Full 24.pmd - Beat Ramon Llull

Transcript

NUMERO 24 ANY XVI Març 2013 www.beatramonllull.org [email protected] PROYECTO NIXE III 2010 – 2015 OBJETIVO 2015: EL MEDITERRÁNEO 100 AÑOS DESPUÉS DE LA MUERTE DEL ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR – 1915 BRANDEIS Antecedentes históricos Proyecto Nixe III El Archiduque Luis Salvador es conocido y muy admirado por la magnífica obra «Die Balearen» que empezó en el año 1869 con el estudio de las islas Pitiusas. Para aquellos que han tenido oportunidad de estudiarla se trata de una obra de inestimable valor realizada con gran rigor científico. El proyecto Nixe III empieza en el año 2010. El objetivo principal es la realización de una comparación de las obras del Archiduque con la realidad actual. La pregunta a la cual se quiere responder es: Más allá de las islas Baleares, el Archiduque Luis Salvador dedicó muchos años al estudio del Mediterráneo en general. En concreto, produce durante su vida más de 60 obras que se refieren a múltiples destinos alrededor de todo el Mediterráneo. Associació Antics Alumnes ¿Cómo ha cambiado el Mediterráneo después de 100 años? Se han seleccionado inicialmente 30 obras que se refieren a múltiples destinos alrededor de todo el Mediterráneo (Ver ANEXO). Los trayectos, en barco, se iniciarán en junio de 2010. Los estudios de comparación tendrán lugar en el período 2010 –2014. Es importante recordar los niveles de documentación que se construyen en el sitio web www.nixe3.com : - 1) Resúmenes ilustrados de las 28 obras seleccionadas. Estos resúmenes se irán haciendo progresivamente durante los próximos años. De momento se pueden encontrar: Lípari, Columbretes y Menorca. - 2) Blog en tiempo real. El Blog se construye al mismo tiempo que vamos viajando. La información que se halla en el Blog es, pues, de naturaleza periodística. - 3) Estudios comparativos después de 100 años. Este año, y antes de las fiestas de Navidad, se podrán completar dos estudios comparativos: Lípari y Columbretes. - 4) Al final del proyecto, y a partir de la comparación de los diversos informes realizados progresivamente, surgirán las conclusiones generales y recomendaciones de futuro en relación al mar Mediterráneo. Perspectivas de futuro Durante el trayecto de Columbretes, se hizo una prueba piloto con un cámara de televisión. Esta productora de televisión ve posible la realización de una serie documental con alrededor de 12 capítulos que podrían llegar a televisiones en un ámbito tanto nacional como internacional. En cualquier caso, es una inversión a largo plazo que deberemos sopesar en los próximos meses. Durante el año 2012 se realizó un programa de Thalassa sobre el proyecto: http://www.tv3.cat/videos/4119990 Resultados esperados del estudio Para el año 2015, 100 años después de la muerte del Archiduque Luis Salvador, publicaremos las comparaciones realizadas. El objetivo es producir una obra comparativa, centrada en el mar Mediterráneo 100 años después, y con vistas a extraer ideas de futuro para el Mediterráneo del siglo XXI. En estos momentos ya somos conscientes del tipo de cuestiones que se pueden plantear y que se podrán desarrollar, en diferente medida, en el periodo de realización del proyecto: - 1) Comparativa de paisajes y rutas por mar y por tierra realizadas por el Archiduque. - 2) Evolución socio-cultural de los destinos visitados. - 3) Algunos apuntes sobre la estructura económica. - 4) Contraste de los datos relativos a flora, fauna y geología aportados por el Archiduque. - 5) Arquitectura. Esperamos que, después de cinco años, los resultados del estudio puedan servir de marco de referencia potencial para la mejora de las políticas de sostenibilidad, turísticas y culturales en la zona del Mar Mediterráneo. Y asimismo esperamos que la figura del Archiduque Luis Salvador sea reconocida aún más por su cuantiosa contribución. En fin, nos gustaría diseñar packs educativos con el fin de que estudiantes de Bachillerato pudieran aprender algunas materias sobre el terreno (biología, historia, cultura, etc.) siguiendo los pasos del Archiduque. Pàgina 2 Associació Antics Alumnes Equipo de investigación Lottusse: Fundada en el año 1877 mientras el Juan Ramis Pujol, Doctor en Ciencias Sociales, y Profesor de ESADE (Universidad Ramón Llull) coordina