U Gasolina, I El Obe Segueix, Amunt

   EMBED

Share

Preview only show first 6 pages with water mark for full document please download

Transcript

PERIÓDICO BISEMANAl _ 7D^OÍRA~©HAf i C A ç A u n i m 'r^BA^ORAflCAS^OIA^A. ! ll-i: - APASTADO -° ' " ' ' M ' DE CORREOS 4,8 _ { ' '-• TELEFONO ' •• I : : ^BO^T^^l^ ANOjœO^^^ERO \V. ! .>.<^"^\:·>V 2.728 _ S A ^ D O ^ U GASOLINA, I EL OBE SEGUEIX, AMUNT Càriras deni>ncia A Igualada li manca una residència per als avis (pàg. 3) No més dfi vint duros h a u r a n pogut estalviar els nombrosos igualadins que dijous al vespre feren pacient c u a d a v a n t les gasolineres de la ciutat. Amb els t e m p s que corren, l ' e s t a M no és, però, despreciable. Com sigui, la gasolina p u j à a les 0 hores d'ahir divendres i en quant p u j a r a n el t r a n s p o r t j a sigui per t e r r a o aire, i tote els productes que en depenen. Aquest Nadal pinta bé... '-^--l^-illllllL DICIEMBRE DE 1980 T T R E C Í ^ : 30 PESETA» Flash socio-económico ¿ün ferrocarril para Igualada? Publiquem a continuació l'evolució dels preus de la gasolina des de l'any 1974 flns avui; (pág. 10) Jorba Iranzo a AOÜALATA 80' (pàg. tres pessetes més per litre, t a n t pel que fa a la normal, com a la súper i a l'extra. E l gas-oil se situa, segons les classes, de 34 a 24 pessetes, i el fuel de lesi 16.000 pessetes la t o n a fins a les 14.200. Es la t e r c e r a puja de l'any 1980. I a r a el c i u t a d à es p r e g u n t à quan V - ^ " f ··':^·^•^^ Març Novem. Febrer Agost Març Juny Jüiol Gener 1977 1977 1979 1980 7) Juny Desembre 1974 1975 1976 1976 Normal 19 20 22 24 25'5 31 40 59 52 55 Súper 20 24 26 28 31 37 46 54 58 61 Extra 21 26 28 30 33 40 48 56 60 63 1980 1980. "El médico a palos" a la Unió Joventut (pàg. 11) Elecciones sindicales Desacuerdo en los resultados entre Ü.G.T. y CCM fr t laarB il i h CapeUades iln Se desploman las casas (pág. 8) Segons el Departament de Serveis Socials 207 disminuïts psíquics i 166 físics a la comarca de l'Anoia (pàg. 8) Crònica de la Permanent Municipal 2.000 arbres per a la via pública (pàg. 9) Aclariments del conseller Guàrdia Els impostos sobre publicitat, recollida d'escombraries i solars sense tancar (pàg. ¡1 M W 10) MONTBUI ESTÀ QUE ARDE Con fecha 1 de diciembre, el Ayuntamiento de Santa Margarida de Montbui remitió al Ayuntamiento de Igualada una advertencia formal en virtud de la cual se le concedia un plazo de diez días para que de una vez por todas ponga fin a la quema de basuras al aire libre, ¡unto al incinerador. Tal acuerdo fue tomado en el Pleno del Ayuntamiento vecino el pasado día 28 de noviembre y, al parecer, no seria ajeno a semejante radicalización el fuerte viento que azotó la Conca d'Odena durante los últimos días de noviembre. Según nuestras informaciones, el Ayuntamiento de Montbui está dispuesto a que se cumpla el plazo —finaliza el próximo miércoles, día 10— y a tomar con este fin las medidas oportunas. Fuentes próximas a aquel Consistorio afirman que, aparte del problema sanitario que este quemadero al aire libre representa, no está dispuesto a tolerar por más tiempo que el humo maloliente que desprende sirva de guía visual para los aviones que se dirigen o despegan del aeropuerto barcelonés del Prat de Llo- bregat, circunstancia que, al parecer, está comprobada. Se dice que el Ayuntamiento igualadino deberá proteger, asimismo, la zona del incinerador para evitar en lo sucesivo que escombros y residuos "piratas" puedan ser quemados sin control en el exterior". Anteayer ¡ueves hubo una reunión de ambas partes y en ella se evidenció, al parecer, la buena voluntad, de manera que, por parte de nuestro Ayuntamiento, se pretende ya no quemar al aire libre a partir del próximo lunes. AÏBÍ, (pág. Comuniquem als criptors, lectors i nostres que periòdic ja nadalen- s'apropen, sofrirà variacions aquest en la seva periodicitat. Les properes Vilanova del Camí anunciants que, amb motiu de les festes ques subs- edicions Aprobado el proyecto de pavimentación total del sector de Santa Lucía seran, (pág. doncs, les següents: Dimecres, dia 10; 13; 20 (extra de Nadal); dimecres, dia (edició extra de Cap d'Any); dissabte, dia 3 i dissabte, dia 10 de gener. A d'aquestes dates les 12) dissabte, dia dimecres, dia 17; dissabte, dia 31 de desembre 11) partir nostres edi- cions recuperaran la seva periodicitat habitual. Cassià Just, Abad de Montserrat: "Montserrat tiene que continuar su lucha por los derechos humanos" (pág. 16) a la Soledat, organitzat per Joventuts Musicals Convocat per la F.C.C. (O Concert pel grup "Cantare con la gorgla" Joventuts Musicals d'Igualada presenta avui dissabte, a les 10 del vespre, a l'església de la Soledat, un concert a c à r r e c del grup vocal "Cantare con la gorgla". El formen Angels Sal, soprano. Mercè Cano, mezzo, Jordi Casas, contratenor. Lluís Tort, tenor i Toni Oliva, baix. Aquest quintet vocal es v a form a r en el si de la coral C a r m i n a i hom ei quaiUica com un dels m i Uors grups vocals que hi h a al Pals., principalment per la seva especialització en composicioms medievals i del barroc. F a j a 5 anys que a c tuen i h a n donat c o n c e r t s en la m a j o r i a de delegacions de J o v e n - tuts Musicals de c a s a nostra, així c o m t a m b é a Suïssa, F r a n ç a i Bèlgica. La p r i m e r a p a r t del concert, l'entrada al qual s e r à gratuïta, est a r à dedicat a polifonia del r e n a i x e m e n t espanyol, d'autors c o m F . Guerrero, J . Vasquez i Mateu F l e t x a . L a segona p a r t la f o r m a r a n peces polifòniques europees de Morley, Byrd, C. le Jeune, J . des Prés i Banchieri. El proper concert de J u v e n t u t s Musicals tindrà lloc el dia 19 de desembre, amb l'actuació dlel "Quintet de vent de J o v e n t u t s Musicals de València". Concurs de pessebres (pàg. 3 ij^) X i— ro X I ro Jocs Escolars (pàg. . 2 _ "O TVE, cinema i teatre^ (pàg. 30- Si v o l e u q u e e l v o s t r e n e g o c i s i g u i m é s négociai e n t d e f i n a n ^ r a m e n t Si ja teniu compte a la C a i x a d'Estalvis de Terrassa, veniu a l'oficina de sempre i e n r a o n a r e m del S e r v e i a l Comerç. Si no és així, només cal que obriu u n compte i ja p o d r e u utilitzar qualsevol dels serveis especials per al comerç. I encara més! p e r q u è p o d e m parlar d'unes fórmules de finançament molt interessants, tals com: Préstecs instantanis per a ampliacions, millores, compres avantatjoses, etc. Crèdits per a vós i els vostres clients. Avals. Descompte d'efectes. Altres modalitats de préstecs, per a satisfer les vostres necessitats de finançament. Sempre en condicions interessants i amb una tramitació pràctica.Perquè volem que el vostre negoci sigui més negoci. Veniu a veure'ns o truqueu-nos al telèfon 7 8 3 1 1 1 1 (Departament Comercial) i passarem a visitar-vos. Perquè el vostre negoci sigui més negoci... parlem-ne! E l " S e r v e i a l C o m e r ç " a m é s us o f e r e i x : • S E R V E I S q u e us f a c i l i t a r a n l a f e i n a . • U n a R E N D A B I L I T A T interessant p e r a l s vostres d i n e r s . • I d'ALTRES A V A N T A T G E S per millorar i a s s e g u r a r l a vostra g e s t i ó . E n t r e e l l s , u n a assegurança g r a t u ï t a d ' a t r a c a m e n t . 1 m¥ Properament, us a n i r e m informant. (0 O •a I CD Plaça de l'Ajuntament, 4 Tel. 803 34 66 Carrer Lleida, 27 - Tel. 803 62 12 C i— CO CQ (U CO IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA BADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 Caritas denúncia MINUCIAS A I0ialada li manca una residencia per ais avis Etiquetas El a s u n t o de las etiquetas, por I luesitra c o m a r c a , h a b l a sido un sunto de c i e r t a seriedad. Enltre t r a s cosas porque se había uesto ahínco en lo del m a r c h a Cosa curiosa esta del m a r hamo. Palabra, además, que ha ido usada en, sentido peyoratiEntonces la etiqueta c a s i que se concebía sin su m a r c h a ::H0 Y el m a r c h a m o , en sentido ;|iás peyorativo aún, tenía que del tipo del "made in I g u a ifcda". Después las etiquetas: se llolgaron y a de cualquier forma. Jon hilUlos de nilones o de plás'fcos e incluso se pusieron suelfes dentro de las bolsas de plás|ico. Fue el ñ n de la seriedad de etiqueta. I ¿Que por qué le cuento esto? Morque tal parece que la serlel a d de las etiquetas se h a t r a s "kdado a h o r a a los congresos, p m i n a r i o B y d e m á s reimlones personajes con algo o nada común, aunque con m i r a s a ^nerlo. Vea, si no, l a profusión etiquetas que cuelgan de las )lapas de sesudos vasrones. Adelas las h a y de todos los t a m a - t s. E s l a versión sofisticada del abrajo tamponero que aplica¬ n algunas discotecas. Suponque estará usted al t a n t o dte tcho procedimiento. E r a u n a j B m p l e cuestión de qvie no se c o J , r a nadie y de que n o pudiera í | a b e r el estraperlo de contrasei. Porque claro, si previo c h u i f c z ó n en la almohadilla del .B-mpón, le e s t a m p a n a usted en m a n o una señal, resulta de al vender o transferir. Al conario de lo que usted puede h a ír con u n a de estas^ etiquetas le se cuelgan en los congresos I que puede usted brindar a lalquier hijo de vecino y larirse tranquilamente. Afirman que u n a buena p a r t e las motivaciones de dichos blgajos o pegajos obedece a J i e s t i o n e s de seguridad. Y aquí donde imo tiene el sobresalto, arque, vamos a ver, ¿qué h a usted sl en una de estas iunionejs, m á s o menos multiidinarias, en donde le h a n obli^ d o a exhibir su etiqueta p a r a 3der estar allí, va y l a pierde? .Horque, claro, e n t r a r y a h a enpado. ¿ Y si se la piden al salir? si no se puede salir sin Uefcrla? Porque en o t r a ocasión o ^ g a r quizás fuera factible que usíted o a mí, en hallándonos este caso, nos detuvieran o lo así y fuera dable a c l a r a r el sunto. Sin embargo, en u n lude éstos, simplemente se •ar ^ i d g e llevar la etiqueta o la peitina, n a d a más. Lo único que ibría sería no dejarlo salir sin la. Una t o n t e r í a que podría ser Buesta e n p r á c t i c a por u n efif.ente personal y que podría mducir a u n a m u e r t e por inalición. Minucias etiqueteras de nada, •jala no exista la seriedad y la iciencia en estos casos. possibilitats que té. Es conei- nyats mitjaçant unes condi- la. Amb la col.laboració si és xedora d'exemples déni- cions de vida raonables i un possible, de societats, estaCal aclarir _un punt. En pargrants. Avis que es diu que tracte ple d'amor, simpatia i ments, indústries i entitats. lar deis nostres avis Caritas no Que la sentim com a nostra. fan nosa a la família i aquesta responsabilitat. dóna al mot el seu significat Remarquem-ho de la ciutat. els margina en un racó de la estricte. La paraula avis, per a La Idea, des d'aquí, és llanllar. Avis que són humiliats i On podria edificar-se? ella, és sinòninri de persones çada públicament. Caritas i els adolorits pel tracte que reben. Potser és una pregunta que grans, tant si tenen néts com seus col.laboradors es belluAltres a qui la família els ha 'molts ¡a us heu fet. Tots sasi no en tenen. Però és üna garan en tots sentits. Saben, buscat un asil per tal de desbem que per aixecar una resiparaula bonica i agradable però, que la tasca és flarga i lliurar-se del c o m p r o m í s dència per a avis es nece^ssita —també diria bella— per enno gens fàcil. Cal que tots ens —"molèstia" que no volen el terreny. Cert. 1 també és giobar-hi totes aquelles perhi interessem. 1 des d'aquest aguantar— d'atendre la seva cert que Caritas i els estasones que han aconseguit una moment hem de ser-ne conssalut malmesa o tan sols les ments i persones que col·labodeterminada edat. El mot vell cients. Igualada n e c e s s i t a necessitats més elementals. ren amb ella ho tenen en assenyala l'home decrèpit; aquesta residència d'avis. Si Aquest últim cas, vergonyosacompte. Sembla que potser es fer-ne ús resulta una mica desvoleu un altre motiu d'aquesment repetit, mostra que els trobarà. Ja es fan gestions pectiu. Per això dir avis a tots ta necessitat pot dir-se que fills no sols es treuen de sobre en aquest sentit. Ca| esperar eis qui per edat són mereixeuna bona quantitat d'avis el deure de respectar i tenir una mica el seu resultat. dors d'atencions i repòs defeigualadins són a residències cura dels vells sinó que tamrent, pot ésser, i ho és, cade diversos llocs de Catalunya bé els neguen quelcopn eleram!, una mostra d'estirp ació. i àdhuc de Madrid i altres mental i molt necessari: l'esti- Fruit de tots nosaltres. I el verb estimar. Caritas sempunts allunyats del país. Per mació demostrada a través del pre el té present en les seves La construcció d'aquesta re- altre cantó no hem de permetracte personal i de cada dia. activitats. sidència és, per ara, motiu d'i- tre que hi hagi avis marginats, niciar-ne una campanya a fa- plens de soledat i vexats. Si Necessitat d'una residència Tots hem de ser-ne conscients. vor. Cal dir ben clar que no aconseguim esborrar aquesta es pretén que sigui obra ex- taca ciutadana, podrem sentirDoncs bé, a Igualada els Una residència a l'estil de clussiva d'una sola persona o nos-en orgullosos, tranquils i avis no hi tenen cap residèn- gran casa familiar, on els acod'una entitat. Es, desitja que satisfets. cia. I avui ¡a és ben necessà- llits gaudissin de bones atenPer què no intentar-ho des ria, puix si molts són estimats, cions, bon tracte i llibertat sigui obra de tota la ciutat. Obra en la qual hagin particid'ara? acollits, atesos i respeptats per per entrar i sortir en hores la pròpia família, n'hi ha tam- raonables, podria solucionar i pat els igualadins, el poble, A . Caballé bé que malauradament viuen alleugerir la dolorosa situació tots nosaltres en una paraueí cas contrari. I són molts d'alguns. Caritas vol iniciar més del que ens pensem els una campanya en aquest senigualadins. tit. Una residència d'avis amb Caritas, que viu el món dels capacitat per üna cinquantena desvalguts, dels indigents i de persones —nombre idoni Abierta la inscripción en Picadero San José, dels malalts, sap amb certesa per ésser ateses sense gran Telf. 803 62 59. que sovintegen les injustícies organització de personal espeInicio de clases: 9 de diciembre. per a un bon nombre d'avis. cialitzat^ni pressupostos elevaElla mateixa atén i procura díssims— a les quals la velleAMIGOS DE LA HÍPICA: ¡Ahora es el momento de alleugerir alguns d'aquests ca- sa, la soledat, la marginació i aprender a montar a caballo! sos, sempre d'acord amb les el despreci els siguin alluPuntualització. CIÜB HiPiC D'IGUAIADA IV CIIRSEIO DE EQUITACIÓN Pòrtic del Diumenge les als fets. E s l'hora del canvi. Cal fer la tombarella, el s a l t m o r t a l de l a F e incondicional. Un nou temps. Cal fer la tombarella T a r d o r freda. R u t i n a i galvana d'una fe esmorteïda. Allun y a m e n t de Déu e n la n o s t r a societat. Grups de cristians que es pensen tenir "tota" la r a ó . Altres que e s c r e u e n dispensats de conversió. Molts que viuen dues vides: u n a de "missa", i l'altra de c a r r e r . . . Però no perdem l'esperança! L a naturalesa, a l'hivern, no és m o r t a . Altra volta es c o m plirà l a paraula profètica d'Isaïes: "Aquell dia, l a vella s o c a de J e s è tallada t r a u r à un rebrot, n a i x e r à un plançó de les seves arrels". Cal fer l a tombarella! Escoltem la veu E s t e m vivint els temps bíblics tal c o m eren a b a n s de l a vinguda del Messies. A r a t a m b é es t o m e n a sentir "les veus profètiques". M a n c a escoltax-les. On p a r l a Déu? Les coses no v a n bé: t o t h o m h o veu. Cal c a n v i a r : ningú no hi posa el coll. E s h o r a que els cristians d'avui prenguem seriosament el que som, i m é s e n c a r a , el que h a u r í e m de ser. E s h o r a de passar de l a "nostra bondat" a "la bondat de Jesús"; de la nostra tossuderia a l a disponibilitat e n les m a n s de l'Eteperit; dél "crexire", a la F e ; d© les p a r a u - Canviar de vida no és c o m c a n v i a r de lloc un a r m a r i . E s no tenir pèls a la Uengua. Violència profètica! E s veure el m a l disfressat i desemmascarar-lo. E s donar la c a r a d a v a n t dels trets que poden venir dels altres. E s Uuitar en u n a g u e r r a en l a qual, a la seva banda, solen figurar ells m a t e i x o s —els profetesi— com a baixes, i a la b a n d a c o n t r à r i a hi h a c o m a única b a i x a el p e c a t o l a injustícia dels enemics. Un nou temps! U n a nova lluita! Donar l a vida a canvi que els altres eliminin Uur pecat, Uur pròpia m a l d a t . Aquesta és l a diplomàcia dels qui saben que s'ha de donar la tombarella del canvi. Camí cap a la cova. E m sembla que portem les maletes m a s s a plenes. Estem niegats per un nou diluvi universal de trastos que ens abonyeguen p e r tot arreu. Tots ballem e n t o r n del diner... etc. El guia que ens hi m e n a r à s e r à el m a t e i x Jesús. Ell és el c a m í que c o m e n ç a c a p a l a cova. E s el c a m í que continua c a p a l a cova. EU é s l a possessió perquè s e m p r e e s t à a m b nosaltres. U n a veu de profeta ens crida: que tothom aprengui a fer la tombareUa, la capbussada de l'Advent! Calassanç BALAGÜE (0 3 O •O CD X \— m X I CD C co CQ (U •o 3 RUBÉN ^ Q IGUALADA PERIÓDICO OEL ANOiA 41 cec cciíer Rogamos a ouanto» lectores remitan carta» para esta sección tengan presente !as siguientes normas: 1.— Los escritos llevaren nombre, domidlio y firma del autor, aun en lo» casos que se desee utilizar un seudónimo. Su publicación no signiflca que el Periódico se haga partícipe de las opiniones expuestas. 2.— Se estima necesario que los originales estén escrito» a máquina > doble espacio .y a una sola cara. 3.— Se encarece asimismo la niáxime brevedad en la expoiición de tema». .RIO SANTORAL Dissabte, 6: S a n t s Nicolau, B o nifaci i Emília. Diumenge, 7: S a n t s A m b r œ i i Teodor. DiUuns, 8: I m m a c u l a d a Concepció i S a n t Constantí Dimarts, 9: S a n t s Restitut i Cip r i a i S a n t a Leocadia. FARMACIAS Abierto día y noche: Dissabte, 6: J . Bausüi — c / . B o m , 23 Diumenge, 7: G. Soler — Rbla. Nova, 1 DiUuns, 8: A. SecaneU — F e r r a n d'Antequera, 60 Dimarts, 9: MR. Verdes — c / . Soledat, 95 TELEFONOS UTILES Guardia CivU 80312 66 Departamento Tráfico 803 24 94 PatruUas Gdia. CivU 3221100 Comisaría Policía 803 75 20 Policía Nacional 803 79 79 Policía Municipal 803 12 34 Bomberos 803 03 13 Caritas 80327 47 S. O. E . 803 11 21 Cruz R o j a 803 07 89 Hospital Comarcal 803 46 54 Mutua Igualadina 803 28 00 Clínica San J o s é 803 26 50 T a x i s (P. de les Cabres) 803 16 66 Taxis (P. de les Cabres) 803 14 14 r a x i s (Pl. del Rei) 803 08 25 Taxis (Estación Perr.) 803 04 58 Taxis - Urg. (Policía) 80312 34 Ser. P e r m a n e n t e G r ú a 803 10 42 Averías F e c s a 8 0 3 1 6 28 "UN SOCIALISTA QUE FUIG D'ESTUDI" Sr. Director: Hom comentava l'any 1939 —segons ens diu un jubilat— que un estudiant de Medicina, amb l'uniforme militar d'alfe¬ res provisional es presentà davant el tribunal d'examens a la Universitat de Barcelona, i a les preguntes del catedràtic es limitava a contestar: "Me la sé". I el professor, espaordit per les circumstàncies del moment, li donà l'aprovat. El Sr. Jordi Riba i Gabarro, del Grup municipal socialista, després d'iniciar una polèmica lamentable contra els nacionalistes catalans, quan havia d'admetre o' refusar dialècticament els arguments del contraopinant, adopta l'actitud d'aquell mal estudiant de Medicina, i diu que no vol contestar, però que podria contestar. Fuig d'estudi. Fins ací no hauríem molestat l'atenció dels lectors, si no fos que ens ha tractat de "terroristes dialèctics". Comprenem que en les controvèrsies hi hagi crispacions, però hom ha de sobreposar-se a les incitacions nervioses i seguir el joc del diàleg. Altra- ment, "qui no vulgui pols que no vagi a l'era", i qui no vulgui controvèrsia que no la comenciEl Sr. Riba ens tractà de manipuladors de frases i ens obligà en la nostra rèplica a transcriure textualment aquelles frases amb les notes d ' o rigen. Ens tractà de hitlerians, sense solta ni volta, insultà Francesc Cambó —sense ni tan sols salvar-ne l'aspecte de mecenes de Catalunya— i altres galindaines. I quan nosaltres ens defesem i aclarim coses, llavors ens tracta de "terroristes dialèctics". El lector imparcial podrà jutjar si ha seguit la polèmica, d'on han vingut els trets. En la nostra incipient democràcia ens cal conèixer i aprendre moltes coses. Sobretot l'esperit i les normes del diàleg. Mai no serà lícit l'insult a l'adversari. Els insults al contraopinant només serveixen per exacerbar els mals i, de retop, esdevenen una demostració palesa de falta d'arguments. Un estudiant de medicina pot fugir d'estudi, però un regidor d'ajuntament no. Atentament, C. Casanovas i Moragas —oOo— MOLECULES "MENJAPLUTONI" Sr. Director: Penso que és convenient de fer-se ressò d'una notícia que sembla obrir una escletxa d'esperança al futur de la humanitat, ja que hi ha altres persones dedicades solament a les males notícies o a la malastrugança en la qüestió de l'energia nuclear. De fonts ben informades SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE; 198 una revista fa f)òcs dies ha reproduït la notícia que pronostica que Kenneth Raymond, director de l'equip d'investigadors químics de la Universitat de Califòrnia, podria esdevenir el Lluís Pasteur de la radioactivitat. El seu descobriment és una partícula molecular capaç d'alliberar l'organisme humà del contagi més perillós que existeix: el dels actínids, entre els quals hi ha el Plutoni. Aquestes molècules, anomenades en termes científics informals "menjaplutonis" s'injecten després d'una contaminació radioactiva i el perill resta conjurat. Una altra de les esperança-_ dores aplicacions de les molècules "menjaplutonis" se centra en l'escabrós terreny dels residus radioactius; de forma que aquestes partícules poden esdevenir un eficaç pal·liatiu als terrors que arreu del món —esfera democràtica solament, per a més precisió— aixequen els programes d'energia nuclear. La notícia de premsa no concreta res més de moment; però evidencia que encara hi ha persones al món que s'enfronten, amb els reptes científics, armades amb microscopi i tubs d'assaig, que és una actitud positiva i raonable; mentre d'altres prefereixen combatre'ls amb pancartes i comparseries, que ve a ser l'actitud del "gos de l'hortolà...". Jotabé SUSCRÍBASE A " I G U A L A D A " PERIÓDICO DEL A N O I A LLAAAANDO A L ® 803 7 0 0 6 REÍS EDITORA: GRÁFICAS ANOIA S.A. Ei Éllor assortit de joguines amb totes ios Qttioies Dovetats i a ons preus a i'aliast de tofliom PRESIDENTE: LEONARDO DEL RIO CAMPAAAJO ADMINISTRADOR: JOSE VIDAL BERTRAN DIREaOR: JOAN PIQUE VAUS Depósito Ugal B. 1267-1960 "IGUALADA, es una PERIÓDICO publicación DEL ANOIA independiente, información general, y de no acepta ne- cesariamente como suyas las ideat que se vierten en los artículos y colaboraciones publicados en sus pigina». "IGUALADA, agradece PERIÓDICO todas DEL ANOIA' las colaboraciones pondencia con tus autores, ni serín delot originales no publicados. Redacción, Administradón, Publiddad Talleres: Creueta, Apartado de 30. Telf. Correo» 418 A "CESTERÍA BATET •(- pontineas, pero no mantendrá corre»vueltos ÜO troiiarâ El palau de les joguines y 803 7006. - Igualada. Carrer Sant Siniplici, 3 19 VENDO piso calle Pablo Mur tadas. Telf. 803 00 12 de 2 a 22 lloras. —oOo— SE NECESITA chica para cu dar bebé y algún trabajo d^ hogar tres días a la semana Telf. 804 21 98. —oOo— SE PRECISA Oflcial l.« Plan chista. Auto-reparación Moni bui, S.A. Telf.: 803 56 07. -oOo— OCASIÓN: Vendo camio Ebro, buen estado con tarjet vigente. Telfs. 