Descarregar Revista

Transcript

L’AJUNTAMENT DE GRANOLLERS ACORDA GUARDONAR EL NOSTRE COL·LEGI AMB LA MEDALLA DE LA CIUTAT EL LLIGALL 58 · Il·l ustre Col·l e g i d’Advocats de Granollers · www.lligall.cat 57 PRODUCCIÓ EDICIÓ SUMARI FERNANDEZ ALVAREZ ® IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS 04 Editorial DE GRANOLLERS 06 XXXIII Jornadas de Esculas de Práctica Jurídica. GIRONA Tradició 23. Rambla Josep Tarradellas, Notícies 17480 - Roses. 5, 1-3. 08402 Granollers 12 L’Ajuntament de Granollers (Barcelona) acorda guardonar el nostre col·legi amb la medalla de la ciutat. 12 Joves Advocats 13 Crònica Formació Crònica EPJ BARCELONA Llull 133, 4B. T. [+34] 93 879 26 03 08005 - Barcelona. F. [+34] 93 879 14 38 M. 625 612 775 [email protected] T. www.icavor.com 14 www.lligall.cat 14 Novetats de la Biblioteca Doctrina Director 16 Subirana, Joan. Antoni Font Martínez La regla del “conocimiento 972 15 33 65 [email protected] www.fernandezalvarez.com efectivo” en internet: evolución Responsable de redacció jurisprudencial de los tribunales Enric Mestre i Ribera españoles. DIPÒSIT LEGAL B-335211-2010 Les opinions que es recullen en aquesta publicació són responsabilitat en exclusiva dels seus autors i no coincideixen necessàriament amb la línia editorial de “El Lligall”. 03 18 Villuendas Casals, Ferran. La visión argumentativa del derecho versus la teoría garantista: un análisis crítico a la interpretación del T.C. respecto de la devolución y las medidas de seguridad de los CIE´S. Concurs literari 22 2n Priemi del concurs literari 22 Nous col·legiats EDITORIAL Jos ep M ed i na i Pad i al · Degà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs El C o l· le g i co nt i n ua t re b al l a nt p e r tot s nosaltres. Són molts els fronts en els quals ens trobem treballant, com per exemple e l n o u p ro g r a m a i n te n s i u d e f o r m a c i ó continuada liderat per la companya Maria NO SÓN MOMENTS FÀCILS, PERÒ AQUÍ ESTAREM PER EMPARAR-VOS EN L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ I EN AQUELLES SITUACIONS QUE LIMITIN ELS VOSTRES DRETS O ELS DRETS DELS VOSTRES CLIENTS EN EL LLIURE EXERCICI DAVANTS ELS TRIBUNALS DE LA NOSTRA COMARCA. C armen Mar tínez Hinarejos , diput ada de formació; una reorganit zació de tota l ’e s t r u c t u r a c o l· l e g i a l ; u n a i n f a t i g a b l e comissió de drets humans promovent la pel·lícula “SHARE”; la creació de la comissió de normalització lingüística; un grup de joves que s’ha regenerat i que esta impul sant un munt d’activitats lúdiques i formatives; la preparació i organització de les X X XIII Jornadas de Escuelas de Práctica Jurídica i una nova Comissió de normativa que ens avança solucions processals i normatives per millorar l ’enteniment de les innumerables normes que ens inunden. Tot això sense perdre de vista les lleis que des de Madrid posen en perill no solament la institució, sinó la pròpia professió, como són la Llei de serveis i col·legis professionals, la Llei d’assistència jurídica gratuïta, la Llei orgànica de demarcació i planta, la Llei de seguretat ciutadana, i així una inacabable ll ist a de normes que el Col·le gi est à combatent juntament amb el Consell de Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. No són moment s fàcil s, però aquí celebració de la festivitat de Sant Ramon de família de l’ICAVOR, el taller sobre el recurs estarem per emparar-vos en l’exercici de la Penyafort, la Junta de Govern del Col·legi d’emparament i l’After Work dels Joves. professió i en aquelles situacions que limitin els lliurarà una placa commemorativa en els vostres drets o els drets dels vostres demostració d’afecte i respecte. agrair-vos per avançat la vostra implicació cl i e nt s e n e l l l i ure exe rci ci davant s e l s Enguany volem fer-vos participar, encara i par ticipació en el s diferent s actes que Tribunals de la nostra comarca. més, en les activitat s de l a nostra festa t i n d r a n l lo c a l a n o s t r a f e s t a p at ro n a l , No hem d’oblidar la nova dimensió social patronal. Per això hem organitzat diferents així com convidar-vos a l ’acte solemne que el nostre Col·legi ha anat adquirint i el activitats lúdiques i formatives que no us d’imposició de togues que tindrà lloc a les compromís que té envers la societat civil p o dre u p e rdre, com el II C amp i onat de 18:30 hores al Teatre Auditori de Granollers, vallesana, oferint als ciutadans el servei Pàdel, una sessió d’spinning, el II Campionat en que es lliurarà la insígnia del Col·legi als d ’ i n te r m e d i a c i ó h i p o te c à r i a e n q u at re de Trivial, el partit de futbol, les activitats companys que porten 25 i 50 anys d’exercici ajuntaments de la comarca i mantenint els del s joves (Rel at amb Toga, concurs de professional, i al sopar que tindrà lloc a punt de servei d’orientació jurídica en altres fotografia)...i l’activitat revelació d’aquest any, l’Hotel Ciutat de Granollers que, com sempre, cinc municipis del Vallès Oriental. que serà el I Gran Premi Outdoor de Karting acabarà molt i molt tard. Malauradament, aquest any han ICAVOR, una nova activitat lúdica/esportiva traspassat tres companys molt estimats: que us proposem perquè passeu un bona I ara sí concloc tot desitjant-vos unes molt en Pere Canal i Baliu, que va ser Degà del estona de diversió, amb olor a benzina i felices i merescudes vacances. nostre Col·legi, en Pere Font Padró i en goma cremada, que ens farà oblidar per una Josep Anglada i Cardona. Des d’aquestes estona a algun ministre no gaire apreciat pels línies reiterem les nostres condolences als col·lectius jurídics. seus familiars, tota vegada que us informem que, el proper 18 de juliol, amb ocasió de la han tingut lloc les II Jornades de Dret de Dins del programa formatiu, recentment 04 No vull concloure sense tornar a XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA deontologia, la formació i l’excel·lència dels advocats no seria el mateix sense aquestes jornades. XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA Segons Sàmper, “la formació contínua ha de ser el pal perquè la nostra professió sigui considerada com ha de ser”. Lamentablement, ha indicat Gumpert, això no és així perquè hauria d’haver una bona regulació del sistema d’ingrés. Així mateix, per Gumpert, l’actual regulació suposa un primer pas per controlar el lliure accés per exercir com a advocat. “El títol sol no qualifica. El màster, les pràctiques i l’examen d’accés són ara una il·lusionant realitat “. Per això, ha insistit que toca treballar més que mai, especialment en les Escoles de Pràctica Jurídica, per convertir aquest examen en un instrument de “progrés i defensa de l’advocacia”. Rusca es va mostrar crític amb l’actual examen perquè “no obeeix a res del previst”, i també va insistir en la formació, sobretot des dels diferents col·legis d’advocats: “La bona formació serà essencial per a la subsistència dels col·legis”. A més, ha lamentat l’efecte que la llei de Serveis Professionals tindrà en la subsistència dels col·legis Els dies 28, 29 i 30 de maig, el nostre col·legi va acollir les XXXIII professionals. Jornades d’Escoles de Pràctica Jurídica on es varen tractar diferents assumptes d’interés en vers a la formació inicial dels nous advocats Com a magistrat, Puigcerver va aprofundir en la rellevància que té així com la formació continuada dels advocats y el futur de les EPJ en per als jutges i magistrats que els advocats estiguin ben formats: vers la normativa que està per venir. “No sabeu el fàcil que és per a un magistrat quan ha de dictar una sentència i hi ha un advocat ben format, amb els conceptes clars i El degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Josep Medina, va que ha sabut dir-te per on has d’anar “. inaugurar el dimecres 28 de maig, en un acte, al qual van assistir els més de 100 participants en les jornades, on també van participar En el seu discurs, Sàmper va ressaltar que a Catalunya, advocats, també el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats procuradors i Departament de Justícia