sobre aquest punt, vaig voler assessorar-me a la rederació de Bancs iBan· quers; peró alla em digueren que podíem obrar amb /libertat de criter; 'puix que mentre les circumstan,eies cens vin.gué de cara» no cal tenir temenfa de que pugui assolir efecte cap reclamació ... Evidentment, per la burguesia les' 'ccircumstemcies. ho han estat sempre de propícies Determinen aixo els factors his/órics. a bastament co neguls, que han donat vida als moderns estats capilalis/es. així com els' 'elemenls coerci/ius em-prats pep a inlpedif1- I/ur c<'!igud'a. Pero reufóNa deIs banquers. aquella expressió de «circunstancies favorables» significa. és clar, que en aquesls moments s'opera una exacerbació de la pressió burgesa, Circumscrivint-nos a..{llguns aspectes del nostre c.am" social-professional aquel/a pressió la veiem a trav?s. precisament, d' tiquelles repetides ccircumslancies». En efecte: quan ha passat un any des del venciment del nos/re 'Contr:acte, ens trobem sense un altre que el substitueixi, que corrigeixi les seves deficieTlcies¡ ,hi ha quatrecentes denúncies per ácomiadamenl, que no sabem a on. ni quan. ni de quina manerd es I'esoldran. deixant·ne de banda moltes al/res que foren rebutjades a la seva presentació. en nom de la . c/egalitat»; exisleix /'anomalia que es Irobin al Minis/eri de Trebafl queja no exis~eix) alguns. centenars d' impugnacions presr>ntades contra e!s escalafons del 1953 i els següenls. No ha estat respectada la jornáda inlensiva ni s'han tingut en cofnpte els drels que assisteixen els cessants de Banca per als nous irgl'essos de oersonal, ni funcionen degudamenl éls Jurats Mixtos, etc. Els qui no paleixin de ceguera crónica, han de copsar com la burgesia actua, ha actuat sempre. en sentil classista. Pero ara, el seu ins/int declas·· se s'afina; sap perfectament la política que li conv.é i també com orientar i endegar el seu cfrQnt comú' per tal de protegir els seus interessos, 1és que la Iluita política nostrada - essencia i imatge de la social s'aguditza. esdevé vibrant, agressivá, El frec a frec que des de 1931 existei v entre les diverses doctrines i matissos político-socials menen a una simplificació de I'ambient, entOl'n ,de les dues influencies cabddls: obrerisme i capitalisme 'Són necessiJries' les delimitacions i les posicions clares i definides. Tots veiem que, quan t altrebal/edor de la ploma. aquest es defineix riJpi dament en sentit concretament obrerista Doncs bé; tot a;,(o, tan aixomatic, hi ha una minoria d'inconscients en la nostra classe, que no sap o no vol- segons els casos- veure· ho cIar Caldra obrir els ul/s, i nosaltres. no ens cansarem mai, encara que arribi a semblar una cantarella, d'insisfir repetidament $.obre el mateix. La percepció clara de que ens m'ovem propulsats per' fets que entren en un plfIdelerminisla. i que no podem fer altramenl que emiJ.rar les tactiques inherents a la nos'tra condició de proletaris, esvaira tot confusionisme i precipitara d'urifJ vegad8' J'enterrament de fonics arcaics'i de falses con-, cepcions. Hom no creura. per exemple, que pugui haver-hi organilzacions que s'orienten d\acord 'ambel criteri d'unes minories més o menys audace:J i capacitades que les dirigeixen, No. La funció coordinadora i dirigent emana. en essencia, de la for;o indubta/Jle de les re81/tats, En tola l!pO~¡¡' a els. corrents d'opinió han estat determinats, principalment. pel fet diario viscu! per les messes. per /(;s coNectivitats, Le~ minories directo/es ho seran mentre sapiguen interpretar aquestes realitats, D'altra manera serien immediatament desborda· des. desolafades. encara que ningú no tingués el propósit concret de prOl'ocar aquesta caiguda. Són els fets els que en moltes ocasions. a despit de la nostra própia voluntot i del pensament general, ens obliguen a situar-nos en un camíjust; més tard. ens donem comple de que aquesta desviació havia estat provtdencial per a nosaltres. Els que-saben adonar-se d'aquesta realitat tenen el deure d'utilitzar-Ia amb finalitats de captació· 'Si hom 8~p "ealilza una labor que ee heai en f'emprament de les experiEmcies i ensenyances haurem avanfat molt en el nostre camí. ouont el PIe del Comité notionál L'anunci de la eonvocatoritl d'un Pié de/.nostle Comi/e Nacional ha desvelJlat en els noslres rngles J'interes que aquesl fet es mereix. lnteres jlstifica! si lenim en compte'/a decissiva impormcia' que indubtablement ha de tenir per a la mstra vida orgiJnica i per a la nos/ra orientació fIIura. El balanf que pot presentar a examen la Co nissió Execuliva, és difícilment superable, si consderem les circumstancies en que s'ha desenvoluprt la seva actuació en aquesta darrera elapa de 1, nostra vida social, sens dubte la més ditícil de ~(tes. Octubre·ens imposa unes obligacions inelubIes, que dicta ven unes consignes que calreco'--l'I.u'e:rhen tal obei'de-s amb lota brillantor. Ene elles ocupa ven un Iloc preeminent. la conserció deis nostres quadres sindicals. tajut moral EL RROPOR IONALI5ME AL5 JURA MIXTOS que no esla sota la seva disciplina. Sera expulAmb motiu de la reforma Salmón a la L1ei de I de ¡'allra organilzació?' Aqui es troba precisaJurals Mixlos, s'ha disculit i leorilzal a bastament enlla clau del problerra. sobre la innovació que hi ha eslar inlrodu'ida eslablinl el drel a intervenir en aquells organismes les Deiern abans, q.ue calia que ens alenguéssim a orga nilzacions palronals o obreres minerililries. En realifal del lIos1re pafs. i aquesla al nostre enlenaqUesta ocasió molls que es diuen democ.rales. i 'e és la següent: Hi han unes organilzacions on perque no? obrerisles, s'han cregut en l'obligació lan agrupals la majoria deIs Ireballadol's de 101 d'aplaudir i elogiar aquella