803 56 07 803 n 97. —oOo— TELÈFONS d'interès: Funerari Anoia 803 11 14 - 803 27 24 C/. Santa Maria, 4. —oOo— SE OFRECE programador C¿ bol. Tel.: 803 02 35. oOo— LLIÇONS de català. Telèfo 803 02 35. —oOo— VENDO local en Vilanova jur to a Correos de 160 m.2 Apt cualquier negocio- Telèfon 803 16 49. —oOo— COMPRO cómix (íebeo ' an tiguos. Telf. 803 34 59. -oOoVENC Ciclomotor Peugeot 4 CC. Tel. 803 15 00. —oOo— VENC Montesa Cota 74-1 2Í; Preparada trial. T e l è f o n 803 03 18. —oOo— VENDO Moto Sanglas 500 •- è Pocos küómetros. Buen preci^ Tel. 803 49 4 1 . —oOo— VENDO Casco Integral Nav Cartera Depósito, nuevi Tel. 804 37 96. —oOo— VENC Cota 123 B-5488-A>; Telf. 804 15 29 de 9 a 10 d vespre. —oOo— CITROEN GS apenas se se us^ us( Su valor 325.000 ptas5. Uir^ venta 225.000 ptas. Teléfoil 803 31 72. GRACIES Esperit Sant. I. i —oOo— SE OFRECE señora de 40 afí¿ para cuidar niños. Telèforl éf or 5 803 55 77. —oOo— 5 13 VENC Capra. Bon estat. Oc^ sió. Interessats truqueu àl V2 ièfon 803 32 2 1 . —oOo— ES FAN classes d'Anglès peir nens d'EGB. Tel. 804 10 4 S | | ^ 'í IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 ce c ccüer "AMAGAR EL CAP SOTA L'ALA" Sr. Director: Es sorprenent la carta del Sr. Miserachs apareguda el passat dimecres al periòdic. Sorprenent per insòlita. Es insòlit barrejar el "20-N" amb les protestes per la seva actuació en el darrer Ple Extraordinari. El Sr. Miserachs ha de saber que els xiulets i crits del públic, no anaven pas dirigits a tot l'Ajuntament d'Igualada, sinó a ell personalment pel seu constant amagar el cap sota l'ala. Es negà a donar resposta a les preguntes que els altres regidors li feien, envers l'actuació de la Junta de l'Hospital, que el Sr. Miserachs presideix, com a alcalde d'Igualada. Menyspreava tot el públic assistent al Ple i al que el seguí per ràdio; per no dir als diferents grups municipals que componen el consistori. I com ell mateix diu: "xiulava la majoria" alguns dels quals —segurament— havien votat CiU, Diu el Sr. Miserachs que orquestem campanyes contra les institucions, que vulnerem les normes legals i que omplenem les places d'"Oriente". Jo li diria al Sr Alcalde que és ell mateix qui està desprestigiant l'ajuntament, amb el seu comportament a-democràtic. El que realment desenganya la gent, és una mala gestió de govern. Si el govern de Madrid "Las Cortes", La Generalitat i els ajuntaments funcionessin com cal, a la "Plaza de Oriente" cada cop hi hauria menys gent. Però no és pas així. No cal ara que parlem del govern de Madrid, ni de "Las Cortes", ni tan sols de la Generalitat; parlem només de l'Ajuntament d'Igualada. No hi ha un programa d'actuació, s'incompleixen els acords presos, —democràticament— moít sovint per unanimitat; no hi ha transparència en la gestió municipal; encara no està articulada la forma de participació ciutadana a l'ajuntament; no funciona cap consell municipal; no s'ha fet cap balanç públic de la gestió portada a terme, després de casi dos anys, etc. Si el Sr. Miserachs vol expressar la seva repulsa als qui assistírem al Ple, jo li diria que nosaltres no cal que li expressem la nostra, ja que ja ho vàrem fer en el seu moment. No oblidi, però, el Sr. Miserachs, que a més de xiular-lo a ell, vàrem aplaudir les intervencions dels Srs. Dalmau i Codina. Com es veu no s'escridassava pas tot l'Ajuntament. També demanaria al senyor Miserachs —si em llegeix— que si no s'atreveix a contestar en el Ple, a les qüestions que li plantegen els altres regidors, s'abstengui de fer-ho més tard a la premsa, ja que això sí que és una vulneració de la sobirania popular i un engany a la democràcia. Perquè si el Sr. Miserachs representa, en aquest cas, molts igualadins, els altres regidors també hi són en base a vots populars de ciutadans d'Igualada. J- Singla —oOo"AUN HAY PREFERENCIAS" Sr. Director: El dirigirme a este espacio es solo y simplemente para exponer el caso que a continuación voy a detallar. Se trata de que el Ayuntamiento, a través de la persona indicada, ponga un poco de orden en todo ello, porque según se ve sólo están haciendo lo que les parece favoreciendo a unos cuantos Sres. Me refiero a Deportes Escolares y concretamente a la natación^ pues mis hijos no pueden ir o, mejor dicho, no pueden escoger natación porque resulta que el mejor horario de piscinas (me refiero por la mañana) lo tienen siempre los mismos colegios. Según me ha ¡nformado la HOSPITAL COMAfiCAl Dr. XAVIER MIQUEL I TORiUIS REUMATOLOGIA I MALALTIES ÒSSIES Visita a l'Hospital Comarcal. Hores convingudes. Telf. 803 46 54. Asociación de Padres del colegio, cuando van al Ayuntamiento para tratar del horario, siempre les dan después de comer o a las seis de la tarde, y estos horarios me parece que no son muy propicios. ¿No podrían arreglarlo de una forma rotativa, de manera que las mejores horas de piscinas tuviera la oportunidad de tenerlas durante un mes cada colegio, o que estos no tuvieran que precindir de la piscina sólo por el hecho de no querer dar un horario racional, ya que al fin y al cabo son iguales que los demás? jüTambién son niños!! L. R. S. —oOo¿HIDROFOBIA O FOTOFOBIA? Sr. Director: El Diccionario dice que la rabia es "enfermedad caracterizada por desórdenes nerviosos, contracciones espasmódicas, dificultad de tragar y horror al agua- La padecen principalmente los perros y se comunica por la saliva a otros animales y al hombre". Según el mismo Diccionario "hidrofobia" es sinónimo de "rabia". Pues bien, estos conceptos no están de acuerdo con las modernas investigaciones acerca de la rabia canina, según las cuales la "hidrofobia" (horror al agua) característica de dicha enfermedad, debe lia*marse en realidad "fotofobia" (horror a la luz). En efecto, parece averiguado que el perro atacado de rabia tiene las retinas tan débiles que no puede soportar el mínimo reflejo. Todo lo que brilla le hiere, lo mismo si se trata de un líquido, que de un espejo o de cualquier superficie pulimentada. No cabe pues, hablar del "horror al agua" sino a las proyecciones luminosas. Se ha hecho el experimento de encerrar a un perro rabioso en una habitación oscura y darle de beber. Entonces, el animal no huye del agua, sino que traga con avidez. En resumen: el perro rabioso no es "hidrófobo", sino "forófobo". Y su enfermedad debe calificarse de "fotofobia" y no de "hidrofobia". Kitus Fusta de les Antigües Alumnes del GoLlegi "Mare dei Divi Pastor" DIA 7 DE DESEMBRE — Missa a les 10. — Esmorzar de germanor. Podeu trucar al Col.legi (Tel. 803 17 31) per confirmar la vostra assistència. Esperem trobar-nos-hi totes. SÁBADO 6 ŒJEMERE, TAR A LAS 7 VENA FOID DABSA (n FIESTA Z ANIVERSARIO. EiLLO CONCURSO FOTOGRABE UN FIESTA: 3 •a CD X i— m X I as ta CELEmARIDlll D A B S A # à CAMIONES DODGE ORGULLO DE EXPORT Am GE i Exportand General es una flota inglesa de transporte de mercancías que confiesa estar sometiendo a los Camiones Dodge, fabricados en España, a las tareas más pesadas de su actividad. De igual forma, otras compañías de Francia y Bélgica utilizan los Camiones Dodge en las responsabilidades más duras de trabajo. Quisieron contrastar la calidad y resistencia de la producción española. Y lo consiguieron. A plena satisfacción. Es más, la robustez, economía y fiabilidad de los Camiones Dodge se demuestra también en condiciones extremas: el desierto de Argelia o la selva de Guinea Ecuatorial. La rentabilidad de nuestros camiones asegura el éxito de su selección, en cualquier país y bajo cualquier M O T O R T À R R E G A condición. Como tantos transportistas españoles, Expert and ctra. Madrid-Francia, km. 511 - TÀRREGA Avda. Balmes, 5 - IGUALADA General y muchas compañías extranjeras están orgullosas de los Camiones Dodge. Y como en España, cuentan con ellos cada día más, renovándonos su confianza. Camlams Oaüge DODGE: Camiones europeos^ a precita nacionales^ (O •O I i— co •o co Utlliaamos sólo lubricantes CêPSfl SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1580 IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOïA Calenilario de la Campaña de Caritas. NAVIDAD 1980 CIUX\DA res a veure La El grup de coneguts ho comentava en un establiment púbüc. ¡ ía conversa era neguitosa, fins i tot una mica exaltada. M'interpeí.laren com si pogués, jo, donar-los una resposta convincent. - Tu creus que això és democràcia? - El què és democràcia? I aleshores m'explicaren el fet. Fet cert. Fa pocs dies que un igualadí, persona coneguda, venia del treball (el té fora de la ciutat) i al moment de passar amb el cotxe per la recta que hi ha a la Font del Bosc (lloc prou conegut pels igualadins que a l'estiu es traslladen a la platja), un altre vehicle l'avançà a gran velocitat i desaparegué en el revolt del final de la recta. L'home seguí tranquil.lament el viatge i en arribar al revolt veié a pocs metres més enllà el vehicle que l'havia avançat feia un moment.. Era travesser al mig de la carretera. S'aturà i pensà que quelcom havia succeït a aquell conductor. Baixà i en apropar-se per preguntar què passava tingué la desagradable sorpresa que l'altre i dos companys més que sortiren de cop i volta dels costats de la carretera, li demanaren els diners. 1 e re 1 l'exigència fou més desagradable perquè un déis tres atracadors apropà un ganivet a les costelles de l'atacat. L'amenaça era evident. I la situació per espantar. Però com que el nostre home sols portava poc més de dues mil pessetes, el botí dels desaprensius fou molt curt. Tant que els molestà i com a revenja l'ompliren d'insults, el deixaren groc, verd i negre de cap a peus i quan es decidiren de pujar al seu, abans reventaren una roda del vehicle igualadí. - Tu creus que això és democràcia? - Què té a veure ía democràcia amb els atracaments? - Que no és capaç de posar ordre als quantiosos desaprensius que volten pel país. Si algun n'agafen ben aviat el deixen en llibertat. Ells, els lladres i malfactors, ho saben prou bé i se n'aprofiten. Actuen quasi segurs. La conversa, més que conversa fou controvèrsia; es féu llarga. Hom s'adona que molts, quan s'enrabien, ho ensaquen tot al mateix envoltori i els sembla que la solució pot trobar-se al mateix punt. Perquè és clar que una cosa són les actuacions de caire polític, per defensar o atacar amb bones o males armes les pròpies idees, i l'altra és la qüestió dels delinqüents co- Como cada año Caritas fia preparado su campaña Navideña. Campaña que se compone de dos partes. "Niños a Belén" és una de ellas. Es la campaña que Invita a conseguir donativos a través de los escolares; cada colegio invita a ello y participa en su logro. La segunda parte es la colecta a través de buzones públicos, bu-1 zones en las Empresas, Comercios y en los templos. Los "Niños a Belén" tendrán lugar del 10 al 20 de este mes. La colecta a través de buzones, el día 21 de igual mes. muns. Deis Madres i malfactors, en una paraula. Hi ha qui diu que defensar-se d'aquests pot ocasionar molèsties a qui els atonyina (si és que algú ha pogut atonyinar-ne cap en alguna ocasió). Tot això no sé fins a quin punt és cert. Però potser caldria assabentar el públic del què diu la llei en aquest cas. Perquè el grup d'igualaidins que m'explicà el Cas, enllaçà la conversa cap altres camins. La delinqüència jovenívola augmenta. Cada dia hi ha més proves de la seva actuació. Però atrapar un d'a^ quests joves de camí tort i p r e n d r e -hi represàlia moments després que el noi t'ha perjudicat físicament o monetàriament, sembla pot menar a haver d'entendre-te-les amb el Jutjat. 1 feina per sortir-ne sense cap sanció econòmica. Això la gent no ho entén. Tampoc no ho entenc jo. Si és cert. Però amb tot, la democràcia, estic segur que res no hi té a veure. Mars. Dimarts que ve al Mercantil presentat per AOÜAIATA 80' i SCHOLA CANTORUM Dave Smith, un músic excepcional E s allò dei Reus - P a r í s - L o n dres. E n aquest c a s B a r c e l o n a Igualada - París. S'ha presentat una oportunitat, molt a d a r r e r a hora, d'oferir u n extraordinari c o n c e r t d'orgue electrònic a c à r r e c de Dave Smith. Qui és Dave S m i t h ? E s u n músic excepcionalment dotat. V a c o m e n çar a t o c a r el piano a l'edat de 4 anys, i v a a n a r aprovant cursos a v a n ç a t s . Als 14 anys v a dedicar la seva atenció a la música popular i a l'orgue electrònic. F o r m à j a el seu propi conjunt: "The Dave S m i t h Sound". Dos anys més t a r d fou c o n t r a c t a t com a r t i s t a e x c l u siu del famós Tower Pavilllon de Blackpool. P e r tal de millorar la seva experiència va e n t r a r a form a r p a r t de la orquestra d'Eric Delaney. Dave S m i t h a c t u à en 1969 d a v a n t l a princesa Margarida d'Inglaterra, en el London Palladium. E n 1973 g u a n y à la final europea de la NECROLOGIQUES — L a senyora F r a n c e s c a Riba i Martí (de l a família R e i e t ) , v a m o rir dijous passat a l'edat de 75 anys a l'Hospital d'Igualada t o t i que des de feia molts anys residia a Barcelona. L a missa exequial per a la seva à n i m a tingué lloc ahir divendres a l'església de S a n t a Maria. Descansi en pau. — Dijous p a s s a t morí la Sra. Josefa Fontanet Ferran, vídua de J o s e p Casulleras. L'Oflci F u n e r a l tingué lloc ahir divendres, dia 5 de desembre, a l'Arxiprestal Basílica de S a n t a Maria. Aqualata 80', la n o i v a entitat cultural, i l'Schola C a n t o r u m p r e senten de c o n j u n t aquest s e n s a cional músic (l'orgue que t o c a t é un cost de t r e s milions de pessetes) el dimarts, a les vuit de la t a r d a , a la Sala Bingo del Mercantil. Pel que es desprèn del "curriculum" de l'artista, 'Serà un c o n c e r t de r e a l categoria. Apalata 80' Pasqual Iranzo, un bon començament de curs,.. Penso que els mots del Dr. Bonet en presentar AQUALATA 80' com a grup, tot gronxant-se entre l'humor i l'inevitable grau de serietat de tot afany cultural, definiren ben encertadament la filosofia d'aquest aplec d'iguladins. Bon començament d'activitats. El saló de reunions, de mides acollidores, curull de públic d'edats ben heterogènies. Molta concurrència femenina, (un agradable factor, no pas freqüent en l'Espelunca de tan bon reco rd)_ Ben afinat en Jaume Ferrer en una ACIÓ OASAMENT — El propeir dia 24 de desembre, s'uniran en m a t r i m o n i els joves Jordi G r i m a i F u s t é 1 Ma. C a r m e Solé i F a r r e r a s . L a cerimònia t i n drà lloc a l'església de l a Tossa de Montbui. competició d'orgue electrònic i en setembre de 1976, en el J a p ó , c o m petint a m b d'altres 16 intèrprets, rebé el premi a l'actuació m é s es^ peotacular. E n l'actualitat és artista e x c l u siu de Lowrey, en c o n s t a n t s demostracions a través d'Europa. Dón a recitals t a n t de música clàssica com moderna. Mercès a Adagio h a u r à e s t a t possible la seva v i r i r guda a Igualada. Dave S m i t h h a vingut a E s p a n y a per a n a r t a n sols a Barcelona, f a r à u n a única actuació a la n o s t r a c i u t a t i se'n va a c t e seguit c a p a París. ràpida fotografia literària del conferenciant, feta a tall de presentació. Iranzo, reconegut mundialment com a mestre en la perruqueria, és també un disertador de captivadora amenitat. Sap refermar el seu original sentit de la moda, amb derivacions vers la història ben oportunes; des de Lluís XIV fins als darrers dictadors de l'habillament actual, varen recolzar la seva tesi sobre la importància del vestir en la personalitat de cadascú, les motivacions de la moda —atractiu sexual i necessitat de transferir aquesta atracció al sexe oposat—, la coqueteria dels líders, fins acabar en una proclama d'admiració feminista, mitjançant un "gag" fotogràfic molt ocurrent. Aplaudiments, i un col·loqui de justa durada en un excel.lent nivell. Encomaneu a Déu FRANCESCA RIBA i MARTÍ I ara, a esperar el proper dijous dia 11, per estudiar els problemes home-natura en l'anunciada projecciócol.loqui d'en Manuel Cervera. vera. ¡O A.M.V. Ha mort en la pau de Crist, el dia 4 dels corrents després de rebre els Sant Sagraments i la B.A. 3 CO X PREGUEM PER ELLA i— Els seus familiars: germanes polítiques Rosalia Climent, Mercè Fontanellas i Ramona Vilarrubias; nebots, Anna Ma. Climent, Ferran i Ma. Àngels Riba Fontanellas, Ma. Dolors, Josep Ma., Anna Ma. i Carme Riba Vilarrubias; nebots polítics, cosins i familiars tots, n'assabenten a llurs amics i preguen que la tinguin present en les seves pregàries i donen les gràcies pels testimonis rebuts de condol, així com per la seva assistència a l'Ofici Funeral que tingué lloc a l'Arxiprestal Basílica de Santa Maria. FUNERARIA ANOIA Igualada desembre de 1980 DELEGACIÓ DE CECS CO X I CO Dimarts, 2: numero 5-^1; 50.000 ptas. CO CQ Dimecres, 3: núm. 9^3; Dijous, 4: número 50.000 pesetas. 8^0; '.^ IGUALADA PERIODICO OEL ANOIA SÁBADO £ DE DICIEMBRE DE 1980 fSegons el Departament municipal de Semis Socials ClUTAT ÍOUiGS i Divendres vinent, a la Diputació Nou president de la Jove Cambra d'tóualada El passat divendres dia 28 v a celebrar-se l'Assemblea General de la Jove C a m b r a d'Igualada. Durant l a m a t e i x a es v a informar als socis de les diferents activitats portades a terme e n guany i també s'elegí el nou president per a l'any 1981. Sortí elegit el senyor R a m o n Tomàs Riba, a qui desitgem t o t a classe d'èxits pel proper any. En un altre ordre de coses i dintre del m ó n de Jove Cambra, volem ressaltar que aquesta ent i t a t local h a aconseguit que dos dels seus membres siguin elegits per ocupar c à r r e c s a nivell federatiu. E n J o a n Manuel Sanz i Garcia va ésser elegit vice-president executiu de la Federació Catalana de Joves Cambres i en Andrés Aroca Bermejo vice-president de l'Area de l'Organització de la Federació de Joves Cambres d'Espanya. GonstitiiciD Elies Rogent, advocat,, membre del ConseU Nacional d'ERC i Assessor jurídic del grup parlamentari d'ERC. Responsable de l'Asses- INFORMÀVEM QUE EL DEPARTAMENT de PSÍQUICS. EN aquella PARTAMENT DE DONAR Cens MAIIG SERVEIS SO- DE DISMINUÏTS FÍSICS NOTA MANIFESTÀVEM LA VOLUNTAT DEL DE- a conèixer GISBAIMENT ELS RESULTATS ES- TADÍSTICS. SÓN MOLTES les El proper divendres, dia 12, ai Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona, al Palau de la Generalitat, tindrà lloc una trobada de publicacions de comarca, a la qual ha estat invitat l"'IGUALADA, PERIÒDIC DE l'Anoia". Es tracta d'analitzar la conveniència de dur a terme un congrés de premsa comarcal cara a estudiar tota la seva diversa problemàtica, derivada dels mitjans de comunicació ben diferents que existeixen, del grau de dedicació professional i de molts altres detalls. Hom comenta que el ConIgrés podria servir també per soria jurídica i de relacions a m b el ConseU Nacional. Salvador Solé i Pontnou, tècnic textil. Responsable de les Relacions Comarcals 1 de la comissió d'estudis Sindicals. Salvador Duran i Jové, administratiu. Tresorer. B e n e t Asensio i Batet, mecànic, responsable de la comissió d'ingressos i del local social. Alvar Ymbernon, professor d'art, responsable de publicitat i p r o p a ganda. Josep Ma. Llorach, enginyer t è c nic industrial, responsable del S e c r e t a r i a t d'Organització. Antoni Cayuela i Tomàs, el qual h a c u r s a t estudis d'arquitectura a l a Universitat de Bàsel (Suissa), responsable del S e c r e t a r i a t de r e lacions Municipals i de recuperació del "Centre Republicà". 1980, CIALS HAVIA INICIA! LA REALITZACIÓ D'UN Trobada de publicacionsi comarcals É la nova ¡unta local d'ERC En l'Assemblea local de militants d'ERC celebrada al "Casal" d'Esquerra Republicana de Catalunya d'Igualada, fou elegida la nova j u n t a local que portarà la direcció política i administrativa de l a Secció local d'Igualada. L a J u n t a queda composta així: H a e s t a t reelegit c o m a Secret a r i General, el Sr. Pere Rodrigo i Montserrat, membre del ConseU Nacional d'ERC; a m é s presidirà les comissions d'actes públics i d'assessoria política. EN Ea NOTA QUE VÀREM PUBLICAR EL PASSAT MES de de SE NECESUA Cableador con experiencia para montaje con máquinas electrónicas. Presentarse en calle Doctor Pujadas, 89. endegar un servei de premsa intercomarcal a diferents nivells redaccionai, d'assessoria jurídica, publicitari, etc. les QUALS s'ha PERSONES I ENTITATS DE IA COMARCA AMIB HAGUÍ DE CONNECTAR PER A la CENS, SEGONS s'AFIRMA; MAIGRAT tot, REALITZACIÓ DEL EI DEPARTAMENT CREU QUE LES DADES QUE a CONTINUACIÓ RELACIONEM CONSTITUEIXEN UNA APROXIMACIÓ A LA realitat i per TANT NO ES PODEN CONSIDERAR COM a XIFRES ABSOLUTES. Hom CREU que un CONEIXEMENT MÉS CONCRET DE LA SEVA permsrr^ una ma^or entorn de les PERSONES Elecciones Slnd'œaies REALITAT, Publicamos a continuación una relación del resultado de las elecciones sindicales en distintas empresas de la ciudad, según nota que nos facilita la Unión Local de U.G.T. La mencionada relación complementa la publicada en nuestra edición del pasado sábado: S.A. Masats: 1 UGT. Ignacio Font: 1 UGT; ó CCOO; 3 AOA. Seveco S.A.: 5 UGT; 4 CC.OO. Acabatet: 2 UGT; 1 CC.OO. Pieisa: 1 UGT. Curtidos Font:: 1 UGT. Sut i Sagristà: 1 UGT. Dernova S.A.: 1 UGT. Cartonajes Pagés: 3 UGT. Auto Mundial S.A.: 2 UGT; 1 Indp. Punto Blanco: 10 UGT; 5 CC. OO. Biosca 2 UGT; 8 CC.OO.; 5 Indp. Miquel y Costas & Miquels A.: 1UGT; 2 CC.OO.; 2 Indep. José Ma. Sagristà Rodó: 1 UGT. imel: 10 UGT; 3 CC.OO. Filinox: 2 UGT; 3 CC.OO. Codina: 7 UGT. Llambés S.A.: 5 UGT. La Unión Local de Comisiones Obreras ha hecho llegar, a su vez, a nuestra Redacción otros datos sobre las elecciones sindicales. Dado que en algunos casos difieren éstos de los facilitados por la otra central sindical, procedemos también a la publicación de tales resultados: Vda. Biosca Riera 8 CC.OO.; 2 UGT; 7 otros. Ignasi Carner: 10 CC.OO.; 4 UGT; 2 otros. Tañer: 7 CC.OO. 2 UGT. Juan Rojas: 4 CC.OO.; 1 otros. Ignasi Font: 6 CC.OO.; 1 UGT; 6 otros (antes 15-X). Fiplasa: 7 CC.OO.; 2 otros. Filinox: 3 CC.OO.; 1 UGT; 1 otros. Funosa: 2 CC.OO.; 6 UGT; 1 otros. Hijas de N Rius: 1 CC.OO. NUSVÀLUA FÍSICA O PSÍQUICA, ALHORA QUE POSSIBILITARÀ UNA BLICA SENSIBILITZACIÓ DE L'OPINIÓ PÚAFECTADES D'ALGUN GRAU DE miMA- JOR ADOPTACIÓ DE MESURES EN BENEFICI D'AQUESTS SECTORS MARGINATS. DiSMINUiTS PSÍQUICS Tota!: 207; homes: 112; dones: 95. Edat: De 1 a 14 anys: 76; de 15 a 25 anys: 78; de 26 a 30 anys: 20; més de 31 anys: 32; ? 1. Són tractats en alguna institució: 130; van a una guarderia o escola: 17; estan a casa: 50; treballen: 2; no contesten: 8. TIPUS DE MINUSVALUA Sever (no parla, no controla esfínters, dependència total dels adults, etc.): 43. Mig J. Salat: 1 CCOO. lECSA: 4 UGT. Minvats: 1 CC.OO.; 8 otros. Polifibra: 6 CC.OO.; 7 UGT. Calicantos: 6 CC.OO.; 3 otros. Felipe Verdes 4 CC.OO.; 1 UGT; 4 otros. Hime!: 3 CC.OO. 10 UGT. Miquel Costas Miquel: 2 CC. OO.; 1 UGT; 1 otros. Mas Deop: 3 CC.OO. Rosdor: 1 CC.OO. Esteve Aguilera: 3 CC.OO; 2 otros. Talleres Bonet: 1 CC.OO. Seveco: 4 CC.OO. 5 UGT. J. Puiggròs: 1 CC.OO. Pepa Martí: 3 CC.OO.; 4 otros, industrias Valls: 5 CC.OO.; 10 UGT; 2 otros. Pola Bosch: 2 CC.OO.; 2 otros. Tori: 1 CC.OO. Castelltort Gassó: 1 CC.OO. Riba y Carner: 2 CC.OO.; 1 otros. Colom Bisbal: 4 CC.OO. 1 otr. Acabatex: 1 CC.OO.; 2 UGT. Julien: 1 CC.OO. Agramunt y Pelfort: 1 otros. Chyrr s: 3 UGT. industrias Salinas S,: 7 UGT 6 otros. Banco de Santander: 1 CC.OO. Font Marsal: 1 CC.OO. TOTAL: 105 CC.OO.; 66 UGT; 55 otros. (diu algunes paraules o sons; té independència molt mínima...): 64. Límit retard general de desenvolupament, aprèn a tenir cura per ell sol, pot fer aprenentatges manipulatius). 91. No contesten: 8. NIVELL SOCIO-ECONOMIC FAMILIAR Alt: 6; mig: 54; baix: 98; no contesten, 49. DISMINUÏTS FÍSICS: Total: 166; homes 117; dones 49. EDAT De 1 a 14 anys: 20; de 15 a 25 anys: 29; de 26 a 30 anys: 16; més de 30 anys: 96; no contesten: 5. T^FÜS DE DEFICIENCIA Extremitats superiors. 1 membre afectat: 16; 2 membres afectats: 4. Extremitats inferiors. 