van acordar ahir mateix, de Catalunya, Miquel Sàmper; la presidenta de la Comissió de davant la imposició de la doble taxes per accedir a la justícia, Formació Inicial i Homologació de les Escoles de Pràctica Jurídica excloure els ciutadans i pimes del pagament de les taxes catalana, i degana de l’ICAM, Sonia Gumpert, i el president de la Comissió tot i que el TC ha avalat recentment la seva legalitat de Formació Continuada i Relacions amb les universitats i altres centres de Formació Permanent del Consell de l’Advocacia i degà del Segons ha explicat, l ’acord ha arribat després de setmanes de Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca. També van intervenir negociacions i posicionaments inicials molt distants, però el fet de el director general del Dret i Entitats Jurídiques del Departament l’acord demostra que tot es pot solucionar amb el diàleg. de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Santiago Ballester; el magistrat jutge degà de Granollers, Carles Puigcerver, i l’alcalde de Sobre aquest tema, Gumpert felicitar els advocats catalans i va Granollers, Josep Mayoral. reconèixer el treball realitzat per arribar a aquest acord: “El nostre afecte cap a tots els companys catalans que han lluitat”. En el discurs de benvinguda, Medina va agrair la presència dels participants en les jornades, el suport del Consell General de Per finalitzar l’acte, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va lloar la l’Advocacia Espanyola i del Consell de l’Advocacia de Catalunya, i va història i característiques de la ciutat i va aplaudir que se celebrin les remarcar la importància de la formació contínua entre els advocats. jornades a Granollers. “És molt important que els futurs advocats se segueixin formant”, va En la primera ponència, la directora de l’Escola de Pràctica Jurídica afirmar, i per això és necessari un examen ben fet. Sobre el mateix del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Meritxell Estiarte, va proposar opinar Sàmper i Gumpert, que van coincidir a reconèixer que la diferents vies de reorientació de les EEPJ, entre elles el seu paper en 06 XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA el mercat, la seva orientació cap a la formació online o presencial, la Segons Alonso, “hi ha evidents contravencions reglamentàries” seva viabilitat i relació amb els col·legis professionals, i el contingut en l ’exercici de les pràctiques, i cap tipus de regulació final de impartit en el màster. la tutela d’aquestes. L’advocat i degà del Col·legi d’Advocats de Saragossa, Antonio Morán, l ’ha compartit, i ha afegit que això es Segons ha explicat, caldrà discutir en el futur si les EEPJ hauran de podria solucionar en part amb l’aprovació del nou Estatut General de constituir com a “entitats amb personalitat jurídica pròpia” i avançar l’Advocacia Espanyola. en el seu autofinançament: “Això permetria moure’ns en el tràfic mercantil amb pressupostos no conjunts amb els col·legis”. A més, En aquest sentit, Morán ha criticat la lentitud del Ministeri de Justícia, ha ressaltat que en el futur “podrien resultar importants per al i ha explicat que, mentre no hi hagi una aprovació de la regla, la manteniment dels col·legis com a font de finançament”. regulació de les tutories seguirà sense empara legal, i hauran de ser els Col·legis d’Advocats dels que regulin mitjançant seus Estatuts La directora de l’EPJ de Lleida també ha posat damunt la taula el col·legials la qüestió de les pràctiques. debat sobre la idoneïtat de l’examen d’accés, que ha criticat per ser tipus test i esdevenir una mena de “examen de conduir”. Per Estiarte, Per a això, l’Estatut ha d’incloure una “relació de drets i obligacions” “el màster acabarà convertint-se en un curs per aprendre a fer tests de l’advocat-professor i del tutor de l’empresa de pràctiques, i una i respondre a les preguntes de l ’examen”, i ha lamentat que els fixació de les sancions corresponents davant l’incompliment de les col·legiats no hagin pogut opinar sobre com hauria de ser. obligacions d’aquests. Una altra possibilitat seria ajustar les pòlisses de responsabilitat col·legial a les activitats que, sobre formació, També s’ha debatut establir un sistema de formació continuada portés a terme el col·legi. obligatòria i si el màster eximeix als advocats de realitzar el curs d’accés al Torn d’Ofici i d’Assistència al Detingut. Sobre aquest tema Les se güent s ponències del dia vers aran sobre l a formació també hi ha hagut posicions dispars, encara que tots han coincidit continuada arran de la Llei de Serveis Professionals i els cursos de que el que ha de prevaler és rebre una bona formació. formació de les EEPJ. La segona ponencia va tractar sibre el règim jurídic de les pràctiques Els dos advocats que van exposar la ponència sobre Formació que va ser introduït per Continuada arran de la Llei de Serveis Professionals (LSP) van ser el l ’advocat i director de l ’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi vicedegà del Col·legi d’Advocats de Cartagena i Director de l’Escola d’Advocats de Santa Creu de Tenerife, Jesús Alonso. de Pràctica Jurídica d’aquesta ciutat, Antonio Navarro Selfa, i la responsable de formació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Ester 07 XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA Palmés, coincideixen a criticar la LSP per no donar als advocats suficients instruments de formació continuada. Tots dos lletrats van fer un repàs d’aquesta futura llei, que regularà el que formarà part de la quota obligatòria i la voluntària dels col·legis d’advocats. Segons ha explicat Navarro Selfa, si s’analitza a fons la Llei de Serveis Professionals, es veu com “no dota els advocats” d’una formació continuada. Específicament, va mostrar com la Llei indica que la formació continuada ha de ser un dret i un deure dels advocats, però que en l’article 30 no inclou la formació en els fins essencials dels col·legis: “Això fa que la formació passi a la quota voluntària “. A més, en l’article 47 de la mateixa, defineix la quota obligatòria com aquella necessària per als fins essencials del col·legi i, “com hem vist, la formació no està dins”, ha subratllat. Palmés tampoc considera que aquesta Llei sigui lògica, entre altres motius, perquè la formació continuada és una de les coses que més es valora dels advocats en les estadístiques. Palmés també ha criticat que s’hagin invertit més esforços en la formació inicial que en la continuada, i va demanar debatre sobre si s’hauria d’implantar un sistema de formació continuat obligatori o no. En aquest sentit, en el torn obert de debat es va proposar que els advocats es neguin a executar la LSP, i que siguin aquests els que la configuren. “La nostra lluita no és que ens protegeixi ningú, sinó protegir nosaltres, i el nostre escut és la qualitat. Aquí no ens guanya ningú “, va afirmar un participant en el congrés. 