disposició per ,entenpanya, són les organilzacions que inlegren la dre-Ia eminenlmenl cdemocralica», , O, T. Hi ~a una allra organilzadó que fins fa Diuen .ells que és 01011 jusI que aqueJles agrupa· c ha demoslral tenir una potencialilal, que és la cions que per la causa que sigui, no tenen una ad. N, T,. pelO que degul a la seva posició abslenhesi<"> majorilaria, no per aixo han de Irobar-se onisla,per principi (o sigui de no inlervenir els excloses en la inlervenció, deis organi::.mes parita- rgani'smes oticials) no farem esment. Les organitriso fins aqui, la juslificacíó que ells fan de lIur cions que inlegren la U. O. T són doncs les que teoria cdemocrarica». n un pla general han vingul presenlanl batalla a Nosélltres pero, enlenem que aqúesla qüestió no I Espanya, a Ii! patronal fos del ram que fas poI ésser planlejada d'aquesla manera lan senzi- iX€l represen lava per a la burgesia un ob"tacl~ Ila, Cal. eslLldir1r i analilzar el problema lal com es porta nI per al manlenimenl de les seves pO:!liDlanleja en la realilat de la vida social al noslre. ions de privilegio Les organitzacions obreres unip~ís. cades 80la una bandera classisla, cada dia anaven En primer Iloc. la proporcionalital, encara que ,dquirinl un senlillllclic més aCUSd!. L1ur conscien· nominalnienl sigui lanJ per als palrons com per als ia de classe s'anava accenruanl. i apl'enien per lanl ohrers, de fellan sois afecla a les represenlacions saber t~eure el rr¡axim parlit deis organis~es de obreres. Mai no s'ha donat el cas (i é)l perfeclament onciliadó, dolant-lod lan sois el valor que justalógic i explicablé) d'haver-hi lInlagonisme enlre els ent poden lenir, El bloc obrer els resullava mas· palrons Quan s'ha Iractal de defensar lIurs p'rivilea compacle, La seva unificació organica un impegis de' classe. EIs' palrons sostenen' en/re ells, coimenl per a poder dividir lo, Aquella consigna mercialmenl" grdns lIuiles. p'ero davanl les reivinivideix i venceras neces5ilava una nova contigudicácions obreres formen sempre un bloc compac IJI.ció en les represenlacions obreres. 1 ha sorgil, la te I és que I'enemic els és comú. olució en la represenlació proporcional. Oran IroPassa el rnaleix en els rengles r,lJl'crs? No. I e alla per a la pa/ronal! lenim exemples ben eloqüenls que eslan a la memo ria de lols. En realitat doncs, queda demoslra ¡:¡ue el proporcionalisme afecta lan soIs íl la class Ireoall¡jdora, 1 com ¡'afecla? Beneficiant-Ia? Perju , dicanr la? Procurarem ara demoslrar com en sur perjudicada. Sabem com és possible que un voca obrer lraeixi l'acord pres per l' orgaoització qu repre~enta, Pero lambé sabem com I'o'rganitzaci , D~iem Olés amunl que les organirzacions obreres, unificadel5 sola una bandera clasisla (U. O, T,) pOI elimin'ar aquell Ira'idor. de la seva. represenl ¡ , ció, Aixo és possible quan tots els elemenls qu cdda dia anaven lldquirinl un sentit t-aclic Olés acuiniegren I~' represenlació paritaria de penen d'u ~at • .i aquesr és 'el que ara ens gufa per.a impedir un sola organitzacíó. Perqce és evidenl que si l'el triomf a la patronal Volien fer-nos paclar amb els ment lra:idor perlany a l'organilzació minorilari' seus salel'lils, que pomposamenl s'anomenen cantiper' exemple, no sel a pas possible que Ii sigu Ola rxisles». Els anlimal'xisles pero, a hores d'ara aplicege61 per la rTllljorifilria 1:1" un indi esl¡l n e.sborrC'nat.5, ,lí! n051ril él~lilul .ab:lfencioni5Ia _. " . .. ~ancion . . / Propaguen la nostra Premsa Federal _. i económic als nostres companys represaliats, .Calia lambé contenir tot abús. de procedencia governamental o patronal, que pogués restringir les nostres legítimes conquistes. Hem anat endavanl, amb els mitjans al nostre abast, vorejant els múltiples obstacles que ens creava un permanent estat d'excepció, Si no tinguéssim altres pro ves que les exposades, hi hauritl suficienlbase per a justificar la nostra confianfa en la capacitat sindicdl de la nostra classe que lan magníficament sap rcspondre als compromisos contrets en enrolar-se en la nau invicta del proletariat revolucionari. lin j'indJx deIs assumptes a tractlir en aquest PIé, fem hi resaltar dos punls fonamentals. Les mesures a adoptar respecle a la solució deis nos. tres immediats problemes fonamentals - contracte de treball, readmissió d'acomiadals, restabliment de les garanties legals en /' ordre social; qüesrions cooperativistes. mutuaJistes, etc ;, i el trafatcf'unes orienlacions sobre les qualiS es guii; en_ el fUlur, la nostra actuéció en relació amb el problema general del pro/etariat. Sense tractar de minvar importancia a la primera qüestip" concentrem en la segona el nostre major interes, cal' estem qonvenruts de la seva magnitud i segurs de que la resolució deIs primers punts es/ara sempre subordinada als segons. Amb més claredat: entenem que. ep éJquests moments de formidable tensió polí/ico-social, falenció de la classe trebal/adora esta fixada en aquests camps, on s'esta qesenrotllanl una de le8 pugnes més intense.s q¡¡e registra la história, Despres d'una situació que ha servit per aclarir tO! dubte i si{uar els problemes en el seu puntjust, el prolelariat ha comprés clarament que tan soIs PQt confiar en les seves pro_ pies forces. Per lam, de la major o menor cohesió i de la mil/or o pitjor concepcíó deIs nostres problemes depen /'exit fulur. Els banearis senten avui, com a part integrant de la co¡-¡ectivitat que treballa, la preocupació del moment históric que v/vim, i saben que el nostre pervindre ens oferira unes perspecli,ves que guarden exacta reJació amb /'encert que haurem sabur posar en marcar les línies directrius. de la nostra actuació_ ja el nos/re ~V Congrés Nacional es pronuncia en aquest