1 membre afectat: 9, 2 membres afectats: 37. Hemiplegia: 19; Distrofia muscular progressiva: 3; sord-mut: 11 ; sord: 4; cec: 20; altres (disminució greu de la vista, atròfia dels genolls...): 49. NIVELL SOCIO-ECONOMIC FAMILIAR BaiX: 46; mig: 45; alt: 8; no consta: 67. CAUSA DE LA MINUSVALUA: Per malaltia: 57; accident: 14; naixement: 12; alcohoÜsllisCO me: 2; treball: 1; no conte]^ e-^ ten: 81. TREBALLEN: (Si del nombre total, re^ tem el nombre de jubilats ^ pensionistes més els meno¿| de 16 anys, obtenim un tot^^ de 119 persones en edat l^| boral). D'elles treballen: 4^^ no treballen: 33; no contestei;^ 42. ^ VAN A L'ESCOLA: (Persones en edat escolaíi ;COLAIÍS 20). Van a l'escola: 12; 2; van a l'escola: 5; No contes-ten: 3. IGUALADA PERIÓDICO DEL A N O U SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 CIUTAT Crònica de la Permanent Mnnicipal 2D08 arbres per a la vía púMica Sota la presidència de 1'Alcalde senyor Manuel Miserachs i Codina i a m b assistència de tots els seus components, el passat dimarts, dia 2, es va reunir l a P e r m a n e n t Municipal- en sessió ordinària. Obert Pacte, en període de desp a t x oñcial, es v a donar compte d'una c a r t a del President de l a C o ral "Els Verdums", en la qual es c o m u n i c a el n o m e n a m e n t del Sr. Josep M. Pons i Queraltó per tal de representar l'Entitat d a v a n t éls Organismes Municipals.. Al mateix temps agraeix la subvenció que li h a estat concedida i també l a collaboració municipal en les r e p a r a cions del local de l'esmentada Coral. LLICENCIES P E R O B R E S Tot seguit es van informar diverses soLlicltuds de llicència municipal per tal de posar en funcionam e n t activitats sotmeses al R e g l a m e n t d'Indústries, e t c . E n aquest sentit, doncs, e s v a autoritzar él senyor Antoni M a r c e t i Badia, per a instal.lar un taller de reparació d'automòbils rama mecànica, Grup III, al c a r r e r de Cervantes, 19; el Sr. J o r d i Vilarrubias i Mas per a instal.lar u n autoservei d'alimentació, al c a r r e r de Florenci Valls 101; el Sr. J o a n Marimon i Bisbal per a insital·lar u n a fàbrica de gènere de punt, al c a r r e r de les Germanes Castells, 7; el Sr. J o s é V a r e a Díaz, per a instal·lar u n a botiga de venda al detall de peix i peix salat, al c a r r e r de Collbató, 17; "Teresa F e r r a n , S.A." ( T E F E SA) per a la instal.lació d'un taller de confecció al c a r r e r de S a n t Antoni de Baix, 110; el S r . J o a n E n rich i Balcellsi, per a i n s t a l l a r u n m a g a t z e m a m b c a m b r a frigorífica per a la conservació de pells, al c a r r e r del Sol, 45; "Comercial Godó, S.L." per ampliar un m a g a t z e m al m a j o r de productes químics, sit u a t al c a r r e r J o a n Godó 4-6; el Sr. Salvador Fillat B l a n c h , per a instal.lar un taller d'estampació i confecció de peces de gènere de punt, al c a r r e r de les Germanes Castells, 2; el Sr. Josep Muntané i Gras, per a instal.lar un m a g a t zem de venda a la m e n u d a de pintures, al c a r r e r de Bellprat 14, baixos; el Sr. Rafael Arroyo Luque, per a instal.lar u n taller de m u n t a t g e de màquines recreatives, al c a r r e r del Dr. Pujades, 89; i "Comp a ñ í a Igualadina de Montajes Eléctricos, S.A." (CIMELSA), per a instal.lar u n taller m e c à n i c de r e paracions al c a r r e r de Bellprat, 6. Segons d i c t à m e n s de l a Comissió d'Arquitectura es concediren les llicències següents: Al senyor Anltoni Gili i Vich, per a construir un ediflci a l c a r r e r de la Virtut a 14'73 m e t r e s del c a r r e r de les Delícies; al Sr. F r a n c e s c C a r o Infantes, per t a l d'addicionar uns baixos amb destinació a Icœals comercials y tres plantes per a h a bitatge, sobre d'un g a r a t g e situat al Passeig de Verdaguer, 160; al Sr. J a u m e Vives i Soler i)er a construir un cobert a l'interior d© l a linca s i t u a d a al c a r r e r de St. F r a n c e s c núm. 42; al S r . Domènech Torrens i Torras, per a cobrir ei pati interior de la ñ n c a situada al c a r r e r del Bisbe Robuster, 6; al S r . J o s é Manuel Alonso S a l d a ñ a per a c o n s truir un m a g a t z e m a l'interior d'un p a t i de l a finca situada al c a r r e r de T a r r a g o n a , 39; ai S r . EUdald Castelltort i Cuadreny, per a c o n s truir u n a t a n c a ai solar situat a l'avinguda del Dr. Pasteur, 38; a l a S r a . Maria Dàvila i Acosta, per a construir u n a tanca, al solar sit u a t a l'Avinguda del Dr. Pasteur, 42; al Sr. Agustí Argelich i Bisbal per a t a n c a r el solar situat al c a r rer S a n t a Maria de Miralles c a n t o n a d a a m b el c a r r e r de la U a c u n a ; al Sr. Rafael Mir i Alsinella, per a col.locar u n a t a n c a ais solars s i t u a t s als c a r r e r s dels' Tulipans:; Dàlies; Pujades i Magnòlies, e n i m a llargada de 220 metres; al Sr. P e r e Busqué i Solé, per a t a n c a r el solar situat al c a r r e r de Copons. T a m b é es concediren les següents autoritzacions administratives: Al Sr. Francisco Caro Infantes, per aixecar la voravia d a v a n t la c a s a 160 del Passeig de V e r d a d e r per tal de construir-hi les corresponents clavegueres; al Sr. F r a n cesc Solà i Martínez, per a fer l'escomesa de la claveguera de la flnca s i t u a d a ai c a r r e r de Veciana, c a n t o n a d a a l c a r r e r de Sardanyola, a la x a r x a general que passa pel c e n t r e del c a r r e r de Veciana; al Sr. J o s e p Cendra i Grau, per c o n n e c t a r , en mina, la claAreguera de l a flnca del c a r r e r Pujades, 32; a l a "Compañía Telefónica Nacional de España", per obrir u n a c a l a a la confluència dels c a r r e r s P r a t s del Rei a m b l'Avinguda del Dr. P a s teur; i, a la m a t e i x a Companyia per obrir dues cales a ambdós c o s t a t s del p a s subterrani existent al c a r r e r de Castellfollit. H o m v a a c o r d a r t a m b é d'aprov a r l a p r i m e r a certiflcació d'obra feta, per un import de 495.827 pessetes, corresponent al projecte de construcció de contenidors per a terres i llaunes, ai recinte de l'in¬ cinerador d'escombraries, adjudicat a "Construcciones Segura, S.A.". CONTRACTACIÓ D E S E R V E I S A proposta de la Comissió d'Arquitectura, es v a a c o r d a r fer les gestions que caiguin per t a l de c o n t r a c t a r , per un any, a u n enginyer de camins, c a n a l s i ports, per a fer els treballs de redacció del projecte de cobriment de la R i e r a de C a n Masarnau. 2.000 A R B R E S T a m b é a proposta de la m a t e i x a Comissió, es v a a c o r d a r que es c o m p r i n un t o t a l de 2.000 arbres per tai de substituir els que s'han m o r t i per p l a n t a r els que falten a l a via pública, i que es c o n t r a c - CASORIS AL SALO DE SESSIONS ¿Sabíeu que a Badalona es dedica un dia a ia setmana el saló de sessions de l'ajuntament a ferhi casaments civils?. Ja ho veieu, justament a un lloc on solen haver tants divorcis. •• Llàstima que a ies sales dels plens de tots els ajuntaments no s'hi casin els diferents grups municipals prometent-se, davant del jutge i del retrat del rei, fidelitat en la sort i en la desgràcia. Podria ser un casament en qüè algun dels contraents fes un bon partit. En canvi hi predomina un divorci cada cop més atiat per la sogra cercabregues de les ideologies. Quin greu que sap!. Tornant a la sala de casoris de Badalona, ja tne l'imagino amb un gran parament floral, i el jutge i els nuvis al mig, acompanyats per la música del "Pobre Pepet!" de Wagner, mentre els assota una gran calamarsada d'arròs. L'endemà les dones de la neteja s'hi deuen fer l'arròs. D'altra banda llegeixo que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha denegat la petició d'uns nuvis que es volien casar civilment a la sala de plens municipal. Sorprèn aquesta denegació si tenim en compte que l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, que és comunista, també es capellà. 1 aneu a saber si prefereix casar-los per l'església, a l'església, 1 divorciarlos a l'Ajuntament, bo i considerant que avui dia els matrimonis duren menys que una galeta a la porta d'un col.legi. t m , per tres mesos, 6 peonsi procedents de l'atur amb destinació a la plantilla de jardiners. Al m a t e i x temps es v a acordar que es fés un estudi detallat que faci referència a aquesta replantació d'arbres i llocs on s"haurà de fer, 1, que posteriorment, se'n doni compte- a la Permanent. OBERTURA D'ESTABUMENTS A proposta de l a Comissió de Governació es v a autoritzar l'obert u r a d'establiments al Sr. Antoni Lloret Piqué per a la venda a la m e n u d a de joguines i quincalla i Pel que fa al matrimoni tinc aquesta frase arxivada: "Hom diu que el mes de maig és funest per a casar-se. Els altres mesos funestos són: juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març i abril.·." Ara, vosaltres mateixos! LA RIFA, UNA RIFADA? Amb la rifa de Nadal, torna l'esperança de fer-se ric en un dia. Encara que aquesta esperança ara sovinteja més, ja que l'engreixen cada setmana, amb més de mil dos-cents milions de peles, els jugadors de travesses. La rifa de Nadal ha perdut per aquest motiu bona part del seu prestigi. Els 14 resultats s'han rifat d'una tradició de segles. La loteria sempre té un segur guanyador: l'Estat. Aquest sí que treu la rifa a cada rifa, i el poble en certa manera en surt rifat. Però sempre hi ha un recòndit afany de temptar la sort i la gent s'hi gasta molts calés. La ¡I. lusió de la grossa ens fa caure en la temptació i a alguns els lliura del mal.•• del mal moment econòmic que estan passant. Com que jo no trec mai, la sospita que els meus números no són al bombo, fa que sigui molt suspicaç i només hi jugui per compromís. I no ho dic per tocar el bombo. La teoria que els diners no fan la felicitat ha quedat sempre en quarantena. N'hi ha que el fet de treure la rifa els ha suposat una tragèdia com aquell que li van tocar cinc milions i es va posar a plorar com un marrà perquè en devia deu. Que tingueu sort!. 1 encara que els diners no fan la felicitat quan són a la butxaca dels altres, vivim en uns temps que es necessiten molts pistrincs, per bé que també cal mirar com es gasten. Ja deia un: S'ha de mirar molt la pela puix la vida no és barata. (I dient això es mirava una "pela" de patata). LA NOVA CREUETA Passar pel carrer de la Creueta ja no és una creueta. Crec que la más elevada mitjana de forçades de peu i de fractures de turmell, es produïen a aquell carrer. Per les seves voravies calia anar-hi amb peus de plom i sortós aquell que no tenia necessitat de posarhi els peus. Ara les seves voravies són noyes de trinca i fan molta patxoca. A més dels vianants, podran tornar-hi a passar els camions que, com se sap, no solament els agrada de passar per sobre les voreres sinó d'asseure-s'hi i tol. Sobre l'estat d'aquestes voravies, la premsa hi havia insistit tant, que ara se li escamoteja un tema de crítica. Ens queda però una esperança: com sempre, mani qui mani, tothora hi haurà coses per a criticar. I això que la nostra premsa local no és gaire picatatxes. D'aquesta flamant Creueta oi lector que te'n fas creus?. Ara té voveres noves i ja hi pots pujar de peus. IÑIGO o r n a m e n t s nadalencs; a "MAIP, a traslladar al c a r r e r de Capel des, 53, 4rt., 3.^ el seu establime Sociedad Cooperativa", per a l'ampliació del seu establiment i dedi- dedicat a instaLlacions i repaa c a r - s e a instal.lacions: elèctriques, cions elèctriques. urbanes i industrials, calefaccions Ea v a n resoldre reclamacions Í i aigua c a l e n t a i a l a v e n d a a l a m e n u d a d'aparells elèctrics per a bre m a t è r i a fiscal i es van aproM l'ús domèstic; a la S r a . P e p i t a T o - factures per u n import de 568.E r r a s i Brunet, per a la venda al pessetes. detall de peces interiors o exteriors E n proposicions de l'Alcaldia per a nens; 1 a "Vivapel, S.A." per a la venda a l m a j o r de maquinària v a acordar que els Tinents d'i nova o usada per a aplicacions-de calde Srs. Solsona i Pelfort i VA -quitecte mu}iicipal, assisteixin qualsevol classe. T a m b é e s v a acordar d'autoritzar u n Seminari sobre l a intervenu litectòniqí ei Sr. Miquel Gutiérrez Olmedo per en el patrimoni arquitectòniq^ •o SE NECESITAD Aprendices Electrónica, 16¬ 17 años. Presentarse en calle Dr. Pujadas, 89. Dr. ANGEL ASEHSI I BLANCH ^ OCULISTA 01 RAMBLA NOVA, 38 1er. (antic despatx Dr. Dalmau:^ Visita hores convingudes dilluns, dimecres i divendr^ de 5 a 9 de la tarda.. •§ Telf.: 804 29 00 (horas de visita). Particular 775 02 53^ 1^ IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOiA CIUTAT FUSH SOCIO-ECONÓMICO 1 regidor Antoni Guardia segueix aclarint conceptes Els impostos sobre publicitat, recollida d'escombraries i solars sense tancar Després de parlar de les »lus-vàlues, tema al que ens •àrem referir dissabte, el Tilent d'Alcalde senyor Antoni Juàrdia va donar un repàs a litres impostos més o menys per mitjà de la qual facultava els ajuntaments a aplicar noves i actualitzades taxes i, a més, respecte als anuncis lluminosos, es podria establir un recàrrec de fins el cent per criteri que l'Estat tingui per les raons que sigui i que, ja han estat exposades. Amb tot i això la incidència que representa aquest impost és la següent: % arrodonit Rètols que no sobrepassen les Rètols que sobrepassen les 500 pessetes 1.000 3.000 5.000 10.000 10.000 Rètols censats onflictius a l'hora de l'aplicaió que l'Ajuntament ha fet e ies ordenances. Una taxa que fou àmplialent comentada és la de la pulicitaí. Aquesta ordenança no havia modificat des de l'any voy. En aquell moment es a creure oportú que els resis lluminosos paguessin la imoòiica quantitat de 5 pesâtes metre quadrat i any. any íV/ò, ja en plena crisi e 1 energia, l'estat publicà na nova Liei sopre publicitat 83 289 465 106 70 25 8% 28% 45% 10% 1.038 100% cent. L'Ajuntament, però, sols ha posat un 5 0 % d'aquesta xifra. Enguany s'ha aplicat, doncs, un impost que abans pràcticament no existia, i això ha estat d'acord amb una Llei d'àmbit estatal més dura, ja que està pensada per a fomentar i'estaivi d'energia. No es pot parlar, sembla, de tant per cent d increment quan la taxa es pot quasi dir que abans no hl era. Herò no és decisió de l'Ajuntament ia diferència de Un redactor del nostre periòdic ha estat rebut en audiència pel President de la Generalitat El passat dimarts dia 2 de des e r n D i e , el senyor Antoni Boada i la seva muiier, foren rebuts al Palau de la Generalitat, pel President, honoraoie senyor Jordi Pujol, qui eis agrai la tramesa del llibre puDlicat no fa gaire pel nostre company, soore Apel.les Mestres i Jauini Verdaguer^ La conversa es centrà sobre literatura i verdaguerisme, manifestant el Presiaent les seves preferències vers aquelles obres que mes popularitat donaren al sacerdot-poeta. De triar entre L'Atlàntida i el uanigó es queda amb aquest darrer. Des de fa més de dotze anys, ei senyor Boada està compilant els treoaiis que un dia hauran de ser el "Llibre d'Or de Verdaguer"; una sèrie de pàgines manuscrites d'escriptors, poetes, sacerdots i polítics admiradors de l'obra verdagueriana. El senyor Pujol acceptà complagut l'oferiment del senyor Boada, de figurar com a President de SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 19B0 la Generailtat, en aquest llibre, en el qual Iíi deixà escrites unes ratlies molt interessants sobre el patriotisme de Verdaguer, demostrat en diferents moments històrics de Catalunya. El senyor Boada va fer entrega al President, d'alguns exemplars de goigs publicats pels "Amics dels Goigs" dei CECI. L'assabentà de la nova creació del grup cultural 'Aqualata 80'" i el convidà a participar-hi amb una xerrada-col.loqui. El senyor Pujol que coneixia l'existència en altre temps de I'"Espelunca", agraí la invitació, però s'excusà de no poder complir de moment amb aital compromís per mor dels innombrables afers que l'absorbeixen. En acomiadar-se, alentà el senyor Boada en les seves tasques verdaguerianes i desitjà èxit als organitzadors d"'Aqualata 80'" ja que, segons digué, "cadascú, des del seu lloc, podem treballar per Catalunya". 6'7% 2% Cal fer notar que aquest cens es refereix a rètols com a unitats, no a contribuents, ja que aquests poden estar subjectes al pagament de diverses unitats. Un darrer comentari sobre el tema que fa el senyor Guàrdia: no es pot oblidar que es tracta d'un impost sobre la publicitat, i que el seu cost, en definitiva, és molt baix si es compara amb qualsevol altra consideració: el sector del comerç, que és el més afectat pels rètols, no s'ha vist perjudicat per l'increment de la taxa sobre inspecció de motors, la qual sí ha sofert el sector industrial. Una altra taxa comentada aquests dies ha estat la de recollida d'escombraries que sols s'ha incrementat per.als gremis d'hosteleries, arts gràfiques, supermercats i pastisseries, procurant-se d'aquesta forma, una més justa distribució de les càrregues, les quals, malgrat els augments produïts, no cobreixen ies despeses del servei de recollida i destrucció. Aquest, precisament, és un dels capítols més importants del nostre pressupost municipal, digué Guàrdia, en acabar aquest punt. Finalment, un arbitri que ha tingut un fort increment és el de solars sense tancar. Sobre aquest imposí val a dir que no té finalitat fiscal i el que es pretén és que els contribuents afectats tanquin els seus so- ¿UN F E R R O C A R R I L PARA IGUALADA? El pasado día 29 de noviembre y dentro de los a c t o s prog r a m a d o s en la celebración del IV Congreso de las' Joves C a m bres de Catalunya, Don J a i m e Matosas, Director G e n e r a l de Transportes de la Generalitat de Catalunya disertó sobre el tema "Las comunicaciones en Catalunya". Dentro de lo interesajite de la ponencia, habló de un a p a r t a d o ae simio i n w r e s p a r a I g u a l a a a y su c o m a r c a como es la construcción de una nueva linea lerrea entre M a r torell y Lleida. E n síntesis, estas íueron sus paiabras; "Renfe tiene -previsto dentro del 2P quinquenio del p'ixm de inversión del decenio 1981-90, la construcción de una lincea férrea de aita velocidad entre MartoreU y Lleida, pasando cerca de Igualada, a fin de conseguir que el trayecto Barcelona - Madrid pueda realizarse en un tiempo de seis horas". Como puede apreciarse, el tren, transporte, t a n deseado por n u e s t r a comunidad, puede ser u n a realidad; Renfe lo tiene previsto; ahora depenae de nosotros conseguir que este "pasando cerca de Igualada" se convierta en "constmyendose una estación en Igualada". EL COSTO DE LOS SERVICIOS DE LA BANCA Según estudios realizados por la b a n c a el coste medio de u n a c u e n t a corriente viene a resultar sobre las 2.300 pesetas mensuales. Un cheque gasolina le cuesita al banco 50 ptas., la domiciliación de recibos y las operaciones con t a r j e t a de c r é dito c a s i 80 ptas. L a tramitación de un talón al cobro tiene un coste de 163 ptas. E s por esto que l a B a n c a está ultimando unos estudios con vistas a cobrar al cliente estos costos. LA CAMPSA DEJA MANRESA P a r e c e irrevocable la decisión de CAMPSA de suprimir p a r a Anales de año o p r i m e r a quincena de enero, la agencia y factoría que dicha c o m p a ñ í a distribuidora posee e n Manresa, a fln de centralizar todos sus servicios e n el área de Barcelona. Los motivos aducidos p a r a el cierre son por un lado la a n t i güedad de las instalaciones y los costos que supondría ponerlas en condiciones y por otro que el transporte de los carbur a n t e s le sale m á s c a r o con la utilización del ferrocarril. La a c t u a l factoría y agencia atiende la zona comprendida entre S a n t Llorenç de Morunys, Solsona, Esparreguera, Igualad a y L a Panadella. Durante 1979 el importe bruto de lo3 suministros alcanzó la cifra de 6.000 millones de pesetas, y afectó a 37 estaciones servicio, 20 aparatc-s surtidores directos, unos 20 puntos de reventa en envatiss y m á s de l.òüO clientes directos o consumidores, especialmente industriales. Puestos e n c o n t a c t o con diferentes empresarios y consumidores nos indican la posibilidad de que, de llevarse a término la propuesta. Igualada puede verse afectada en el servicio de carburante y se h a c e necesario realizar una acción a fln de que esta medida de CAMPSA sea desestimada y continúen en funcionamiento las instalaciones de Manresa. LA P E S E T A A LA BAJA C o m p a r a m o s cambios de m o n e d a en el período de 7 meses: Moneda Dólar USA Franco Francés Libra Esterlina F r a n c o Suizo Marco Alemán L i r a I t a l i a n a (100) 02-06-80 68'55 16'49 159'84 41'25 38'43 8'21 01-12-80 Deprecia<:ión 10'51% 3'10% 11'95% 5'81% 2'52% 1'10% 75'75 17'— 178'95 43'65 39'40 8'30 Recopila, "JOVE CAMBRA D'IGUALADA" (0 lars, millorant les condicions estètiques i sanitàries, de forma que s'eviti que els solars sense tancar es converteixin en focus d'amuntegament d'escombraries, nius de rates i motiu d'enfangament de les voravies els dies de pluja. Feia i a tanca, desapareix l'impost. Ja ho saben, doncs, els interessats. "Qualsevol dubte o aclariment de tipus particular l'Ajuntament l'atendrà amb molt de gust". Foren les darreres paraules del nostre Ti-o nent d'Alcalde de finances. — .— ^ Colabore Ü con ], itas ^ - — @ SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOiA "Caso Scala" han aparecido en algunas calles de la villa. Efectivamente, en el curso de esta semana han proliferado en Capellades pintadas en favor de la liberación de los acusados del atentado terrorista ANO IA gislatura; quants anys f a que a rAjimtament? ets que destrozó la sala de fiestas "Si la-Barcelona" el día 15 de enero 1978 y en el que, como se records perdieron la vida 4 trabajadores. Domingo Sáncfiez Gar Ai Museu-Molí Paperer — El febrer en farà set. Un nou grup de teatre — S a b e m que e s t à s molt e n t u s i a s m a t m u n t a n t un grup de t e a tre aquí a J o r b a , per què no ens en parles una mica? — Amb col·laboració amb en Valerià Roca, Josep Armengol i altres participants, uns quinze, intentem crear una activitat cultural i a la — Explica'ns c o m funciona l'Esvegada també d'esplai. Estem muncola a J o r b a . tant la primera obra amb la qual — L'Escola funciona en règim pensem fer la primera actuació demixt; engloba els vuit cursos d'E. mà diumenge, al Teatre d'Unió Jo. G.B., i ara, a partir d'aquest any, ventut Jorbenea. també pàrvuls. Hi ha una planificació entre tots els cursos. El nivell Segur que la teva esmerçada i cultural dels alumnes és bastant v a r i a d a labor d o n a r à bons fruits i acceptable, inclus podríem dir que així ho desitgem per molts anys. superior a la mitjana d'altres llocs; R. M. això és possible gràcies a la col·la^ boració i companyerisme existent entre els professors, a l'ambient social del poble i també hi influeix la mairíeula que no és molt alta. Hi assisteixen alumnes —a més a més de JorbOr- de Rubió, Argensola, Veciana i curiosament fins i tot d'Igualaaa; per això hi ha dos Quan les activitats populars tronautobusos qu£ fan el transport estollen i la majoria fan aigües, es colar i també comptem amb cuina pot considerar una vertadera ges* i menjadors propis per a dinar tots ta que en un municipi de 450 hiels alumnes dels pares que ho solbitants, es formi un grup de teatre. liciten. Avui parlem a m b Pedro Marín i Medialdea, Director de l'Escoia Graduada Mixta Comarcal. "El medico a palos", a la Unió Joventut — Quants professors sou? Cinc. — Sou prou per la t a s c a que teniu e n c o m a n a d a ? — Podem dir que sí, tot i que manxaria un monitor per a la gimnàstica. — I a r a , per què no parlem de t u ? Quant í a que exerceixes a Jorba? — Catorze anys. — Penses quedar-t'lü per la rest a de la teva vida o per c o n t r a has previst un d e t e r m i n a t període? — Va ésser el primer destí en propietat definitiva. Les intencions inicials eren de passar-hi un any ó dos i després demanar per Cer¬ vera o els seus voltants; però d'aiax) ja fa catorze anys i encara em teniu, aquí, firis Déu sap quan; segons les circumstàncies, una cosa que podria influir per exemple, és els estudis dels füls. E n Marín està c a s a t i gaudeix de la p a t e r n i t a t amb t r e s fllls. A més a m é s d'ésser p a r e i mestre, t a m bé és regidor de l'Ajuntament. P e r c e r t que j a ho eres en l'aitra le- Fa 25 ó 30 anys que a Jorba es va representar "ferra Baixa", última obra plasmada per un grup autòcton. En aquest parèntesis s'havien fet algunes representacions infantils amb motiu de festivals de fi de curs i que a la vegada s'aplicaven per recaudar fons per a la lluita contra el càncer. En algunes ocasions —poques— companyies forànies o grups procedents -de pobiacions veïnes, havien actuat al nostre escenan. L'última obra, que per cert va ser un èxit, fou "L'esquella de la torratxa" i fou molt ben representada per Teatre Club d'Igualada. Però avui serà diferent; potser l'actuació no serà tan acurada per manca de veterania, tot i així, és d'un gran mèrit pels jorbencs la proesa d'unes voluntats unides que amb esforç i il.lusió han forjat l'Agrupació Teatral Jorbenea, els quals avui faran la seva primera aparició en públic amb l'obra "El médico a palos" de Moliere. Hora a dos quarts d'onze del vespre a l'escenari de la Unió Joventut FELICITA A SUS CLIENTES Les ofrece coches nuevos. Pagamos su coche usado al máximo. Coches semi-nuevos, con garantía por ESCRITO Facilidades de pago. Sta- Lucía frente Colegios. Vilanova del Camí. Emiiisicio de Jomi i Ton Campov En Capellades se desploman las casas Hace algunos días se desmoronó la parte lateral de un edificio sito en la calle Padre Bernardlno sin que, afortunadadmente, se produjeran desgracias personales En la actualidad, se están llevando a cabo con gran agilidad las obras de reconstrucción de la parte afectada. Entre los vecinos, sin embargo, existe cierta intranquilidad, máxime cuando, tan sólo hace un mes, a menos de 100 metros de este lugar se derumbó por completo el "Local Social de la Lliga". Pero, si en este último caso la estructura de los tabiques se había debilitado con ei paso de los años, esta circunstancia no concurre en el suceso que nos ocupa, ya que, su construcción data, tan sólo, de alrededor de 2 años. Este frecuente acontecer de hechos halla su más completa antinomia en la acertada política municipal que, desde unos meses a esta parte, obliga a los vecinos a reformar ias fachadas que se hallan en mal estado de conservación. No seria, por otra parte, innecesario, que además de la reconstrucción de las fachadas, el Consistorio realizara exhaustivos estudios de la parte interior de algunas fincas edificadas, en previsión de futuros derrumbamientos. El "Caso Scala" también llegó aquí Diversas pintadas alusivas al juicio que se está celebrando en Barcelona contra los presuntos implicados en el Aquesta vegada el Museu-Molí Paperer, de Capellades, acull a la seva sala dos artistes locals. Es un fet ben remarcable i que dins l'ambient de la comarca de l'Anoia té la seva importància. Perquè si l'esforç del Museu-Molí Paperer en aquests darrers anys ha estat positiu per atraure artistes nacionals i internacionals de la nostra terra que allí hi han exposat obres fetes sobre paper, també és lògic que quan l'ocasió es presenta la seva sala sigui oberta als artistes capelladins. Joan Campoy hi presenta olis. Segons Antoni Boada són temes captats a la comarca, però els resultats no són repeticions. De Joan Campoy no pot dir-se el contrari i per aquest motiu i per la seva tècnica notable l'home me- reix tot el respecte i atenció. < contemplar-li ara les obres que p senta. Junt amb ell, Ton Campoy, el fill, presenta escultures fetes amb far Sempre d'acord amb el parer d'An ni Boada, en Ton hi dóna uns res tats semblantment a una barreja i^omànic i huguetià. Això intéresse per aquesta raó i també per totes I altres —el fet d'exposar publícame ja és cosa a respectar— l'exposic cal ésser visitada I els capelladí segurament se sentiran atrets, no c dir que la resta de la comarca se bo fer-hi acte de presència un m ment o altre. Demà, dia 7 serà oberta l'exposicí El dia 11 de Gener serà tancada. ri'nrn GALERIA D'ART PAGANS MONTSALVATJE OLIS Del 6 al 26 de desembre de 1980. Horari: Feiners, d'il a 1 i de 6 a 9. Festius de 12 a 2 del matí. Carrer de Sant Pere Màrtir, (o del Vidre), 8. STUDI BALCELLS B O L S A VEHÍCULOS O C A S I O l pesetas LA LLACUNA Fira de Sant Andreu DIUMENBE DlA 7 DESEMBRE De la Fira es troba escrit a l'any 1335 que el comte-rei Alfons lll el Benigne va concedir permís a Guillem IV de Cervelló per poder celebrar la Fira anual a La Llacuna. FESTEIGS DE LA FIRA Matí a 2/4 de 9 a la Plaça Major: Matança del porc, on es donarà botifarra, pa amanit amb oli d'oliva i vi a dojo A les 10 hores: la. Trobada de Dansa i Música amb la participació dels "Bastoners de Sant Quintí de Mediona" i les Bandes de Torrelles de Foix i de la nostra vila. El Centre Cultural Ancosa organitzarà diverses parades així com Exposicions d'Antiguitats i Fotografia A les 12 hores: Partit de futbol de Campionat Prats de Rei - La Llacuna FORD FIESTA L. Muy guapo, como nuevo FORD TAUNUS GLX 2.000. igual que antes de estrenar JEEP COMANDO. Pocos kilómetros, muy bien CITROEN DYANE 6. Excelente estado RENAULT 6 LT. Ocasión única. Como nuevo SIMCA 1.000 GLS Auténtica ganga!!! MINI MORRIS 850. Año 1973. Muy guapo CITROEN DYANE 6. Motor nuevo Garantizado. PEUGEOT GL 2.000. Casi nuevo y con extras SEAT 850 N. B-700.000 SEAT 850 N. Repasado total SEAT 850 E. En perfecto estado SEAT 124 SPORT B-AZ. Pocos kilómetros SEAT 124 D. B-AT. Fabuloso SEAT 1430-1600. 