Història Antiga Universal (1427) Història

   EMBED

Share

Preview only show first 6 pages with water mark for full document please download

Transcript

Facultat de Filosofia i Lletres HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL (1427) HISTÒRIA - 1r Curs Estudis: Història – 1r curs Curs: 2007-2008 Durada: Troncal/Anual Nombre de crèdits: 12 crèdits distribuïts en 8 crèdits teòrics i 4 crèdits pràctics. Idioma en què s'imparteix l'assignatura: Català. IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR Professor/a: Jordi Amengual i Quetgles Edifici: Ramon Llull Despatx: 158 (A 7) Tel.: 971 17 29 35 Fax: e-mail: Tutories: 1r quadrimestre: dimarts, 18:00-19:00 h. IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR Professor/a: Jaume Cardell i Perelló Edifici: Ramon Llull Despatx: 158 (A 7) Tel.: 971 17 29 35 Fax: e-mail: Tutories: 2n quadrimestre: dimarts, 18:00-19:00 h. 1. OBJECTIUS GENERALS Crèdits teòrics En aquesta assignatura de primer curs hom pretén fer una aproximació a l’estudi de les societats antigues del Pròxim Orient i de la conca mediterrània parant especial atenció a les variables d’organització política, econòmica i social, així com a la cultura i religió de les dites societats. Crèdits pràctics També hom pretén realitzar una primera aproximació als mètodes de treball específics de la Història Antiga: crítica textual, toponímia i cartografia antigues, visita de jaciments i museus. 2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA Crèdits teòrics A. ORIENT. 1.Mesopotàmia: Sumer i Akkad. 2.L'Època Paleobabilònica. 3.Mesopotàmia durant la segona meitat del segon mil·lenni. 4. Egipte: el Regne Antic i el Primer Període Intermedi. 5.El Regne Mitjà i el Segon Període Intermedi. 6. Egipte durant l'Imperi Nou. 7.L'Anatòlia Hitita. 8.Síria i Palestina. 9.Assíria i Babilònia durant la primera meitat del I mil·lenni. 10.Síria i Palestina durant 1 la primera meitat del I mil·lenni. 11.Egipte: el Tercer Període Intermedi i l'Època Saïta. 12.L'Imperi Persa. B. GRÈCIA. 13.El món egeu durant el segon mil·lenni. 14.L'Edat Obscura. 15.L'Època Arcaica: clonització i tiranies. 16.Esparta. 17.L'Atenes arcaica. 18.Les Guerres Mèdiques. 19.El període de la Pentecontecia. 20.La Guerra del Peloponès. 21.El món grec durant la primera meitat del s. IV aC. 22.Grècia i Filip II de Macedònia. 23.Alexandre el Gran i els seus successors. 24.Els Estats hel·lenístics. 25.L'organització del món hel·lenístic. C. ROMA. 26.La Itàlia primitiva i la Roma monàrquica. 27.La República romana fins al s. III aC. 28.L'expansió romana per la Mediterrània. 29.L'organització en l'època de la conquesta. 30.La crisi de la República. 31.L'agonia de la República. 32.De la dictadura al principat. 33.L'Imperi Romà: ss. I i II. Política i estratègia. 34. L'Imperi Romà: ss. I i II. Aspectes socieconòmics. 35. L'Imperi Romà durant el s. III. 36.Dioclecià i Constantí. 37.Trajectòria i fi de l'Imperi d'Occident. 38.L'organització en època tardo-romana. Crèdits pràctics • Crítica textual. • Toponímia antiga. • Cartografia antiga. • Visita de jaciments arqueològics. • Visita de museus. • Visualització d'imatges sobre el Món Antic. En començar el curs es proporcionarà als alumnes un desenvolupament més detallat del temari a treballar i es proporcionarà una bibliografia més permenoritzada sobre els continguts que es desenvoluparan en l'assignatura. 3. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA • Exposicions dels professors. • Lectura i comentari de texts. • Lectura d'articles i monografies sobre el Món Antic. • Bibliografia específica sobre el Món Antic. • Treball i visualització de cartografia històrica. • Visualització i anàlisi de material gràfic: plànols, mapes, figures, fotografies... • Visites guiades a excavacions i/o recorreguts urbans. 4. ELEMENTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ Juntament amb la matèria explicada a classe i que abraçarà la major part del programa, els alumnes hauran de preparar alguns temes i hauran de llegir obligatòriament tres llibres que substituiran les lliçons corresponents del temari. Tota aquesta matèria serà objecte d’examen. 