todo el trabajo previo de documentación y se encarga de las comparaciones, así como de la alimentación del sitio web. Archiduque realizaba su gran obra Die Balearen. Dichas empresas contribuirán a beneficiencia un número de Euros por milla recorrida. Se espera recorrer unas 6.000 millas náuticas durante la duración del proyecto. Las contribuciones a beneficiencia serán de unos 10.000 a 20.000 Euros por año. Dichas empresas aparecerán en el sitio web junto al contador de millas asociado a los trayectos, y en un lugar privilegiado en el casco del barco. Podrán asimismo aparecer, como empresas asociadas al proyecto, en la obra final prevista para el año 2015. Helga Schwendinger, Doctora en Ciencias Sociales, y que realizó su tesis doctoral sobre el Archiduque Luis Salvador, aportará documentos varios provenientes de su base de datos sobre los diferentes destinos que vayamos visitando y se encargará de la documentación y resúmenes de todas las obras que existen únicamente en lengua alemana. El proyecto NIXE III es un proyecto abierto. Hemos contactado con varios especialistas en diferentes áreas: arquitectura, gastronomía, vida marina, etc. que colaborarán asimismo en la documentación y las comparaciones de los diferentes destinos. El equipo técnico de las Columbretes ha participado en la comparativa de dichas islas (Informe Comparativo de Flora y Fauna). A partir de 2011 se añaden al equipo Jaume Vidal, especialista en Ciencias Ambientales, que nos acompañará sobre el terreno; y Rafael Sardà, del CSIC (Blanes), que coordinará una investigación sobre residuos flotantes que se realiza aprovechando las travesías del proyecto. (ver You Tube: http://www.youtube.com/watch?v=i-oaDUHn27k ) El equipo de navegación de base está formado por Juan Ramis y por Amador Magraner, socios de Real Club Naútico del Puerto de Pollensa. En los diferentes trayectos se podrán unir especialistas en diferentes áreas. Además el proyecto está abierto de forma que se pueda incluso formar alguna flotilla para la realización de alguno de los trayectos. COLABORADORES Asociados – Beneficiencia Una de las característica de este proyecto será la de obtener financiación que se dirigirá directamente a obras de beneficiencia. Para ello se han buscado, además, empresas de alto prestigio y que se remontan a la época en que el Archiduque realizó sus estudios. Quely: Se remonta al año 1853 y precisamente ligada a la producción de pan-galletas para la navegación en alta mar. Real Club Náutico del Pto. Pollensa Al ser el promotor del proyecto socio del RCNPP, se integrará al club como institución asociada. El RCNPP podrá aparecer en el sitio web, y en un lugar privilegiado en el casco del barco. Asimismo podrá aparecer, como institución asociada al proyecto, en la obra final prevista para el año 2015. Se solicitará al RCNPP, durante la duración del proyecto, contribución en los puntos siguientes: - Un lugar con alta visibilidad para situar el barco durante los periodos en los que el barco se encuentre en el puerto - Material publicitario del Club (ropa, etc.), ya sea existente u otro material que el RCNPP pueda decidir producir en relación al Proyecto NIXE III. - Servicios habituales del RCNPP (Sala para actos y ruedas de prensa, gastos explanada, etc.) Fundación Innovación Acción y Conocimiento / CSIC Tanto la fundación como el CSIC aportan su ayuda con el fin de poder recoger las muestras de plásticos flotantes mientras se realizan las travesías por el Mediterráneo. Además, la Fundación colabora con algunos de los gastos corrientes del proyecto NIXE III. En particular, todos los gastos de traducción de textos del castellano al inglés. Otros colaboradores Finalmente, se buscarán tres o cuatro empresas colaboradoras que contribuirán con material para la realización del proyecto durante el periodo 2010-2015. Dicha contribución, en forma de material o en especie, será de alrededor de entre unos 3.000 a 5.000 Euros por año; variación determinada según las necesidades puntuales de cada ejercicio.El logo de dichas empresas colaboradoras podrá aparecer en el sitio web, www.nixe3.com, del proyecto. ANEXO: OBRAS SELECCIONADAS Mediterráneo Oriental Mediterráneo Occidental 14. Golfo de Corinto. EINE SPAZIEFAHRT IM GOLFE VON KORINTH (1876) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 