5 marchas para gente guapa SEAT 131 — 1.600. Año 1978. En perfecto estado SEAT 124 D. Precioso. Ganga. 350.000 325.000 475.000 90.000 300.000 70.000 125.000 175.000 650.000 55.000 60.(^0 75.í^0 320.!^0 215.1^0 225.I^0C 360.(^0 85.(^0 ESTE MES "ALGUNAS" OFERTAS MUY ESPECIAL^ "LAS BUENAS MANOS- Ctra. N.II, Km. 556,2 DABSA •o Tels.8030050/8030546 IGUAj^AD IGUAUDA PERIÓDICO DEL ANOIA con l a cultura. No todo v a a ser negativo ni todo el mundo está de acuerdo con quienes tienen por n o r m a — n o r m a que poco les e n noblece— ignorar o minimizar u n a labor bienhechora digna del m a y o r respaldo ciudadano. ANOIA yiiHii 'RESIDENCIA S e h a c e c o n s t a r en A c t a l a feliItación del Pleno a l a Concejal Jra. María Arnedo Campozo, por ll nacimiento de u n a hija. lACIENDA S e aprueban por imanttnidad los >resupuestos E x t r a o r d i n a r i o s de 'avimentación de varias calles (2 le Mayo, Alfonso xm, Del Sol, tc.) por un importe d e 12.098.881 'tas. "y el de P a v i m e n t a c i ó n d e las aUes J . Verdaguer, J . Balmes, S a n osé y T a r r a g o n a , por u n importe otal de 3.275.045 P t a s . U n a vez probado por Hacienda, se iniciará 1 concurso subasta de dichas taras. rRBANISMO Visto el escrito presentado por el Ir. Pedro G a r c í a Cabezudo y sie¬ e vecinos más, sobre l a anchxira :e la calle S a n José, en el t r a m o ue va desde l a caUe S a n t a L u c í a . Sanjmrjo, visto e l informe del Bcnico municipal y oída la Comilón de Obras, se a c u e r d a por una^ .imidad m a n t e n e r la a n c h u r a de i calle a ocho m e t r o s y no a diez, omo solicitaban los vecinos, tal omo prevé l a Delimitación del luelo Urbano, e n vigor del año 967, y dado a d e m á s que el 90% de i calle está y a edificada a 8 m e ros, por lo que se perjudicarían r a v e m e n t e las parcelaciones sin dificar efectuadas precisamente ti base a l a n o r m a y a m e n c i o n a d a el año 1967. ROYECTO DE PAVIMENTACIÓN IEL SECTOR DE SANTA LUCIA Se aprueba inicialmente el P r o ecto presentado p a r a l a Pavimeníción total del sector de S a n t a ucía, por una cuantía de 8.545.874 Ptas., por lo que dicho royecto se t r a m i t a r á a Urbanislo p a r a su aprobación. lEPORTES Se aprueban los compromisos con L F e d e r a c i ó n C a t a l a n a de Fútbol SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 Aprobado el provecto de pavioientaciófl total del sector de Santa Lucia p a r a la concesión de u n a ayuda, p a r a l a m e j o r a del c a m p o de F ú t bol. Dichos compromisos se refieren a la conservación de las instalaciones y a los imprevistos que pudieran surgir en l a realización de las obras, así como a la imposibilidad de e n a j e n a r dichos bienes. templen de una manera real y efectiva mayor y mejor participación de todos los municipios a nivel Comarcal, aunando el esfuerzo y colaboración entre Directivos del centro y municipios, en bien de la sanidad, que en definitiva, lo será en bien del ciudadano. RUEGOS Y PREGUNTAS Aunque n o c o n s t a b a en el orden del día por un error de transcripción del Acta, se pon© a consideración del Pleno por su urgencia, l a propuesta de los dos días festivos locales: serian el día del Santo A LA ATENCIÓN DE LA JUNTACristo, y el primer dla de F i e s t a DEL HOSPITAL COMARCAL DE Mayor (primer sábado de Septiempre). Se aprueba la propuesta, y IGUALADA. por ello se t e n d r á n c o n t a c t o s con El Pleno municipal de Vilanova los Empresarios que tienen instadel Camí, expone a esta Junta: laciones industriales en nuestro 1.— Que dentro del marco Sani- municipio, así como con los Comitario Comarcal existen abundan- tés de dichas empresas p a r a evitar tes problemas a resolver y que no que surgieran problemas en l a incabe la menor duda que el Hospital terpretación de dicho acuerdo. SANIDAD Se aprueba por unanimidad u n a moción sobre participación en l a J u n t a del Hospital C o m a r c a l de los municipios del Anoia. R e z a como sigue: Comarcal tiene una gran responsabilidad sanitaria. Para nosotros estos problemas cada día aumentan siendo los más directamente afectados los municipios limítrofes a Igualada o lo que podríamos llamar su área de influencia, que, por otra parte, son los de mayor núcleo de población. 2.— Solicitamos a la Junta del Hospital Comarcal que los municipios de esta Comarca tengamos representación en ella, a pesar de nuestra poca aportación económica y muy especialmente aquellos que geográficamente estamos más próximos. 3.— Que las razones que nos mueven a querer tener esta representación son el deseo de conseguir que el Hospital Comarcal mejore sus servicios técnicos y humanos y consiga una mayor confianza entre los ciudadanos. 4.— Esperamos que nuestra propuesta sea bien acogida y pronto pueda el Hospital contar con unos nuevos Estatutos en los que se con- -oOo- k "Panera" de la i^rupación Cultural En un establecimiento público de l a calle N t r a . S r a . de l a Merced, se halla expuesta u n a magnifica c e s t a de Navidad, ofreciéndose a los vilanoveses a cambio de 20 pesetas, pero dependiendo de las c u a t r o últ i m a s cifras del premio m a y o r del sorteo del día 22 de los corrientes, de l a lotería nacional. Su compo^ sición simboliza la generosidad de comerciantes e industriales p a r a c o n l a Agrupación Cultural R e c r e a tiva, c a d a día m á s encariñados con la obra que e s t a entidad desarrolla; el número de donantes se inc r e m e n t a c a d a año. 36 colaboraron e n 1979 y 76 lo h a n h e c h o e n el presente, siendo por t a n t o 40 los que voluntariamente se h a n s u m a do a esta corriente de solidaridad La recaudación que se obtenga u n a vez s o r t e a d a l a cesta, irá a engrosar los fondos destinados a la c a m p a ñ a de los Reyes Magos, que c a d a año nos visitan en a t e n ción a los enormes sacrificios, desvelos y trabajos de los hombres que rigen los destinos de la Agrupación Cultural R e c r e a t i v a . Merced a su entusiasmo y consitancia, en la n o c h e m á g i c a del día 5 de enero nuestras calles se llenan de júbilo e ilusiones, contagiando por igual a p e queños y mayores. E l desfile de las carrozas de los Monarcas de Oriente siempre es un acontecimiento sensacional, que nos sitúa, por u n a s horas, a la altura de las grandes ciudades. E s u n a lástima que se olvide t a n pronto el mérito de los protagonistas de t a n fausto a c o n tecimiento. Los organizadores de la regia c a balgata, nos solicitan h a g a m o s Uegar al ánimo de los vilanoveses de buena voluntad, que pasen por la Agrupación p a r a ofrecer su ayuda personal y así daxle m á s realce al a c t o grandioso que se está preparando. la novena de la Purísima A las 8 de la tarde del próximo lunes concluirá el novenario que, en honor de la Purísima Concepción, se inició a las 4'30 de la t a r d e del pasado domingo, en el templo parroquial de S a n Hilario. L a c e lebración de esta Novena h a puesto a prueba el temple firme de la feligresía vilanovesa, y a que las bajas temperatura:- no lograron DE CLARAMUNT Representació teatral Demà a les cinc de la tartia, en el Teatre Jardí es representarà l'obra teatral "Blanca Negra". Serà posada en escena pel Grup Teatral Capellades el qual l'ha preparat amb molta cura perquè és en "Blanca Negra" que participa en el Concurs Teatral de Piera. Activitats de la "lira Poblense" "Lira Poblense" ens anuncia que pel pròxim dia tretze està preparant un concert/Coral en el que hi participaran la Schola Cantorum i el Cor de Santa IVlaria, ambdós d'Igualada. iEn propera edició ampliarem ia informació. a m e d r e n t a r a los fieles cristianos. No son pocos los vilanoveses que consideran desafortunada l a disposición de la Generalitat al suspender u n a fiesta de t a n t o raigambre ciudadano. Se coincide e n recordar que lo que no hicieron en los años 30 -—exceptuando los de la guerra en l a zona r e p u b l i c a n a ^ unos hombres a los que se consideraba extremosos anticllericales, lo h a n determinado a h o r a los catalogados (5« moderados y liberales con todas las creencias, dejando latentes, sin embargo, otros asuntos cargados de profunda® preocupaciones e inquietudes. (Corresponsal ) . Carrer de Santa María, 4 (prop de l'Ajuntameot) CHEQUEO GRATKU Telèfons 8031114-8032724 DESDE EL 8 A L 2 3 DICIEMBRE. Comprobación de amortiguadores. Diagnosis d e frenada. Comprobación de direcciones. Taller autoriza(do y agencia oficial Bendibéríca Amortigua(dores L i p AUINQUAKT TALLECES €IJEC4LT€ CTRA. N-ll JUNTO CRUCE CTRA. L'ESPELT TEL.803 34 57 (O R. Martínez Rueda PODOLOGO Diplomado en la Facultad de Medicina de Barcelona. — Enfermedades y deformaciones de los pies. — Plantillas ortopédicas. — Cirugía menor. — Electroterapia. — Recuperación funcional. Visitas mañanas de 10 a 1, tarde de 4 a 6. Sábado sólo mañanas. Avda. Reyes Católicos, 21. IGUALADA. Tel. 803 37 69. •O I i— co ÇÛ •o co IGUALADA SÁBADO 6 DE DICLEMBRE DE 1980 PERIÓDICO DEL A N O I A CULTURA MIISTMCIONS DE lA HISTORIA D'IGUAIADA-53 Film Amateur del C . N . Í . proyecta Baca-Garriga • cine amateur Para el próximo viernes, 12 de diciembre, a las 10 y cuarto de la noche, en la Sala de proyecciones Reflexions i divagacions d'un amateur Quan arribi aquest m o m e n t en què eis autors s'autoexigeix i n aquell inlnim a e quaiitatt, a e respecte a l a pròpia obra i ais possibles espeotadois, poürem p a r l a r a e si iii l i a o no n i iia crisi, poürem equiparar els aliarenis treoaiis cinematografies sense ei comú uenominaaor que a r a ens üomina, dintre u n a normal i aeioxmadora anormalitat. Sortosament lii n a molt lloables i iiom-oses excepcions, però t a n tscases que, m e s que m a i , conlii-men les regies. De sempre ei prestigi del nostre c i n e m a a m a t e u r es recoiza en figuies que v a n sorgint i ¡sacceint-se en c a d a època, no delimit a d a pel temps pero que b a e s t a t asaeiiyaiaaa precisament per l a presència a e t a l o tais cineistes, que m a n t e n e n ei prestigi dins i l o r a a e c a s a . IVIentre tots plegats assolim aquesta sensibilització, c a l d r à seguir t e m n t paciència i a g u a n t a r ei que s e n s doni e n les pantalles, totseir si que hi iia crisi en ei nostre cinema, però si en general ens féssim l a reflexió de desterrar d'una vegada ei " j a esta be", a ben segur que aquest estat critic minvaria moltíssim. Si em permeteu, vull escatir sobre el que c r e c pot ésser u n a de les causes d aquest escàs bon c m e m a . E s sabut que en el pals es vénen celebrant a n u a l m e n t nogensmenys que un centenair de Concursos, C e r t à m e n s i 1 estivals de c i n e m a amateur, quina expansió v a des de l'estrictament local —són eis menys— ai regional i nacional —que s ó n els m é s ^ . F r a n c a m e n t ens sembla que són molts, i en aquest aspecte no podem p a r lar de crisL Qui tingui esperit de competició e s t à ben arreglat i és indubtable que no li queda —de voler atendre t a n t e s c r i des— altre r e m e i que fer i í e r pel.licuies, c o m aquell que fa xurros. I el m é s llastimós és que h i h a i h a h a g u t crisi de temes i realitzacions acceptables, i afegim, que les convocatòries dels Concursos estan fetes t a n frec a frec i'una d e l'altra, que e n t e n e m els r e s t a importància, però això sí, estimulant a paxticipar-hi, a enllestir a c o r r e ^ u i t a els treballs, abussant del " j a està bé", c o m si el f e t de l a participació fos el m é s important... I fer boíl c i n e m a a c o r r e - c u i t a no és possible. I un dels principals "handicaps" del crneista a m a t e u r és l a m a n c a de temps. J . M. P. Club Nata- c/. San Pablo núm. 2, 1.°, está prevista una sesión pública de films de los auto- TAMBE CRISI E N E L CINEMA AMATEUR? P O T S E R S I , PERO... i'a m é s de 20 auys que ens movem, poc o moit, ains ei m ó n de i a c m e m a t o g r a n a a m a t e u r locaí, a m o alguna que a i t r a escapada ais ambients nacionals. 1 en t o t temps, es curiós, iiem s e n u t parlar de crl·si en ei cinema a m a t e u r , rei que s e m bla, doncs, es t r a c t a a una m a i a i t i a c r o m c a , nereaiiiuia, que va passant a e generació en generació serise trooar-ni un remei eücaç 1 espectacular que ens c o r r o b o n que lepidemia c n t i c a va minvant, nns l a seva totai eliminaxiío. Caldrà, potser, c a v a n t i a persistent presència dei mai, esbrinar quin 0 quins vu'us 1 ataquen, o si nomes es t r a c t a a'una impressió n o s t r a . Es n a t u r a l que, ient-nos ressò dei que es desprèn d'un c o m e n t a r i escoltat a i r a n del r e c e n t 11 C e r t a m e n JNacionai de Cinma A m a t e u r d'lgua^aaa, voldríem que ei percentatge a e cmeistes actius, que enaevinem a t r a v é s a e tots eis Concursos, festivals i C e r t à m e n s que s o r g a m t z e n en ei nostre pais, xossin tots ells autors quina inquietud i saber ï e r ens estalviessin ' les anodines sessions que a voiles en t o c a suportar, en espera juaqueiía peLiicma que jusit-iiiqui l'iiavter p e r a u t u n a m i . o moltes nits... r e r o , amics, aixo n o es possible. Aixó n a estat, es i s e r a m a l a u r a a a m e n t , m e n t r e l a m e n t a l i t a t de i a m a j o r i a dels autors n o iiagí estat suricientment sensioilitzada vers ei sentit a e ia responsabilitat m e s exigent. del ción, res Baca-Garriga. Quien siga de cerca las actividades de Film Amateur del C.N.l. recordará que Baca- Garriga obtuvieron el máximo galardón del reciente "II Certamen Nacional de Igualada" con su f l l m "Retrats", y un segundo premio con "Entre Si- lencis". Los films que para esta ocasión han programado los autores son: — "Blanc i n e g r e " (1974): animación, 13 minutos. Reflexión sobre el problema de la inmigración a Catalunya y sus consecuencias. — "Feina f e t a " (1976): ar- gumento, 10 minutos. La irresponsabilidad con su de un actuación médico frente un paciente y su equipo de colaboradores. — "L'home (1972): tos. de la animación, poma" 10 minu- Cuento para niños, sobre el sentido de la responsabilidad individual y colectiva y sus problemas. — PROVA D'AVIACÍO L'Aero Ciub de Catalunya, el diumenge dia 30 d'abril de 1933, va organitzar una prova d'aviació que passà precisament per la nostra ciutat. El control per a l'esmentada prova es va situar al cloquer de Santa Maria on e!s avions havien de fer un viratge. Per aquest motiu fou hissada una senyera al campanar. La fotografia ens mostra un dels viratges d'aquests avions. A R X I U FOTOGRÀFIC MUNICIPAL D'IGUALADA "La porta" (1974): argu- Clixé núm. 23 Fotografia de Procopi Llucià mento, 25 minutos. Ciclo psíquico de una apetencia, tra- tado en forma de sueño. — " B O O M " (1978): anima- ción, 10 minutos- Reflexión sobre la violencia, que engendra violencia. Los autores han asistir. La sesión prometido empezará Conferencias de San Vicente de Paul cristiana. Tendrá lugar el día 8, a cinco de la tarde, en la casa rect< de Santa IVIaría. La Conferecnla invita a la reunión general de la Immaculada a todas sus socias activas y protectoras y demás simpatizantes de esta obra de caridad La Conferencia agradece las a y U recibidas, así como los aumentos luntarios de las cuotas que ayudaí sostener esta benéfica asociación. con rigurosa puntualidad, y la entrada, como de costumbre, es gratuita. Preparant " i s Pastorets" "Esbart Igualadí" s'imposa any darrera any la tasca de seguir fidel a la bella tradició de representar "Els Pastorets". Però en aquesta ocasió té un marcat caire commemoratiu, en ocasió del centenari del naixement del conegut escriptor català Josep Ma. Folch i Torres. Aquest és un motiu més perquè es movilitzin totes les activitats de preparació per poder presentar dignament l'espectacle pastoril que enguany serà escenificat en el marc del teatre de l'Ateneu Igualadí. Anuncíese en ''IGUALADA'' le reportará más beneficios El muntatge va a càrrec de l'experimentat equip de maquinària Ferrer's, i la part de lluminotècnica, de SogasMoix. També s'han contractat uns decorats per aquesta representació dels escenògrafs Asensi-Bea-Mora. Dr. IDSE LBiS OCULISTA LENTES DE CONTACTO (O Plaza de España 9 entlo, 1. Para resei'var hora de visita, llamar al Telf. 803 17 55 3 X i— co X esticos,^ Fontanería, Electricidad y Electrodomésticos^ <0 C / . Esquiladors (Toledo) núm. 10, Telf. 803 05 32. 2.°. •o 3 IGUALADA PEMODICO DEL ANOIA SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE PELETERÍA Calle Oviedo, 24 (Can Baliu) Le ofrece la oportunidad de adquirir a los mejores precios, la más selecta variación de prendas de prêt a porter. ALTA PELETERÍA: VISÓN ZORRO LINCE ASTRAKAN, etc. ANTE, DOBLE-FAZ, MUTON, NAPA, etc. (O •O AlVAREZ-VAllS, S. A. le invita el próximo sábado, por la tarde al desfile de modelos de su colección 80-81 I i— •o co IGUALADA PERIÓDICO DEt ANOIA SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 D'ESrVDIS LAS VILLAS EN LA HISPÀNIA ROMANA APROXIMACIÓN A LA COMARCA DEL ANOIA Modos de producción (4) Al referirnos sobre el modo de producción, estamos hablando de qué sistemas se valía ei propietario de estas "villae", para llevar a cabo los trabajos en ellas. Sistemas que desde luego también tuvieron su evolución. El principal de estos naturalmente fue el esclavista aunque en ciertas épocas, a partir de los siglos II y sobre todo el lli d. J.C_ decaería bastante ante una nueva forma, llamada colon¡ah's'mos, pero que en realidad se llegó a convertir en un esclavismo encubierto. Así, el esclavo, es la pieza más importante en la producción agrícola. La principal fuente de aprovisionamiento de estos fueron las guerras, ya que a los prisioneros enemigos se les reducía a la condición de esclavos en gran número. Su situación jurídica es clara en el derecho romano (1). Era instrumentum vocale, como res (=:cosa). En la villa rústica vivía la "familia rústica", a la cabeza Ide la cual se hallaba el vilicus (2), que era una especie de capataz con estatuto de esclavo, encargado de una explotación llevada a cabo por esclavos. Este vlllcus según Columela (doce libros de Agricultura, I, VIII, pág. 27), "no debe elegirse entre aquel género de esclavos que han servido a nuestros placeres. Se ha de escoger uno que esté desde la niñez endurecido en los trabajos del campo. De edad mediana, robusto, inteligente en agricultura, mejor analfabeto pero con inemoria. Asignarle mujer propia que lo contenga y al mismo tiempo lo ayuHe". A éste "capataz" además de su mujer seguramente lo ayudaba un tenedor de libros (actor) a cargo suyo. Bajo el mando del capataz se hallaban los "Magistri oficiorum" que dirigían y vigilaban a los esclavos (operae); destinados a los trabajos del campo. Es de suponer que en villas de poco personal fuese el mismo W//cus el encargado de la vigilancia. Naturalmente había ot DS esclavos que preparaban la comidi y realizaban trabajos muy diversos. Los esclavos destinados al campo eran bien alimentados, pero el trabajo a su vez era muy fatigoso. Para ellos ser trasladados de familia urbana a la rústica era un fuerte castigo —Horacio amenaza con ello a un esclavo de lengua demasiado suelta—. De todas formas ias relaciones con los dueños no eran malas, lo cual no impedía que existieran una especie de alcobas preparadas como cárceles para los cogidos en algunas faltas (3) A finales de ia República se ha comprobado una fuerte manumisión de esclavos, (manumisión = a pasar un esclavo a la condición de liberto, en la cual si no tenía ciertos derechos legales, sí por lo menos era libre de dueño en cuanto a obligación), esta manumisión se debió quizás a un intento de reactivar la economía que se hallaba bastante deteriorada tras las grandes revueltas de esclavos de Sicilia y el Ática una de cuyas causas principales fue los malos tratos a que estaban sometidos por sus dueños debido a la gran excedencia de mano servil y el bajo precio conseguido. Haciendo un poco de historia de estas revueltas cuya motivación central fue la libertad (4); hay que observar Fragmento de relieve que representa la "manumissió vindicta", (uno de los esclavos de rodillas ante el lictor que le toca con la vara de manumisión. El otro acaba de ser manumitido y estrecha las manos a un funcionario y a su antiguo señor). (Historia Social y Económica del Imperio Romano, I) que en la primera de ella en Sicilia (hubo otra en Délos, isla que Roma había convertido en uerto franco, aumentando así el volumen del comercio y siendo el mayor mercado del mundo greco-romano (5) ), esta de Sicilia como decíamos movió unos 130.000 al mando de un jefe religioso llamado EUNO. En la segunda del mismo lugar geográfico fueron muchos menos los sublevados, unos 40.000 seguramente. En el Ática las revueltas fueron de menor cuantía en esclavos, pero podemos hacernos una idea del trastorno que estas revueltas causaron a la economía agrícola —sobre todo las de Sicilia—, en el mundo romano. Entramos en el Alto Imperio con un descenso en el régimen esclavista que seria claro a partir del siglo supe II d.J.C. (6). Esta crisis unida al nuevo régimen de propiedad de tierras que pasó a ser en grandes cantidades de propiedad privada o estatal según Blázquez, hizo que surgiera un nuevo tipo de trabajador libre a régimen de colonato, que no podemos confundir con el de la época Alto-Imperial, puesto que este del Bajo Imperio, era una especie de esclavitud de por vida, no solamente para el, sino también para sus descendientes. Pero antes de pasar más adelante, comprobemos que los esclavos ahora acostumbraban a ser manumitidos por sus dueños que cada vez se hallaban más empobrecidos (7) y también en un intento, como hemos dicho, de aumentar la productividad. Según Blázquez el campesinado libre producía para su consumo y no podía competir con el latifundista. Así este campesino económicamente mal, se incluía bajo la protección de un dueño, que a cambio de sus tierras y trabajo, lo alimentaba y protegía de guerras y catástrofes. A partir de los siglos III y IV, el colonato es la forma imperante. Ya hemos dicho que existía una diferencia con el Alto Imperio, en él, el colono al expirar el plazo de contrato podía abandonar la tierra. En cambio en esta época Bajo-Imperial, éste colono queda ligado en el contrato a la tierra para toda la vida. Esta vinculación a la tierra según algunos Investigadores como A.H.M. Jones, se produce durante Diocleciano y. continuará durante todo el Bajo Imperio. Aparece también la diferenciación entre honestiores y —gente baja, plebe— y humillores — los pudientes—, que estará basada en un nuevo principio del derecho penal según la cual ia mayor parte de los delitos —415 partes más o menos— entrañarán penas diferentes según se traten de personas pertenecientes a unos u otros grupos (8). En la región Catalana todo el proceso es aplicable como en el resto de la Península. Si bien en las zonas pirenaicas no se dá tanto el efecto de manumisiones debido a que eran zonas agrarias de carácter más autártico, lo cual motiva que no fuese tan preciso el elemento dinamizador de la producción que fue el liberto. Así esas zonas estarán en manos de una oligarquía urbana ligada a la tierra por su origen familiar (9). Tenemos pruebas de que en Aeso (norte de los lacetanos), se agudiza esa oligarquía y autarquía. Tan solo se encuentran tres inscripciones de libertos, lo cual nos habla de los fuertes elementos del caciquismo. Dentro de nuestra comarca del Anoia, nada nos impide creer que los modos de producción pudiesen ser distintos a los descritos para otras zonas muy parecidas a la nuestra. En la villa del Espelt, a la vista de los descubrimientos actuales todo nos Grillos de hierro para esclavos hallados en una villa rústica. (Historia Social y Económica del Imperio Romano, I) hace pensar la existencia de trabajadores esclavos, por las dependencias excavadas hasta el momento, que definen la importancia de la villa, lo qual ya hemos comentado en un artículo anterior (Villas y tipos de villas). Vuelvo a insistir en que ei sistema de producción en estas villas de la comarca, no parece ser que difi- NOTAS (1). EDUARDO MATILLA, Vicente: Surgimiento y desarrollo de la esclavitud cartaginesa y su continuación en épocas romanas. En "Hispània anti- gua" (Valladolid Vil (1977) pág. 99. (2). ENRICO PAOLI, U.: URBS. Vida en la Roma Antigua. (Editorial Iberia, Barcelona 1973) pág. 168. (3). ENRICO PAOLI, U.: opidem. riera de las del resto de la reç es por ello que debemos pensar estos esclavos llevando a cabo l< res agrícolas. En cualquier caso tos sistemas pueden calificarse de formes en toda la Península. RUFINO FERNANDEZ REDO! Sección de Arqueología e Hist Anti vincias hispanas. En "Conflictos y tructuras sociales en la Hispània tigua" (Al< su vida por su pueblo. - Eso es todo, ilustre señor._^ Le damos las gracias con toda^ sencillez y sinceridad, viéndote en usted, como hombre do^ Dios que camina con la Igle-;^ sia, con la historia y sobre to-iS do con el hombre de esta.