ordre en forma categórica. Després d'aql1ell comici hem viscut una serie de passéllges histories que ens obliguen. almenys. a dedicarlos·hi unes hores de reflexió, Per a nosaltres. tots aques/s passatges no venen més que ha enrobustir els éJcords d'aquell Congrés, els quals. si algún esceptic pogue dir que es sostenien en I'aire, en aquests momen/s tenen com a fermíssim punt d'a poi, I él, coincidencia general, J'asuntimem de tols, el conl(enciment ab~olut de que els fe/s han vingut a donar la raó als qui compartien aquel/s punts de mira, SoIs cal, ara. ajustar més encara. si és possible. la nos/ra lac/ica a aquel/es normes, El prole/ariat ha compres perfectament el seu papel', i tot alió que tendeixi a enforlir orientlJ cions precises, mereixeriJ e/ nostre aplauaiment Tinguem, doncs. confianfa en que els fets es suco ceiran d'acord amb les nostres aspiracions. En la pagina 3. 8 Enquesta borsariIJ E5FOR<; 2 FA DOS ANYSII ls tlibertal. igualtal i fralernilat. queda estancat, principl de la davallada sense fi que encara avui continua, I que havla de portar les ca- segon anlversari, el record d'aquelles hores dr maliques en qué es forcejava per arrencar de I de lIur sofrlment I mlseries seculars. mans de léI conjunci6 governanl les regnes del p Dos anys! Aquells la convicci6 deIs quals Ironlolla per l'apasslonamenl cegador, en l'apr( ciaci6 der. no podem menys que' constalar la Injuslíc hislorica que, principalmenl, amb la' classe Ireb de siluacions que s'anaven succeinl, algunes equi- Hadora fou comesa, digna d'un major marge vocades visles ara en perspecliva, pero lotes enfo- confian~a en cades amb bona inlencló I generositat de senliments, enollidora dellreball i la inlel'ligencia, en alenc podran ar ar fenl comparances en/re una realital que al decisiu ajul que aporla a la causa del nou régi fel demoslraliu que en la Huila fa segles comen~ la comprensi6 de lots, i la realital actual, en part da, de classe con Ira classe,.no hi ha cap roleranc producte de les folles campan'yes d'lllguns, de les ni és factible la convivenCia enlre eslamenls irreco quals s'aprofite ren els qul selT'pre cavalquen a l'es- ciliables de sempre per la mateixa raó que mai quena del poble. Dos anys~ en aquest espai de temps, quanles in- pot haver élcord entre ¡'expolial i l'expoliador, q jusHcies i quants incompliments de lIeil'i, que en ho_ es fa objecle des de remps immemorial els qui a res febroses de discussi6 en les Corls Con:>liluent:> amb la suor del seu fronl 101 ho produelxen, ha-urlen pogut ésser i no foren ra,dicalilzades, per V'oldrfem que en 100es les llcdons de la' vi hom posés un fons d'humanital que fes conslde ra volgueren donar proves els mandalaris de l'es- que el que no volguéssim per a nosallres no peril Iriomfador, per aclapcradora majoria, en les volguesslm per a nlngú, Si es practiqués abun celebres eleccions municipals que s'ertTporlaren, samenl aquest axioma, quanls sofrlmenls no s'h Aquest IIibre esta a punt d'aparéixer. Preguem a tots els companys i amics interessats en adquirir,lo, que el qemanin per endavant, inscrivint el seu nom, a I'Associació de Trehalladors de Banca i Borsa de Bilrcelonil (Vergara 12 pral). Aixó els permetra, per aItra banda, gaudirde les primlcies de la lecturad'aquesta obra abans ques'organitzi la seva venda. I _._--....;....--------------,.;,........ Conmemorant el 25.e Aniversari candorosamenl creguls que per a sempre, amb oblit rien evital ja i quanl de cllmí avan"al envers la j que quedava l'esperit, l'er:carnaci6 vivenl d'un pas. Ifcia ¡el beneslar enlre la colleclivilal humanal P sat feudal d'oprobi que es Irobava en desacord amb ja hem comproval que aquesla senlencia lan les ansies alliberadores deis nostres lemps! denl i plena de bon sentil, qua51 podrfem dlr-ne - En aquelxos mesos Iranscorreguls, no de conservaci6 d'aixo Irobat i en marxa en fer-se carrec del comandamenl, no de superaci6, i rectifi,caci6 d'errors en senlil construcliu, sin6 de negaci6 I aband6 deIs prlncipis que caracleritzen una polfllca conservadora, les dreles i llurs alialS circumslancials han oberl un nou parenlesi, difícil de cloure, en la vida nacional i com a forces que encarnen, o prelenen, un sector que no és el nos'lre; polílica me nI s'han su..-cidal. I aquí encalxa el proverbi d~1 falalista arab: Asseguls a la porla de la noslra I\:nda veurem pa~sar el cadaver del' nostre enemic. A- quest blennl euforic sera foragilal, com ho han -eslal d'al1res que no eren euforics preclsament, I resplendlra de nou,l'eHca que eslav'a en geslaci6. Bé caldJ a éercar una sorlida, esperem que hon: rosa I conslitucional, al carrer6 lancat en que ha abocat la inepcia regnanl a les allures. En poder dir la seva amb lliberlal, perque al1ra cosa seria una enganyifa, sera quan es demoslrara el disgull1 I el maleslar for~osamenl ofegals ara en l'ínlim de les \=onsclencie.s, Es de suposar que ha eslat a baslament superada l'epoca en que un cerl nom'bre de treballadors creien de bona fe que havien de manlenlr-se al marge de les lluites políliques, i que adhuc recomanaven l'abstencl6 elecloral enlre llurs companys quan ere,n crldals als comicis. Avul la gran majoria d'homes conscienls, i l'únlc palrlmoni de que poden gaudlr és llur for~a de Ireball, ha lretla conclcu· 816, produ'idll per imperaliu obllglll de la relllilllt, q~e l'abslenci6 de la masa!! Ireballlldorll. que é:s la (Vé de la pago 1.