Descarregar - Grup De Joves De Sant Feliu I Sant Joan

Transcript

Toblach - Dobbiacco - Dolomites Italians 2 al 9 d'Agost 2003 Joves Parròquia Sant Fèlix de Sabadell & Sant Joan de Matadepera Mn. Xavi Serra Qui hi anem? On anem? Què farem cada dia? Tindrem temps lliure? I resarem? Però, què resarem? Anirem a missa? Cada dia? I farem algun tema? Però, amb tantes coses... tindrem temps per fer el turista? Ah!!! I llavors què visitarem? I tindrem temps per nosaltres? Per badar? Per compartir? Per l'amistat? Per festejar? Per resar? Per cantar i ballar i fer l'animal? Però... Oxfam, oxfam, no tantes preguntes!! És que encara no ho has entès? No hi donis més voltes, a vegades hi ha coses que el nostre cervell limtitat no enten i llavors hem de confiar en el Senyor i no pensar-hi més; deixem-nos portar i guiar, no tinguem por, arrisquem-nos!!! Eps alto, que alguna de les preguntes si que tenen resposta en aquest "mini" llibret ... Si heu començat a llegir aquestes línies vol dir que ja estem de camí... gràcies, moltes gràcies per confiar, un cop més, en aquesta organització que des de l'altre costat de l'Atlàntic ha procurat vetllar perquè tot estés a punt. Per alguns tot això és una mica nou, us demanem una mica de paciència i confiança ja que el més important està pensat, i per tota la resta ... anirem aprofitant tot el que el Senyor ens posi al nostre abast. Per a molts és ja el quart viatge d'estiu que fem plegats: Jornada Mundial de la Joventut 2000 a Roma, Valle Aosta el 2001, País Basc el 2002. Sembla que fos ahir que ens vam conèxier!!. Roma va ser el descobriment, el naixement del grup (Sabadell&Matadepera), la trobada amb el Papa, el no parar amunt i avall. Valle Aosta va ser més tranquil, enmig d'immenses muntanyes d'excursions i de passejades. País Basc va ser el compartir i la convivència plena. Tots tres han sigut innolvidables!!! Però com que no només anem a fer turisme, també ens han servit i ens han ajudat a crèixer en la fe i en aquells dons que el Senyor ens ha donat i que la vida estressada de cada dia no ens deixa compartir ni fer créixer. NO us espanteu pel tamany del llibret... tenim 8 dies sencers per endavant per anar-lo treballant. Segurament no ho farem servir tot, però si que en la mesura que poguem hi dedicarem una estoneta cada dia per anar-lo treballant, encara que sigui cadascú individualment. Apa, doncs, només desitjar-vos, desitjar-nos a tots nosaltres, uns bons dies de vacances, i que sapiguem ser agraïts per tot el que compartirem aquests dies i atents a les necessitats d'aquells que tenim al nostre costat. No ens tanquem només amb els qui coneixem, obrimnos al grup!! Que la Mare de Déu de Montserrat ens acompanyi i ens guiï en aquest viatge i en tota la nostra vida. 2 QUI HI ANEM? 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. Telèfon NOM COGNOMS Naixem. Roser Montse Maria Anna Maria Iris M. Àngels Tomàs Sílvia Agnès Marta Anna Mireia Mercè Emma Christian Xantal Xavi Noemí Jordi Ignasi Jordi David Àlex Maria Ramon Carles Marta Giovanni Marta Montse Jesús Montserrat Albert Anna Pedro Juanjo Núria Argemí Batlle Argemí Batlle Arroyo Bellostas Auró Pujol Balsach Solé Bartolomé Torrell Bigatà Éstruch Borrell Vilanova Caballé Mateu Colomer Alsina Escolà Buxó Feliu Rivera Feliubadaló Fontanet Fernández Miró Gil Gillot Lastra Giné Llovera Montserrat López Vallès Mas Peter Mestres Segarra Naspler Soro Pifarré Martínez Riba Segalés Roqueta Segalés Roqueta Segalés Rovira Argemí Ruiz Costajussà Sánchez Aponte Serra Belmonte Serra Márquez Serra Permanyer Sureda Jubany Torrents Callejo Villar Gil Zuloaga Gener Sanz Gonzalo Marcel Boada 22/05/84 27/05/87 27/09/76 14/04/73 26/11/80 08/03/88 18/11/80 13/10/78 15/07/79 02/09/84 04/09/84 04/09/77 18/07/79 09/07/79 07/05/82 15/06/82 19/12/84 14/03/68 16/01/85 10/09/73 12/05/77 29/03/76 01/04/75 03/10/86 05/03/83 05/12/80 30/08/79 26/10/81 29/07/82 21/10/88 15/02/88 10/03/71 11/03/82 10/09/79 19/06/78 12/01/77 15/02/72 06/02/74 Mn. Xavi Serra Permanyer 05/01/64 609 33 72 45 639 19 86 49 93 212 76 69 626 91 58 14 600 05 41 90 680 43 57 57 93 723 20 79 686 03 11 82 687 71 48 43 636 93 98 14 646 98 35 64 646 72 12 62 609 52 12 66 616 02 30 