15. Parga. PARGA (1907) 16. Paxos y Antipaxos. PAXOS UND ANTIPAXOS IM JONISCHEN MEERE (1887) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 17. Itaca. WINTERTAGE AUF ITHAKA (1905) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 18. Levkas / Lefkáda. ANMERKUNGEN UBER LEVKAS (1908) 19. Zante / Zakhyntos. ZANTE (1904) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 20. Caimenes / Santorini. EINIGE WORTE UBER DIE KAIMENEN (1875) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 21. Levkosia. LEVKOSIA / DIE HAUPTSTADT VON CYPERN (1873) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 1. Pitiusas. Die alten Pitiusen (1869) en DIE BALEAREN IN WORT UND BILD GESCHILDERT (1869-1884) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 2. Menorca. DIE INSEL MENORCA (1890-1891) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 3. Mallorca. DIE BALEAREN IN WORT UND BILD GESCHILDERT (1869-1884) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 29. Valencia. SUDEN UND NORDEN. ZWEI REISESKIZZEN (1868) 4. Columbretes. COLUMBRETES (1895) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 5. Alborán. ALBORAN (1898) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) Mediterráneo Central 6. Ustica. USTICA (1898) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 7. Islas Lípari/Eólicas. DIE LIPARISCHEN INSELN (18931896) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 8. Giglio. DIE INSEL GIGLIO (1900) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 30. Venecia. EXCURTIONS ARTISTIQUES DANS LA VENETIE ET LE LITTORAL (1868) 9. Abazia / Opatija. LOSE BLATTER AUS ABAZIA (1886) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 10. Bucari-Porto Re / Bakar-Kraljevica. DER GOLF VON BUCCARI-PORTO RE (1871) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 11. Istmo de Stagno / Peljesac. UBER DER DURCHSTICH DER LANDENGE VON STAGNO (1906) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 12. Cannosa / Dubrovnik. CANNOSA (1897) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 13. Canal de Calamotta / Dubrovnic. DER KANAL VON CALAMOTTA (1910) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) Mediterráneo - Norte de Africa 22. Cabo Caxine / Argel. SCHIFFBRUCH ODER EIN SOMMERNACHTSTRAUM (1894) 23. Bugie. BUGIE, DIE PERLE NORD-AFRIKAS (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 24. Bizerta. BENZERT (1894) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 25. Túnez. TUNIS / EIN BILD AUS DEM NORDAFRIKANISCHEN LEBEN (1870) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 26. Syrtes. YACHT REISE IN DEN SYRTEN (1874) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) 27. Ramleh / Alejandría. RAMLEH ALS WINTERAUFENTHALT (1900) 28. De Egipto a Siria. DIE KARAWANEN-STRASSE VON AEGYPTEN NACH SYRIEN (1879) (Biblioteca March, Palma de Mallorca) Joan Ramis Pujol EL PROJECTE HOME Entrevista al Sr. Tomeu Català, el seu president per en Pep Torretes* Tenim avui el privilegi de poder entrevistar per sa revista dels Antics Alumnes al Sr. Tomeu Català, president del Projecte Home. El Sr. Tomeu Català va néixer el 31 d’agost de 1941 a Vilafranca de Bonany, poble molt vinculat al nostre Col·legi. Va cursar estudis de Filosofia i Teologia en el Seminari de Palma, per llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Sant Tomàs d’Aquino de Roma. A la Universitat de Valencia va llicenciar-se en Filosofia i Lletres i a la Central de Barcelona en Ciències de l’Educació. Va ésser ordenat prevere i en l’actualitat desenvolupa la seva tasca pastoral a Puigpunyent; finalment direm que des de l’any 1987 és el president del Projecte Home a les Illes Balears. Com va néixer el Projecte Home? A principis dels vuitanta hi va haver l´epidèmia de la heroinomania. Aquesta, unida a la problemática de la sida que començava, creava un ambient de desconeixement, de por, i també d’inseguretat ciutadana. A partir d´aquest sofriment, la societat civil, els mitjans de comunicació – còm record les constants notícies de mort per sobredosi -, varen fer que el Bisbe de Mallorca, D. Teodor Ubeda i el Conseller de Sanitat, D. Gabriel Oliver, em demanassin fer qualque cosa, en aquell moment en contra de les drogues. I així vàrem començar un grup de persones a estudiar, intentar conèixer què es feia