&) El proporcionalisme al. Jurat. Mixtos. els ha desconcerlal, EIIs volien anar ..015 Jura's Milxos afer-nos A quina edat t en qulnes cond~tons pot confiar-se. amb plena responsabtlUat. un carrec a Bol' o al Borsl? Qulnes con.dtctons haurten d'éser ttngudes en compte per a tngressal' en una casa borsarta? I.a Borsa al mati. benefl~larla e treballador borsart? EIs companys bancarts. tenln en compte la característtca de la Banca catalana, poden ésser constderats com a borBarls pel fet d'actuar en Bor8a? ,Creteu d'una eficacia practtca la creacl6 de Secretarlats de Bor8a en les Secclons de Banca de la pením~ula. alli on ht hagt mepcats oflclals o lllures. a fl de tenlp lna fopea stndtcal'? 8. a fel debilitada fins a-)'esterililat. Les disposicions governamentals han desfet practicament I'essencia parilaria d'aquests organismes puix que la inelusió pressumPI~~'«obrers~cedisles, calolics, etc., fan que leJ ~epresentacioes obreres 'no siguin au- deIs tenticament obreres. I ass~nya'lem aquest obstacle original sense extendre'ns en les funcions diriments. exerciqes per homes direclamenl executors de la burgesia d0ll!inant. Els patrons sabrien avivar, en lIur benefici, la irreductible incompatibilitat existent entre els anomenats eh;ments catolics i nosallres. I aixo volguent acceptar que els tals elements no aclurn sota el dictat direcle' de la patra-: ntMJ.-•• Es~a.dir. no-ac.o.lU!..egl,liniem r~s m~s q!!e al!g ftclici que se'ns volgués atargar per a inlentenlar dissimular el conlingut parrldista deis Jurats Mixlos. Propagueu 13 Iloslra Premsa Fecleral Acabem de presenciar com el-s companys mercantils de Barcelona, d~sprés d'héiver-Ios-hi eslat abusivament derogat Ilur Laude de Treball, s'han relirat com a cosa previa deIs Jurals Mixtos vi· gents encara, i han fet caure tot el pes de llur vibrant manifestació de protesla, conlra els homes governamentals que man~guen els afers de Treball. Hem, intenlat exposar les raons en que fonamentem la nostra abs-tenció que, com hem diJ, és en. .ella mateixa una for,.a propugnadora d"unes gara nties que ja hem al ludit. I ha és també, estreta· ment unida a les altres forces que s'adrecen, en un camp més ample, conlra l'ambient polftic-social que ens valla, el qual no dublem ha estat encertada ment aquilatal per la nostra Central Sindical, decret ora de l'abstenció. Pressentim que sobre aquest p.unt cabdal no ens seria permés s·exten· dre'ns massa, Esperem, pero, poder fer arribar fins ad la nostra esperan~a de que la defecció del conglomerat dretisla que patim s'accentuara més i més i que les circumst~mcies que s'en derivaran ens seran més favorables que les actuals. JORDI GIBBRNAU. Escrit qne ha estat adreGat als, compaoys borsaris El sorteig de dos lots de llibres Companys: En prendre possessió del Secretaria' de Borsa, els components del maleix s'han cregut en el deure de fer arribar a vosallres per milj~ d'aqucst J'fIani- fesl, ds projectes que pensem parlar a la practica i que no dubtem haura'n de reportar una millora moral i material a la n.ostra e1asse, tenint en compte que estem desprove'ils de 101 element necessari que faci que ens respectin, j Que ens garanteixin com a Ireballadors que som, el dret, de no sofrir conseqüencies d'uns senyors que especulen en l'estat anárquic en Que es troba aClualmenl la c1asse bar· saria. Cal que ens aporteu la voslra ajuda per a que la labor ,Que, YoJem "empr~ndre sigui fecunda. No dubleu que la vo~ tra aportació enforlira el Secrelarí i aQuest a la vegada:podra deixar sentir el pes d'un classe organilzada, sobre aquells que d'una m nera despolica han pogut imposar-se sapigue per endavant que 'no tindrien el contrapés necess ri que els fes frenar les arbilrarietats que fins a han pogut dur a terme. Company: El Secrelariat de Borsa porta com primer punl del tieu programa l'elaboració c' Conlracte de Treball que reguli d'una manera pra tica el regim d'horari, l'escalat de sous. les gara lies per acomiadamenl, i la delimilació de la te feina. Porta talT'bé en programa el Secretariát la creaéió d'un Jurat Mixt per a poguer fer comp aquest Conlracle de Treball oficialment a tot el se lar Borsari, com és Agents, Corredors, Mercat L1i re, Casel' de Can vi, i Borsa de Mercaderies o LI ja La de lograr a la Borsa de Treball una secc per a Borsa que'P9dria fiscalilzar a lots els depe dents «quola:> que perjudiquen al veritable treball dar. La creació de Secretarials de Borsa arreu Catalrmya i Espanya, tant en els mercats ofici com en els diferents mercats lliures existenls, de coordinar tOt8 els inleressos de la c1asse. Po lambé la confecció d'un Cens Borsari. La de d glossar deis rOlllos aIlí on l'mfinital de valors praclicament impossible eltreball responsable tot dependent. En eliminar en el possible el cont gent de persones alienes al ro 11 lo, impossibilít de fel el normal desenvolupament del negoci b , sari.: rambé figuren en el prugrama, allres qüeÍlli d'ordre inlerior per tal de simplificar el mecanis feixuc que representa el sector Borsa. Company: Ajuda'ns d'una manera decidida i ma en l'obra que anem a emprendre, que en coo rar, amb nosallres, a més de treballar per.tu senlirás orgull6s d'haver acomplerl el teu de d'associat i ueballador. El Secretarial, no dubta que pot comptar i COI ta amb vosallres en totes aquestes iniciaJivesus representan millores en l'ordre moral i socia BL SflCRBTARIAT De BORSA Barcelona 19-10-35,' Pr.9·pagu,eli la nostra Premsa Federal En nombre de todos los bancarlo8 que controla esta Junta Directiva de Barcelona, se dirige a tf, compafiero Amaro Rosal, firme représentante de nuestra clase en nuestro movimiento nacional, con motivo de tu libro recientemente editado NUESTRA BANCA y ALGUNOS DE SUS ASPECTOS SOCIALES. , Tu trabajo, magnífico, que no hemos de comentar ahora, ha sido apreciado aquf, en Catalufia, en lo que vale, como obra que encuadre, una vez más, la preparación que de dfa en dfa adquiere nuestra clase. Tu libro, sirve al mismo tiempo, de motivo de acercamiento y compenetración entre todos los bancarios de Espafia, en paso hacia los problemas que en común habremos de tener planteadas, como también de ayuda a la orientación cada vu más sólida que en lucha por una reivindicación total, habremos d e sostener como clase asalariada, conjuntamente con todos los trabajadores. Nuestra felicitación y nuestro abrazo proletario, como premio a tu esfuerzo, compafiero Amaro. Barcelona Octubre 1935. UNiÓ que fora contraproduent concórrer als anunci<1lts nous Jurats MixIOs, on I'actuació obrera estara de AL CamPAnERO AmARO ROSAL Advertiment Consignem que tarticle aparegut el passat en aquest l/oc, tJota eltÍtol de «Do ríos ~ tou €tJcrit pel iniciativa exclustJiva ~eu aut9r í signan/, M, No varro. El tal e. reflexava estric/amen/ el criteri persona di! company, i no tingué per IéW/. 