1. Es realitzarà un primer parcial (febrer) que eliminarà matèria per a aquells alumnes que l’aprovin. 2.- El juny es realitzarà un segon examen. - Un segon parcial per als alumnes que varen superar el primer examen. S’hauran d’aprovar tots dos parcials; en cas que es suspengui aquest segon parcial quedarà pendent tota l’assignatura. - Un examen general de tota la matèria per als alumnes que no varen superar o que no es varen presentar al primer parcial. 2 Els exàmens constaran de preguntes sobre la matèria explicada a classe, sobre els temes preparats pels alumnes i sobre els llibres de lectura obligatòria; també constaran d’una prova pràctica. Per obtenir la qualificació final es valorarà, a més dels exàmens, el treball desenvolupat per l’alumne/a al llarg de tot el curs tant en les sessions teòriques comn en les sessions pràctiques. 5. BIBLIOGRAFIA a. BIBLIOGRAFIA ESPECIALMENT RECOMANADA (lectures obligatòries) • José Miguel PARRA ORTIZ, Gentes del Valle del Nilo. La sociedad egipcia durante el período faraónico, Madrid 2003. • A. GUZMÁN GUERRA – F. J. GÓMEZ ESPELOSÍN, Alejandro Magno. De la historia al mito, Madrid 1997. • Gonzalo BRAVO CASTAÑEDA, La caída del Imperio Romano y la génesis de Europa, Madrid 2001. b. BIBLIOGRAFIA GENERAL - - - Historia Universal Siglo XXI, vols. 2-9, Madrid 1970-72. Manual de Historia Universal, vols. 2-4, Nájera, Madrid 1983-87. Historia Universal. Vol. I, Edad Antigua: Grecia y Oriente Próximo (tomo A), Vicens-Vives, Barcelona 1992 (R. López Melero i altres). Manual de Historia Universal, 2: Historia Antigua, Historia 16, Madrid 1992 (J. Alvar i altres). Historia del Mundo Antiguo, Alianza, Madrid 1998 (G. Bravo). Historia Antigua (Grecia y Roma), Ariel, Barcelona 2003 (J.Gómez Pantoja, coord.). Akal Universitaria, sèries Historia Antigua, Arqueología, Interdisciplinar, Ed. Akal, Madrid. Historia Universal, sèrie Historia Antigua, Ed. Síntesis, Madrid. Orient: Historia de Oriente Antiguo, Cátedra, Madrid 1992 (J.M. Blázquez i altres). Historia Antigua Universal. Próximo Oriente y Egipto, Tom I (1ª part i 2ª part), UNED, Madrid 1999 (A.Mª Vázquez Hoys). Grècia: Historia de Grecia Antigua, Cátedra, Madrid 1989 (J. M. Blázquez i altres). Historia Antigua Universal-II. El mundo griego (hasta el s.IV a.C.) tom I, UNED, Madrid 1996 (P. Fernández Uriel) Introducción a la Historia Antigua- II. El mundo griego (desde el s. IV a.C.), tom II, UNED, Madrid 1993 (A. Mª Vázquez Hoys). Historia de la Grecia Antigua, Universidad de Salamanca 1998 (Mª J. Hidalgo de la Vega i altres). Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 2001 (F.J.Gómez Espelosín). Roma: Historia de Roma, Universidad de Salamanca 1995 (J.M. Roldán Hervás). Historia Universal. Vol. I, Edad Antigua: Roma (tomo B), Vicens-Vives, Barcelona 1997 (J. Mangas). Introducción a la Historia Antigua – III. Historia de Roma. Vol. I (t. I i II), UNED, Madrid 2002 (A.Mª Vázquez Hoys). Introducción a la Historia Antigua – III. Historia de Roma. Vol. II, UNED, Madrid 2002 (P. Fernández Uriel). 3 TEXTS, DICCIONARIS I ATLES - . J.B. Pritchrd, La sabiduría del Antiguo Oriente, Garriga, Barcelona 1966. J.Mangas, Textos para la Historia Antigua de Grecia, Cátedra, Madrid 1978. F. Marco – N. Santos, Textos para la Historia del Próximo Oriente Antiguo II, Universitat d’Oviedo 1980. N. Santos, Textos para la Historia Antigua de Roma, Cátedra, Madrid 1980. J.M. Serrano Delgado, Textos para la Historia Antigua de Egipto, Madrid 1993. A. Domínguez i altres, Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1. Grecia, Alianza, Madrid 1999. L. García i altres, Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2. Roma, Alianza, Madrid 1999. P. Fernández Uriel – A. Mª Vázquez Hoys, Diccionario del Mundo Antiguo, Alianza, Madrid 1994. F. Beltrán – F. Marco, Atlas de Historia Antigua, Libros Pórtico. Saragossa 21996 revisada. M. Grant, Atlas de historia clásica. Del 1700 aC al 565 dC, Akal, Madrid 2002. A.J. Domínguez, Atlas histórico del mundo griego antiguo, Síntesis, Madrid 2006. 4