08 “SEGONS HA EXPLICAT NAVARRO SELFA, SI S’ANALITZA A FONS LA LLEI DE SERVEIS PROFESSIONALS, ES VEU COM “NO DOTA ELS ADVOCATS” D’UNA FORMACIÓ CONTINUADA.” XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA En quant a la ponència sobre el curs d’accés a la advocacia impartit En aquest camp, els gerents del Consell General de l ’Advocacia per les EEPJ, van participar el degà del Col·legi d’Advocats d’Àlaba, Espanyola, Adolfo Estébanez, i del Col·legi d’Advocats de Barcelona Javier García Pascual, i el director de l’Escola de Pràctica Jurídica del (ICAB), Noemí Juani, respectivament, han explicat com el Consell mateix col·legi, Iñigo Eguiluz, que van explicar en les jornades seva de l ’Advocacia Espanyola està començant a organitzar aquest experiència en crear des del seu institució el primer Curs de Formació sistema de certificació voluntària . Tots dos ho han vist com una “gran per a advocats. oportunitat” que ofereix la llei, i Estébanez ha destacat que “aquesta especialització comporta beneficis per a la institució, el col·legiat i el Segons García Pascual, van emprendre aquest projecte perquè ciutadà”. “ningú millor” que els advocats sap com formar advocats i, aprofitant que el Pla Bolonya obligava a realitzar un màster o un curs de Malgrat les mancances de la Llei de Serveis Professionals, la formació després de la universitat, van decidir que “no podien deixar possibilitat de mantenir un sistema de certificació voluntària “és una escapar aquesta oportunitat “. cosa molt positiva”, ha destacat Estébanez, i per això els diferents col·legis i el Consell estan treballant des d’un grup tècnic. “No va ser fàcil perquè ens deien que no érem un màster. Tampoc volíem ser un màster. Seguíem sent una Escola de Pràctica Jurídica “, “Els tècnics estem treballant sobre com tramitar aquesta certificació”, va assegurar. També va explicar que el procés va arribar “a situacions ha prosseguit Juani, i ha detallat que s’està estudiant classificar als absurdes” amb demores injustificades per part del Ministeri de professionals per nivells, sense perjudici de si són millors o pitjors. Justícia per aconseguir una acreditació que va arribar quatre dies “En aquests moments estem treballant en diversos nivells, però no abans de l’inici del curs. de bo i dolent, sinó de grau d’especialització”. Per la seva banda, Eguiluz enumerar els passos que van seguir, els En aquest sentit, el director de l ’Escola de Pràctica Jurídica del documents que van haver de presentar i el pla d’estudis del Curs de Col·legi d’Advocats de Sabadell, Xavier Felip, ha explicat com ho Formació, i va convidar a tots els col·legis a que emprenguin aquesta està organitzant la comissió de formació del Consell de l’Advocacia iniciativa perquè “les Escoles Jurídiques han de ser el que mai han Espanyola: “S’està treballant en una formació en tres nivells que deixat de ser “. donarien pas a la formació continuada i a l’especialització “, i cada un dels nivells dependrà dels anys de col·legiació, experiència i El divendres 30 de maig es va celebrar la taula rodona sobre les formació”. especialitats dels advocats i el sistema de certificació que permet establir l’avantprojecte de Llei de Serveis. Felip ha concretat que la formació continuada seria d’unes 20 hores 09 XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA anuals, i aquesta especialització seria un “reconeixement dels advocats, no dels despatxos”. XXXIII En última instància, el Director de l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d’Advocats de Lleó, José Luis Merino, ha centrat la seva intervenció en el paper de les Escoles de Pràctica Jurídica. Segons Merino, el projecte d’Estatut General de l’Advocacia reconeix que les Escoles “poden donar aquesta formació per acreditar com a especialista”. Aquesta podria ser una de les referències normatives a les quals els advocats es podrien acollir davant el risc de la “autotitulació”. Jornadas de Escuelas de Práctica Jurídica Granollers “Hi ha una necessitat de regular les acreditacions d’especialitat. Hi ha normes de caràcter general que obliguen a que aquest món de les especialitats sigui un món homologat, catalogat i amb garanties per al consumidor “, ha destacat. A més, ha avisat que si no s’acredita l’especialització via col·legial o del Consell, es farà per via acadèmica. Si bé en el torn obert de paraula tots els advocats han coincidit en la necessitat de la formació continuada, hi ha hagut diferències sobre el fet que l’especialització sigui voluntària o no. “La formació ha de ser obligatòria perquè necessàriament algú que es tituli especialista en alguna cosa, ha de fer tots els exercicis per estar al dia”, ha declarat un assistent. “No pots estar tres anys sense actualitzar la teva especialització. Qualsevol canvi legislatiu ens obliga a estar preparats, és una cosa continuat “, ha afirmat un altre. Així mateix, un tercer ha considerat que “l ’impor tant” de l’especialització és que és voluntària: “Si tu vols tenir el segell del Consell (amb l’especialitat), el tindràs, però no ha de ser obligatori”. D’altra banda, també s’ha plantejat amb dubtes de la possibilitat que hi hagi una especialitat generalista, potser per a aquells advocats que no tenen altres especialitats o per al mateix despatx, s’ha comentat. I s’ha preguntat si el Torn d’Ofici i d’Assistència al Detingut també seria una especialització. Finalment, s’ha debatut si hauria d’haver un control de qualitat referent a aquestes especialitzacions. En aquest sentit, si és el Consell qui acreditaria l ’especialitat, hauria de controlar que aquestes s’estan complint. Després de la taula rodona, es va celebrar l ’acte de lliurament dels premis a l’excel·lència de càtedra Mutualitat i es va celebrar l’assemblea en què es va decidir que fos el Col·legi d’Advocats de Toledo el que organitzés les Jornades d’Escoles el proper any. 10 28, 29 y 30 Mayo 2014 N O T Í C I E S & A DVO C AT S J OV E S JOVES ADVOCATS Aquests mesos el GAJ Granollers ha fet nombroses i novedoses activitats tant formatives com de caràcter lúdic i social, com la tradicional recollida de joguines que es va fer el passat Nadal. Conferencies com la impartida per l’excel·lentissim Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sr. Oriol Rusca, sobre l’assistència al detingut en seu policial i judicial; el curs per adaptar el despatx a les noves tecnologies; o la peculiar xerrada que va oferir a la seu del nostre Col·legi l’honorable Lama Thubten Wangchen sobre la felicitat més enllà del despatx i la dificil situació que es viu al Tibet S’ha iniciat amb molt d’èxit el I Cicle d’Afterworks amb la companyia de jutges i fiscals, tant del Civil com Penal, del nostre Partit Judicial, a on ens han donat el seu punt de vista sobre diferents temes en un L’AJUNTAMENT DE GRANOLLERS ACORDA GUARDONAR EL NOSTRE COL·LEGI AMB LA MEDALLA DE LA CIUTAT ambient molt distés. Esperem continuar amb el II Cicle passades les vacances i amb alguna que altra novetat. Hem estat presents a les reunions de Joves Advocats de Catalunya, celebrades a les ciutats de Terrassa, Tarragona, Lleida i Mataró. També hem assistit a la I nit de FAJEEC (Federació de Joves empresaris i emprenedors de Catalunya) celebrada a Sant Cugat, i a les Trimestrals de CEAJ celebrades a les ciutats de Toledo i Bilbao, aportant el nostre punt de vista sobre els diferents aspectes de l’actualitat jurídica i legislativa, en especial, la nova llei de serveis professionals. Tanmateix, a la Festivitat de Sant Ramon, hem introduït una novetat aquest any, els premis GAJ al millor Jutge i millor Jutjat del nostre partit La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Granollers ha acordat iniciar Judicial...un èxit! l’expedient per concedir la Medalla de la Ciutat 2013 a l’Il·lustre Col·legi No volem acabar sense recordar-vos que, com ja sabeu, el passat mes d’Advocats de Granollers juntament amb l’Assemblea Comarcal de la de maig vam inaugurar el nostre compte de Twitter del GAJ: @gajgra- Creu Roja a Granollers i la Fonda Europa.  nollers Us animem a que ens seguiu. Aquesta medalla s’atorga en reconeixement i agraïment del municipi envers persones físiques o jurídiques per una actuació o conjunt d’actuacions que hagi tingut un extraordinari relleu o transcendència d’enaltiment de la ciutat, o de servei i dedicació al progrés i benestar de la població i la ciutadania, i també a les que hagin destacat especialment en el treball per l’associacionisme ciutadà i les manifestacions culturals, esportives, cíviques, econòmiques i socials. Doncs bé, la Medalla de la Ciutat 2013 se’ns concedeix en reconeixement als 90 anys de trajectòria d’aquesta nostra institució, que, com bé sabeu, es va fundar el 19 de juliol de 1923 (en aquell moment uns quaranta advocats estaven inscrits; ara en som uns set-cents); tanmateix, se’ns concedeix en reconeixement a la tasca que ha impulsat el nostre Col·legi per garantir la justícia gratuïta a les persones que ho requereixen i mantenir un alt grau de qualitat professional a Granollers i el Vallès Oriental; i, en general, se’ns atorga en reconeixement a la tasca d’una institució que serveix els interessos generals de la població i que és sensible a les situacions desfavorables, sovint en col·laboració amb d’altres administracions i entitats. 