'cap de signi/icilció O/iC'íill.-rLA RéDACCIÓ. S'ha celebrat aquesl sorteig que haviem orga- El gimnas deis treballadors nitzat a profit de la Caixa d'Atur For,.ós i de la BiblioJeca, Han resultat premiats els números: 1.er 10t: 2.612 » 1.111 COOPERATIVISM.O Con este primer arlfculo, inauguramos un movimiento en pro de la creación de nuestra CoopeJaliva, y os hablamos primeramenle en sentido general con la esperanza da que pronto nos veremos apoyados en uuestra obra, que no dudamos merecerá vuestro interés y apoyo a medida que vayáis conociendo pormenores de nuestros trabajos oro ganizadores. Crear todo lo útil a la colectividad tiene Que ser nuestro lema, y bajo este punto de vista, la cooperativa constituye una exce1enle escuela y aprendi· zaje de emancipación, responsabilidad y autonomia económica. y teniendo en éuenta la pr~sión qúe ejerce el capitalismo en el plano de distribución de mercancias y riqueza, I a cooperativa moderna opone un dique digno de tener en cuenta por ser una empresa netamente obrera y por significar en la rula de nuestras reivindicaciones un reducto, una superación. Aún que el hombre ya de tiempo inmeJ110rial lleva el instinto de cooperación consigo, puede afir· marse que el interés suscitado por la cooperaliva de consumo aumentó de una forma considerable a. parlir del año 1909. En la actualidad y después de la post·guerra el desarrollo de esta institvción económica, se ha intensificado considerablemenle. y se debe en gran parle a 11I implanlación durante la guerra en los, paises beligerantes de la economía de guerra que determinaron. las especiales circunstancias y necesidades ciudadanas: de elJo arraigó la idea de cooperación· de un modo más profundo que anles, especialmente en el sector de la coope-, rativa de consumo, que en tiempos de paz no' se vió lan severamente controlada por el estado o municipio. La Cooperativa es COJTlO la sociedad anónima, una libre creación de la vida económica, no u}ia entidad de cllrácter coercilivo. El aspeclo Que ofrece aquélla en cuanto a su funcionamienlo es el de cualquier otra entidad capilalista, pero en la cooperaliva es complelamente dislinto, tanto por la utilidad que de ella obtienen los socios, como por la posición juridi~a y de control que estos vienen a ocupar dentro lile la misma. La Cooperativa es pues una libre asociación de perso~as con iguales derechos, que persiguen su emancipación económica mediéjnle UAa empresa explotada en común, la cual tendirá ulilidad a 108 parlícipes, no según la cantidad de capital que a la misma hayan aporlado, sino según la utilización de que ella venga a hacer. Si eXílmjnamos la marcha económica d e las primeras potencias. veremos que las más adelantadas en sentido capilalista, son las que arrojan mayor número de Uniones de Cooperativas, y ello es debido á que paralelamente con la evolución del upitalismo, se e"~l""dró el movimjento ~ooperlltj- S'han realitzat els Ireballs preliminars, constituint-se a tal fi un comité d'enlla9 entre les organítzacions obreres de la nostra ciutat que apleguen en el seu s[ als treballadors de duanes, mercantils, i bancari",-borsaris, amb la col'laboració de la Unió Esportiva Obrera, a J'o!>jecte d'aconseguir la creació a Barcelona d'un gran gimnas moderno exclusivament obrer, dotill deIs apilrells considerats imprescindibles actualment per a I'efi~iencia de la cultura f[sica, En aq~lest Comité d"enllay esta representada la nostra Entilat per mitja del seu Consell d'Educació, el qual posará en aQuesla·tasca tot i'interes que requereix per a Que J'anhel deIs bancaris esportius, d'un fogar d'educació física, sia en breu una bella realital. Es de cleure que no sorgira cap dificultat prou seriosa Que ho impideixi. No cal dir, pero, que la cOndició indispensable lo fonamental per a que rul1li aquest gimnas és I'apoi moral i material deis treballadors esportius, bancllris i deis allres rams, ja que per aixo es fixaran quotes asseQuibles per a tots, i bandej~ntla prevenció o deixadesa que pu· gui existir vers una obra que hd d'ésser crea'da per nosaltres i per a nosaltres. Diem aixo perque s'acostun,á a creure Que és milIor allo que és ofert pels .que d'aquella activitat treuen un profit particular, que el que és propi que, ben sovint, és millor, ~,., Per avui no diem més, sinó que esperem que els associats faran 101 I'arr bient que puguin entorn del gimnas deis treballadors mercantils «Unió., per a que en el moment oportú pugui iniciar esplen· dorosamenl la seva vida amb la seguretat de que aquesta no es veura estroncada despri!s. CONSBLL O'EDUCACJÓ. visla, como reacción a un sislem'a ineplo de di ..trj· bución; incluso, en vista de este crecimienlO noci. vo a sus intereses comerciales, en muchos de estos paises, las corporaciones de industria y comercio, o 'sean las «fuerzas vivas~ intentaron en más de una ocasión arreblltar a la Unión de Cooperativas IIIS ventajas y