^ época. SEÑEN MEJIC M. SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA 9.a— El Uiurament dels premis es f a x à en e l local social -de l a F e deració el diumenge dia 4 de gener del 1981, a les 12 hores. CULTURA Concurs de Pessebres El convoca la Federació de Cristians de Catalunya La Federació de Cristians de C a talunya, que té el seu local social al CasaJ, convoca u n Concura de Pessebres que es r e g i r à p e r les següents bases: l.a— Podrà participar-hi tothom que desitgi acomodar-se a les següents categories: a) C e n t r e s Parroquials, Associacions religioses i CoLlegis. b) Pessebres artístics. e) Pessebres populars d'infants. 2.»— L'àmbit de l a convocatòria és exclusivament local. 5 . a _ L ' a c t a del J u r a t es f a r à p ú blica el dia 31 de desembre i s e r à c o m u n i c a d a per «scrit a t o t s els participants. 6.a— P R E M K : Categoria a ) 1er. 5.000 pte»; 2on. 2.500 ptes.; Ser. 1.500 ptes. Categoria b) 1er. 5.000 ptes; 2on. 2.500 ptes!.; 3er. 1.500 ptes. Categoria e) 1er. 1.000 ptes. 1 ñ- lO.a— Allò que determini el J u r a t serà inapeLlable. giu-es de pessebre; 2on. 600 ptes. i figures; 3er. 400 ptes. i figures; 4rt. figures; 5è. figures; 6è. figures; 7è. figures; 8è; figures; 9è. figures i lüè. figures. 7.^— Independentment de^s p r e mis establerts, el J u r a t es reserva el dret de c r e a r accèssits si l a q u a litat dels pessebres així ho a c o n sellés. 8.^— El J u r a t qualificador visit a r à els domicilis dels participants d u r a n t els dies 27, 29, 30 i 31 de desembre entre les 7 i les 9 del vespre, i anticiparà les visites t e lefònicament. 11.»— L a participació en el C o n curs suposa la total acceptació de les presents Bases. Amb el bon i n t e n t de c r e a r l'Associació de Pessebristes d'Igualada, que t i n d r à el seu local social al Casal (Passeig Verdaguer, 6 5 ) , els que vulguin apuntar-se, és precís que igualment h o comuniquin per escrit, a fl que es puguin fer les corresponents gestions per posar-la a la p r à c t i c a i poder enviar la r e glamentació a m b les seves condicions i a v a n t a t g e s p e r fer-ne l a inscripció definitiva. Un dibuix de Josep Serra i Massana (a.c.s.) 3.^— Les inscripcions h a n de ferse per escrit indicant, nom, cognoms, domicili, telèfon i e d a t del concursant, i enviar-les a la Federació de Cristians de Catalunya, apartait 349, d i g u a l a d a . 4.— El termini d'admissió d'inscripcions a c a b a r à el 20 de desembre. Exposicions Ahir divendres, a "Divuit-dinou" fou oberta una exposició de ceràmica de IVIontserrat. Es tracta d'una selecció de peces d'aquesta especialitat, ben notables. Es ceràmica de caire popular, pensada pér al poble, però amb resultats bells. Tant de color com de forma. La simplicitat senzilla i gràcia són qualitats remarcables que tothom coneix en aquesta ceràmica. Pagans Mentsalvatge, a "d'Ara" I la tercera inauguració d'aquesta setmana, que també té lloc avui, és a r"Auca". Allí el pintor terrasenc Miquei Bail hi penja una vintena d'obres fetes a l'oli i a l'aquarel.la. Obres de caire figuratiu, ben prometedorles que sens dubte poden interessar als igualadins. Durant aquest curs a "Rialles" hem tingut cinema, titelles, teatre i demà tindrem pallassos, seguint el costum de fer els espectacles molt variats i aptes per a tota mena de gustos i de públics. Si bé l'espectacíe de demà és recomanat especialment per als més petits, que tanmateix són els nois i noies que més ens visiten, hem de tenir en compte que els pallassos esdevé- | nen una diversió que agrada a petits i grans. En Pep, Saltimbanqui & Bocoi és un dels únics grups de casa nostra que es dedica especialment a treballar en el món dels pallassos i que fa més de quatre anys que recorre els pobles i ciutats de Catalunya passejant el seu món de festa i de color per places, escoles, | envelats i teatres. Amb aquest temps han produït quatre espectacles: "Moltes verbigràcíes", "Nyecnyec", "Olla de grills" i la que ens presentaran demà a l'Ateneu, "Confitura de pallassos". Hom recorda que tal com anuncien eh el programa de la Ràdio de cada dimecres abans de l'espectacle, a 1/4 de 3 de la tarda aproximadament, tots els nois i noies que ens portin a l'Ateneu el sol de "Rialles" dibuixat en un paper, tindran un obsequi i anirem anunciant els seus noms en el programa de Ràdio Igualada. Animeu-.; vos i us esperem demà a les dotze a l'Ateneu!. Podrà ésser visitada l'exposició fins el proper dia 31 de Desembre. Miquel Bail, a r"Auca" Continuant la seva programació, "Rialles" presenta demà, a les dotze del matí, al teatre de l'Ateneu, els coneguts pallassos Pep, Saltimbanqui & Bocoi, amb l'espectacle "Confitura de pallassos". Es una sèrie d'"entrades" originals de pallassos, de "gags", situacions d'ensurt i sorpreses, entrellaçades a partir de la personalitat de cada un dels personatges: Saltimbanqui, Carbassó, Pep i Bocoi. Ceràmica de Montserrat a "Divuit-Dinou" Una altra inauguració té lloc avui Es a la Galeria d'Art d'Ara, on s'hi presenta Pagans Montsalvatge i podrà ésser visitada fins al 26 d'aquest mes. Pagans Montalvatge és la segona vegada que exposa a d'Ara. Per aquesta raó la seva obra és ja ben coneguda pels igualadins aficionats a les arts plàstiques. La seva qualitat pictòrica, sempre a primer lloc, ha de donar ocasió altra volta de poder gaudir en contemplar els resultats admirables d'aquest pintor. Demà, paüassos a liaHes" SI ALOMA "La P e s t a Major". Aquest és el títol que el dibuixant iguaiadí Josep S e r r a i M a s s a n a donà al al dibuix que reproduïm. F o u publicat a "L'Eco d'Igualada" el 24 d'Agost del 1923. Creiem oportuna ara la seva nova publicació t o t a vegada que l'autor, conciutadà nostre, h a mort. U n r e s u m biogràfic el publicàrem al n ú m e r o passat, però u n a m o s t r a del seu treball artístic, com aquesta, bé cal que sigui coneguda pels igualadins d'avui, puix la persona de l'autor possiblement no h o e r a massa. P e r aquells qui pugui interessar-los, afegirem que una obra original de J . S e r r a i Massana és, des de fa molts anys, a la S a l a d'Art del Museu d'Igualada. Allí l'autor hi c r e à u n deliciós personatge infantil del m ó n de l a f a n t a s i a —xm gnom a l a t — que és t o t un p o e m a de gràcia. Almacén de 300 m.2 con agua, luz y fuerza, a 12 kilómetros de Igualada. Acceso a camiones pesados. Posible mano de obra autó-| noma. Interesados de 8 a 10 no-| che. Tel. 803 70 5 1 , extensió. sió.-j^. (fí •a FILMOTECA P.B.P. Roca, 36 — Tel. 803 12 43 — IGUALADA. Alqtiiler de películas "Super 8" Sonoras. Largometrajes en Color y B/N. TENEMOS TODO EN "SUPER 8 SONORO". Visítenos, saldrá ganando siempre, se la garíintizamos. Más de 100 títulos disponibles. Horario: De limes a viernes: mañana de 8 a 1. Tarde de 3 a 7'30. SájDado de 10 a 12. Dr. R. Barjau Viñals Dr. J. E. Beltran Calvo GABINETE DE PATOLOGIA OSTEO-ARTICULAB Traumatología y Cirugía Ortopédica. X i— m X I as C/, LÉRIDA, núm. 30-1.° — Tel. 803 74 03. Martes y jueves de 6 a 9. Horas convenidas. •o 3- SABMDO 6 DE DiClEMBRE DE 1980 I6UAIAPA PERIODICO DEL ANOlA 1» 25 AÑOS AL LADO DE LA NI G U A L A D A (O •O BAR-RESTAURANTE A M E R I C A ( 1 9 5 5 ) . I i— CO CQ Era el día 8 de diciembre de T955 cuando, al tiempo que se inauguraba el tramo de la Travesía Exterior de la Nacional I I , también abría sus puertas el Bar-Restaurante AMERICA hasta entonces ubicado en la Rambla igualadina, para trasladarse al pie de la nueva carretera. Hacía once años que la familia CAROLALOY se iniciara en este negocio con el BAR AMERICA de la Rambla y les pareció que el nuevo emplazamiento, jun- to a las inevitables dificultades que podían presentarse, ofrecía, en cambio, sugestivas perspectivas para la ampliación de sus instalaciones y me- jor servicio a los clientes. / ^ \ a vez, podían seguir contarle itar^c . CO con aquellos que hasta ;ta •^n tonces hacían parada casi 5Í íOj^iviejo Bar y gatoria en el IGUALADA PERIÓDICO DEL A N O M SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 al usar la variante de la carretera tenían a su disposición el nuevo edificio, con las ventajas propias de unos servicios pensados para aquel momento y prestos a entrar en funcionamiento. Han pasado 25 años y aquel local acogedor, pequeño e inconfundible, ha dado paso a un complejo hotelero que a través de los años ha sufrido sucesivas fases de transformación para adecuarlo a las necesidades de cada momento. Estamos en 1980, a 25 años de su inauguración y, como casi todo, parece que no hayan sido tantos; solamente contemplando y comparando el edificio y las obras realizadas se percata uno del tiempo transcurrido: en 1957 se construyó un piso con habitaciones (¡todas con lavabo!), convirtiéndose en Hotel de 3° categoría y empezó el Bar a prestar servicio permanente. En 1959 la ampliación alcanzó al segundo piso, dotando a las habitaciones de baño completo. En 1962 una ambición largo tiempo pretendida: reformar 'os lavabos de señoras y caballeros. Seguidamente la amplicación de comedores construyendo el denominado "La Sardana", al que siguió otro de los mayores anhelos: el "Salón imperial" que debía dar cabida a los banquetes y demás manifestaciones necesitadas de un local capaz de albergar 400 personas. Y en 1970 se acometió la obra quizás de mayor embergadura: alzar una nueva edificación, anexa a la primitiva, de varios pisos de altura para habitaciones dobles con baño completo, calefacción, aire acondicionado, T.V- música ambiental, etc., con los correspondientes hall, sala de convenciones y reuniones de trabajo y demás complementos, culminando la obra en 1973 y mereciendo cálidos elogios tanto por la belleza de la obra como por la ventaja que suponía tener en Igualada un establecimiento equiparable a los mejores de una gran ciudad, para albergar a los visitantes que, cada vez en mayor grado, debían desplazarse a Igualada debido al gran desarrollo industrial adquirido por nuestra ciudad. Posteriormente se habilitó el cernedor para PLATOS COMBINADOS, con gran aceptación, tanto por la rapidez del servicio como por su calidad y precio. Y luego las piscinas, porque se construyeron dos, una para niños y otra para adultos, ajardinando la ' zona y componiendo- un bello rincón que sirve, a la vez, de sosiego y distracción. Y, al cabo de 25 años ¿se mantiene aún ese afán de ampliar y mejorar la obra empezada por aquel hombre sencillo y entrañablemente querido que fue GERÓNIMO CAROL GUAL? Hablando con sus hijos pudimos constatar que el entusiasmo del pionero lo infundió también a quienes primero fueron sus mejores colaboradores y luego, una vez faltó él, los decididos artífices de nuevas realizaciones, unas ya terminadas y otras en vías de ejecución. Así, por ejemplo, se ha dado una nueva orientación al servicio de Restaurante, seleccionando meticulosa m e n t e tanto la elaboración como la caiidad de cada plato; creando otros nuevos y recomendando diariamente las espe- cialidades ocasión. propias de cada Los banquetes son objeto de merecido estudio y atención. En breve van a confeccionarse unos folletos explicativos, con profusión de fotografías y una serie de menús con precios asequibles a cada presupuesto. Los PLATOS COMBINADOS, de acuerdo con las sugerencias de los clientes han sido modificados y mejorados en su composición, manteniendo la línea de ofrecer un esmerado servicio, calidad y precio. El éxito de esta especialidad ha ido tan en aumento que ha sido preciso ampliar el comedor ya que actualmente resultaba insuficiente. Y seguirán nuevas reformas, nacerán otras ideas y el HOTEL AMERICA seguirá, como siempre, intentando ofrecer el mejor servicio para sus clientes que son, también, los mejores. Son innumerables las personas o entidades a quienes mucho debe el HOTEL AME- RICA; por eso, a través d tas páginas, quiere rendí buto, primero al emocioi recuerdo a los que fallecí y de gratitud perenne a t aquellos que, de alguna ma, han colaborado a la dad de estos 25 años. A todos sus empleadc los que lo fueron, por si trega, .honradez profesior comprensión, tanto al < tar las críticas como por decer su comportamii También a quienes como veedores, transportistas, han ayudado, con la ca de sus productos o la gei sidad de su trabajo, al 1 nombre del establecimii Y de forma especial e clientes que son, a la vez, gos, porque con su confi han hecho posible los le de esta empresa que se( trabajando con mayor t( si cabe, para correspone tantas y tantas atencione! GRACIAS A TODOS, GOS. (O 3 •O CO X i— CO X I CO CO CQ o. •o 3 HOTEL AMERICA (1980) - IGUAUDA PERIODICO DEL ANOlA SÁBADO 6 DE DiClEMBRE DE 1980 EN ODENA Venta de viviendas unifamiiiares compuestas de: COMEDOR-ESTAR COCINA BAÑO ASEO t HABITACIONES GARAGE Inhirniación en: I Grandes facilidades de pago ! Carlos VII, 39 ANÁLISIS ClMCOS LABORATORIO Teléfonus 803 43 40 - 803 08 03 T O T E S I E S J O G U E I S Í N F A N T S ...i j o c s . E S Awb S O I A M E N T CAMIONES-FURGONES AUTOCARES A Avía Plaza de la Cruz 16 1." — Telí. 80314 88 — Igualada. TOCOGINEC01OGO N FuNCiÓ d í d À C T Í C A p E R A j u q A R I f t CREU Or. O l SE ANTONO I DReH i A SOLANA I JUGUET EDUCATIU CARRER DE L ' A R G E N T , 2 8 IGUALADA SERVICIO VENTA Y CAMBIO MEJORES PRECIOS CON FACILIDADES DE PAGO COMPRUÉBELO EN: TALLERES BALMES CTRA. MANRESA, 5. IGUALADA. Lamentando las molestias que pueda ocasionarles, y a PARTICULAR VENDE la espera de la reafsertura de su consulta en Igualada, — ODENA, TERRENOS URBANOS, desde 415.000 ptas. FACILIDADES. — VILANOVA, 270 m.2 835.000 ptas. — MONTBUI- pueblo, con SERVICIOS, 214 m.2 — 980.000 ptas. y 326 m.2 1.500.000 ptas. FACILIDADES. Telf.: 803 79 39. ruega a sus pacientes y amigos se sirvan contactar con su consulta de Esparraguera los lunes, miércoles y viernes de 6 a 9 (Plaza San Magín, 5) o en su Telf. particular 7772375 o 7773477. (O •O I co •o co IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOüA SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 anvs EL CEMENTIRi Evolució Històrica, Urbanística i Arquitectònica I V I Pnmeres dades segle XI. El per què d'incloure dins aquesta secció d'urbanisme el Cementiri, element que més aviat sembla ésser un c l a r exponent arquitectònic dins la c o r r e n t neoclàssica, és ben 1 11, 1 D'altra b a n d a el cementiri, slgniñea t a m b é l a p r i m e r a realització periòdic un grup de joves professionals igualadins: l'Equip - 5. singular del neoclàssic a Igualada; fet sens dubte de gran importàn:c i a dins la g r a n miscel·lània a r quitectònica que posseeix l a Vila. EVOLUCIÓ HISTÓRICA Hem de dir també, que d'aqueste dos elements anteriorment anim- tòria d'Igualada", e n s diu que a¬ 1 quest s'ha trobat c a n v i a t de lloc diverses vegades; des del primer "fcfâsar" —que es t r o b a v a ubicat prop de l a primitiva església— flns a l'actual —situat a l'avinguda P a u Casals. t i l l i En aquesta fotografia podem veure la inscripció que es trobava en un principi a la part superior de la portada i que avui la trobem en la paret de l'atri. senzill, j a que aquest eiement, j u n t a m e n t amb l'Excorxador m a r c a ran l a p a u t a del c r e i x e m e n t u r b a nístic de la ciutat, a l'est i oest respectivament, i d u r a n t quasi ben bé u n segle i mig. En un principi c a l dir que el C e mentiri que avui dia coneixem c o m a tal, e n uji principi estava situat a l'entorn de l a primitiva església. J a Mossèn Segura, en l a seva "His¬ ciats, sols p a r l a r e m d'un, el C e mentiri. L a raói d'això és senzillam e n t que, t r a c t a r - l o seria p u r a m e n t u n a reiteració d'una molt bona exposició del mateix, que fer e n a n y s e n r e r a i en aquest m a t e i x Doncs bé, quan es v a c o n s a g r a r l a p r i m e r a església - s e m p r e segons M o ^ è n Segura— en 1059 i en 1087, se 11 assenyalà un espai de t e r r a a l'entorn de t r e n t a passes, destinats a u n cementiri. E n un principi sembla que seria u n a pet i t a celda, però a m b l a p e r t a n y e n t mida. Més t a r d trobem que en uns doc u m e n t s del s. X I V (1356), j a se'ns p a r l a del Cementiri o fossar nou. Aquest es c r e u que e s t a v a situat a l a p a r t nord de l a parròquia, probablement als voltants d'on avui hi h a l a capella d e S a n t a Maria. Posteriorment veurem c o m després de l'edificació de l a nova p a r ròquia en el segle X V I I , aquest fou traslladat n o v a m e n t d a v a n t l a plac e t a de d a v a n t del portal m a j o r de l'església de S a n t a Maria. Així, a 25 de gener de 1702, es féu l a t r a s l l a d o dels ossos de l'antic c e mentiri (el que a b a n s h e m a n o m e nat nou) al r e c e n t m e n t construït a l'actual p l a ç a del B r u c . Per fl, i a c a u s a de l'augment de la població i principalment pel poc espai i l a p o c a higiene que supos a v a tenir les despuUes dels m o r t s a dins l a Vila, l'Ajuntament decidí p o r t a r a t e r m e l a construcció d'un nou cementiri, el qual pogués donar c a b u d a a t o t s els cadàvers. P e r tal de construir el nou cementiri, l'Ajuntament d e m a n a l'ajut als pobladors de l a Vila, t a l c o m es pot veure en el "Llibre d'actes de 1819", en el qual se'ns nombren di- FALTA AYUDANÏÏ OE CSCINERO CON EXPERIENCIA Razón: Granja Pla. Si no es usted suscriptor de este periódico y desea recibirlo en su domicilio rellene el cupón adjimto y envíelo a nuestras oficinas de calle Creueta, 30 (interior), o bien llame por teléfono al 803 70 06, facilitando el nombre y dirección. piso ...... Población ••••• versos cognoms de famílies igualadines que col·laboraren a p o r t a r a t e r m e el projecte. Aquest es construí en 1817, i e n 1819, el 28 de maig, fou inaugurat amb g r a n solemnitat. EL NEOCLÀSSIC AL CEMENTIRI J a trobem en el Cementiri, tal c o m h e m dit anteriorment, les primeres característiques neoclàssiques a Igualada. Uns arquitectes que intervinguer e n foren BofaruU, per l'ordenació general —el plànol el trobem sense d a t a r , i inclòs en el "Llibre d'Actes de 1830". Foli núm. 37. —7 d'octubre de 1830— i Guixà, per a l a construcció de l a p o r t a —^plànol t a m b é sense d a t a r inclòs en el "Llibre d'actes de 1819": foli núm. 93.— 2 setembre 1819. Amb m o l t a simplicitat hi podem veure c l a r a m e n t les idees clàssiques que al.ludíem. Pel que fa al portal hi h a dues columnes doriques que flanquegen l'entrada, que és un a r c d e p u n t rodó. A l a p a r t superior, que h a estat modificada Dr. del projecte original, hi h a v i a un inscripció que trobem en l a par( de l'altri. No té tampoc gaire semblanç a m b la del plànol a n o m e n a t aa: teriorment, j a que hi podem ax vertir nombroses diferències;. E n 1 inscripció es fa c o n s t a r que el Cí menteri va ésser p a g a t amb els ai bitris del comú, l'any 1819, el n de l'època: F e r r a n VII. L'escut i el de la ciutat. La distribució general és qua igual a l a que a r a hi h a . El Cemei tiri és de' f o r m a rectangular, vo tat d'un claustre de tipus dòric, o trobem els nínxols. El pati interü e s t a v a destinat a fossats. Oposad a la p o r t a hi havia l'església, qi va ésser destruïda en el període d 1936-39 i r e e m p l a ç a d a actualmea per u n a d'en B . Bassegoda. Podem dir que e n c a r a avui Cementiri conserva aquesta p a Neoclàssica quasi i n t a c t a i que e successius eixamplaments es pode diferenciar c l a r a m e n t . JOAN CORTADELLA I HUGUET. ISSAM FAWAZ CONTROL DEL EMBARAZO - PARTOS ENFERMEDADES DEL APARATO GENITAL FEMENINO. Calle Lérida, 33, 1.° 2.°. Lunes — miércoles — jueves — sábados. Telf. 803 79 99. RAMON FONT FONT CERRAJERÍA Y CARPINTERÍA DE ALUMINIO BALCONERAS, PUERTAS Y VENTANAS, CORREDERAS Y PRACTICABLES, DOBLE VENTANA, GALERÍAS Y TERRAZAS, CUBIERTOS DE ÁTICOS, M.AMPARAi^ DE BAÑOS. Baja San Antonio, 34. Teléfono 803 06 37. IGUALAD.4P . •O i— m Dr. Ramón Pedragosa Deseo, a partir de la fecha, recibir "IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA", bajo el pago trimestral de 675 pesetas. Don Domicilio En aquesta reproducció d'una postal de començaments de segle pOr dem veure l'antiga església endeífocada durant el període 1936-39. X I as Enfermedades de la Piel Visitas en Clínica Mutua Igualadina ANOIA (Catalunya) . Primer y t e r c e r sábado de cada mes de 9'30 a 12 hora¿^ cada jueves tarde de 16 a 20 horas. Se ruega solicitar hora con antelación. 3 a. 22 I6UALA0A PERIÓDICO DEI ANOIA "La Ciseta", "El bac de les ginesteres" i "Atzavares i baladres" integren aquest registre, j u n t a m e n t a m b altres sis potser menys conegudes però ben dignes de formar p a r t d'aquest recull. AVUl DISSABTE OBERTURA DE PARLQI DE SARDANES Bamboneria "LA MEL" Cnw Ik SB. Cmrní, 3 - IBIIIUUIII Ahorre perder ccriorías. sTuaeAi.c»í« CURS D'INSTRUMENTACIÓ AL CONSERVATORI F a un parell de setmanes, des d'aquestes mateixes ratlles, ens fèiem portadors de l a crida que feia el Conservatori de Música dTgualada per tal de fomentar l'ensenyament d'uns instrïunents típics per a la cobla c o m són la t e nora i el tibie, puix e r a molt trist que h a v e n t - h i dos professors especialitzats e n aquest tipus d'ii^trumentació, en una c i u t a t de t a n alta c u l t u r a musical com és I g u a l a d a n o h i hagués absolutament ningú initeres^t a aprendre'n. Bomba de calor, confort durante todo el año, con un simple conjunto compacto. Ahorro de energía y dinero de los sistemas de calefacción-refrigeración convencionales. Calefacción por suelo radiante, sistema completo de calefacción de superficies por agua caliente. Solicitenos información: NSTALACI O NES PRA COTONS, 12 y 14 G I UALADA Com sempre, ai c o s t a t del doc u m e n t musical sonor d'aquestes gravacions, aquest àlbum es c o m pleta amb un estudi biogràfic sobre Eduard Toldrà fet i>er Oriol Mai'torell i Joaquim Carbó, un opuscle d'un contingut testimonial excel·lent, il·lustrat a m b forces fotografies i g r a v a t s i completat a m b un recull de dades cronològiques sobre l a vida i xm catàleg sistemàtic de l a seva e x t e n s a obra. L'altre àlbum dels "Clàssics de l a Sardana", l'onzè, e s t à dedicat a Vicenç Bou. No cal dir que les m é s conegudes s a r d a n e s seves són les que f o r m e n p a r t d'aquest nou disc que h a estat enregistrat per l a c o bla Montgrins i l'Orfeó Atlàntida, Bota la direcció de Lluís Albert i Sembla ser que aquesta a p o r t a ció n o s t r a a la c a u s a v a ser a l t a m e n t positiva, j a que pocs dies després d'haver-s€ publicat aquesta informació, els responsables del Conservatori ens comunicaven que ja hi havien t r e s alumnes inscrits al c u r s i alguns d'altres interessats a fer-ho. Nosaltres, com a portadora que pretenem ser de l a cultura, costums i tradicions de l a volguda t e r r a cajtalana, e n s alegrem que novament el seny dels n o s l a ^ j o ves igualadins a m a n t s de l a interpretació miisical, s'hagi fet p a lesa de la importància que t é el no abandonar a l a seva sort la "nostra" m a l t r a c t a d a música popular. NOUS ENREGISTRAMEINTS DISCOGRAÍICS Aquests dies h a e s t a t enllestida l'edició de dos nous volums de l a coLlecció "Clàssics de la S a r d a n a " : són els àlbums desè i onzè dedic a t s a E d u a r d Toldrà i a Vicenç Bou resi)ectivament. La cobla Ciutat de Barcelona, sota la direcció de R a f a e l Ferrer, ha e s t a t l'encarregada d'enregist r a r una selecció antològica de les sardanes d'Eduard Toldrà, el compositor de l'expressiu lirisme. Obres tan r%presentatives c o m "Lluna plena", "Sol ixent", "Camperola", ELEFONO SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 Antoni Coll. "Sospirs d'amor", "Mimosa", "La somrienta", "Cants de maig", "Mar de Xaloc", "Girona aimada", "Èxtasi", "Voliaines", "L'anell de prometatge", i "Torroella vila vella", a més de dues s a r danes corejades "El saltiró de la oardina" i "Uevaaitina" configuren l a p a r t musical d'aquest àlbum el qual també, complementàriament, s'acompanya d'xm interessant opuscle a m b el catàleg de les sardanes de Vicenç Bou, un article de l i u í s Albert i un recull de fotografies de l'època del comixjsitor. PROPERA BALLADA DE SARDANES J a f a dies que no tenim el goig a Igualada de fruir d'una ballada de sardanes, però això quedarà solv e n t a t la propera setmana, puix pel diumenge dia 14 s'anuncia una a 2 / 4 d'una del migdia a l a P l a ç a del Pilar, de la qual en t i n d r à c u r a la Cobla Bages de Manresa. IGDALADI de la Classe Obrera CONFERENCIA sobre el tema POLÍTICA COLTURAL de la GENERALITAT OE CATAIDNÏA a càrrec de l'honorable conseller MAX CAHNER Divendres, 12 de desembre de 1980 8 de la tarda, a les ESCOLES de rEntilat presenta el grup vocal "Cantare con la Gorgia'' ÀNGELS SAL, soprano MERCE CANO, mezzo JORDI CASAS, contratenor LLÜIS TORT, tenor TONI OLIVA, baix A L'ESGLÉSIA DE LA SOLEDAT Dissabte, 6 de desembre. A les 10 de la nit. (Entrada lliure). 