12 CRÒNICA FORMACIÓ R ES UM FOR M A C IÓ CO N T INUA DA Aquest últim semestre, el departament de formació ha treballat moltíssim per poder seguir oferint als col·legiats una formació de qualitat i en les diferents vessants del dret. En destaquem principalment dues jornades, les primeres jornades de Dret Administratiu que es varen fer a la seu del Col·legi en la que vàrem comptar amb la col·laboració de diversos advocats, entre ells el Sr. Simeó Miquel, degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida; el Sr. Jordi Pousa, la Sra. Cristina Gómez, el Sr. Ferran Villuendas i del Cristina Martínez Vicente, Advocat ICAB i Vocal Sr. Albert Conesa. Així mateix, es va comptar amb de la SCAF (Societat Catalan d’Advocats de la presencia de les magistrades Sra. Laura Mestres Família); la Il·lma. Sra. Rosa Maria Méndez Tomàs, Estruch y la Sra. Emulua Giménez Yuste a més Magistrada del Jutjat de Primera Instància 32 de del professor de la UAB , Sr Adrià Rodés Mateu. Barcelona; una altre taula rodona composada per Tots ells varen oferir unes ponències magnífiques Il·lm. Sr. Eduardo Pastor Martínez, Jutge del Jutjat que van versar sobre temes tant diversos, com el de Primera Instància nº 5 de Granollers, el Sr. balanç dels 15 anys de vigència de la LRJCA; les Jesús Sánchez García, Advocat ICAB i la Sra. Roser qüestions pràctiques respecte la responsabilitat Pallerols Vidal, Advocada ICAB; així mateix es va patrimonial de les Administracions; el procediment comptar amb la companya Sra. Rosa Artigas Porta, especial de vulneració de drets fonamentals; les Advocada de l’ICAVOR. taxes judicials en l’àmbit contneciós-administratiu; A part d’aquestes dues jornades, s’han realitzat qüestions pràctiques de la vista del procedi- diverses conferències de varies matèries com ment abreujat i una última ponència respecte les va ser la dels requisits i supòsits pràctics de la mesures cautelars. suspensió de llançaments en els procediments També cal destacar les II Jornades de Família que d’execució hipotecària; la conferència respecte el el nostre Col·legi va organitzar a l’Hotel Ciutat peritatge en dret de família: plans de parentalitat, de Granollers els passats dies 26 i 27 de juny. models de guarda i Síndrome d’Alineació Parental; Aquestes segones jornades en destaquem la la conferència respecte la reforma del l’impost important afluència d‘inscrits i sobretot del nivell de Successions a Catalunya; la conferència “Els de les conferències. Cal dir que varen participar drets del detingut com a resultat de la Directiva ponents com el Sr Alejandro Ebrat Picart, Advocat 2013/48/UE del Parlament Europeu i del Consell, ICAB especialitzat en l’assessorament jurídic i de 22 d’octubre de 2013”, la MASTER CLASS amb tributari i docent del Màster de dret organitzat el títol: “Microexpressions i llenguatge corporal”; per l’ICAB; Il·lm. Sr. Carlos Villagrasa Alcaide, el Taller: “El Recurs d’Emparament: requisits Magistrat Suplent de l’ Audiència Provincial de processals, estructura i contingut de la demanda” Barcelona i Professor Titular de Dret Civil de i una altre de molt interessant com la Jornada de la UB; Sra. Norma Planas Rodríguez, Psicòloga seguretat a Internet. forense, clínica i terapeuta de parella; una taula Des d’aquestes línies volem agraïm a tots els rodona conformada per Il·lm. Sr. José Pascual ponents que han participat en les nostres activi- Ortuño Muñoz Magistrat de la Secció 12à AP tats formatives, així com animar-vos a seguir Barcelona, Il·lm. Sr. Francisco J. Pereda Gámez, participant en elles i a proposar-ne de les que us President de la Secció 18è AP Barcelona i la Sra. pugui ser d’interès. 13 TAMBÉ CAL DESTACAR LES II JORNADES DE FAMÍLIA QUE EL NOSTRE COL·LEGI VA ORGANITZAR A L’HOTEL CIUTAT DE GRANOLLERS ELS PASSATS DIES 26 I 27 DE JUNY. AQUESTES SEGONES JORNADES EN DESTAQUEM LA IMPORTANT AFLUÈNCIA D‘INSCRITS I SOBRETOT DEL NIVELL DE LES CONFERÈNCIES. E PJ & N O V E TAT S B I B L I O T E C A CRÒNICA ESCOLA DE PRÀCTICA JURÍDICA NOVETATS LA LEY La biblioteca disposa en format electrònic i actualitzable, de la prestigiosa obra: Práctica procesal civil : Adaptada [document electrònic] / Brocà, Guillem M. de; Majada Planellas, Arturo; Corbal Fernández, Jesús Eugenio, Autor. - 23º ed. - Barcelona : Bosch, 2014. Obra en format electrònic [Smarteca] Un cop començat de nou el curs de l’Escola de Pràctica Jurídica, i possiblement l’últim Es presenta la 23A edició d’una obra singular en el format que fins ara ho coneixem, els que, sens dubte, per a successives genera- alumnes com ja és habitual, han acompanyat cions d ’advocats ha adquirit la condició als companys que presten assessorament d’emblemàtica, la “Pràctica Processal Civil” al Servei d’Orientació Jurídica dels jutjat de BROCÁ-MAJADA-CORBAL. La cláusula suelo en los préstamos hipotecarios [text imprès] / José María López Jiménez, Director ; Catalina Cadenas de Gea, Autor . - Barcelona : Bosch, 2014 . - 479 p. ; 24 cm. ISBN : 978-84-16-01820-8 Granollers, on han pogut veure de primera mà, la important tasca que realitza el Col·legi Des de 1875 (1A edició) fins als nostres dies, no a l’hora de gestionar els expedients de justícia ha existit en la literatura jurídica una obra que gratuïta i de la manera en que es realitza. pel seu inqüestionable rigor i utilitat pràctica Entre altres activitats que s’han portat a hagi despertat tanta admiració per part de terme és per exemple la ja rigorosa visita a la comunitat jurídica. Aquesta nova edició ve la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de avalada per un equip d’autors extraordinari i Granollers, on els agents van explicar les amb una llarga i consolidada trajectòria. competències que tenen com les explicació dels diferents grups que hi treballen allà; així Fa ja més de 10 anys, dirigits per D. Jesús com visitar in situ les sales on els advocats Corbal Fernández, van assumir amb entusi- presenten les declaracions als detinguts, així asme el repte d’adaptar l’obra als nous temps com les garjoles, les sales de reconeixement però mantenint inalterats els seus valors. Desempleo, incapacidad, jubilación y viudedad/orfandad : Prestaciones de la Seguridad Social [text imprès] /Antonio Benavides Vico, Autor  . -  2ª edición . - Valladolid : Thomson Reuters Lex Nova, 2014 . - 852 p. ; 25 cm. ISBN : 978-84-989874-8-5 entre d’altres. D’altra banda, part dels alumnes ja han iniciat Partint de la sistemàtica que resulta del propi les pràctiques externes en els despatxos articulat de la Llei d’Enjudiciament Civil, es de diferents companys així com d’entitats desgrana el procés civil descendint a un nivell públiques, que els serveix per veure el funcio- de detall realment incomparable. Cada bloc nament diari d’un despatx d’advocats així com d’articles -agrupats en Apartats- es desglossa la realització de les tasques encomanades mitjançant una sèrie d’apartats comuns: pels tutors. C o m e nt a ri , Le g i s l ac i ó, J u ri s p r u d è n c i a , També i com és habitual, s’han dut a terme Formul aris i B ibl iograf ia . E sp e cial ment simulacions judicials a l’Escola Judicial de valuosos resulten els més de 2.500 formularis Barcelona, en els quals, es van enfrontar a que s’ofereixen a text íntegre en format online altres alumnes d’escoles de pràctica jurídica i que permeten donar cobertura a qualsevol de la resta de Catalunya i d’Espanya. Van fer iter processal que pugui plantejar-se en la simulacres de judicis de família (comparei- jurisdicció civil. Els formularis del “Broca” han xença de mesures), de civil (judicis verbals) estat sempre un element cardinal i identifi- i en l ’àmbit penal, com judicis de faltes o catiu de l’obra que la fan recognoscible per compareixences de judici ràpid a molts professionals i en aquesta ocasió, no passaran ni molt menys desapercebuts per la seva extensió i innegable profunditat jurídica. 