66 616 24 47 26 630 62 28 35 33329796348 670 57 96 72 654 94 09 91 606 77 33 40 649 73 76 17 616 23 91 47 667 47 32 59 667 22 00 82 680 16 94 03 666 54 23 12 636 52 82 45 699 05 30 24 654 16 24 54 620 81 95 33 93 723 57 59 670 67 50 60 609 36 95 06 636 67 59 42 629 50 28 00 678 41 79 13 619 38 82 16 654 72 15 81 653 43 75 73 E-mail [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] giovannigiancarlo@hotmail... [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] 3 ON ANEM Alberg de Joventut de Toblach, Dobbiaco, Italia LA RUTA (d'anada) 4 LA RUTA (de tornada) 5 LES DOLOMITES (una mica de cultura geogràfica) Diuen de Les Dolomites que són les muntanyes més emblemàtiques i boniques d'Itàlia. Estan formades per corall mineralitzat depositat en el fons marí en el període triásic, i van sorgir quan les plaques continentals europea i africana van xocar ara fará uns 60 milions d'anys. A diferència dels colls i les muntanyes de la massa principal dels Alps, erosionats per les glaceres, les Dolomites estan formades per roques calcàries dolomítiques molt erosionables, que han donat un paisatge característic, anomenat dolomític, on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals, i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures. 6 EL DIA A DIA (l'organització es reserva el dret a canviar-ho tot, excepte la sortida i l'arribada) Divendres, 1 d'agost: Sortida de Sabadell a les 11h de la nit. Viatgem tota la nit. Dissabte, 2 d'agost: Viatgem tot el dia i arribem a Dobbiaco a sopar. Diumenge 3 d'agost: Ens recuperem de tant bus i fem una mica el turista per la vall. 7 Dilluns 4 d'agost: Innsbruck i algunes boniques poblacions austríaques Dimarts 5 d'agost: Ens calcem les botes i caminem de valent!!! Dimecres 6 d'agost: Eslovènia 8 Dijous 7 d'agost: Altres cop les botes, però aquest cop una mica més light. Divendres 8 d'agost: Tornada, dormim a Savona (França) Dissabte 9 d'agost: Arribem a Sabadell al vespre. Cantem l'hora dels adéus, fem córrer les llàgrimes, (no ens donem els e-mails ni els telèfons perquè l'organització ho ha previst i els teniu al llibret), vinga petons i abraçades i llàgrimes i més llàgrimes; i quedem al setembre per un sopar i una macro sessió de fotos i vídeo (diuen que aquest any podrem veure el vídeo amb música i ben montat abans de...) 9 PREGÀRIES (perquè no anem a fer turisme, tot i que també farem turisme) Divendres 1 d'agost Us ofereixo, Senyor, la meva misèria: les meves faltes, els meus fracassos, la meva soledat, la por, la comoditat, la mandra, però també la meva joia, els dons que meu donat, la meva esperança, la meva fe, l'amor que sé donar, la meva alegria, el meu desig de trobar-vos. Dissabte 2 d'agost LAUDES V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. R. Senyor, veniu a ajudar-nos. Glòria al Pare, al Fill i a l’ Esperit Sant. Com era en un principi, ara i sempre pels segles dels segles. Amén. (Al·leluia). Jo sé, fa temps, que el vostre pacte, l’ heu assegurat per sempre. Glòria al Pare... Antífona 1: Els meus ulls es desvetllen per vós quan encara no és de dia. HIMNE (Cançó) Antífona 2: Del Senyor em ve la glòria i el triomf, és ell qui m’ ha salvat. SALMÒDIA Antífona 1: Els meus ulls es desvetllen per vós quan encara no és de dia Clamo amb tot el cor, Senyor, escolteume, vull complir els vostres decrets. A vós us invoco, salveu-me; guardaré el vostre pacte. Encara no és de dia, ja vinc a implorarvos, confiant en les vostres paraules. Abans d’ hora es desvetllen els meus ulls, per considerar les vostres promeses. Vós que m’ estimeu, escolteu el meu clam; doneu-me la vida, Senyor, com vau decidir. Són a prop els meus astuts perseguidors, ells que estan lluny de la vostra llei. Vós sou a la vora, Senyor, i es mantenen ferms els vostres manaments: Cantem al Senyor, que s’ ha cobert de glòria, ha tirat al mar cavalls i cavallers. Del Senyor em ve la glòria i el triomf, és ell qui m’ ha salvat És el meu Déu, i jo l’ he de lloar, és el Déu del meu pare, i jo l’ he d’ enaltir. El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és Jahvè. Ha tirat al mar els carros del Faraó, els millors combatents s’ han enfonsat al Mar Roig. Els han cobert les onades i han baixat al fons com un roc. Al bufec del vostre alè, les aigües s’ apilen, i s’ aguanten com un dic, s’ endureixen les onades de la mar. Llavors diu l’ enemic: “Perseguim-los, agafem-los: satisfaré l’ afany de repartir botí, em trauré l’ espasa i seran tots meus.”Però bufa el vostre alè, i la mar els cobreix, s’ enfonsen com plom dins l’ aigua impetuosa. 