0 "í '(. £ c 1 í SÁBADO 6 C£ DICIEMBRE DE 1980 lOUAUOA PERIÓDICO OB. ANOIA MEDICINA MICOSOCIAL ueo cardíaco =; marcapasos El corazón, viscera nobie por excelencia, posee una serie de propiedades singulares, que de forma esquemática voy a intentar desglosar en el artículo de hoy. Y cerraremos con la descripción de un marcapasos, como terapéutica final en el caso de que se produzca algún fallo en la transmisión del estímulo cardíaco. La primera propiedad es la de poder iniciar su propio estímulo o también llamada fase cronotrópica; la segunda será ia facultad de responder al estímulo antes mencionado, propiedad batmotrópica,- la tercera es la propiedad dromotrópica, que significa la facultad de transmifir el estímulo; y por último la propieda inotrópica que es la capacidad de contraerse la musculatura cardíaca como respuesta a todo el mecanismo descrito del estímulo. Así se puede comprender que para que funcione nuestra primera viscera le hace falta un disparador, que se inicia en el llamado nodulo sinusal (marcapasos normal del corazón), que por medio de unas fibras existentes, distribuirá el estímulo a todo el miocardio; esto será una pulsación. Una alteración en la producción o distribución del estímulo provocará, bien sea una arritmia o bien un bloqueo. El bloqueo es una disociación permanente entre la contracción auricular, rápida, y la contracción ventricular, lenta. Entonces, para entenderlo mejor, se produce en el módulo sinusal una emisión de estímulos de forma normal, pero al existir el bloqueo estos no pasan ai ventrículo y así la contracción del músculo no se produce o, si lo hace, se efectúa por un foco anómalo, que de todas formas produce un grave enlentecimiento del pulso, que puede llegar a provocar un síncope. Así pues, un puso anormalmente lento puede poner al médico sobre la pista de un bloqueo auriculo-ventricular completo, sobre todo si el enfermo es viejo. Si además existe ofuscación transitoria, inestabilidad o desmayos, el diagnóstico es casi seguro. Llegados a este punto es cuando se tendrá que implan- tar un marcapasos artificial que haga "posible el aumento de la frecuencia cardíaca, imprescindible casi siempre para continuar viviendo. Ahora bien, el músculo cardíaco tiene que mantener como mínimo la capacidad de contracción intacta, para que esta terapéutica sea eficaz. ¿Qué es un marcapasos? Un marcapasos es un dispositivo electrónico activo intracorpóreo, cuya función consiste en reemplazar un mecanismo natural deteriorado que regula el ritmo del corazón. En la práctica, un marcapasos está constituido por una batería de pilas que alimenta un circuito electrónico. Su papel consiste en fragmentar en breves descargas eléctricas la corriente proporcionada por la batería. La frecuencia de los impulsos será la que se impondrá al miocardio. Esta se sitúa alrededor de los 70 a 80 por minuto. Dichos impulsos duran alrededor de una milésima de segundo y su amplitud es de algunos voltios. El conjunto de las pilas se halla contenido en un estuche metálico o de resina. Los impulsos que genera el marcapasos son conducidos al corazón por medio de cables aislados y, partiendo de ia minúscula descarga eléctrica suministrada a los electrodos colocados en el corazón, se desencadena la despolari¬ zación, es decir, la activación eléctrica del corazón, provocando la contracción de toda la masa muscular ventricular. El marcapasos es, en cierto modo, un sistema de encendido que sustituye al circuito propio del corazón afectado en uno o en varios puntos de su trayecto por los antes mencionados defectos de la conducción. La duración de las pilas dependerá del material con que estén fabricadas; asi, las más usadas son las de litio, que han venido a sustituir a las de mercurio y cinc, que tenían una duración de 2-4 años y eran de gran tamaño. Con las pilas de litio se consiguen duraciones de hasta 9 años. Actualmente, y para niños, se están construyendo baterías de plutonio, que duran varios decenios. El primer marcapasos intracorpóreo fue implantado en el hombre en 1958. Puede estimarse que actualmente existen en el mundo más de 260.000 enfermos portadores del mismo. Los resultados terapéuticos obtenidos mediante los marcapasos se cuentan entre los más espectaculares de la medicina moderna. El marcapasos constituye un ejemplo único de una situación por la cual un dispositivo electrónico activo intracorpóreo es, en ciertos casos, el único medio capaz de asegurar el mantenimiento de la vida segundo a segundo y, lo que es más, durante varios años... Dr. JORDI ZAPATER El Ayuntamiento de Odena Informa a los posibles compradores de parcelas en este término municipal, que se hallen situadas en zona Rústica, que antes de comprarlas pasen a pedir información por este Ayuntamiento. Se vende CITROEN DYANE 6 en buen estado Razón: Avda. Ángel Guimerà núm. 9. Tels. 803 01 79 y 803 54 39 IGUALADA REACCO I NES AN] La estructura mental del individuo perteneciente a un pe. ríodo de democratización está dominada por la razón; una actitud racional hacia la autoridad y hacia sus semejantes, una actitud racional hacia las cosas y hacia el mundo como totalidad, un tipo racionalista de pensamiento y una tendencia a racionalizar las pautas de vida, constituyen las principales características de este tipo de individuo. En la mente del hombre democrático existe la profunda convicción de que él puede comprender y dominar su medio ambiente, por rápido que sea su cambio. De ahí surge el fuerte sentimiento de seguridad y libertad que caracteriza al hombre democrático. Toda pauta cultural democrática está basada en la doctrina de la libertad, que tiene sus raíces en la convicción de que la estructura de la sociedad no asienta sobre un orden establecido arbitrariamente, permanente y fijo, sino que, por el contrario, es el resultado de la actividad de cada uno de sus miembros, de sus interacciones, deliberaciones y acuerdos. De lo que deducimos que otra categoría del esquema mental democrático es el sentimiento de la relatividad y provlsíonalidad del poder y la autoridad. La posesión de poder y autoridad implica un proceso de delegación y concesión hecha por una parte de la comunidad a otra. Aparentemente, la libertad puede entrar &n conflicto con el orden, pero si estamos de acuerdo en que las formas d& vida democrática están basadas en el supuesto de que el individua) es autor de su sociedad, llegaremos a la conclusión de que el ciudadano demócrata queda implícitamente comprometido a obedecer sus leyes y a respetar los principios racionales que regulan la vida de su sociedad. En una forma de vida democrática, la conducta humana tiene su origen fundamentalmente en procesos mentales conscientes. El estilo del hombre democrático es la actividad reflexiva y la elección consciente; no obstante, la presencia del inconsciente también es necesaria. La forma de vida del hombre democrático es el resultado de un cierto equilibrio y una cierta transacción dialogante entre la conciencia y el inconsciente. Una de las mayores debilidades de la democracia radica en el conflicto entre la ética cristiana de la solidaridad universal y la ética individualista de la competencia y el éxito. La democracia se basa en un dualismo ético, que intenta establecer un equilibrio dinámico entre el individuo y la sociedad, la libertad y el orden, la competencia y la solidaridad humana, la ética de lo absoluto y la ética de la eficacia y el éxito. Las situaciones conflíctivas, que implican una frustración y una amenaza para determinados individuos o grupos, tienden a disminuir el grado de libertad de su comportamiento social. Una gran frustración suele producir una descarga incontrolada de agresividad en el grupo frustrado, o bien temor e inseguridad. En ambos casos, el grado de libertad individual disminuye y existe el riesgo de la manipulación de' los factores emocionales e irracionales que se producen en esas situaciones conflíctivas, por determinados grupos políticos que pretenden capitalizar a su favor, formas irracionales y mágicas de pensamiento, y actitudes emocionales y hostiles hacía la autoridad. Tales manipulaciones constituyen formas antidemocráticas de vida y la evasión hacia la irracionalidad es un síntoma claro de regresión en la conducta del grupo. Cuando la actitud hacia la autoridad es claramente emocional, y cuando toda la estructura del grupo descansa sobre^ factores emocionales y no racionales, aunque las técnicas de-j^ mocráticas se apliquen con toda fidelidad, las poderosas ten-j^ dencias antidemocráticas que existen en el grupo pueden con^ ducir a formas peligrosas de autoritarismo (fascismo o comu-^ nismo). "2 El control del miedo, la frustración y la inseguridad, paro^ evitar conductas irracionales y respuestas inmediatas e instin>< ía en tivas, así como la adaptación a unas pautas de vida en ráptóc¿ rapide^ transformación, sin perder su estructura mental básica, cons-^ tituye un problema que él hombre de la sociedad democráticai no siempre ha sabido resolver. Dr. LLUIS MIRO QUINTANA . •o SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIODICO DEI ANOlA 24 llestits línia jove, vestits per a futures mares, faldilles, iiruses, cnniunts i retaiis. OfERTA ESPECIAL VesAts de dones uns a la taoa se Vestits i laquetons des de 1.600 pessetes. Retalls des de 25 pessetes. e. Sebastià Artés, nihn. 2S (dos pisos) p p de ia Plaça d'Espanva. PREUS FABRICA! Hores de venda de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 dei vespre. T Traies línea ioven, vesddos pre-mama, faldas, iiiusas, cliaquetones coniuntos v retaies. OFERTA ESPECIAL Vestidos señoras iuista ia taiia 50 Traies v cliaquetones desde 1.600 pesetas. Retaies desde 25 pesetas. o > C Sebastián Artés, nom. 29 (dos pisos) cerca de ia Plaza de España. IPRECIOS OE FABRICA! Horas de venta de 4'30 a B'30 tarde. O > o c c ~l o ao C SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIÓDICO OEL ANOIA DEPORTES CALËNDMO DEPORTIVO losep AntoDí Estroch Rosines, "coadi' del equipo feonmino t Hocliev Si un hombre es popular en el nnundo hockeístico, no cabe duda, de que éste es Josep Antoni Estruch. Desde que se inició en el juego del patín y del "stik" hace ya cerca de tres lustros, ha sido siempre el ¡ugador insustituible en el equipo, sea en la División de Honor o en Primera División Nacional, como también lo fue en sus años de infantil y de juvenil. Su gran pasión por este deporte —especialidad en la que España, gracias al potencial catalán, ha logrado las más al- promocionando el hockey con tas distinciones mundiales—, bastante intensidad entre sus hace que Estruch sea un juga- alumnos. En esta programador de inusitadas inquietudes. ción se planteó la posibilidad Con el Igualada alcanzó la má- de crear un conjunto femenixima categoría nacional, y en no y así se hizo. El pasado año Primera División, con el Lista se jugó el primer partido, Azul, de Lleida, y el C.N. también contra el Terrassa, Piera, ha figurado varias tem- puesto que era el único equiporadas. Actualmente se ha; po que existía en aquel enreintegrado a la División de tonces. Ahora, con tres clubs Honor, formando en las filas consolidados, el Terrassa, ei TaradeU y nosotros y otros Esfèric de Terrassa. El domingo encontramos a que se están gestando, la FeEstruch en el Velódromo del deración ya admite la categoAteneu. Se hacía la presenta- ría femenina en su seno y es ción del equipo de hockey muy posible que esta temfemenino. El frío era glacial y porada se organice la "I Lliga falló un poco el calor del pú- Nacional Catalana Femenina". - Consideras que con el blico. No obstante, hubo aniColegio Jesús María habrá sumación y buenos resultados, ficiente para formar un equique es lo importante. - ¿Satisfecho del compor- po acorde a la potencialidad igualadina? tamiento de tus féminas? - Desde luego que no. - Más que satisfecho. Eufórico y orgulloso. Eufórico por Tampoco lo pretendemos. La comprobar que el hockey fe- dirección dei centro continuamenino tiene un brillante por- rá en su actividad normal y, venir y, orgulloso, por tener además, aceptará toda muchala suerte de poder entrenar a cha que quiera integrarse ai chicas tan entusiastas y vo- equipo sea de donde sea su luntariosas. Este mismo equi- procedencia. Mientras sostenemos esta po con un poco más de rodaje puede llegar a emular las bri- charla, los tres equipos contenllantes gestas del equipo titu- dientes, el Terrassa, el Taralar masculino, cuando nuestro deU y el igualadino, están en hockey figuraba entre los me- los vestuarios. Luego, la dirección del Colegio Jesús María, ¡c es de España. - ¿Me das el nombre, por ofrecerá a todas las participanfavor, de estas excelentes ju- tes un refrigerio. Con el mismo Estruch podemos constatar gadoras? - Con mucho gusto: Dolors diversas opiniones entre los Inglada, Nati Inglada, Conxi- jóvenes asistentes a los enta Ferreiro, Silvia Vila, Pilar cuentros y todos coinciden: las Bosch, Carina Segura i Gem- chicas de Igualada han brillado a gran altura. Incluso poma Negredo. - ¿Y, cómo ha sido posible dían haber ganado al coloso la creación de tan notable Terrasa. Naturalmente todo son felicitaciones y también conjunto? - Hace ya algunos años que para Estruch, artífice principal el Colegio Jesús María está de este prometedor equipo. Y, entonces, recordamos que Josep Antoni fue el primero de su promoción cuando obtuvo el título de preparador provincial en el año 1977, tardando sólo dos años más para conseguir el de entrenador nacional. - Según nos has dicho, actualmente hay tres equipos femeninos. Pero tú eres optimisy nos dices que van a acrecentarse considerablemente y a no tardar. ¿En qué te fundas? - Pues por una razón muy sencilla. Puesto que el patinaje es un deporte que a ias chicas les va muy en consonancia a su propia personalidad, el hockey es el juego de este deporte. No olvides que para ser buen jugador de hockey hay que ser excelente patinador. Y, ellas, de patinar saben mucho y el competir, les encanta. Yo, personalmente, veo en las chicas que vienen a entrenar, mucha clase. Incluso me atrevería a pronosticar que la ciudad de Igualada será, dentro de unos años, una extraordinaria potencia del hockey femenino, como lo es en el masculino. - ¿Pero, fuera de Igualada, también confías en su implantación? - Por supuesto que sí. Mira, la prueba más elocuente la tenemos en la Federación. Varias son las féminas que se inscribieron para hacer el curso de preparadores de hockey provincial y todas han obtenido el título sin ninguna dificultad. - ¿Animado, pues, para proseguir? - Ánimos todos los que quieras, pero, no podré terminar mi gran ilusión. - ...? - Me explicaré. Es muy posible que a primeros de año mi vida emprenda un nuevo AJEDREZ Campeonato Catalunya Local Social, 9'30 h. CA. Igualada A - Calaf A (lia. regional) En Barcelona, Aragonés - CA. Igualada B (Illa, provincial) ATLETISMO En Badalona, Jean Bouin Internacional Estadi Atlètic Municipal (hoy) Final Cross Escolar (Todas categorías) BALONCESTO Campeonato Provincial Pavelló Cobert Municipal, C.B. Igualada - C.B. Olesa (junior y juvenil) C_B. Igualada - S.A. Suria (Senior) FUTBOL lila. División Nacional En Sta. Coloma de Gramenet Gra nenet - Igualada Primera Regional En Capellades, 12 h. C.F. Capellades - San Cristóbal En Tárrega, U.D. Tárrega - U.D. San Mauro Segunda Regional Campo Garcia Fossas, 11'30 h. F.C. Fátima - C F . Ponts En Vilanova del Camí, 11'30 h. C.F. Vilanova - C.F. Tremp destino. Mi labor profesional se encamina hacia centroamérica para ocupar un alto cargo en una de las sucursales que tiene la empresa donde trabajo. Lástima y lo lamentamos. Josep Antoni ha desarrollado una gran y positiva labor. Lo Tercera Regional Camíp de l'Ateneu, 11'45 h. Ateneu Ig. - Pobla Campeonato Catalunya Veteranos En Gavá, A.V. Gavá - A.V. Igualada HOCKEY Prmera División Nacional En Premia de Mar, A.H. Premia - Igualada H.C. Primera División Juvenil En Manlleu, C P. Manlleu - Igualada H.C. PELOTA Frontón Municipal, 11 h. C.N. Igualada B - C.N. Barcelona A (Pala Corta, 3a. cat.) 12 inoras: C.N. Igualada A - C.N. Barcelona B (Pala Corta, 2a. cat.) 13 horas: C.N. Igualada - Horta {2a. cat. Mano parejas) C N. Igualada - Cerdanyola (3a. cat. Mano parejas) En Tarragona, C. Gimnàsti B - C.N. Igualada B (Pala Corta, 2a. cat.) PING - PONG Local Social C.PR. Igualada A - El Ciervo D (3a. categoría) CPP. Igualada - C. Eulaliense (2a. cat. femenina) más difícil, la conjunción d< equipo, lo ha resuelto co éxito. ¿Dejarán, los hombres df hockey, perder esta oportun dad de contar con represent; ción femenina dentro de esl especialidad tan igualadina? LUIS BASAS TEiXID< LA SOLUCIÓN •«MPIE.AS «te: fachiadas, rótulos, MAS LIMPIA cristales, moquetas, alfombras, primera limpieza de pisos, y cerámicas. Ll VITRIFICADOS I * ABRILLANTADOS DE: terrazos, marmoles, mosaicos y parquets. •CONSERVACIÓN DE: bancos, despachos, industrias, colegios escaleras, piscinas, clinicas y hospitales. (O . •o co X SE ALQUILAN i— m X PLAZAS OE PARKING Junto Iglesia Sagrada Familia. Telf.: 803 42 00. •o 803 549^ M IGUALADA PERIODICO DEL ANOlA El rival de tumo Tercera División Nacional Jornada enigmática L a jornada número catorce presenta un buen número de partidos de aqueUos que se pueden considerar "impronosticar, bies" y, por io t a n t o , es u n a j o r n a d a a i t a m e n t e propicia a l a s sorpresas. i-ongamos por c a s o ¿se a t r e verían ustedes a vaticinar si el Heus liüer p u n t u a r á o no en el campo del Malgrat? Porque el humilde equipo costeño, después de d a r buena c u e n t a del B a d a lona se h a permitido el lujo de g a n a r en M a t a r ó . Posiblemente, el liderato del R e u s peligra... Tampoco tiene pronóstico el Girona - Figueres que llega en un momento particularmente interesante p a r a ambos clubs. El c a m p o de "Montilivi" donde últimamente g a n a r o n B a r c e l o n a y Vilafranca ¿ s e r á propicio p a r a el equipo de l a capital del Empordà? ¿Sí? ¿No? ¿ T a l vez? No olvidemos que el Girona supo recuperar en I g u a l a d a y en G a va lo perdido e n c a s a . x a m p o c o a c e r t a m o s a predecir lo que va a ocurrir en Hospitalet entre los titulares y el tíadalona. L>OS a e la segunda c i u dad, ae Catalunya son í'uertes en su c a m p o y ios üe la t e r c e r a a s p i r a n a toao. ü n partido sensacional, de loaos modos. ¿ Y que s e r á c a p a z de conseguir ei Vilafranca e n Olot? íjOS PARTIDOS PROX. JORNADA: S a n t Andreu - Horta L a C a v a - Europa Malgrat - Reus Canovelles - Mataró Hospitalet - B a d a l o n a Girona - Figueres El Masnou - G a v à Olot - Vilafranca G r a m e n e t - IGUALADA Júpiter - B a r c e l o n a la. Carrera Sport Froto Campnato de CaiafuDva É Aotomodelos R-C. t í domingo, con mucho frío y ut erte viento que no ayudaba en naa a la buena marcha de los vehícu)s, nos trasladamos a Vilanova y la leltrú todos los aficionados al autolodelismo radio controlado para disutar la 2a. Carrera de Sport-Prototio, puntuable para el Campeonato de latalunya. El club local había dlsuesto un circuito muy rápido, a exepción de unas curvas quizá demaiado cerradas teniendo en cuenta la isponibilidad del iugar y con un asalto muy reciente, lo cual significó ue se alcanzaran velocidades muy levadas, principalmente en la larga 3cta. El único inconveniente fue el pirenaicos e s t á n e n crisis, como se vio claro el pasado domingo en el Xipreret, pero de eso a dejarse a r r e b a t a r algún nuevo punto en c a s a media u n abismo. P o r los puestos de abajo liay un Canovelles - Mataró de a u téntico "suspense" y un M a s nou - G a v à a u t é n t i c a m e n t e de infarto de miocardio. P a r a la afición de El Masnou, claro es. P a r e c e n favoritos L a C a v a sobre el Europa, S a n t Andreu so^ bre H o r t a y Júpiter sobre B a r celona "amateur". Pero sólo p a recen porque a lo mejor al E u ropa le da por "resucitar" en Deltebre. O al "Barsa" e n L a Verneda. ¿ Y el I g u a l a d a ? El Igualada viaja a S a n t a Coloma de G r a menet, c a m p o que n i m c a ie h a sido propicio. ¿Otro partido i m pronosticable? Pues si, porque el G r a m e n e t lleva una temporada muy irregul-ar. bién a la final y C. Vives, D_ Vives y F. Climent tuvieron pequeños problemas que les impidieron poder clasificarse. in Vflanova i la Geltrú que, al no ser una pista permanente, la delimitación del circuito la efectuaron con unas bandas adhesivas en el suelo, que no aguantaron las fuertes aceleraciones de los vehículos y en algunos puntos se despegaban; al pasar por encima, se enredaban en las ruedas. A pesar de todo la carrera fue muy disputada. Esta vez a los pilotos igualadinos desplazados se incluyó a David Vives, junto a los habituales de este hobby. La carrera tuvo diferente suerte para ellos pues J . Vives y J . Puig pasaron directos a la final; P. Ranz disputó la semifinal y pasó tam- SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 La clasificación final fue muy reñida, pues el segundo y el tercero, al final de los 30 minutos, terminaron en la misma vuelta. 1. Jordi Ramon 2. S. Garrigo 3. J. Puig 4. J. Vives 5. J. Ma. Font 6. A. López 7. P. Ranz 8 E. Freixas (Porsche) El "SANT GODiDOica a totes les senvores eiÉarassaÉs qae iio desitgin, ia signin de ia Seguretat Social, o d'aitres Assegurances paraestatals, qoe seran visitades i assistides pel Onadre facnitatiu de Tocòlegs d'aquest Centre (en servei pernianent), de forma gratuïta per a l'assegurada. GoDSUita diària de 12 a 13 liares. ¿Haiira suerte v acierto en Saota Coiooia de Graomoet? Es de desear porque, como se ha dicho, no es el campo del Gramenet propicio a nuestro Club. Igualadinistas y colomenses han sido rivales en las dos últimas temporadas, una en Preferente y otra en Tercera Nacional. En la Preferente, como muchos de ustedes recordarán, Igualada y Gramenet se disputaron una de las tres plazas de ascenso. Ascenso que, finalmente, iban a conseguir los dos al copar los de Santa Coloma el segundo puesto y conquistar el Igualada el tercero. El título fue para el Vilafranca... Pues bien, en aquel campeonato se perdió por 1—O en ei campo municipal de Santa Coloma, aunque en la primera vuelta se había conseguido un rotundo 4—O en el "Xipreret". Ya los dos en lercera División, se jugó primero en el campo gramenetense y el resultado fue el mismo: derrota mínima. Luego, los de Santa Coloma nos vendrían a empatar en casa a cero goles. De modo que el balance global es desfavorable: una victoria, un empate y dos derrotas. Aunque por los pelos las dos. ¿Qué ocurrirá ahora? ¿Irá a la tercera la vencida? No parece estar el Gramenet tan en forma como las dos últimas temporadas pero no hay que fiarse demasiado de ello porque tanto el equipo como la afición son de los que no pierden fácilmente el resuello ni la moral. Y a lo peor donde antes siempre perdimos por la mínima, ahora ocurt'e todo lo contrario_ En el bien entendido de que todo io contrario puede ser conseguir puntuar. Después de todo ei Igualada no ha perdido más que tres de los seis desplazamientos efectuados hasta el presente. En Sant Andreu y en Malgrat por la mínima y en Hospitalet por dos goles a cero. Pero en Badalona, Reus y Masnou se cosecharon cinco de los seis puntos posibles. Sea como sea y ocurra lo que ocurra, íde una cosa estamos seguros. De que el Gramenet, si quiere ganar al Igualada, tendrá que luchar muy a fondo pues nuestro portero y sus "mosqueteros" tienen pocos fallos hasta ahora. A menos que ocurra lo que en Malgrat, donde Jordana encajó dos goles en menos de cinco minutos. El fútbol no tiene lógica, como todos sabemos, aunque muy a menudo nos empeñemos en pedirle peras al olmo. Cada partido es diferente, como lo es el rival y su nivel de aciertos o fallos. Sólo a lo largo de un campeonato se va viendo quien es mejor y quien es peor y, a estas alturas, sólo poderos decir que el Igualada lleva mejor marcha, en lineas generales, que el Graûienet. El Igualada, en el prir.'ier tercio de la taola, lieva un positivo. El Gramenet, en el último tercio, lleva dos negativos. Sólo cabe confiar en que nuest.o espléndido tinglado defensivo siga en tan buena forma como hasta el presente y ¡sobre todo! que nuestros delanteros hayan recobrado el olíafo de gol perdido. En los dos últimos encuentros, resueltos victoriosamente, el Igualada ha marcajdo cuatro goles encajando sólo uno. No está mal del todo. Y tanto ante El Masnou como el Olot nuestros jugadores han luchado sin desmayo hasta el último minuto. Hay que reconocer que los pupilos de Jorge Solsona han sabido superar, últimamente, sus propios desaciertos ofensivos. ¿Ocurrirá lo mismo en Santa Coloma? ¡Ojalá! ®> cortadellas/enrích gestoría administrativa asesoría de empresas servicios administrativos,Paseo Verdaguer, 42. 