a la Península, a Europa, a América, per tal de decidir el que volíem fer. * En José Nicolau Fornés, és un vilafranquer que quan era al.lot vengué a Inca per estudiar el Batxillerat. Fou alumne intern al Beat Ramon Llull des del curs 1970-71, quan feia el 3r curs del Batxillerat Elemental, fins el curs 197576, quan acabà el Batxillerat Superior. (Fotografia de la fitxa de l’alumne, 1970) Què és avui el Projecte Home? Vàrem començar amb un programa únic per a heroinòmens. Avui són a prop de trenta programes distints, segons l’edat, l’estructura de les persones, les seves necessitats. En aquests moments, són més de 550 usuaris diaris, amb 220 persones que estan en programes residencials, les 24 hores del dia, i els altres en programes ambulatoris. Al llarg de l´any passen més dos mil persones ateses, sense comptar les famílies amb les quals treballam molt. És clar que seguint les línies claus del Projecte, però adaptant-les a la realitat diversa de les persones. Això pel que fa a la rehabilitació i reinserció de persones amb problemes de adicció. Per altre part, feim un gran esforç en tot el que mira a la prevenció. Estam convençuts d’aquest aspecte i voldríem que en un moment donat poguéssim tancar tots el programes de rehabilitació per què no fossin necessaris. També teniu un Projecte Jove. Què és això? Dins aquesta diversificació ens adonàrem que és molt distint una persona p.e. de 17 anys, que una de 50 anys. I així cream el Projecte Jove que és més educatiu que terapèutic. En aquests moments hi ha diversos programes dins el mateix Projecte Jove, ja que és diferent una persona amb la mateixa edat, però amb un perfil i amb una història diversa. P.e. un jove-al.lot que comença a jugar amb algunes drogues i que les usa, però que encara no és addicte, amb un altre que abusa i és addicte amb un recorregut que pot ésser delictiu. Sabem que ja han fet els 25 anys i que han inaugurat unes noves instal.lacions. En què consisteixen? En un moment donat de la nostra evolució ens vàrem veure necessitats de tenir un edifici adequat a la nostra tasca – fins ara hem estat a edificis deixats, gratuïtament, especialment per entitats religioses, edificis fets per altres fins i que ens han suposat sempre una forta despesa per poder tenir les certificacions pertinents – L´Ajuntament de Palma ens ha cedit dos solars, 15.000 m., allà a on hem començat a fer la futura Nova Seu de Projecte Home Balears. Allà esperam reunir un bon grapat de programes i les edificacions estan pensades per donar resposta a les exigències terapèutiques i burocràtiques. Pàgina 3 Associació Antics Alumnes Canviant una mica d´assumpte i referent al problema de les drogues, hi ha una edat que es pot considerar «delicada» per caure en aquest món? A projecte Home hem atès a persones des dels dotze fins als seixanta vuit anys. Són els extrems. Sens dubte com més jove és una persona és més delicat, ja que ni està fet físicament ni psíquicament. Molts dels Antics Alumnes tenim fills, i alguns néts, adolescents, quins factors de risc haurien d´evitar en aquesta edat? Citaré els més importants: Factors de risc individuals: l’edat, la cerca de sensacions, la baixa conformitat amb les normes socials, el fracàs escolar, la necessitat d’aprovació social, la percepció de risc. Factors de risc socials: disponibilitat i accessibilitat a les substàncies, la dificultat social i econòmica, la desorganització comunitària, la mobilitat de la població, el «viure a tope». Factors de risc familiars: història familiar de consum de drogues, les pautes educatives, actituds i models de conducta per part dels pares, clima afectiu inadequat, falta de comunicació. Pàgina 4 Còm col.labora el Projecte Home en l´activitat de tutoria a nivell escolar de 1r i 2n d´ESO anomenada «Entre tots»? Nosaltres vàrem crear el programa de prevenció «Entre tots» i ho feim aquí i a tot l´Estat Espanyol. És un programa avaluat, seriós i a la llarga molt fructuós, perquè la prevenció no poden ésser només unes receptes, sinó un procés de formació, i per això el poder tenir en el col.legi aquest programa de tutoria és una gran sort. Enhorabona. Teniu la pàgina web www.projectehome.com que és fantàstica i dóna tota classe d´informació, però si algú del nostre entorn necessita ajuda a qui o a quin lloc hem d´anar? El