14 Clásulas abusivas en la contratación bancaria : Vencimiento anticipado, liquidación unilateral de la deuda, intereses moratorios y cláusula suelo. [text imprès] / Ignasi Fernández de Senespleda, Autor . - Barcelona : Bosch, 2014 . - 483 `. ; 23 cm. ISBN : 978-84-16-01848-2 Cláusula suelo: ¿se puede negociar con el banco? : Anulación y retroactividad (Doctrina, jurisprudencia, solucions y formularios). [text imprès] . - Cizur Menor : Aranzadi Thomson Reuters, 2014 . - 676 p. ; 22 cm. ISBN : 978-84-905958-2-4 DOCTRINA Joan Su b i ra n a / C ar go : A bo gad o ár ea Ci vi l d e FONT ADVO CATS, e spe cialistas e n De re cho Digital www.fontadvocats. co m LA REGLA DEL “CONOCIMIENTO EFECTIVO” EN INTERNET: EVOLUCIÓN JURISPRUDENCIAL DE LOS TRIBUNALES ESPAÑOLES ¿Cuál es hoy la responsabilidad jurídica atribui- AP de Madrid desestimó la existencia de Por lo tanto, en un inicio, en todas las resolu- ble a un prestador de servicios en Internet por responsabilidad del prestador de servicios a ci o n es j ud i ci ales -au n q ue co n alg u n os los actos realizados por un tercero? pesar de que el demandante había remitido matices- los tribunales exigían que, para El término “conocimiento efectivo”, previsto por conducto notarial un requerimiento que hubiera responsabilidad del prestador en los arts. 16 y 17 de la Ley 34/2002, de al prestador de servicios notificándole un de servicios, tenía que existir una resolución 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de atentado contra su honor. El tribunal entendió judicial previa que determinase la concurren- la Información y de Comercio Electrónico que, para que el prestador de servicios incurri- cia del ilícito y que se pusiera en conocimi- (LSSICE), se ha venido interpretando de era en responsabilidad, era requisito previo e ento del mismo prestador. Es decir, a pesar distinta manera por parte de los Tribunales ineludible la existencia de una resolución del de que la vulneración de un derecho fuera españoles a lo largo de los años, lo cual tiene órgano competente. evidente, los tribunales siempre desestima- especial trascendencia a la hora de imputar Por su parte, en el expediente “Derecho.com”, ron las demandas interpuestas contra los responsabilidades jurídicas a un prestador de y a pesar de que el Tribunal admitió unas prestadores de servicios en base al derecho servicios en Internet por los actos realizados medidas cautelares consistentes en el cese a la libertad de expresión y para evitar cargar por un tercero. de las publicaciones en las que se infringía el al prestador con la obligación de revisar y Antes de todo, recordemos cómo se define el derecho al honor del demandante, el mismo comprobar continuamente los contenidos en “conocimiento efectivo” en la LSSICE: Tribunal desestimó la existencia de responsa- sus plataformas. Se entenderá que el prestador de bilidad del prestador de servicios al entender Posteriormente, el Tribunal Supremo, con servicios tiene el conocimiento efectivo que este únicamente tuvo conocimiento la sentencia de fecha 9 .12. 2009 (asunto a que se refiere el párrafo a) cuando efectivo de la infracción desde el momento “ P u t a s a g e . c o m” ), m a rc ó u n a n t e s y u n un órgano competente haya declarado posterior al dictamen de la sentencia. después. En ella, el Alto Tribunal realizó una la ilicitud de los datos, ordenado su retirada o que se imposibilite el acceso a los mismos, o se hubiera declarado la existencia de la lesión, y el prestador conociera la correspondiente resolución, sin perjuicio de los procedimientos de detección y retirada de contenidos que los prestadores apliquen en virtud de acuerdos voluntarios y de otros medios de conocimiento efectivo que pudieran establecerse. En un principio, los Tribunales españoles real izaron una interpret ación estrict a y rigurosa del concepto de “conocimiento efectivo” [entre otras, cabe citar la sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid de 20.12.2005 (asunto “Aprendizmason.org”), 9 . 0 4 . 20 0 8 (a s u n t o “ Wo r l d N e t wo r k ” ) y 16.04.2008 (asunto “Derecho.com”)]. “EN UN PRIMER MOMENTO, Y PARA CONSIDERAR LA RESPONSABILIDAD DEL PRESTADOR DE SERVICIOS, LOS TRIBUNALES ESPAÑOLES EXIGÍAN UNA PREVIA RESOLUCIÓN JUDICIAL QUE DECRETASE LA EXISTENCIA DE LA ILICITUD. ELLO COMPORTABA QUE, POR EL COMPONENTE VIRAL QUE TIENE INTERNET, LA RESOLUCIÓN JUDICIAL QUE DECLARABA LA INFRACCIÓN ACABABA SIENDO VIRTUALMENTE INTRASCENDENTE, Y, ADEMÁS, POR EL “EFECTO STREISAND”, LOS PERJUICIOS AL AFECTADO CONTINUABAN LATENTES.” Así, en el asunto “Aprendizmason.org”, la 16 DOCTRINA Jo an Su b i ra n a / Car go : A bo gad o ár ea Ci vi l d e FO NT ADVO CATS, e spe cialistas e n De re cho Digital www.fontadvocat s . co m interpretación más amplia del “conocimiento es”) y, más recientemente, el 7.01.2014 (asunto resolución judicial que declaraba la infracción efectivo”, no circunscribiendo su concurren- “Meristation.com”). En dichas sentencias, el acababa siendo virtualmente intrascenden- cia única y exclusivamente a la existencia de ataque al honor se produce por comentarios te, y, además, por el “Efecto Streisand”, los una resolución de un órgano competente, de los usuarios a las noticias –en la sección perjuicios al afectado continuaban latentes. sino que entendió que dicho conocimiento “comentarios”- y por comentarios dentro El ú n i co co n s u e lo p a s a b a s ó lo p o r s e r también se puede obtener cuando la intromi- de un foro. En ambos supuestos, también indemnizado. sión al derecho al honor del afectado se en sintonía con la Sentencia del Tribunal de Por el contrario, hoy, y con una interpreta- produce de forma flagrante. Estrasburgo de 10.10.2013 (asunto “Delfi”), ción más acorde a la realidad teniendo en Esta sentencia del Tribunal Supremo marcó el Tribunal Supremo estima la existencia de cuenta los efectos expansivos de Internet, la línea a seguir en materia de responsabili- responsabilidad del prestador de servicios y los Tribunales españoles no exigen una dad de los prestadores de servicios, y fueron le exige que tenga la diligencia necesaria para previa resolución judicial siempre y cuando muchas las sentencias dictadas a su amparo, filtrar los contenidos sin necesidad de requeri- la intromisión a los derechos del perjudicado entre las cuales, cabe destacar la sentencia miento del afectado, al tratarse de casos sea manifiesta y evidente, llegando incluso del TS de 10.02.2011 (asunto “Alasbarricadas. evidentes de intromisión al derecho al honor. a exigir una especial diligencia del prestador com”) o la sentencia de la AP de Toledo de En resumen, en un primer momento, y para de servicios sin necesidad de requerimiento 1.06.2012 (asunto “Talavera3000.com”). considerar la responsabilidad del prestador previo. En un último giro interpretativo del artículo 16 de servicios, los Tribunales españoles exigían LSSICE (y, por extensión del art. 17 LSSICE), una previa resolución judicial que decretase la destacan las sentencias dictadas por el TS existencia de la ilicitud. Ello comportaba que, con fecha 26.02.2013 (asunto “Eleconomista. por el componente viral que tiene Internet, la 17 DOCTRINA F ER RA N VIL LU ENDAS CASA LS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs 1.2.- Posición de los votos particulares.- LA VISIÓN ARGUMENTATIVA DEL DERECHO VERSUS LA TEORÍA GARANTISTA: UN ANÁLISIS CRÍTICO A LA INTERPRETACIÓN DEL T.C. RESPECTO DE LA DEVOLUCIÓN Y LAS MEDIDAS DE SEGURIDAD DE LOS CIE´S. Sorprendentemente no hay votos particulares sobre la regulación de la devolución, en clara contradicción con lo que luego alegan respecto a los centros de internamiento. La unanimidad en este punto la entiendo como un juego de cesiones en sus respectivas posiciones. 1.3.