prerrogativas que tenian conquistadas por la unión de las clases obrera y media, que forjaron el movimiento. Despues de este ligero esfudio, vemos pues que si la cooperación saJisface las necesidades vitales y primaria~ de todos los afiliados sin lener en cuentas las diversas ideo logias de los mismos, es preciso qve comprendais, que nuestra unión efectiva puede ser una fu'erza enorme y una cantera inagOlable de proyectos, que podrian llevarse a la práctica en beneficio de todos; y además teniendo en cuenla la rapacidad del sislema de comercio aClual. vemos en la cooperativa, una garanlía mínima si quereis, pero Que como hemos dicho anteriormente, representa una pequeña vicloria de las muchas, que liene que obtener la clase obrera en su aCluación como tal Por tn Ponencia Cooperativista JAIMe 8ARBA. 4 E5FORC; U ni ao [:05 ojos en Cataluña ES DESINFL'EN I Estas palabras, y las pronunciadas por OtlO compañero que nos decía, 05í, ilqUi. estamos; una Son constantes las exc;i'aciones ai frente único su dirección sino cu¡¡ndo sepa más dar la sensación , alracción más; los ingleses con su Kodak, además a las que se apela desde las tribunas obrerils con de una Forlaleza defi.niliva contribu,yendo a elevar . de visilar la Cibeles y el Palacio Nacional, venmotivo de cuanlos actos públicos se <;elebran. la moral de aquellas capas e inspirándoles contfan, drán a ver los presps de la cárcel>, fué lo que, tal Tilmbién entra en 'el género de lo corriente la invola. La unidad de comunistas y socialistas en un vez en mi deseo de justificar allí mi muel:-Ira de Sembla ben e.smorte·ida la febrosa activitat descación a octubre, el saludo emocionado a las :vícsolo Partido de la revolución, está condicionada .; ~dhesión y alienlo, no deseando p~sar por un inplegada pels que es diuen ells mateixos cobrers> limas del glorioso Illovimien:o insurreccional y la p r un3 acción conjunta y previa e'n un 1>010 Frenle ; gléslurislá que con mi visila a la cárcel pudiera dar afirmación de una consecuencia con su significa- . de lucha, Es absurdo pensar en la unidad orgánide certes entitats gremials, ca)óliques, etc. que inocomiellzo a una posible inserción de ella en la gufa pinadament se'ns donaren a conéixer. Cerlament ción. 'c del p ·ole/.ariado sin haber establecido el frenre de itinerarios, obe~ecie,l1do a. mi Guncj~ncia, como no anaben pas avinguts, i veiérem que cadascú per· I Nuestros oradores-y hablo un poco con intecomún previo. Porque es difícil ponerse de acuer1 un abrazo dirigido desde aquí a aquellos compañeIIf seva banda varen em,Jfend~e prop nostre una ve- 1, rés de Partido-realizan sus propagandas sin duda /lobre la totalidad cuando aún no se hll llegado : ros que un día y ;tro día recjben I~ presenciil y el rilable campanya demagogica, muy honrádamente pero con indudable f. El d d' dl"fi'ó d f' I'd d que'dió lugar'(¡ u!1 compañero a quejarse de ten"er . • a a. llene to a a SlgOl IcaCI n e una rlVO I a • . mes cadeH deis nostres casplrants> com pren Que. que sufrir las miradas del curioso, tal vez justifiLa misma crisis económica, agud,izilndO los an..' InconSClenle. . els cgrocs> no poden brillar amb Hum propia. E l , . . cando su sospecha, aunque no con el Kodak no he 'h' d EVldenlemenle, que tal SituaCIón no se produce tagonismos del capitalismo imperialista conduce a , b d" • corn d e 1 a un ancla promes ens aVla e pro ve. . podido evilar el reportaje: . d C d' •.( l' E . . 11 . por casuahdad E& producto de una realidad que , la guerra. Cuando la realidad a este ,respecto es "Ir e la e al sate - ItS, ns lmaglllem ur a n g O l - . . Sufren al1f los compañeros, además de la priva. tenemos a la vIsta, Hasta ahora, y aunque la oflen- lan cruda no hace falla insistir en el peligro inmexa en veure que aquets sector governal1Jental demo-· ó f d'd d I d I ción que significa tener que recihir en dosis las miliIi1ltO que tal hecho supone. La invasióll de Abisi. . . • . , tacl ó n 'se proyect ron pro un I a por par e e rll i demora, les dlSposlclOns sobre matena SOCial, C . , I I I J d . l' I radas de los suyos, el recuerdo de las horas que omtte naclOna ue a~ uvenlu es socIa Isla!". o nia puede ser el incidente. Progresivamente se perpuix sembla condensar lots els seus esfun;:os e n . d 1 I h I f' h han tenido que Iranscurrir extrañándose loda vía de .•. cierto es que e a uc a conlra e re orOllsmo se a filan, en Europa, dos grupos de imperialisfTIOs que . mantenir la seva propia Subslslencla, cada cap hom h h l' d 1 t d h d d s'obrevenir a ellas, . . ec o e eje e as areas e oy cuan o no pue e fatalmente provoca,rán 'Ia explosión de la guerra • .. . .' diria mes debilitada. Alxl les coses, a OIngu no es... riló' t t d t Sin.embargo, no todo eran ldmentaciones; aun, constItUIr mas que un re/> n Impor an e e nues ro mundial Tal el! el enlace de los antagonismos qúe . . ., tranyara la mort, 3ense pena 111 glOria, d aquels grub . l" I l' dI' I que lo pasado pasado y lo único en deseo era ya Ir., aJo po IIICO en a mea e marxismo revo u- los distintos países tienen entre sí. y España, dada . , '" pets cgrocs> que haurlen estat fICIlClS, eflmers, nas. . • la libertat. Hubo quien, duranle toda mi permanensu situación en el Mediterráneo, teatro indicado . d I f d' II d' ClonarlO. cuts al cahu e oc encena s ce Ista...... . El com b ale con t ra eI re f ' cia allí, que procuré fuese corta por evitar agobio, orrmsmo, s I I a 1uc h a para la contienda próxima, no podrá permanecer sólo un interés por mis noticias, con los ojos en Si tot aixo que sembla imminent es confirma, poI. implaca'ble conlra esa tendencia liberal incrustada neutral. El proletariado mundial y nosotros haCaja/uña en su deseo de conocer y vivir las