2.", 4." - contables, Apartado 414 - Tel. 803 34 62* fiscales IGUALADA (Barcelona) y Jurídicos SOCIEDADES Y EMPRESAS INDIVIDUALES EN RÉGIMEN DE ESTIMACIÓN DIRECTA. 3 En el ejercicio 1978, ya fue obligatoria la aplicación del Plan General de Contabilidad a un determinado número de empresas. Pero es en 1981, cuando lo será a un mayor número de ellas. Cuantas empresas deseen información sobre las fechas de obligada aplicación del citado plan (P.G.C.), pueden solicitárnosla y les será remitida sin ningún compromiso de su parte. CORTADELLAS/ENRICH l s 5 í 5 3 3 SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERJODiCO DEL ANOIA joven Primera Categoría Grandes rivales para nuestros clubs La p a s a d a j o r n a d a resultó propicia a los equipos del Anoia. Bajo el azote del gélido viento, el S a n Mauro ganó a l BeUcairense en el c a m p o de " L a Tossa" mientras el CapeUades a r r a n c a b a un punto del difícü feudo del Manlleu. Donde, por cierto, los de Montbui también consiguieron ei mismo resultando... Ambos quedan a h o r a , con un solo punto negativo, d i s c r e t a mente colocados e n la clasificación. Tranquilos y a l a espera de futuros éxitos. En l a j o r n a d a d e m a ñ a n a el CapeUades recibe en su c a m p o al S a n Cristóbal egarense. Los de Can Anglada salieron y a b a tidos del rectángulo de " L a T o s sa" ¿volverán a perder en el del "Capelló"? No cabe duda de que en el campo municipal de C a p e - Uades se puede presenciar un g r a n partido y, si Uega, una gran victoria. El S a n Mauro lo tiene verdaderamente puntiagudo pues debe visitar el c a m p o de " L a P l a na" de la vecina oíudad leridana de T à r r e g a . Los "targarins" llevan u n a muy buena c a m p a ñ a PARTIDOS PROX. JORNADA Castellar - L a Garriga CyiPELLADES - San Cristóbal Artesa - Manlleu Bellcaire - S a n t Cugat T à r r e g a - SAN MAURO Ripoll - Oliana Sant J o a n - Rubí Monteada - B a l a g u e r Artés - Suria LorEnzo - MoUerussa en la actual competición y siempre son rival de c a t e g o r í a . . . dentro de la categoría, claío es. De modo que todo parece p i n t a r negro p a r a los amariUos de Montbui. El S a n t J o a n de TorroeUa, a u iéntic^ "estrella" del grupo, juega e n c a s a y si g a n a al Rubí será ya muy difícil a p a r t a r l e de los primeros puestos. Los m a n resanos tienen el mejor equipo de su historia futbolística. En cambio, p a r a el Mollerussa las cosas no están t a n c l a r a s pues el S a n Lorenzo de T e r r a s s a ' acostumbra a mostrarse i n t r a table e n su feudo del barrio de los "rascacielos". Aunque hay que tener en c u e n t a que un éxito de los leridanos les c a t a p u l t a r í a en cabeza, consagrándoles como los m á s directos rivales del S a n Cristóbal y del S a n t J o a n . Uno sobre diez... La j o r n a d a del domingo p a s a do domingo fue particularmente a c i a g a p a r a nuestros represent a n t e s e n la c a t e g o r í a y a que de, diez puntos en disputa sólo consiguieron uno. L o que equivale a decir que c u a t r o perdieron y uno sólo empató. Perdió ei VUanova, honrosamente, en Agramunt. Volvió a tropezar en c a s a el Poble Sec en la visita s a b a t i n a dei Castellserà. Los directivos y jugadores "verdes" se quedaron "congelados"... y y a a n d a n c o n n a d a m e nos que cinco negativos. También perdió honorablem e n t e el Mediona en SaUent mientras el Masquefa h a c í a lo propio en CasteUbisbal. E n ñn, que nuestros representantes no tuvieron su día. Con u n a sola excepción: el F á t i m a . Los de nuestro barrio occidental a r r a n caron un empate abundante en goles del c a m p o del Almenar. ¿Qué v a a p a s a r m a ñ a n a ? Hay partidos y probabilidades p a r a todos los gustos. E l F á t i m a r e a parece en el "García Fossas" p e ro con el temible Ponts como rival y el Vilanova también vuelve a a c t u a r en "Can Titó" teniendo como visitante a un T r e m p que este a ñ o es d e los "buenos". Que ni unos ni otros se confíen, que t a n t o los del Mig PARTIDOS P R O X . JORNADA Castellserà - A g r a m u n t Arbeca - P O B L E SEC Pobla de Segur - Cervera Torrefarrera - i f e n g r a n e r s Montgai - Lleida " B " Organyà - Gardeny FATIMA - P o n t s Montoliu - Almenar Guissona - J u n e d a VILANOVA - T r e m p Segre como los del Pallars son equipos muy compactos. El Poble Sec viaja a Arbeca y, f r a n c a m e n t e , y a no sabemos qué decir pues la m a r c h a del equipo igualadino nos tiene total y a b solutamente desconcertados. Como a todo el mundo. ¿Se producirá la reacción e n Arbeca? El A g r a m u n t puede g a n a r en Castellserà y, si el J u n e d a pierde en Guissona, los del turrón serán y a Uderes c o n todos los pronunciamientos favorables. En ei otro grupo el Masquefa recibe al Avinyó y el Mediona, en su a n t a ñ o temible feudo de S a n t J o a n , al equipo de S a n t Salvador de l a VedeUa. Nuestros dos representantes c o m p a r t e n la cola con el Abrera y deben g a n a r si quieren e s c a p a r de t a n ingrato lugar. Pero, de m o m e n to, ni unos ni otros p a r e c e n h a berse adaptado a la categoría. El comité trabaja Sin lugar a dudas, la noticia más sobresaliente de la jornada, reside en íos fallos que el Comité de Competición ha ofrecido sobre nuestra comarca. En primer lugar, da como perdidos al Vilanova los dos encuentros suspendidos por su incomparecencia en la jornada del 16 de noviembre, ante el Calaf en infantiles y ante el Ateneu en alevines. Por lo que respecta a segunda juvenil, el comité ha procedido a dar por finalizado el encuentro ígualada-Fátima, que como ya indicábamos en su día, había sido suspendido cuando el marcador señalaba un 1—O favorable al Igualada y con un penalty pendiente de lanzarse a favor de este mismo equipo.. Por tanto, estos resultados, quedan ya como definitivos y las clasificaciones de cada grupo, ofrecen una información bastante más adecuada al momento actual. Entrando en lo que la jornada de este fin de semana nos ofrece, nos encontramos con un atrayente PleraVilanova de juveniles, donde los locales, después de su magnífica racha, con pérdida en campo del Fátima por tan solo 2 — 1 , intentarán vencer y convencer ante un líder que demuestra tener facultades suficientes como para aspirar al máximo título en la categoría. Dos interesantes "choques" en infantiles, entre Igualada-Capellades y Vilanova-Fátima, ambos con mucha igualdad de fuerzas, a pesar de que en el primero, según la actual clasificación, el Igualada salga en plan de fácil triunfador de la contienda, son el resto de encuentros que alegrarán esta jornada, salvo sorpresas, que siempre van saltando y destrozando la marcha lógica de nuestro deporte_ CALENDARIO DE LA JORNADA SEGUNDA DIVISION JUVENIL San Mauro - Calaf 2—3 Igualada - Montserrat 5—2 Piera - Vilanova 1—7 La Paz - Fátima Poble Sec - CapeUades 1—10 O—3 TERCERA DIVISION JUVENIL Vallbona - Igualada B Tercera Categoría Regional Todos los favoritos ganaron El Montserrat batió r o t u n d a mente al Montbui. El Ateneu, no menos c l a r a m e n t e , al Gimnàstic. El Tous triunfó en S a n t a Coloma de Queralt. El Piera se apuntó m í n i m a victoria sobre el Carme. Y , p a r a redondear, el Rebrot no pasó a p u r o alguno p a r a deshacerse del "metalúrgico" Verdes. Total, que tenemos a cinco equipos en el espacio de dos puntos y el interés es grande, como és fácil suponer, pues n a die p a r e c e querer d a r su brazo a tx)rcer. Empieza a Uegar el momento, sin embargo, e n que estos cinco equipos se enfrenten e n t r e sí clarificando posiciones. Así, i>or ejemplo, tenemos p a r a m a ñ a n a un Tous - Rebrot que es uno de los dos partidos m á s a t r a c t i v o s de l a j o r n a d a . ¿ G a n a r á n los de S a n Martín o los del barrio de S a n Pedro? El otro g r a n e n c u e n t r o del dla es el que disputarán a l a v e r a de la r i e r a de C a r m e el titular y el Montserrat igualadino. Los de nuestro barrio oriental p a r e cen haber recobrado el p u l s o , y PARTIDOS PROX. JORNADA Odena - S a n t a Coloma J o r b a - L a Paz La L l a c u n a - P r a t s Ateneu - L a Pobla Montbui - Copons C a r m e - Montseirrat Verdes - P i e r a Tous - Rebrot Vallbona - Gimnàstic Gimnàstic - Carme Santa Coloma - La Pobla 1—3 Montbui - La Llacuna no ceden e n su empeño de e s t a r entre los primeros. El Piera j u e g a en Vilanova c o n t r a el Verdes. Puede g a n a r . Como puede g a n a r el Ateneu a La Pobla en el partido m a t i n a l a j u g a r en el "Xipreret". De m o do que no son de esperar, todavía, grandes variaciones en el pelotón de cabeza. Los de P r a t s , eufóricos después de su éxito en el "Pas Blau" del domingo pasado, visitan a los de L a U a c u n a . Buen partido el que puede verse ¿no creen? El J o r b a recibe a L a Paz vilanovesa. ¿Conseguirán los vicecollstas su primer triunfo? Si así fuera, y a nadie podría quitar al Copons el tradicional "farolillo rojo". Tous - Masquefa Más sobre Santi Directivos del C. de F. Iguala^ da m a t i z a r o n conceptos con relación al comentario que publicamos. El joven valor Santi s( fue al Barceloneta procèdent! del CapeUades. El Igualada, em. pero, h a b l a intentado antes si traspaso, pero los de CapeUadeí se hicieron el sordo. Y es que loí clubs comarcales, dicen con pena los directivos igualadinos, poi muy buenas que s e a n sus palabras, no suelen ser buenos colaboradores a la h o r a de cedei jugadores en edad "base". Alg< no funciona bien e n este tipo dí relaciones. Y eso que Argelich j Rueda, según parece, están s partir un piñón. ¿Qué p a s a r í a pues, si no fuera así? ¿Ascenderá el Igualada? No a n d a n muy bien las cosaí p a r a el Igualada que mUita e r la Segunda División juvenü. La£ lesiones h a n aparecido en su plantilla de u n a f o r m a pertin.az Gumà, el bravo jugador del Sanl J o a n lleva inactivo t r e s j o r n a das. Baliu, t r a s restablecerse, ha vuelto al dique seco al sufrir nueva lesión en el último encuentro ante el VUanova. C a r m o n a a r r a s t r a problemas de ligamentos. El C. de F . Igualada necesitaría, entendemos, esta Primera División c u y a m e t a se ñjó de entrada. Por ser el primer club del Anoia precisa c o m o nadie ser vivero de futbolistas, y la c a t e goría a l t a debiera e s t a r a su alcance. Lo que todavía es posible, pero los m u c h a c h o s de Soler están un tanto desanimados. ¡Adelante, azules! Que no siempre los hados h a n de s e r t a n adversos. Mañana en la Llacuna "La m a t a n ç a del porc", popular fiesta Uacunense, h a propiciado un cambio de orden del partido Els P r a t s - L a Llacuna. Se j u g a r á en la estival (en diciembre menos) villa de los buenos aires, de las buenas aguas y de las bellas torres. Y de .^s postes de a l t a tensión. Fuertes sanciones PRIMERA DIVISION INFANTIL Igualada - CapeUades 2—2 Montserrat - Bonastre 3—3 Calaf - La Pobla 2—2 Vilanova - Fátima 2—1 Ateneu - Vallbona 3—3 Las circulares federativas' son contundentes. Leemos que varios jugadores de nuestra comaffca h a n sido vapuleados. Del M e ^ t serrat, 25 partidos a R o m â ^ y 3 a Moreno y a Valentín: el ^ u b . PRIMERA DIVISION ALEVÍN CapeUades - Ateneu 1—O Rebrot - Fátima O—1 Odena - Vilanova 2—4 Igualada - Calaf Nota de la Redacción.— Para más información, se incluyen los resultados de la primera vuelta. R o m á n pues lo consideran"^^xcesivo. Del Tous, 19 partidc^ a Federico Claramunt. L a Pe^ya de S a n t a Coloma también ti^ne a tres jugadores sanciónanos con t r e s partidos a c a d a u n o ^ o r un h e c h o curioso- pero legaln^nte interpretado- por l a Feda^ación: c u a n d o el arbitro se ^ i gía a su domicilio, fue i n s u l j ^ o al detenerse a poner g a s o l i i ^ a su vehículo. IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 LA UNIÓ DE BOTIGUERS D'IGUALADA . ha organitzat una rifa de 5 ciclomotors PEUGEOT en combinació amb el sorteig de Nadal. Aquests números seran regalats al públic comprador de les botigues adherides que són les següents: PERFUMERIA DALPER — Odena, 2. ELECTRODOMÈSTICS EMILI DIEZ — Custiol, 5. J. M. XAUS — Argent, 7. CHIQUITÍN — Avgda. Barcelona, 11. Ma. TERESA ROJAS — Trinitat, 31. MODES LÍDER — Argent, 2 1 . REGI — Sant Simplici, 15. MOYAC — Toledo, 2. BODEGA TARRIDA — Avgda. Balmes, 71. MERCERIA SOTERAS — Nou, 19. LA BONA ESPARDENYA — P. Sant Miquel, 1 . FERNANDO DALMASES — Reis Catòlics, 4 1 . EMBUTITS SOLE — Parada Mercat. LLIBRERIA L'AVET — Avgda. Barcelona, 11. EMBUTITS SOLE — Pl. de l'Ajuntament. ESPARTERÍA CORTADELLAS — Argent, 25. PERFUMERIA PONS — Plaça de la Creu, 12. STYL — Roser, 4. RENOM — Sant Magí, 20. CONCEPCIÓ PLAÇA — Argent, 17. GALERIA BUSQUETS — Argent, 2-4LA PARISIEN — Nou, 47. PASTISSERIA ESCUDE — Sant Agustí, 66. GIRASOL — Sant Isidre, 15. LLEGUMS LLORACH — Roser, 10. FRUITES CARBONELL — Odena, 17 SABATERIA CUADRAS — Odena, 78. BAZAR J-3 — Avda. Barcelona, 1 . PESCA SALADA DEMETRIO TAPIA — Avd. Barcelona 1 1 . FERRETERIA CASTELLTORT — Pl. de l'Ajuntament, 2. CALZADOS BLAY — Nueva, 21. CARNICERÍA COSTA — Sta. Maria, 10. FLOR-ALBA — Alba, 23. POLLERIA SOLA — Sant Agustí, 5. CONFECCIONES LLÚCIA — Gral. Vives, 19. MERCERIA VIDAL — Argent, 34. JOAN SOLERNOU COMESTIBLES — Argent, 6. JOIERIA LLÚCIA — Odena, 1. CONFECCIONS ELIAS — Argent, 30. MOBLES MUXI — Odena, 32. MERCERIA FRANQUESA — Roser, 1. MARCELINO, LA CASA DE LAS MANTAS — Argent, 30. POLLERIA MONTSERRAT — Parada Mercat. CAMISERIA ROSET ~ Sant Isidre, 40. , , F O T O G R A F I A G O D O — Rambla Nova, 10. DRAC ESPORTS — Argent, 10. ELECTRODOMÈSTICS M A S M I T J A — Pl. Pilar, 3. M A G D A GREGORI — P. Verdaguer, 34. PASTISSERIA PLA — Rbla. Nova, 43. Ò P T I C A R O D R I G O — Sant, Isidre, 29. HERMENEGILDO GUITART — Rbla. Nova, 29. LLIBRERIA G A S S O — St. Magí, 7. ERNEST M O R E R A — Torre, 16. S H A N G A Y — Rbla. Nova, 32. T O C I N E R Í A MONTSERRAT M O R E R A — Sta. Maria, CORSETERÍA I N D A — Passatge Forn, 4. AUTOSERVEI SEGURA — Florenci Valls, 32. TEIXITS BALSELLS — Nou, 46. PRETY — Rbla. Nova, 38. M O D E S J U N Y E N T — Rbla. Nova, 33. VINS MAGÍ T A L A V E R A — Retiro, 5. 6. AUTOMOTO — "Rbla. Nova, 25. JAY B L A C K M A N — Sant Agustí, 36. CALÇATS CARBONELL ^ Argent, 7. EL REMATE — Soledat, 65. SUM. INDUSTRIALS BALSELLS — Sant Magí, 18. COMESTIBLES VALLS GUAL — Trinitat, 8. C O N F E C C I O N S M. V A L L S — Nou, 51. AUTOSERVEI CECI — Santa Maria, 14- CASA AAASET — Pl. de l'Ajuntament, 14. BEBE CHIC —St. Simplici, 15. IMPRENTA A L B I O L — Rbla. Nova, 28. FERRETERIA EL ROSER — Roser 8. T O C I N E R Í A BATET — Pl. de l'Ajuntament. C A R N I C E R Í A J A U M E TORRAS — P. de l'Ajuntament, 16. PELL 1 MODA VILA — Sant Jordi, 11-15. CUCHILLERÍA M E R I N O — St. Simplici, 2 1 . CALÇATS A R I B A U — Odena, 12SUMINISTRES HOMS — Gral. Vives, 16. CALÇATS C L A R A M U N T — Pl. del Pilar. ELECTRÒNICA G O N Z A L E Z — St. Jaume. C O R A L T A — Sant Magí. 17. FERRETERIA CAÑELLAS — Sant Agustí, 69. T O C I N E R Í A C O R O N A — Pl. de l'Ajuntament. BRODATS M O N C U N I L L — St. Simplici. CALIAAAX — Parades Mercat. PELL I PUNT — P. Tous, 23. , ' '• c "í. '(. LES MOTOS SERAN EXPOSADES A LA CAIXA D'ESTALVIS DE TERRASSA PlAÇA DE L'AJUNTAMENT Q SÁBADO 6 DE DiClEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA Mowgli - Dominiques A Montclar - Escolàpies D GRUP B Monalco - Maria Borés A Herois del Bruc - Sant Maure Dominiques B - Escolàpies B GRUP C loes Escolars de l ' M PING-PONG FASE CAMPIONAT RESULTATS DE LA 4. JORNADA Categoria aievins (masculins) A. Bringas - M, Pajares 2—0 J. Bringas - Marchai 2—0 Gamisans - González 2—0 Vives - Pajares 2—^^1 Luco - Marchai 2—1 Gamisans - Homs 2—0 Adzet - Vives 2—0 Bringas - Luco 2—0 Pajares - Bringas 2—0 Categoria infantils (masculins) Vallespín - Gallardo 2—O Castillejo - Costa 2—1 Hornas - Gubern 2—O Vives - Vilanova 2—O Bertran - Oiva 2—O Costa - Oliva 2—O Escobar - Gubern 2—O Tomás - Vilanova 2—O Costa - Gallardo 2—O Palomo - Gubern 2—O Hornas - Vianova 2—O Vives - Tomás 2—O Escobar - Bertrán 2—^^1 Enrich - Corrons 2—O Vallespín - Gubern 2—O Escobar - Gallardo 2—O Palomo - Tomás 2—1 Castillejo - Oliva 2—1 Hornas - Enrich 2—1 Corrons - Gubern 2—O Hornas - Corrons 2—1 Vives - Escobar 2—O Bertrán - Costa 2—O Enrich - Gallardo 2—O Pazos - Gallardo 2—O Corrons - Gallardo 2—O Enrich - Vallespín 2—^ Enrich - Gubern 2—O Enrich - Costa 2—O Categoria cadets (masculins) Luco - Companys 2—O Claramunt - Plá 2—O Adzet - Raja 2—O Aguirre - Bové 2—O Luco - Plá 2—O Adzet - Miserachs 2—1 Aguirre - Adzet 2—O Companys - Bové 2—O ESCACS FASE CAMPIONAT Categoria aievins Classificació final 1. Cano Domènech, Francesc (Sant Maure) 4 p. 2. Pere Xaus, Silvia {Sant Maure) 3 p. 3. Selva Pujol, Narcís (E. Pia) 3 p. 4. Ferrer Frigola, Jordi (E. Pia) 3 p. 5. Agüera Blanca, Rosa Ma. (Sant Maure) 2 p. 6. López IVIartínez, Joan (S. Maure) 2 p 7. Vaqués Mora, Pau (Maristes) 2 p_ 8. Escudé González, Jordi (Maristes) 2 p. 9. Ametllé Domènech, Joan (Maristes) 1 p. 10. Baya Castells, Antoni (Maristes) 1 p. 11. Ribalta Peñanosa, Miquel (E. Pia) 1/2 p. 12. Vilanova Miquel, David (E. Pia) 1/2 p. Categoria cadets Classificació final 1. Galán Galán, Jesús (Institut) 4 p. 2.-3.-4 : NOTA.— Han quedat empatats: Esteban, Parra i Rebollo, tots ells del C.N. Sant Maure. En el propi coliegi faran el desempat per a establir la classificació final. 5. Susin López, Joan Rafael (Institut) 2p. 6. Borrega Pérez, Pedro (M. i Fontanals) 2 p. 7. Camañes Gil, Josep Tomás (M. i Fontanals) 1 p. 8. Lubián Reguero, Agripino (Sant Maure) O p. Galindo (Institut), Carol (Institut), Mascaró (M. Fontanals), i Salgado (M_ i Fontanals) han quedat eliminats. Categoria Infantils Classificació final 1. Sant Maure 4 p. 2. Maristes 3 p. 3. Jesús Maria 2 p 4. Monalco 1 p. 5. Escola Pia (desc.) 0 p. Electrodomésticos masmitjà le ofrece por solo 3 . 5 0 0 Ptas. cada mes (sin entrada) un T.V. color mu TELEFUiyKEiy PAL 27—4 18—5 9—3 Jesús Maria - Escolàpies A 19—20 Aita Segarra - Maria Borés B 73—5 Categoria cadets (femenines) M. Fontanals - Institut B 14—20 Dominiques - Montclar Ajornat Institut A - Monalco 9—6 CLASSIFICACIONS: Categoria alevins (masculins) Monalco 8 Maristes B 6 Maristes A 3 Emili Vallés 0 Categoria infantils (masculins) Monalco 8 Maristes 4 Sant Mauro 4 R. Castelltort 0 G. Castellà 0 Categoria cadets (masculins) Institut A 6 Abat Oliva 4 Tenería 4 Institut B 2 M. Fontanals 0 Categoria alevins (femenines) GRUP A Montclar 6 G. Castellà 4 Escolàpies A 2 BÀSQUET FASE TORNEIG Categoria alevins (masculins) Maristes A - Monalco 7—34 E. Vallés - Maristes B 6—40 Categoria infantils (masculins) Gabriel Castellà - Sant Maure 4—47 Monalco - Maristes 24—^^11 Categoria cadets (masculins) Tenería - Institut B 42—12 M. Fontanals - Institut A 17—64 Categoria alevins (femenines) GRUP A Mowgli - Montclar 8—34 Emili Vallés - G. Castellà Ajornat GRUP B H. del Bruc - Maria Borés W.O. H.B_ Jesús Maria - Monalco 6—26 Categoria infantils (femenines) GRUP A D. Pastora - Escolàpies C 44—10 m 4—60 40—4 COLOR PHILIPS K.12 Mowgli 2 Emili Valles O GRUP B Jesús Maria 4 Monalco 4 María Borés 2 Escolàpies B O H. del Bruc EXCLOS Categoria infantils (femenines) GRUP A Dominiques A 6 Montclar 6 D. Pastora 6 Escolàpies C 2 Mowgli 2 Escolàpies D 0 GRUP B Monaíco 8 H. del Bruc 6 Maria Borés 4 Dominiques B 4 Sant Maure 2 Escolàpies B 0 GRUP C Alta Segarra 6 Mowgli A 4 Jesús Maria 2 Escolàpies A 2 Maria Borés B 0 Categoria cadets (femenines) Dominiques 6 Montclar 4 M. i Fontanals 4 Institut B 4 Abat Oliva 2 Institut A 2 Monalco 0 HANDBOL Fase Torneig Infantil (masculins) Maristes - R. Castelltort Mestral - Sant Maure Emili Vallés - Joan Maragall Alevins (femenines) Emili Vallés - R. Castelltort Infantils (femenines) Joan Maragall - Garcia Fossas CLASSIFICACIONS Categoria infantils (masculins) Mestral R. Castelltort Maristes Joan Maragall Emili Vallés Sant Maure Categoria infantils (femenines) Garcia Fossas Gabriel Castellà Joan Maragall IV CROSS Fase Torneig Categoria benjamins femenines I. Joana Sevilla 2 Silvia Ibarra 3. Sonia Horna 4. Elisa Rodellino 5. Francina Mas Categoria alevins femenines 1. Begoña Pérez Leiva 2. Ma. Josep Aznar 3 Josefina Aymerich IV 4. Pepita Rodríguez 5. Yolanda Martínez E Categoria infantils femenines 1. Anna Belmar Domir 2. Teresa Rodríguez M 3. Aurora Sevilla M 4. Dolores Jiménez J. Mar; 5. Ma Josep Santamaria G Categoria cadets femenins 1. Paquita Pérez Ir 2. Mercé Figueras Ir 3. Anna Muñoz M 4. Carme Martínez J. Man Categoria Benjamins masculins J. Mari 1. Francés Llenas Domin 2. Carles Subirats J. Marí 3. Enric Elvira 4. Xavier Fanega Ode 5. Xavier Castellana Domin Categoria alevins masculins M 1. Lluis Santos E 2. Josep A. Delgado E 3. Jacint Garcia M, 4. Joan M. Carrasco M 5. Joan M. Ibarra Categoria infantils masculins 1. Frederic Marsal G. G. 2. Joan Xufré Ode 3. Isidre Carner M 4. Domènec Salido 5. Antonio Martínez J Marí Categoria Cadets masculins 1. Josep Manuel Fernández A. Igu 2. Miquel Mas Ins 3. Vidal Chivo lene 4. Abel Sanz Ins 5. Jaume Sánchez Monal -oOo2—9 27—3 2—2 0—1 0—7 6 6 4 3 1 0 6 2 0 M.P. M,P. G.C. R.C. R.C. E.V. G.C. G.C. NOTA INFORMATIVA Així com indica el calendari i competicions, avui dissabte és la jc nada destinada a la Fase Final < Cross. Per aquest motiu no hi haurà c altre activitat esportiva escolar. BÀSQUET Alevins femenines Ha estat exclòs, per dues incoí pareixences l'equip del C. N. Herc del Bruc. Ei resultat de l'encontre Maria B rés - Escolàpies B, de la setmana p sada va ésser: MARIA BORES 18 - ESCOLAPIES B Aquesta nota rectifica els resulta publicats anteriorment en els que, p error, s'havia donat com a guany dor l'equip de les Escolàpies B. ATLETISME - NATACIC - FUTBOL Es fa avinent que des de 1*1 fins vint de Desembre, queda oberta inscripció per als Campionats d'equií d'Atletisme i Natació, així com taml per al de Futbol (Categoria Cadet). ¡Ahora en Vilanova del Camí! GRUnpiG SUPER COLOR Distribuidor oficial Plaza del Pilar, 3 - T e l é f . 8 0 3 0 8 58 * IGUALADA Un televisor en color no puede comprarse «en cualquier» sitio. (O Para su turismo o camión. Les ofrece sus servicios de: Reparación de Neumáticos. Equilibrado de Ruedas. Recauchutados. Rayados y de ocasión. Venta de todas marcas y modelos, nacionales y de importación. Todo para sus neumáticos en: NEUMÁTICOS V I L A N O V A Servicio rápido y económico. Visítenos en: Calle Churruca, 22 — VILANOVA DEL CAMI. . •O CO X i— CO X I CO CO CQ CU •O . SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980 IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA TVE ABADO, 6 rifner programa mafiana"; Circo; "Grizzly Adams". 14'00 Parlamento. 15'00 Noticias del sábado. 10'45 Quitxalla. 12'00 P r o g r a m a iníantil: "Los mrados Barkley"; "Hombres del 15'20 Don Quijote de la M a n c h a : "El caballero de los espejos". 