- Crítica personal.Respecto a la naturaleza, la figura de la devolución que no supone el ejercicio del ius puniendi estatal no se sostiene, atendiendo a que se trata una modalidad de salida obligatoria y por tanto se procederá a su detención y conducción a la frontera, y en caso de no poder ser devuelto en el plazo 72 horas, ejercicio del ius puniendi estatal, sino que podrá aplicarse una medida de internami- se dicta como medida de restitución de la ento, afectando a derechos fundamentales legalidad conculcada (arts 25 a 27 LOEX), íntimamente conectados con la dignidad ante l a carencia de los requisitos y que h u m a n a , co m o e l d e re c h o a l a i nte g r i - supone la salida obligatoria en aplicación del dad física y moral, libertad personal y en mandato (art.28.2 LOEX), al no concurrir en consecuencia le corresponderá las garantías la orden de devolución la función represiva, previstas del procedimiento sancionador. retributiva o de castigo (SSTC 276/2000, Respecto al ámbito de apl ic ación de l a de 16 de noviembre entre otras) propia de devolución, al no ser considerada sanción las sanciones. Para el Tribunal en cambio, administrativa, tiene graves consecuenci- lo relativo a la prohibición de entrada por as en la calidad de su regulación ya que no una plazo máximo de 3 años, presenta una está sometida a control, y no establece un naturaleza diferente, definiéndola como plazo o duración de esta posibilidad por lo una sanción administrativa impuesta a una que tanto podría aplicarse a los extranjeros conducta concreta como es el incumpli- interceptados en frontera o sus inmediacio- miento de las condiciones de entrada y nes como los que se encuentren en el interior p e rm an e n ci a e n E sp añ a , y p o r t anto e l del territorio habiendo entrado ilegalmente, Tribunal entra en el análisis de si se vulnera el creando una zona de penumbra o indefini- art.24 CE por entender que la prohibición se ción muy cuestionable y más si no se prevén impone en ausencia de expediente adminis- garantías procedimentales que permitan su trativo y por tanto, sin audiencia al interesado fiscalización ante los Tribunales. Si hubiera que queda colocado en una situación de total sido considerada sanción administrativa indefensión, y como es doctrina reiterada como sostengo, desde una visión argumen- que las garantías procesales del art.24 CE tativa del derecho1 no cumple los mínimos son aplicables también a los procedimientos estándares de racionalidad ni 1.1.- Posición del Tribunal Constitucional administrativos sancionadores, en cuanto p l a n o l i n g ü í s t i co ya q u e l a t a xat i v i d a d (Fundamento jurídico 12).- son manifestación de la potestad punitiva del requiere precisión en el lenguaje normativo El Tribunal analiza la naturaleza de la devolu- Estado, con las matizaciones que resulten de en la redacción de los preceptos de carácter c i ó n , q u e l a d e f i n e co m o u n a d e c i s i ó n su propia naturaleza, además del deber de sancionador (ya sea derecho penal o administrativa por la que decide la salida motivación (STC 21/2008, de 31 de enero), administrativo sancionador), quedando la de España de aquellos que han pretendido y el principio de contradicción del art.24.2 práctica diaria en manos de la interpretación entrar en nuestro país eludiendo los requisi- CE exige a apertura de un procedimien- que haga la Administración, ni desde exigen- tos que para ello exige la legislación en to administrativo que el art.58.6 LOEX no cias axiológicas, debido a que “el principio materia de extranjería, sin que suponga el respeta, y por ello es inconstitucional. de proporcionalidad opera prohibiendo Después de nueve años el Tr i b u n a l C o n s t i t u c i o n a l h a dictado la sentencia 17/2013 , de 31 de enero de 2013, contra el recurso de inconstitucionalidad 1024/2004, presentado en su día por el Parlamento Vasco respecto a diversos preceptos d e l a LO 1 4 /2 0 03 , d e 2 0 d e noviembre, de reforma de la LO 4/2000, de 11 de enero sobre derechos y liber tades de los e x t r a n j e ro s e n E s p a ñ a . S o n muchos los puntos tratados en esta sentencia, pero me centraré en dos temas de máxima actualidad como son la figura de la devolución, y las medidas de seguridad en los Cie´s. 1 LA DEVOLUCIÓN. 18 desde el DOCTRINA FER RA N VIL LU ENDAS CASALS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs la infraprotección pues el derecho penal de los extranjeros, y el extranjero internado registro. En el análisis del art.62 quinquies 2 es la fórmula protectora de los derechos tiene el deb er de ac at ar l as normas de LOEX, y la posible vulneración del art.17 y 24 fundamentales”. régimen interior reguladoras de la vida del CE, el Tribunal alegando su propia doctrina, R e s p e c t o a l a p ro h i b i c i ó n d e e n t r a d a , establecimiento que tiene como finalidad entiende que las garantías del derecho de incorporada en mi opinión como pena asegurar la convivencia en el mismo. En el libertad se derivan del régimen de control accesoria de la sanción administrativa de análisis del art.62 quinquies 1 LOEX por parte judicial de la medida cautelar de internami- devolución, es declarada por el Tribunal del Tribunal, se inicia aludiendo al derecho ento, que equivalen desde el punto de vista como inconstitucional por entenderla como a la intimidad personal previsto en el art.18.1 material y de eficacia a las pueden alcanzar- una manifestación de la potestad punitiva CE se trata de un derecho inherente a la se por medio del habeas corpus, y por otro del Estado y por tanto debe aplicarse las dignidad humana, y este precepto confiere lado, añade que el control judicial sobre las garantías procesales del artículo 24 CE para a la persona el poder jurídico de imponer condiciones de internamiento es permanen- no colocarle en situación de indefensión. a terceros, sean éstos poderes públicos o te mientras que el extranjero se encuentra La consecuencia de la sentencia que se simples particulares el deber de abstenerse en un centro de estas características. Dicho comenta es que el Tribunal separa la figura de toda intromisión en la esfera íntima. Por control le corresponde al Juez de instrucción de la devolución de la expulsión administrati- otro lado, no es un derecho absoluto y la del lugar a fin de que conozca las quejas va, y la aproxima a la figura de la denegación doctrina del TC ha establecido que puede que planteen los internos en lo relativo a en frontera, pero ahora para las personas que ceder ante otros derechos y bienes constitu- derechos fundamentales (art.62.6 LOEX). La ya han conseguido entrar, dejando en manos cionalmente relevantes haciendo un juicio de medida de usar medios de contención física de la Administración una zona desregu- ponderación teniendo en cuenta: a) siempre personal o separación preventiva de los lada con mucho margen de arbitrariedad, que esté fundada en una previsión legal internados, deberá ser proporcional y deberá teniendo en cuenta que la sanción normal que tenga justificación constitucional, b) sea acordarse por la dirección del centro salvo por encontrarse irregularmente en territorio necesaria para lograr el fin legítimo previsto, razones de urgencia, y correspondiendo español es la multa, y no la expulsión. Esta c) sea proporcionada y respetuosa con el en última instancia a la autoridad judicial. El regulación permite pues otra forma de salida contenido esencial del derecho. En este artículo impugnado establece las circunstan- obligatoria sin garantías procedimentales, caso, el otro bien afectado es la seguridad y cias en la que es posible adoptar las medidas: y desde la teoría garantista de FERRAJOLI2 el orden del establecimiento. La adopción de a) actos de violencia o lesiones de los extran- esta laguna técnica llevaría aparejada su estas medidas requerirán: a) la fundamen- jeros, b) fuga de los mismos, c) daños en inconstitucionalidad sea considerada o tación por parte de la Administración, b) el las instalaciones del centro, d) resistencia al no sanción, ya que en todo caso afecta afectado podrá formular quejas y reclamaci- personal del mismo en el ejercicio legítimo a derechos fundamentales íntimamente ones o contar con la asistencia de abogado, c) de su cargo. De esta relación deduce el conectados con la dignidad humana. a fin de no concurrir en un exceso de restric- Tribunal: 1) que sólo se justifica en estos ción del derecho fundamental resultará supuestos, siendo necesaria al considerar necesaria el control judicial vía comunicación que la medida es susceptible de conseguir el MEDIDAS DE SEGURIDAD EN LOS CIE´S. previa o, atendiendo a las circunstancias del objetivo propuesto, 2) es proporcional ya que caso, simultánea o posterior acerca de la los derechos de los internos no son absolutos 2 . 