inquieser, pero, restara en l'espai una pregunla que poen el movimiento obrero queremos llevarla a cabo blamos para el proletariado español-si por medio tudes y pensamientos nuestros, no cejó un, momendria ésser esgrimida com a objecció per aquel>ts sin desviaciones que nos acerquen a ella a pesar de su acción conjunta no impone olra trayectorid a to de pregunlar y hablar, nuestro cfilel io acerca de pseudo obrers? demo:o.ll'arien aquests la cvida prc;>: creer que la combalimos desde una posición 10<; aconrecimientos. sobre sufrir en su propia cc'!rla delerminación adoptada con I elación a los Jurapia>:que els neguem si es perllongués I'actual presjusta, revolucionaria, ha de ser realizado a través ne los horrores de la hec~tombe descomunal predos Mixlos, nuestro entusiasmo, nuestra orienlasió dretista? de un programa claro. De olra manera, sobre que senciará después qué grupo de imperialismos imción, -hay que luchar cada vez más, hemos de No. Ni aixi tindrieu potencialitat propia. Si el las desviacion~s se darán Fatalmente aun creyendo pone su hegemonía en los mercados del mundo .. marcar la pauta, los Sindicalos de Banca han de conglomeral burges dominanl, mandatari, es ciar, que se está en posesión de una acertada interpretaPOf, lo que a las necesidades concretas de nuesllegar a sl::r el centro de unión, expansi.ón, piedra de la burgesia es veies per fi obligat a execular en ción de los principios, la lucha contra la fracción tro país se refiere, la siruación no pU.ede ser más de r'Jce continuo y comprensión, de tndos I"s comassumptes ~ocials, donaria prac:;licament a I'obrer derechista como pensamienlo polílico preciso de clara La burguesía, que se mantiene a costa de la pañeros bancarios>, y el compañero Alllaro, con allo que prometen en milings? Ni podria, ni voldria extirpar en nuestro seno, devendrá mezquina, con liquidación lotal de las libertades, se e~fuerla por su propio entusiasmo, con 1i! misma serenidad y donar-ho. Es a dir, podria si per exemple wta la matiz personal, cuando en el fondo y en la forma darse u.na salida diclatorial. Depende exclusivamenjusteza que si hablase anle todos, deseaba impregburgesia del país es posés bealíficament d'acord, a debe revestir la imporlancia de toda una diferencia te del proletariado que lo consiga o no, De nuestro na me su fé y su ejemplo de Irabajo para que de él costa d'un cert sacrifici, en aliviar la penúria obrefun.damental de principios y de táctica. esf~erzo mélncomunado en un frente único que os fuese parlador. «Tenernos los ojos puestos en ra, I aquE&t impuls que Fqra Iípicament crislill, I'heu y tal situación si apuntamos cómo Formalmente agrupe a fodos los sectores de la clase obrera y Cataluña me decía, ella marchó siempre a:go rezavist mai, cobrer de dreta>? encuentra jnslificación, se hace obligado superarla de los campesinos. Si logramos realizarlo, el fasfalla de calor hacia los problemas, no de la gada y Us aixoplugarieu, aixó ~i, sota I'hoslilitat que centrando b.ien el pensamiento y ajuslando perfec.- cismo no pasará. banca catalana, de éste ni del otro lado del rio, contra nosaltes sentla patronal, espera'!t que aquestamente la acción. Organizando la lucha en todos sino de aquella que se encuentra en todas partes, a ta us aturgué.s un" certa millora o Irdnsigís en allos frentes a través del programa que habiendo uno y olro lado, arriba y abajo, que nos envuelve, guna divergencia profe:3sional. Tot per lal d'arroplequedado perfilado nos cumple a lodos aplicar, lley que nuestro e::.fuerzo titánico y conslante h~brá Propagu~ll la gar una autorilat ficticia dirigids essencialmenl con nándolo de contenido práclico posible de asimilar de dominar; pero hoy nosolros lenemos para CataJra el nostre prestigi Es aixb cvida propia>? Alespor que cobre concreción en la !TIente de los trabanostra Premsa Federal luña loda la esperaf"lZéf..se ha abierto una grande hores assolirieu en certa manera, fatalment, el conjadores. • . experiencia, mejor que nadie Calaluña la ha apro" lg 'f i ' ó dlS' d' t U' e la vida Consideramos que el problema del frente UOlCO . l1l t1n~u.tl sd l cUacII es. 111 pica ~ IUr s,. e S ~s el eje de la política' actual del proletariado, Sin vechado, y ella hdb á de ser q¡;ien nos marque la prupla> e s q a s conelxeu. l'fu no us crelU ma ruta a lodos •. t b urges a sa b r '180bsequl'ar' enfocar y resolvtr el 'de la unidad Pero el análisis de la cuestión, aunque sintetica1a ' . .. de acción no es sa que l ·o bt usa men ta )'t y eStra;go COIllO prenda de mi viaje de recreo. Con ello, ' b urges .).I qu e la buraesl'a no y dirección de la pequeña burgue~íll. En una etapa mo su exámen con el propósi!o de hdcerJo con el . un lími't (l' egOlsme '" d na habré justificado éSle, y h. d larmente los pequen os cul1Jvadores, son aliados cmdo es>. . • b' LUIS P. GARCIA-LAGO. MIGUel NAVARRO naturales del proletaflado y no se colocaran aJo Pero volem fer abstracció de la verilal incontroMadrid, Sepliembre de 1953. verti ble que la totalitat practica de la nostra classe no Ul! escolli, i acceptar l'inversemblant fenbmen de que tots ens apleguessin a I'entorn deis cobrers de en Ilalia, Alemania y Auslria. Vil a ser una sombra drela>. Es que lota la hisloria'sindical obrera no ens levísima de lo 'que puede ocúrrir en nueslt o país, si autorilza a soslenir que davant I'egolalria patronal nosolros, la clase obrera. no I'abemos evitarlo. Ya, ens veuríem obligats d emprar, insensiblement, uns para empezar, tenemos el duro conlrasle entre ios procediments lactics airats, que desfarien la primi'e ley organizando los seg'uros sociales. Pocos of,l'ecimienlos de la CEDA en sus propagandas para En Bélgica, la c1pse trabajadora, viene manletiva essencia