telèfon de contacte és el 971793750, i per altra part es pot dirigir al tutor i ens posarà en contacte. Tomeu Català Tot projecte té un cost econòmic, i el Projecte Home contràriamente al que es pensa, és un benefici econòmic per a la societat balear. Ho pot explicar un poc? El cost econòmic és clar, ja que atendre a més de 550 usuaris/es cada dia, dels quals 220 són residents, les 24 hores suposa unes despeses. Fent mitjana del cost diari per persona no arriba als 20 Euros. Això suposa uns 11.000 Euros diaris el cost global. Hem fet un estudi, avalat pel CES i per la UIB, sobre costos i beneficis; i hem descobert que per cada euro invertit en Projecte Home Balears, la societat en surt beneficiada en 4, 43 E., perquè aquesta al manco, és la despesa que una persona drogodependent suposa per a la societat (gastos judicials, sanitaris, presó, etc.). Essent important i real aquest fet, tot el que suposa d’ajuda moral, familiar, etc. són molt més importants. Aquesta és la realitat, i per això deim que invertir en Projecte Home és rentable, encara que es miràs solament l´aspecte econòmic pur i dur. Quins consells necessiten que els hi donem? Per això ara jo voldria dir els factors més importants de protecció. Si treballam aquests factors possibilitam que una persona per jove que sigui tengui una actitud clara davant la drogodependència: Tenir maduresa, responsabilitat i seguretat personal. Posseir capacitat de ser independents i autònoms. Tenir actituds favorables cap a la salut. Rebre models coherents, amb hàbits de vida saludables i sense consum de drogues en els pares i altres persones importants per a ells. Conviure en un ambient de valors i normes de conducta clares i estables. Pertànyer a una família integrada socialment. Mantenir un nivell de comunicació afectiva i adequada. Realitzar activitats d´oci i temps lliure alternatives a la cultura del consum. Associació Antics Alumnes Quan es considera convenient l´ingrés a un centre especialitzat? A Projecte Home hi ha a prop de trenta programes distints i diversificats segons les necessitats de les persones. Tant per edat, com per història de consum. El que crec més convenient és connectar amb el Projecte i a partir de la Unitat de Diagnòstic, hi ha una orientació. Si a nivell particular algú volgués col.laborar amb el Projecte Home econòmicament o amb la seva feina com ho pot fer? Una forma es fer-se soci del Projecte. Necessitam l’ajuda i les mans de molts per tirar endavant. I per ésser voluntari igual que per fer-se soci, cridar al telèfon de contacte i demanar per n´Ula. Ella vos ho facilitarà. Finalment, i per acabar començarem una frase teva perquè l´acabis, diu així: «Es Projecte Home convida a tota aquella persona que necessiti ajuda a fer un viatge plegats…» ... un viatge en què tu seràs el protagonista, però no ho faràs tot sol, sinó acompanyat; aquest viatge que has En Tomeu Català amb en Pep Nicolau desitjat i sommiat tantes vegades…i que et creus que no ho podràs fer mai. És possible, vine, comencem a fer camí i t´assegur que descobriràs la força que tens dins tu i com t´ajuda a ésser feliç i disfrutar de la vida. Moltes de gràcies, Tomeu, per la teva col·laboració, per la feina que feis i esperem des de la nostra revista haver difós tot el que realitzau per aquesta gent necessitada. ENTREVISTA A JOANA M. BELTRAN Una de les millors notes de la Selectivitat del 2012 Na Joana Maria Beltran Albalat, antiga alumna del col·legi Beat Ramon Llull, va aconseguir la 3a millor nota a la Selectivitat de l’any 2012. Per aquest motiu, jo, Aina Jiménez Canals, també antiga alumna del col·legi Beat Ramon Llull i amiga de na Joana, vull aprofitar per fer-li algunes preguntes. - Què estudiaràs ara? On? Per què? Enguany començaré el doble grau d’ Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i Dret a la Universitat Complutense de Madrid. No ha estat gens fàcil prendre aquesta decisió, ja que hi havia moltes opcions i ja de petita no ho tenia clar. Primer volia ser mestra. Fa uns anys volia estudiar Dret per arribar a ser advocada. Però, més tard, em vaig interessar pel món de l’economia i, llavors, m’informaren sobre aquest doble grau i va ser quan ho vaig decidir. - Quin és el teu projecte de futur? Em resulta difícil resumir-ho en poques paraules. Ara em vull