1 .- Razonamientos de la mayoría del dimensión y la intensidad del registro y de y se conseguirá la normalidad en el centro, y Tribunal.- (Fundamento jurídico 13 a 15).- los objetos incautados a partir del mismo, 3) tiene una finalidad distinta de la sancio- El Tribunal considera que los aspectos que dada la relación existente entre el derecho a nadora, pues únicamente busca reaccio- se mencionan guardan relación directa con la intimidad y el conocimiento por su titular nar frente a conductas que puedan poner derechos fundamentales conectados con de que existe una injerencia en su ámbito de en riesgo el orden y seguridad del centro, la garantía de la dignidad humana como intimidad, ámbito que es objeto de expresa y por tanto las medidas deben limitarse a son el derecho a la intimidad personal en protección por la propia LOEX. Por ello el la coacción imprescindible, y sometido a el primer supuesto, y liber tad personal, Tribunal concluye que sólo se entenderán control judicial. así como las garantías del procedimiento proporcionadas, y por tanto únicamente sancionador en el segundo supuesto. Pero el podrán adoptarse, cuando resulte impres- 2.2.- Razonamientos de los magistrados Tribunal destaca que la situación del extran- cindible ante concretas situaciones que discrepantes.- jero no es equiparable a la de un interno en pongan en riesgo la seguridad del estableci- Se formul a voto par ticul ar contra l a un establecimiento penitenciario, que se miento, viniendo obligada la Administración fundamentación de la sentencia sobre la encuentra sometido a un poder público que a justificar en cada caso la adopción de la regulación de las medidas de seguridad tiene encomendada una función preventiva medida y su alcance, así como a informar al susceptibles de ser puestas en práctica en y cautelar orientada a la retención y custodia afectado de la dimensión y la intensidad del los centros de internamiento de extranjeros 2 19 DOCTRINA F ER RA N VIL LU ENDAS CASA LS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs al desatender en la posición de la mayoría, debiera haber distinguido porque ambas actas respecto de los hallazgos, comuni- la calidad de la ley como exigencia material son susceptibles de afectar en la intimidad c a c i ó n d e re s u l t a d o s a l J u zg a d o , e t c . impuest a al legisl ador de los dere chos personal del art.18.1 CE pero su incidencia Respecto del registro de personas, ropas y fundamentales con el fin de respetar el es diferente, y por tanto las garantías para enseres, estas medidas siempre afectan al principio de reserva de ley y el contenido preservar el principio de proporcionalidad art.18.1 CE estableciendo que se limitarán a esencial del derecho fundamental concer- también lo son. En relación a la inspección cuando “fuera necesario para la seguridad nido (ar t.53 .1CE), en este caso, medidas de locales y dependencias, únicamente se de los centros”, pero el problema es que restrictivas de derechos a la libertad (art.17 dice que podrán realizarse “en la forma y no aborda la regulación de otros requisitos CE) y a la intimidad personal (art.18.1 CE). con la periodicidad que se establezca”, y no que la doctrina constitucional ha señalado Así respecto a la regulación de registros e habría problemas sino no fuera porque si como inherentes al respeto debido de este inspecciones del art.62 quinquies 2, entiende se incluyen la inspección de habitaciones derecho, al no haber previsión legal de quién que las insuficiencias constitucionales no de pernoctación sean éstas individuales o debe autorizarlos y la exigencia de motiva- pueden ser salvadas por la vía interpretativa compartidas, son consideradas como lugares ción de la medida o al modo de ejecutarlos, por que la falta de calidad de la ley es tan de desarrollo de la intimidad conforme a lo como lo hace el Tribunal con los registros de abrumadora que hubiera debido determi- establecido en la STC 89/2006, de 27 de desnudo integral (SSTC 204/2000 de 24 de nar la inconstitucionalidad del precepto por marzo. El precepto tiene tal grado de indeter- julio, o 218/2002, de 25 de noviembre). Estas vulneración del art.18.1 CE, al no satisfacer minación, y más cuando se habla de periodi- insuficiencias no pueden ser salvadas por la las elementales exigencias de la reserva de cidad y no de necesidad, esta insuficiencia vía interpretativa. El razonamiento del voto ley, y además es más grave cuando estas no puede ser salvada vía interpretativa debía discrepante no se hace desde el punto de medidas son de aplicación directa por parte haberse exigido predeterminación legal vista de si son medidas sin función represiva de la Administración pública sin perjuicio de debiendo concretar y delimitar otras condici- y por tanto no resulta necesario observar control judicial posterior. La norma regula dos ones y garantías esenciales en lo relativo a las garantías constitucionales que rigen la tipos de medidas, a) inspecciones en locales la autorización y justificación, comunicación imposición de las sanciones del art.24.2 CE, y dependencias, y b) registros de personas, al interno, eventual presencia en su realiza- sino al no cumplirse con las exigencias de ropas y enseres, y la posición de la mayoría ción, modo de ejecutarse, levantamiento de la calidad de la ley al regular medidas que 20 DOCTRINA FER RA N VIL LU ENDAS CASALS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs aunque no tengan carácter sancionador motivación de la decisión y posibilidad de entregarse definitivamente a un gobierno son limitativas del derecho a la libertad. Por control judicial, b) desde exigencias axiológi- autoritario”. Así en estos dos supuestos, otro lado, la norma impugnada regula dos cas, debido a que “el principio de proporcio- considero que no es aceptable que se llame medidas coercitivas, la contención física nalidad opera prohibiendo la infraprotección a la devolución “medida de restitución de la y personal, y la separación preventiva, y pues el derecho penal es la fórmula protec- legalidad conculcada” para diferenciarla de respecto de ésta última dado su carácter tora de los derechos fundamentales”. una sanción, y que “la situación del extran- cercano a la sanción de aislamiento, debía Mi posición coincide con los votos particu- jero no es equiparable a la de un interno en haberse concretado más l a habilitación l ares de los magis t rados discre p antes , un establecimiento penitenciario” para el de esta medida, y l as formas concretas teniendo en cuenta que la seguridad jurídica caso de las medidas de internamiento, y ésto de ejecución, pero es que además no se es un requisito esencial de un Estado de sirva para suprimir derechos fundamentales establece una limitación temporal absoluta derecho, y más cuando lo que está en juego esquivando el principio de estricta legalidad, vulnerando lo dispuesto en el art.17.1 CE en es la potestad punitiva del Estado y sus y por tanto entiendo que ambas regulaci- tanto que implicaría una medida susceptible límites, y en consecuencia estas imprecisio- ones presentan lagunas técnicas insalva- de ser indeterminada al quedar solo condici- nes legislativas no pueden ser salvadas por bles desde la vía interpretativa, y por ello onada a durar “lo estrictamente necesario”, no respetar el principio de reserva de ley y el deberían ser declaradas inconstitucionales. siendo el control judicial inmediato insufici- contenido esencial del derecho fundamen- Para finalizar, la Constitución es una norma ente porque no establece un tiempo máximo tal afectado, y estamos en consecuencia hecha por españoles para ser destinada objetivable, y por ello este precepto debe ser ante una “laguna técnica”, adoptando la tanto a españoles como extranjeros que se declarado inconstitucional. teoría garantista de FERRA JOLI, basada encuentren en España, y por tanto la norma en el principio de estricta legalidad como suprema debe servir para introducir límites a 2.3.