d'cobrers de dreta>? Es que aquest las elecciones de noviembre del 53 y su 18bo~ deseses después, el ponente, señor Hoymen, fué miniendo la vieja aspiración de que se establezca en procés no s'ha operat en bona part en la nostra islro, y a pesar de la I?romesa de los socialista.s de el Poder. En Madrid, C0rno en otras muchas aquella nación el seguro obligalprio de enfermedlld classe, abans pr9fessionalista? S'hauria acomplert e que votarlan inmedidmente su proyecto, no se parles, ofrecíd la parlicipdción en los beneficios de y de invalidez. Recientemente y aprovechando la una senzllla llei biolog!ca a la que no es sostreuen ió por aludido. Más tarde. presionado por la mislas Empresas. Mas, apenas luy.ieron una represendiscusión del presupuesto de Trabajo en aquel Parni els cgrocs>, o .sigui: que qua n un nombr~ d'ho a minoría se vió .obligado a declarar que como tación en el.Gobierno se apresuraron a meterse con lamento, un Idiputado socialista manluvo firmemenmes, d'éssers qualsevol es senten oprimils per u proyecto no eslaba bien estudiado se lo iba a el Dec~elo del 23 de agosto dejaron sin funcionate1aspiración lan preciada. Pero en . Bélgica, como quelcom que els és comú, tendeixen a unir-se connlregar a unos especia lisias para ¡¡ue lo' p!Jlieran mienlo.los Jurados Mixtos que eran la única garan.en España, hilY unas derechas con pregraméj de tra la for\:a que els ataca. Allrament, com si di· ebidamente. Hasla diciembre la Comisión desig Ha legal contra la conculcación del aún vigente conconlenido ceminenlemente social> que sostienen los gu essim el principi de la lIuila de c\aslles ... 011 setrato de trabajo. ada no acabó el trabajo Que la encomendaron. Sindicatos Cristianos del corle de los que aquí imria aleshores la voslra cvida propia.?· provisan vertiginosamente Acción Popular por conTranscurrió, después de eso, máB de un' año, I no 0PQseu a la nostra tesi l'argument d'un ducto de cEI Debale>, cTrabajo>, Acción Católica o onstante las constanles reclamaciones de la PropagÜen l'a element potser per vosallres preuat: el vostre reny, el Instituto Social Obrero. y así, en cuanlo surgió ase trabajadora y, de' la minoría Socialista, y ya, cor contra nosallres. contra .J'obrer autentico Trista la demanda del prolelariado belga por uno de sus nosLra Premsa Federal Diciembre de 1929, se presentó la ley al Parlacondicíó la d'una animosilal que s'ha de yeure mandatarios en el Parlamento, los delegados de la ento, pero para que entrara en vigor en Enero ofegaqa en la seva propii'l impotencia! ¿Que podeu burguesía, representantes de los Sindicatos Cris1932. Se celebraron en la Cámara, por la ca· Pero el inter~s de esle C0'11enlario había de cir-' fer vosallres contra la idea alliberadora que aplega tianos, se apresuraron, en la persona del señor Moisión nombrada al efecto, quince sesiones en cunscribirse a señalar cómo se comporla la burels treballadors de tot el món "ers la crea ció d'una yersoen, expresidente de la Alianza Cristiana a des años, du'rante las cuales fueron examinados '¡uesía que en el fascismo se orienta cuando se denova socielat més justa, etc.? ¿Vosallres, cobrers clararse adversarios de la implantacióñ del seguro neo arlículos de los ochenta y cuatro Que lenfa el dica 11 su labor de caplación de masas y gué hace ob'ligatorio. E'I padre RuBen, que reDresenla en la . de dreta> en millor deis casos un producle híbrid, oyecto. En mayo de t93~ no era posible asegude5pués que lI,ga a la dirección del Estado; para Cámara a los propios Sindicatos, y De Clere, Preabsurd, que amb una insistencia desesperada i rique en las lecciones que nos llegan de fuera y en r todavía cuando se implantaría el seguro obligadícula s'esforcen en donar vida ... les dretes bur- 'sidente de la Alianza. Nacional de las Peder~ciol1es rio de enfermedad y de invalidez en Bélgica. las que se nos brindan desde d nlro, enconlremos, de las. Mutualidades Crislianas, no se tomaron, sigeses? Ello pone de relieve la inmensa distancia que asimilándolas, la mejor garantfCl contra e1 enemigo, quiera, la molestia de intervenir' en el deba le para y enlre las palabras de los grupos «avanzados> fortaleciendo nue~tras nrganizacioneB de clase Ens hem dirigit, potser exlenent-nos massa, a probar su enemiga abierta. al eSlablecimiento del, la contrarrevolución y sus hechos, cuando Heelevando nuestra conciencia y confiando única: un cobrer de drela> retrogada. per antonoma'sia, i seguro, No obsta nle, cUtlndo se dirijan en' sus pron al Poder .. ~es interesa extrélordinariamente I'a mente en la própia fuerza y en nueslra orientación na desprovist de certa bona fe. E.I judici sobre els pagandas a los pobres obreros que los eligieron uación de la clase obrera en tanlo logran embaupara superar los obstáculos del ~omento a través que en el si deis al'.Iudits gr.ups cg"rocs. actuen direpresentantes suyos, seguirán htlblando de la lerla y orientarla conforme a la m'ejor defensa de de un trabajo,resuelto contra el adversario y sus rectament indu'i/s per la burgesia, és, de t~nt sagisláción social y de que la situilción de la clase intereses, Cuando esto lo han reatizildo, la es i1gentes en nueslrils filas. )Jut, innecessarL Irabajadora les preocupa hondamente. .' Iman explotándola ignomiosa y misera17lemente. Pero lo que ha venido ocur/liendo en Bélgica. Es curioso advertir que la reacción belga preA un amic d'infancia i' campany de tr,.. ball, a qui no ba plaure que li diguessin que els tltments anomennU .. groes ~ que ,'acaren direclament a nosaltrts, no poden tenir ev;da propia-. ! alil de omo aquí... 'En .Bélgica, y o R- P. MenJlIPa ~JJ juJio ~~ J9~7i la C~mara Un pl'oyUlO í) 'o 'Jue de una manerlJ .m~s Pl4ltill blJ o~rrjdo