formar bé per, el dia de demà, tenir més possibilitats de dedicar-me al que realment m’agrada i de la millor manera possible, sense tancar-me cap porta. - Com ha estat la teva experiència del Batxillerat? I què han aportat els teus professors i companys? Aquests dos darrers anys he hagut d’estudiar molt i he hagut d’aprendre a compaginar el temps d’estudi amb el temps d’oci, tot i que he hagut de dedicar més hores a l’estudi. Però, he de dir que encara que siguin dos anys molt durs, no ho són tant quan pens que aquesta feina em permetrà estudiar el que realment vull i a la universitat que desig Na Joana Maria dins l’aula de classe de Batxillerat. Respecte als meus companys i professors, diria que fora ells hagués estat molt difícil, ja que m’han donat suport i ànims en els moments més difícils. - Segons la teva posició d’alumna excel·lent, quina creus que és la clau per obtenir bons resultats acadèmics? Principalment, constància i dedicació. És important saber distribuir el temps i prioritzar les nostres activitats i no deixar res per al darrer moment. És a dir, que un factor molt important és l’organització, ja que dedicar el temps necessari a cada cosa però sense deixar res de banda farà que progressem en totes les matèries. I, per últim, hem de saber controlar els nervis. Pàgina 5 Associació Antics Alumnes Els tres primers classificats de les proves de Selectivitat, amb el President del Govern Balear i el Conseller d’Educació, en l’acte de reconeixement que es va fer. - I quines diries que són les claus per fer un bon examen? Primer, anar-hi ben preparat perquè si no és molt difícil obtenir bons resultats. I, una vegada tenim l’examen davant, posar-se tranquil i controlar els nervis, llegir-lo i organitzar mentalment el temps per a cada pregunta, ja que el temps és part de l’examen. I, una vegada hem estructurat i calculat el temps, decidim per quina pregunta començam, que millor si és la que més ens sabem. Llavors, l’estructuram i ens asseguram que no ens deixam res i que posam el que ens demanen. Però, no ens podem oblidar de la presentació i l’ortografia, factors molt importants. Ara bé, he de reconèixer que, quan estàs davant d’un examen, és molt difícil seguir totes aquestes passes. - Com a alumna que ha passat per segon de Batxillerat, quin és el principal consell que donaries als alumnes que aquest any hauran de passar per aquest curs i s’hauran d’enfrontar a la Selectivitat? És cert que el segon de Batxillerat és un curs difícil i exigent que demana feina constant i diària. Però un bon consell que em va donar una professora és que s’ha de veure aquest curs com un any per potenciar al màxim l’esperit de superació, ja que la seva dificultat no ens ha de desanimar Central: Sucursals: Pàgina 6 sinó, tot el contrari, ha de ser font de motivació. Ens hem de convèncer que nosaltres som capaços d’aconseguir-ho i intentar, així, treure el millor rendiment possible de nosaltres mateixos davant les nombroses adversitats. - I per acabar, si poguessis triar un únic record dels tots els teus 15 anys com a alumna del col·legi Beat Ramon Llull, quin seria? És bastant difícil ja que durant aquests 15 anys han passat moltes coses bones i que sempre recordaré, tant a nivell personal com acadèmic. Per exemple, quan vaig rebre la beca per anar-me’n un mes a Alemanya, que va ser una gran experiència que mai oblidaré. Però, realment, el que record amb més afecte a nivell personal són les relacions que vàrem establir el grup de 3r d’ESO, que era un grup petit i vàrem arribar a ser com una gran família. Em varen quedar molts bons records d’aquell curs. Ara, tot i així, no puc oblidar altres bons moments, com els viscuts amb les amistats que he anat forjant durant aquests anys, ni les sortides escolars, viatges d’estudi, ... Estic molt contenta del meu pas i experiència per l’escola, perquè quan pens en el col·legi Beat Ramon Llull, el primer que em ve són bons records. Na Joana Maria a Alemanya C/Miguel Duran,5 Inca, Tel: 971504311 C/ Gral. Luque,336 Inca, Tel: 971500031 C/ Teodoro Canet,12 Port d’Alcudia Tel: 971545802. C/ Guillem Marti, s/n Binissalem, Tel 971886666. Butlletí editat per l’Associació d’Antics Alumnes del Col·legi Beat Ramon Llull, c/.Vent, 10 07300 Inca. Dipòsit legal: PM 1889-1997 Imprès a Gràfiques Goya (Lloseta)