15'50 P r i m e r a Sesión: "Sudán" JOAQUIM MARIA PUJAL pequeña pantalla Un programa radiofónico o televisivo puede ser bueno o malo por varias razones; por su calidad intrínseca, es decir, esencial o por quienes lo dirigen, o realizan, o lo presentan aciertan o no en su cometido. Hoy sacamos a relucir el nombre de una figura que está ganando cada día mayor popularidad, tanto en radio como en televisión, por su saber hacer. En radio, especialmente los aficionados al fútbol, todos conocen las personalísimas narraciones de partidos de fútbol que hace semanalmente Joaquim Maria Puyal. Son unas narraciones vivas, coloristas, dinámicas, sazonadas con expresiones verbales sacadas del argot popular, a veces poco académicas, que se hacen escuchar. Puyal es, además, como ya comentábamos semanas atrás, un estupendo conductor del programa de RTVE "Vostè pregunta". Esta misma semana hemos tenido ocasión de verle de nuevo al lado de su personaje, el sorprendente Profesor Fassman (nombre artístico de un ciudadano de excepcionales dotes psíquicas, llamado simplemente José Mir Rocafort). Puyal además de saber acompañarse cada jueves de un protagonista que interesa al telespectador, conduce la entrevista y el diálogo con los que hacen preguntas telefónicamente, de un modo ideal. Sabe ir al grano; no se pasa de la raya; acierta a cortar cuando conviene; es oportuno, y tiene la virtud de saber hacer todo esto con naturalidad. Sin protagonismo. Hay en los programas de RTVE varios espacios con presentador-entrevistador-comentarista cuya calidad esencial es buena, pero que no se ve completada por elsaber hacer de quienes lo conducen, como sabe hacerlo Puyal. "Vostè pregunta", con Puyal, naturalmente, merecería, de ser posible, otra hora más asequible al gran público. MAS SOBRE "TEATRO BREVE" En uno de los comentarios del miércoles se anticipaba la flojedad del "Teatro breve" que iba a emitirse el jueves. Decir que "El sueño de una tarde cualquiera", de un tal Julio Mathias, resultó flojo, no se ajusta a la verdad. Fue un deplorable "pasatiempo", falto de ingenio, malísimamente interpretado (los papeles tampoco daban nada de sí), indigno de figurar en hora tan popular. Hubiese sido mucho mejor dejarlo de banda y sustituirlo por un simple reportaje o documental, del que se hubiese sacado más provecho. No nos extrañaría que alguien se hubiese pasado a U.HF. para seguir "Tribuna económica" a pesar de su aridez. Pero como acto seguido estaba "Hollyviíood", hubo que aguantar el lamentable esperpento escénico... Esta vez "Teatro breve" recibe de este comentarista un rotundo suspenso. VETO A LAS BEBIDAS ALCOHÓLICAS A partir de año nuevo se acabaron los anuncios de las bebidas alcohólicas de graduación superior a los 23 grados. Esta determinación ya fue tomada el año pasado, de forma que en este año ya no se ha contratado para 1981 publicidad de bebidas con dicha graduación superior (coñac, ginebra whisky...). Actualmente ya se graban los anuncios de las bebidas alcohólicas, cualquiera que sea su grado, con un recargo del 100 por ciento, además de no poder difundirse antes de los programas de noche. Dicha publicidad tampoco podrá utilizar niños y jóvenes, ni imágenes de héroes convencionales de la juventud, ni ambientes deportivos y laborales y otra serie de situaciones que pudiera ser incitantes. Vale, si con esto se consigue rebajar el índice de alcoholismo, aunque, por desgracia, no es su mayor o menor difusión televisiva la que puede obrar el miagro. El alcohol es, cada vez más una "necesidad", como lo es el tabaco y la droga, cuya divulgación publicitaria no hace ninguna falta. Sl NO QUIEREN CALDO... PROGRAMAS (1944). Director: J o h n Rawlins. I n térpretes: María Montez, John Hall, T u r b a n Bey, Andy Devine. L a r e i n a de un mítico país africano se ve envuelta en u n a serie de intrigas palaciegas i n s t ^ a d a s por el chambelán. Va cayendo en las r e des de los cortesanos inexorablemente. E n e s t a situación a p a r e c e un atractivo aventurero que se p r e s t a a s a c a r a l a reina de la t r a m p a en la que se ve atrapada. 17'15 Dibujos animados: "Carnaval de los animales", de la serie Bugs Bunny. 17'40 Aplauso. Revista musical. 19'35 Vacaciones en el m a r : "La apuesta". 20'30 Informe semanal. 21'30 Noticias del sábado. 22'05 Sábado cine: "Molly Brown, siempre a flote" (1964). Director: Orarles Walters. Intérpretes: Debbie Reynolds, Harve Presnell, Ed Begley. U n a m u c h a c h a huérfana, abandonada a la caridad pública, c r i a d a en la región m i n e r a del E s tado de Colorado, s e c a s a con un joven minero que al poco tiempo consigue e n c o n t r a r un g r a n filón. Cuando, a pesar de su nueva posición social, la sociedad elegante los rechaza como "nuevos ricos", los dos m a r c h a n a Europa, donde su dinero —^y su e n c a n t o personal— son aceptados y estimados. 0 0 1 5 B u e n a s noches, y cierre. despedida Segundo programa 14'00 Revista dissabte. 15'30 Hawai 5—0: "Chismoso". 16'20 L a c a r r e r a espacial de Y o gui. 16'45 Lou G r a n t t : "Engaño". A Lou G r a n t se le ofrece l a oportunidad de realizar u n a entrevista en exclusiva a un m a g n a t e de los n e gocios, que h a desaparecido misteriosamente. 17'35 Tenis. Final de l a Copa Davis desde P r a g a : Checoslovaquia Italia. 19'05 Documental: " L a sombra de los Templarios". 2 0 1 0 Ciclo Marilyn Monroe: "La tentación vive arriba" (1955). Dir e c t o r : Billy Wilder. Intérpretes: Marilyn Monroe, Tonuny Ewell, Evelyn Keyes, Robert Straus. Mist e r S h e r m a n , prototipo del a m e r i c a n o medio, envía a su esposa e hijito de vacaciones quedándose solo en casa. Su soledad es turbada por la presencia de su vecina del piso de arriba, u n a explosiva m o delo, rubia e Ingenua, que no sosp e c h a ni por asomo la inquietud que despierta en su vecino. 22'CO Tribuna de la historia. 23'35 Buenas noches, despedida y cierre. DOMINGO, 7 El juicio que está mereciendo el serial inglés "Los Malien", que terminará, por fin, el miércoles, es unánimemente adverso. Pero RTVE no se da por enterada puesto que el jueves comienza otro drama de época, con firma italiana, titulado "Una mujer", en el que se da continuidad a la serie infidelidades conyugales, a las violencias y a todo ese cúmulo de despropósitos que tanto colaboran a hacer pasar de forma amena y agradable las veladas familiares... ¡Enhorabuena, señores de RTVE! CANAL CERO Primer programa 9'45 C a r t a de ajuste. lO'OO Hablamos. 10'30 El día del Señor. S a n t a Mis a desde el Hospital de S a n R a fael. 11'25 G e n t e joven: Pinal de Variedades. 12'35 Sobre el terreno. 14'00 Siete días. 15'00 Noticias del domingo. 15'20 El pequeño Cid: "Ruy y los tres vagabundos". 15'50 L a familia Apple: "El c o m promiso". El abuelo Aldon quiere volver a casarse y lleva a su futura esposa al h o g a r donde vive con los Apple. 16'4a F a n t á s t i c o 80. P r o g r a m a de J o s é María Iñigo. 1815 T o m Sawyer. Segundo c a pítulo. 18'45 625 líneas. 19'30 Información deportiva. 19'45 L a r g o m e t r a j e : "Demasiado cálido p a r a junio" (1963). Director: Ralph Thomas. Intérpretes: Dirk Bogarde, Sylvia Koscina, Robert Morley, Leo McKern. Un escritor sin trabajo recibe, de improviso, la oferta de hacerse cargo de las r e laciones púbUcas de u n a g r a n fábrica de vidrio londinense. Su c o nocimiento del idioma checo le lleva como observador a P r a g a , a fin de ponerse al corriente de l a tecnología del vidrio en los países' del Este. Lo que el escritor ignora es que e s t á siendo utilizado por el servicio secreto británico como c o rreo de un agente de P r a g a . 21'30 Noticias, del domnigo. 22'00 Estudio 1: "Los violines a veces h a c e n estragos", de F r a n çoise Sagan. Realización: Esteban Duran. Intérpretes: Mercedes Alonso, Ricardo Merino, J u a n Pera, E n c a r n a Sánchez, F e m a n d o UUoa, Consuelo de Nieva. Historia de una mujer, Carlota, la cual, con el consentimiento de su mantenido y con el único fin de conseguir dinero, se convierte en la a m a n t e de turno de hombres adinerados. Pero aparece en su vida un hombre diferente. 23'55 B u e n a s noches, y cierre. despedida Segundo programa 10'45 Quitxalla. Repetición. 14'05 Revista diumenge. 15'30 Isla de fantasía: "El i r r e sistible - J u e g a u n mUlón". 16'25 Vickie el vikingo: "El viaje a Taarliss". 16'50 Las vegas: "Amar, reir y morir". 17'45 Festival TV. Coloquio sobre el docudrama" o documental d r a matizado basado en hechos; reales. Emisión de "La sordomuda", p r o ducción inglesa, ganadora del "Prix Italie" de 1979, b a s a d a e n un hecho real. 19'35 L a música: L a vida musical en Tenerife. 21'05 Más allá: "Ufología". 21*35 L a r g o m e t r a j e : "Dulce n o viembre" (1968). Director: Robert Ellis. Intérpretes: Sandy Dennos, Anthony Newley, Théodore Biker. L a e n c a r g a d a de l a administración de varios a p a r t a m e n t o s de l a ciudad, tiene, además, o t r a insólita ocupación: acoge, durante un mes, en su casa, a todo aquel que la enternece c o n un problema. Ahora acaba de recoger a Charlie, u n hombre angustiado por la f a l t a de tiempo y dueño de una c o m p a ñ í a dedicada a la fabricación de c a j a s de c a r t ó n . 23'30 B u e n a s noches, despedida y cierre. LUNES, 8 Primer programa lO'OO S a n t a Misa, iroo Tenis. IS'OO Hípica. 14'00 Crònica. 14'30 Gente, hoy. IS'OO Telediario. 15'35 G a c e t a cultural. 15'50 De cerca. Hoy, María J i m é nez. 16'20 Atención, por favor: "El r e verendo Prine se va". 16'45 Largometraje: "Su mejor enemigo". 18'35 Barrio Sésamo. 19'05 L a mansión de los Plaff. 19'35 El libro gordo de Pétete. 2 0 1 0 L a s cuatro esquinas. 21'00 Telediario. 21'35 300 Millones. 22'35 Grandes relatos: "Los M a lien". Episodio número 11. 23'30 Ultimas noticias. 23'50 B u e n a s noches, despedida y cierre. Segundo programa 18'15 19'15 19'45 20'35 E n t r e nosaltres. Lliçons de c a t a l à . Redacción de noche. Revista de cine. 21'50 Opinión pública: "Horizont e español de los ochenta. ¿Qué es la prospectiva?". 22'25 A fondo. U n a entrevista de J o a q u í n Soler Serrano. 23'30 Crònica 2. 23'50 Buenas noches, despedida y cierre. MARTES, 9 Primer programa 13'15 13'30 14'00 14'30 IS'OO 15'35 15'50 C a r t a de ajuste. Signes. Crónica. Gente, hoy. Telediario. G a c e t a cultural. Revista de prensa. 16'20 El guardián de mi no: "No aprobaron". 16'50 Set dies. 17'50 Lliçons de c a t a l à . herma- 18'25 B a r r i o Sésamo. 19'05 Los chicos de la M o n t a ñ a de F u e g o : "Evacuación". 19'30 Un mundo p a r a ellos: "Dos generaciones frente a frente". 20'25 Revista de toros. 21'00 Telediario. 21'35 Primera página. 22'35 Grandes relatos: "Los M a lien". Episodio número 12. (O 23'30 Ultimas noticias. . 23'50 B u e n a s noches, despedida y cierre. . . . Segundo programa 18'15 19'15 19'45 20'35 21'00 Bravo. Set dies!. Repetición. Lliçons de c a t a l à . Redacción de noche. Polideportivo. R e t r a t o en vivo: Soledad •o I . 22'00 Tribuna de la cultura. "° 22'50 Flamenco: "Cádiz flamen- •o co". co 23'25 Crónica 2. . 23'50 Buenas noches, despedidsi y cierre. . (0 . . . . •a CD X i— m X I as #14 065 017 079 018 076 - IGUALADA, Rambla S. Isidro 22. - Tels 803 29 22 y 803 35.00 IGUALADA, Pablo Muntadas, 48 - Tels. 803 54 05 y 803 54 16 VILANOVA DEL CAMI, Mayor 10 - Tels 803 49 92 y 803 56 55 VILANOVA DEL GAMI, Mediodía, 37 - Tel. 803 53 81 SANTA MABGABIDA DE MONTBUI, Ctra. de Valls, 61 - TeL 803 47 47. LA POBLA DE CLARAMUNT, Avda. Catalonya. > TeL 808 60 52 . Dr. Pasteur 2 y 4 - IGUALADA. Avda. Piedad, 75 - BARRIO DE FATIMA. Carretera de Valls 12 - SANTA MARGARIDA DE MONTBUI,..«S . . SÁBADO 6 DE DiCIEMBRr DE 1980 IGUAIADA PERIÓDICO DEL ANOM solament un pot ofer'n'-li garandes A l'hora de comprar una joguina busqui aquest professional perquè coneix la joguina, viu per ella i l'aprecia. Rambla Nova, 23 - Telèfon 80313 37 - IGUALADA La millor garantia: 22 anys al servei de la joguina perquè oferim M servei i seleccionem les millors marques els nostres serveis: les nostres marques: - Reserva de joguines MARKLIN EDUCA - Portar-les a la Cavalcada dels Reis gratuïtament JOVEF TOYSE LIMA MATCH BOX SCALEXTRIC FALLER LEGO SOLIDO TENTE MAJORETTE - Portar-les-hi a domicili i 3 HELLER NITTO OTAKI DISET 3 O 3 l s 5 í recordi SOLAMENT UN BON PROFESSIONAL POT OFERIR-LI GARANTIES 5 3 3 SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE I 1980 tr? Programas para los días 6 al 8 de diciembre de 1980. ONE KllSAl Sábado sesión continua desde las 5'45. Domingo continua desde las 3'50 tarde. LA BATALLA DE LAS COLINAS DEL WHISKY, sábado 5'45 y 9'35, domingo 5'25 y 9'20. LA CALLE DEL ADIÓS, sábado 8 y n ' 4 5 , domingo 3'50, 7'45 y ll'SO. Autorizado todos los públicos. SALON ROSA Sábado tarde 6, noche 9'40 Jomingo tarde 5, noche 9'2u. LUCHA A MUERTE CONTRA EL DRAGON sábado 6 y 9'40, domingo 5 y 9'30. EL ABOGADO DE PAJA, sába- IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOtA -^o 7'35 y 11'20, domingr ó'45 y 11. Autorizado mayores 18 años. domingo 4'25, 6'35,' 8'45 y 10'50. Autorizado mayores 18 años. ATENED IGDALADl ROVY CINEMA Cüne familiar Vilanova del Cami Sábado sesión continua desde las 6. Domingo continua desde las 4. COMBATE MORTAL, sábado 6 y 9'40, domingo 4, 7'30 y 11'05. LA SABINA, sábado 7'45 y 11'20, domingo 5'45 y 9'30. Autorizado mayores 16 años. Domingo sesión continua desde las 5 tardeLA CABANA DEL FIN DEL MUNDO, 5 y 8'35. GRANDES ESPERANZAS, 6'45, Autorizado todos los públicos. CINE TARRAGONA (Sala Especial) Sábado y lunes sesión continua desde las 6'15 tarde. Domingo continua desde las 4 tarde. No-Do y Chariot boxeador, sábado y lunes ó'l 5, 8'20 y 10'30, domingo 4, ó'l O, 8'20 y 10'25. EL ULTIMO CUENTO PROHIBIDO DEL DECAMERON, sábado y lunes 6'35, 8'35 y 10'45, Dr. JOSE LUIS NICOLEHI Planificación familiar - Control de gestación. Enfermedades del aparato genital femenino Martes, miércol^, Jueves y sábado. Horas convenidas. Paseo Verdaguer, 139. Telf. 803 1 1 4 5 . RADIO IGUAIADA FRECUENCIAS 2 CINE NUEVO (Sala Especial) Vilanova del Cami Sábado sesión continua desde las 6 . Domingo continua desde las 4. ANGUSTIA DE SILENCIO, sábado 6 y 9'20, domingo 5'40 y 9'15. DESEO DE MUJER, sábado 7'35 y 11, domingo 4, 7'25 y 10'50. Autorizado mayores 18 años. BINGO (Sito en H. Canaletas, Travesía Exterior). C.F. ROBLE SEC Todos los días de 9 de ia noche a 3 de la madrugada, excepto jueves. HUIOS DRAC NliSTH CLUB Sábado 6 de diciembre noche. LOS ANDREY, malabaristas internacionales. Muy espectacular. En calle Sol, 34 de VILANOVA DEL CAMI. PUNTAIRE Dóna classes particulars de punta de coixí. Demaneu per la Sra. Cañero. Tel. 803 62 90. En RADIO IGUALADA los miércoles de cada semana, de 10,05 a 10,40 de la noche. SAFARI FORD DABSA el programa radiofónico más viajero. ¡Oye, no te lo pierdas/ Guión, Josep Bou Selección musical, Joan Basas Realización, Josep LL Gonzalez Producción publicitaria, Studi Balcelis DABSA Clra.N.ll,Km.556,2 Tels.B03OO5O/SO30546 IGUALADA ÜN MODERNO EOliiPO PARA LA SOLUCIÓN A UN VIEJO PRORIEMA LA LIMPIEZA TEIiEFONO TEATRO EN El CIROIM) MERCANTIL Hoy, sábado, a las I0'30 noche y mañana, domingo, a las 615 de la larde IraglGomeilia ilel sereRlsimo prlnclps don Garios por Génesis Teatral de Carlos Múñiz, Turó de la Peira Nos hallamos ante un estreno importante, y de un complejo montaje. Hace ya siete días que los maquinistas del grupo tea¬ tral del Turó de la Peira vinieron al Círculo Mercantil para iniciar los trabajos inherentes a Una digna puesta en escena. Esta tragicomedia está destinada a ser, según todos los indicios y referencias, uno de los éxitos importantes de una temporada teatral igualadina más que aceptable en líneas generales. La obra se está representando simultáneamente en Madrid. Leamos la introducción que firmó su autor, Carlos Muñiz: Cuando decidí abordar el tem a de las relaciones entre el vesánico principe don Carlos y su prudente padre don Felipe I I , lo hice por dos poderosas r a z o nes: Por un lado, el deseo de responder con l a verdad esperp é n t i c a a las m u c h a s y e s t r a falarias p a t r a ñ a s que se h a n dramatizado, a t r a v é s de ios tiempos, en torno a l a triste figura del serenísimo príncipe don Carlos. No eximo de e s t a calificación ni al "Don Oarlos", de Schiller, tan bellamente escrito como falto del m á s elemental r i gor histórico. L a segunda r a zón fue mi deseo de desmitificar un m o m e n t o de l a historia h a r t o sombrío, aunque todavía ciertos sectores, m á s amplios de lo que sería deseable, se empeñan en proponer c o m o glorioso, nítido, impecable. Dicen que es el pecado que no se confiesa el que m á s d a ñ a la conciencia. Mostrar abiertamente y sin tapujos ni paños calientes lo más tenebroso de nuestro pasado, aunque sea bajo la impura forma dramática, me parece algo muy positivo que nos permitirá mirar de o t r a m a nera m á s desahogada, h a c i a el futuro. Tuvimos un imperio que hemos perdido. Europa e n t e r a bailaba al son que le m a r c a b a la b a t u t a de España y a h o r a nos vemos bailando como osos de cíngaro, al son que nos t o c a n otras gaitas. Me pregunto si l a poca importancia que se nos concede en el concierto sociopolítico de Europa, no tendrá su origen en esa obstinación nuestra por mirar al pasado y man^ tenerlo como riguroso, impecable y apolillado modelo a seguii en el presente y en el futuro, h a s t a la exasperación. Desmitificar l a Historia me parece un sano ejercicio, imprescindible p a r a evitar caídas en los mism o s e r r o r e s de ayer. Si a Felipe n se le h a considerado como un gran m o n a r c a al que aún hoy se nos pretende presentar como modelo de o r - den, de catolicismo, de perfección conservadora, no hay razón p a r a que, sin embargo, no se le pueda poner en solfa desde todos sus muchos aspectos "solfeables". No creo que exista n a die bueno ni malo. Creo que ya va siendo h o r a de m o s t r a r a los españoles no sólo las miserias de los españoles "malos", que se nos tian repetido h a s t a la saciedad, sino también las de los españoles buenísimos, impecables. Tal vez asi logremos de u n a vez p a r a siempre a c e r c a r e n t r e si a las dos E s p a ñ a s de Machado y h a c e r de ellas una sola: l a de todos los que pisamos esta tierra de héroes, de santos, de conquistadores y, ¡qué demonios!, t a m bién de respetabilísimos herejes. Carlos Muñiz REPARTO Marta Alemany, en Hereje e Isabel de Valois, reina de E s p a ñ a ; Inma Andreu, en Hereje, Fraile, Teólogo, P r i n c e s a de E b o li, B a r ó n de Montigny, noble flamenco ; Juanjo Alcubilla, C a r los, principe de E s p a ñ a ; Püar Bello, Honorato J u a n , preceptor del principe, Mujer del p u e blo, FraUe; Maite Caballé, ro, Estebanillo, bufón del rey; Carmen Estefanell. Fraile. Voces; Jorge González, Fraile 2.°, Fraile con Cruz, R u y Gómez de Silva, príncipe de EboU; Gre. goria Jiménez, Soldado, Doctor portugués, Eraso, secretario del rey. Moza del pueblo; Ramón Marín, Notario 1.°, J u a n de Austria, h e r m a n o bastardo del rey, Navarro de Azpilicueta, jurisconsulto; Amparo Martínez, Fraile, C a m a r e r a de la reina. Teólogo; Daniel Martínez, F e r nando de Valdés, inquisidor general; Víctor Melero, Soldado, Cardenal Espinosa, Martín de Gaztelu, secretario del principe; Inés Navarro, Soldado, Fraile, Doctor Daza C h a c ó n ; Ma. Luisa Oliveros, Princesa Dña. J u a n a , h e r m a n a del rey , Teólogo; Belén Perdiguero, Hereje, Fraile, Teólogo, Pedro de Hoyos, nota^ rio; Jorge Rcdellas, Don Juan Manuel, obispo de Zamora, P r i ^ , ora, P r i ^ , Sacerdote; Alejandro Romé^, Felipe II, rey de E s p a ñ a ; iña; Antonio Ruiz, Soldado, Jtc^n do, C a ] ^ llerizo; Javier Serrano, Cartfs o, C a r ^ s de Seso, hereje, Fraile, Voc]^; le, Voc]^; Ángel Torrecillas, Diego de Aíifco de Aíifcña, gentilhombre. Fraile; 1^1^nuel Trillo, G a r c í a delUe;Toledo, a r c í a de Toledo, mayordomo del el principe, Bcífecario. Soldado, , Confesor; Alb^to Viloca. F r a ü e a,üe 1.°, P e m a r f â o Alvarez de Toledo, ledo, duque de i^ba, Ruy Gómez de Q u i n t a n i ^ , ani^^, barbero del príncipe. Escenografía y Dirección: niel Martinas. SÁBADO 6 DE DICIEMBRE OE 1980 IGUALADA PERIODICO DEL A N O U ocfcey sobre palias TENIS DE mk ¡loan Torra nuevo entrenador! XXII Edición de las 24 lloras de Tenis de Mesa El gualada H.C. se desplaza a Premia El equipo igualadino tiene para mana un difícil desplazamiento a la ita del Premia. Aunque teóricamensea difícil, el Igualada intentará sar algo. positivo de esta pista, para der eliminar negativos y colocarse la mitad de la tabla, y así poder esrar el próximo encuentro con tranilidad, que será contra el Cornelia, partido muy esperado por los afi)nados para poder ver a los ex-jugaires igualadinos Sola y Vidal. Los demás encuentros para mañana n: E. y E.G. - Arenys de Munt E. Taradell - C. Lista Azul C.N. Caldas - R.C.D. Español A.E. Cornelia - A.D Ripoll Sicoris Club - S. Casablanca C.T. Barcino - C.N. Piera Por su parte el equipo juvenil se desplaza a ia pista del Manlleu, donde no debe tener ninguna dificultad para imponerse y así mantenerse en la tercera posición que ostenta. Trofeo a la regularidad HOBBY: Igualada H.C. - C.N. Caldas: Caries I 2 puntos y Esquerra 1 punto. PETER Para este mediodía a la una está prevista la iniciación de las 24 horas de tenis de mesa en su diecisieteava edición. Esta competición reúne a los mejores jugadores de tenis de mesa de nuestra ciudad, siendo por sus características la competición más esperada durante todo el año. Para dar mayor brillantez al acto, este año el C C P. Igualada inaugurará nueva iluminación en su local. Es de esperar que todos los aficionados a este deporte pasen por el local del C.P.P Igualada a presenciar alguno de los múltiples encuentros que se disputarán ininterrumpidamente desde la una del mediodía del sábado hasta la una del mediodía dej domingo. Ford Fiesta, dando sustos a los más grandes. P R I M E R S U S T O : 9? absoluto en el último Rallye de Montecarlo, en competencia con los coches y conductores más experimentados del mundo. S E G U N D O S U S T O : 4? absoluto en C U A R T O S U S T O : 3? absoluto en Q U I N T O SUSTO: 4 hab., 2 baños, gran comedor-estar, cocina equipada, etc. Zona inmejorable, a estrenar. Más de 100 m.c. útiles. Teléfono 803 37 28 (mediodía y noche). En la modalidad por equipos los vencedores fueron los siguientes, esta competición por equipos se inició el la 6. edición. 8. edición: José Cisquella, Toni bregas y Jesús Grado. 2? absoluto en el Príncipe de Asturias. S É P T I M O SUSTO: 1? VENDO PISO 1. edición: Joan Costa. 2. edición: Joan Costa 3. edición: José Orga 4. edición. Ramón Orga 5 edición: Joan Enrich 6. edición: José Cisquella 7. edición: Jordi Marimon 8. edición: Ramón Bacardit 9. edición: Ramón Domingo 10. edición José Ma. Tort 11. edición: Joan Parera 12. edición: Jordi Enrich 13. edición: Pere Orgué 14. edición: Pere Orgué 15. edición: Jordi Enrich 16. edición: Joan Parera Fla- EXTRAVIADO Maletín de color marrón oscuro con cerradura de combinación. Se gratificará su devolución. 7. edición: Joan Enrich, Salvador Duran y Joan 0liva_ el Critérium Rioja. 2? absoluto en Orense. S E X T O SUSTO: Haciendo un breve resumen podemos indicar todos los campeones que lo han sido hasta la fecha. 6. edición: José Cisquella, Pere que y Jesús Grado. los 500 Kms. de Alicante. e? absoluto en el Luis de Baviera.. TERCER S U S T O : Los equipos para este año han quedado de la siguiente manera: Equipo 1: Parera, Domingo, Miserachs. Equipo 2: Moriana, Vizcarra, Claramunt Equipo 3: Espada, Orga, Nogué. Equipo 4: Orgué, Martí, Luco. Equipo 5: Enrich, Fàbregas, Vives. Equipo 6: Gumá, Tort, Mario. 9. edición: José Cisquella, Toni Fàbregas y Jordi Enrich. 10. edición: Jordi Enrich, Jordi Marimon f Salvador Espada. 11. edición: José Ma. Tort, Ramón Orga y Toni Fàbregas. 12. edición: José Ma. Gumá, Jordi Marimon y Miquel Noguera. 13. edición: José Ma. Tort, Ramón Orga y Alberto Nogué. 14. edición: Per© Orgué, Ramón Domingo y Toni Fàbregas. 15 edición: Salvador Espada, Ramón Bacardit y Martí Vicente. 16. edición: Joan Parera, José Ma,. Gumá y Martí Vicente. Fà- Razón: Telf.: 803 54 51 y 803 27 31. \ en el Rally de España Grupo 2. y hoy a la cabeza del Grupo 2 en el Campeonato de España de Rallyes. OCTAVO SUSTO: FABRICA DE GÉNEROS DE PONTO Todo, gracias a gue la Asociación de Concesionarios Ford, ei joven y entusiasta equipo, cuenta con un arma segura para andar muy fuerte entre los grandes: el Ford Fiesta. Necesita encargado máquinas que entienda bien las tricotosas rectas y circulares. (La Asociación de Concesionarios Ford le garantiza que seguirán los sustos.) ESCRIBIR AL APARADO 226 — TERRASSA. FORD F I E S T A , UN GANADOR NATO. Mútua Igualadina de Previsifi DR. JOSEP ZAMBllDIO NOGUERES Reumatòleg Visita a la Clínica de la Mútua Igualadina de Previsió. (O Hores convingudes. Telèfon: 803 28 00. •O A S O C I A C I Ó N D E G > N C E S I O N A R I O S D E FORD E S P A Ñ A S . A . Su Concesionario Ford: DABSA ctra. N. II, Km. 556,2 Tels.8030050/8030546 IGUALADA VENTA Finca Rústica a 23 kms. de Igualada. 30 Ha., todo cultivo, casa habitable, agua, luz, fuerza y teléfono. Buen acceso. Razón: C. Mayor, 31. Vilanova del Camí. Telf. 804 32 15. Recuerde este teléfono, cuando desee comprar una Finca Rústica o Regadío. (SOMOS PROFESIONALES). I i— •o co DE TELEVISIÓ Í N PHILIPS PHILIPS K-12 14 " POLZADES IB" " IB" " 20" " 20" " 22 " " 22" " 20" " 2B" " 20" " comandament a distància li li OOTO VEOD" II HI-FI 62.200 67.400 70.000 83.000 03.300 100.000 100.400 100.700 ó 0 D 0 D 0 0 Û 0 ñ 1.8BB ptes. cada mes li 2.4BB 2.666 2.000 3.100 3.500 3.3BB 3.000 3.500 il li li II 11 II II II li II Preus d'Electrodomèstics masmitjá Plaça del Pilar, 3 - I G U A L A D A (0 . . PHILIPS . ftn fa més de 40 anys p e es venen aparells .