- Crítica personal.- consecuencia de una concepción rígida la mayoría protegiendo a las minorías. La posición mayoritaria del TC acepta que los de la Constitución, distinguiendo garantías derechos invocados guardan relación directa positivas y negativas. 4 3 ATIENZA, M. El derecho como argumenta- con los derechos fundamentales conectados con la garantía de la dignidad humana, pero BIBLIOGRAFÍA. respecto de las indeterminaciones alegadas CONCLUSIONES. por el recurrente, el TC pretende resolverlo Tanto la posición mayoritaria del TC como a través de la vía argumentativa del derecho los votos particulares, pueden considerarse FERRAJOLI, L. Derecho y razón. Teoría del en la búsqueda de la racionalización de la ley, neo-constitucionalistas. La vía argumentativa garantismo penal. Ed. Trotta, 2011. con la utilización del juicio de ponderación, del derecho mediante el juicio de pondera- partiendo de que “la situación del extran- ción sería la posición mayoritaria, y la teoría L A TORRE, M. Constitucionalismo de los jero no es equiparable a la de un interno garantista de Ferrajoli sería la adoptada modernos y de los antiguos. Constitución y en un centro penitenciario”. Esta precisión por los votos particulares. En mi opinión, la “Estado de excepción”. Derechos y liberta- resulta ofensiva teniendo en cuenta que vía argumentativa se presta a demasiada des, núm. 24, época II, enero 2011. el internamiento en estos centros se hace manipulación, confusión y discrecionalidad como medida cautelar para hacer efectiva judicial, a veces sometida a presiones de los la ejecución de una sanción administrativa, poderes legislativo y ejecutivo, perjudicando por lo que debe ser de aplicación los límites los derechos fundamentales de las personas. el ejercicio del ius puniendi del Estado. El Esta posición argumentativa del derecho se resultado de la ponderación en este caso defiende frecuentemente contraponiendo hubiera llevado a la inconstitucionalidad de democracia y constitución, alegando que los preceptos ya que no cumplen con los es necesario una constitución “abierta” en estándares de racionalidad desde distintos contraposición con la constitución “rígida” niveles: a) desde el pl ano lingüístico ya declarándola ilegítima por ser la constitu- que la taxatividad requiere precisión en el ción de los “muertos”3. Me decanto por la lenguaje normativo en la redacción de los posición garantista de Ferrajoli que alega que preceptos de carácter sancionador (ya sea una constitución no rígida no es en realidad derecho penal o administrativo sancionador), una constitución sino una ley ordinaria, y quedando la práctica diaria en manos de la en consecuencia, “un pueblo podría decidir interpretación que haga la Administración, democráticamente y contingentemente, y únicamente observando los requisitos de ignorar o destruir la propia constitución y 21 ción. Ariel derecho, 2012. III CONCURS LITERARI “ LLETRA I DRET” S ego n pr emi d el Co ncurs / Autora: Sandra Gómez Mallén 11.30 HORAS EN ALGUNA SUCURSAL BANCARIA… - Buenos días 4.500 euros que podríamos convertir en algo - Eso es mucho, ¿Verdad Luis? - Buenos días señores más… - Podría concretar algo más?? - Mi nombre es Paco y he traído conmigo a - Oiga!!!! Que yo traje 5.000 euros!! - Claro señores, pero tengan en cuenta que mi amigo Luis para que pueda explicarme lo - No se preocupe Sr. Paco, que yo haré que soy solamente un empleado, para saber más que no entienda, comprenda usted, que uno recupere un porcentaje de esa comisión… exacto esa cifra, hay que utilizar la fórmula no tiene estudios, y no tengo ni idea de que - Y qué rentabilidad podríamos tener con ese del dividendo entero va tó esto. producto? Tengo que dividir el resultado de la resta - Excelente Sr. Paco. - Hombre, pues al ser un producto actual y del de nuestra insignificante comisión del 0,7% - El Sr. Luis es abogado y un gran amigo mío tiempo, rentabilidad lo que se dice rentabili- de su dinero y el interés del Banco Central desde hace más de 30 años. dad inmediata…sería un poco espinoso su Europeo por sus 4.400 euros y eso, Sr. Paco, - Encantado Sr. Luis. Ustedes dirán en qué obtención…el dinero llega después. son muchos ceros. puedo ayudarles - Pero, entonces... - Impresionante!!! - Pues ve rá us te d , m i gran am i g o Paco - En la vida hay que tener paciencia señores… - Y, si mi amigo Paco, quisiera retirar ese q u i s i e r a a lg o d e i n fo r m a c i ó n d e a lg ú n además, en el hipotético caso que la c a p i t a l p o r n e c e s i d a d , ¿h a b r í a a l g ú n producto de inversión en el que pudiera inversión fracasara, se le paga en activos, y problema? depositar una parte de sus ahorros y así un activo hoy en día es más importante que - Hombre Sr. Luis, 4.000 euros no se conside- tener alguna rentabilidad de ese dinero, que, un pasivo. Usted llegaría a ser accionista ran una necesidad hoy en día, no sacan de en caso de depositarlo en una cuenta más preferencial perpetuo. ningún apuro. Además, Sr. Paco, usted debe común, no tendría. - Oh Luis!!! Esto es lo mío!!! Empresario de por tener otra fuente de ingresos para vivir, ¿no es - Pues miren ustedes, en estos momentos, vida!! Cuando llegue al pueblo me van a mirar cierto? ¿De qué vive usted? ten e m os un producto muy inte res ante, tós de otra manera - De puro milagro con mi pensión. consistente en unas acciones nominales de - Dice usted preferencial perpetuo? - E xc e l e n te ! ! C o p a r te d e e s a p e n s i ó n varios grupos inversores que están saliendo -Sí señores, un éxito descomunal!!!, si bien podríamos actualizar cada mes el capital m u y b i e n y c o n u n a A LTA re n t a b i l i d a d es cierto que no hay fecha fija de regreso r e d u c i d o p o r l o s i n t e r e s e s m ayo r e s y acumulativa. del capital, durante el tiempo que tarde menores - De cuánto dinero estamos hablando, Sr. en regresar la inversión, usted tendrá unos - Y…¿Usted cree verdaderamente que con Paco? p r i v i l e g i o s , d e re d e n c i ó n e n l a m i s m a eso me darán más que si lo dejo en una - H o m b r e p u e s … m i r e u s t e d …y o t e n g o corporación cuenta corriente? ahorrado unos dinerillos, cerca de 5 .000 - Toma ya!!! - Hombre, pues….mmm…el interés no sé si euros, que quisiera que me dieran algo de - Y, según sus cálculos, ¿a cuánto ascendería aumentaría mucho más, pero su gratitud interés por ellos. el valor de los intereses en ese producto? y conocimientos los valorarían como si - Bien, bien, excelente…como le decía, los - Bueno, vamos a ver, digo, eeehhh, mmmm. fueran acciones, y eso es algo que a nuestra valores nominales están muy bien. Pero para Si nos ponemos a calcular …esto…vemos juventud les falta…faltan esos valores. empezar a comprar algunas de ellas, existe cl aramente un ascenso en su inversión. lo que llamamos una comisión de gestión Sí, claro…posición…tenemos que ser muy La gente piensa sólo en el dinero, y en más altamente volátil…nada del otro mundo… rápidos en estas cuestiones. Tenemos que dinero y no se dan cuenta que la vida es - No entiendo… el resultado para conseguir ese valor más la como una preferente, compras…inviertes…y - Usted no se preocupe, vamos a ver…esto…. fórmula de Fermat, nos indica que el ascenso al final el dividendo nunca marca el mismo de momento, hemos dicho que tenemos es proporcional… valor que tu acción. 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 CENS COL·LEGIAL: NOU COL·LEGITAS Del 5 de desembre a 7 de juliol de 2014 RODRIGUEZ PONS, HAIDEE MURILLO PUIG, DINA OLLER MIRO, AMELIA LEO BERMEJO, LUCIA CARRIL ANTELO, MARIA YOBANA CUCHILLO CABEZAS, RAQUEL FAJAS GARRIGA, MARC FONTANEDA MARTINEZ, MIRIAM XAMANI MASFERRER, MARCEL 22 EXERCENT RESIDENT 445 EXERCENT NO RESIDENT 66 NO EXERCENT RESIDENT 186 NO EXERCENT NO RESIDENT 35 TOTAL 732