10 ¿Qui és com vós entre els déus? ¿Qui és tan magnífic entre els sants? Teniu fama de temible, d’ obrar prodigis, heu estès només la mà, i els ha engolit la terra. Amb amor guieu el poble que heu redimit, el vostre poder els condueix al lloc sagrat. Feu-lo entrar a la muntanya, planteu-lo a la vostra heretat, el lloc on heu posat el vostre tron, el santuari que han construït les vostres mans. El Senyor serà rei per sempre més. Glòria al Pare... Antífona 2: Del Senyor em ve la glòria i el triomf, és ell qui m’ ha salvat. Antífona 3: Lloeu el Senyor, tots els pobles. Lloeu el Senyor, tots els glorifiqueu-lo, totes les nacions; pobles, el seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre. Glòria al Pare... V. Vós sou la meva possessió en aquesta vida. R. Vós sou el meu refugi. V. Glòria al Pare i al Fill i a l’ Esperit Sant. R. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou el meu refugi. CÀNTIC DE ZACARIES Ant: Il·lumineu, Senyor, els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. Beneït sigui el Senyor, Déu d’ Israel, ha visitat el seu poble i l’ ha redimit. Fa que s’ aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut per l’ amor que el fa fidel als nostres pares, i pel record de l’ aliança santa, que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tota la vida. Antífona 3: Lloeu el Senyor, tots els pobles. I a tú, infant, et diran profeta de l’ Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preperar els seus camins. LECTURA BREU Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’ amor entrenyable del nostre Déu. Germans, procureu que la vostre elecció i la vostra crida es refermin i així mai no caureu. I Déu us obrirà generosament l’ entrada al reialme etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist. RESPONSORI BREU V. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou el meu refugi. R. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou el meu refugi. Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar als qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guia els nostres passos per camins de pau. Glòria al Pare al Fill i a l’ Esperit Sant. Com era en un principi ara i sempre i pels segles dels segles. Amén. Ant: Il·lumineu, Senyor, els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. 11 VESPRES V. Sigue amb nosaltres, Déu nostre. R. Senyor, veniu a ajudar-nos. Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, pels segles del segles. Amén. (Al·leluia) HIMNE (cançó) SALMÒDIA Antífona 1: La votra promesa , Senyor, fa llum als meus passos, al·leluia. La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m’ il·lumina el camí. Vull complir el que he jurat: sostindré que són justes les vostres decisions. Que en són, de grans, les penes que sofreixo; feu que visqui, com ho havieu promès. Accepteu, Senyor, l’ ofrena que us prometo, i feu que aprengui les vostres decisions. Guardeu-me, Déu meu , en vós trobo refugi.Jo dic: “Senyor, ningú com vós no em fa feliç.” Però ells estan pels déus de la regió, pels sobirans que tenen en gran estima. Multipliquen els seus ídols, S’ entenen amb altres déus. Les meves mans no els duran cap ofrena, els meus llavis no diran els seus noms. Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’ heu triat la possessió; la part que m’ ha tocat és deliciosa, i m’ encisa la meva heretat. Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny. Fins a les nits m’ amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se’ n alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonereu la meva vida en mig dels morts, ni deixereu caure a la fossa el qui us estima. M’ enseyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostre presència; al vostre costat, delícies per sempre. Glòria al Pare... La meva vida està sempre en perill, però no oblido mai la vostra llei. M’ han tirat un llaç els injustos, però no m’ he desviat dels preceptes. Tindré sempre per herència pacte, és l’ alegria del meu cor. el vostre Compliré de tot cor els vostres decrets, del tot i per sempre. Glòria al Pare... Antífona 1: La vostre promesa, Senyor, fa llum als meus passos, al·leluia. Antífona 2: Vós, Senyor, m’ omplireu de goig a la vostre presència, al·leluia. Antífona 2: Vós, Senyor, m’ omplireu de goig a la vostre presència, al·leluia. Antífona 3: Que tothom, al cel i a la terra, s’ agenolli al nom de Jesús, al·leluia. Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’ esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’ abaixà i es feu obedient fins a acceptà la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de 12 Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Glòria al Pare... Antífona 3: Que tothom, al cel i a la terra, s’ agenolli al nom de Jesús, al·leluia. LECTURA BREU Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem sempre per vosaltres d’ ençà que ens han parlat de la vostre fe en Jesucrist i de l’ amor que teniu a tots els del poble sant, pensant en l’ esperança d’ allò que Déu us té reservat en el cel. Aquesta esperança us la va fer conèixer la predicació de l’ Evengeli, que us ha arribat com a tot el món. Pertot arreu va creixent i donant fruit. CÀNTIC DE MARIA - MAGNIFICAT Ant. Déu va fer ploure el mannà per al poble, els va donar el pa del cel, al·leluia. La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ ara totes les generacions em diràn benaurada, perquè el Totpoderós obre en mi marevelles. El seu nom és sant, i l’ amor que té als qui creuen en ell s’ estén de generació en generació. RESPONSORI BREU Les obres del seu braç són potents: dispersa als homes de cor altiu, derroca als poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’ n tornen sense res. V.Des de la sortida fins a la posta del sol, lloeu el nom del Senyor. R.Des de la sortida fins a la posta del sol, lloeu el nom del Senyor. Ha protegit Israel, el seu serv ent, com ho havia promès als vostres pares; s’ ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. V.La seva glòria s’ eleva més enllà del cel. R.Lloeu el nom del Senyor. Glòria al Pare i al Fill i a l’ Esperit Sant. com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén. V.Glòria al Pare, al Fill i a l’ Espaerit Sant. R.Des de la sortida fins a la posta del sol, lloeu el nom del Senyor. Ant. Déu va fer ploure el mannà per al poble, els va donar el pa del cel, al·leluia. 13 Diumenge 3 d'agost Matí Pare, en començar aquest nou dia, ajudeu-nos a ser sembradors de pau i amor. Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau! On hi hagi odi, que jo hi porti amor. On hi hagi ofensa, que jo hi porti el perdó. On hi hagi discòrdia, que jo hi porti unió. On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe. On hi hagi error, que jo hi porti la veritat. On hi hagi desesperació, que jo hi porti l'esperança. On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia. On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum. Mestre, feu que jo no cerqui tant: ser consolat, com consolar; ser comprès, com comprendre; ser estimat, com estimar. Perquè és: donant que es rep; perdonant que s'és perdonat; morint que es ressuscita a la vida eterna. (Pregària de St. Francesc d'Assís) Vespre Senyor, perdona'm. Masses distraccions, masses històries i problemes al cap. Massa enquilosament al meu cor; tant que sembla s'ha oblidat de com pregar. Vull resituar la meva vida i la meva història. Vull centrar tot el que sóc, penso, desitjo, somio, faig, tinc, ..., en Tu, Jesús. Vull anar pas a pas i que siguis Tu qui em guiï. Vull recuperar l'encontre, la trobada amb Tu. 14 Dilluns 4 d'agost Matí Crist no té mans; només té les nostres mans per a realitzar el seu treball, avui. Crist no té peus; només té els nostres peus per a guiar els homes pel seu camí. Crist no té llavis; només té els nostres llavis per a parlar d'ell als homes. Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda per a reunir els homes al seu voltant. Nosaltres som l'única Bíblia que la gent pot llegir, encara. Nosaltres som l'últim missatge de Déu escrit en fets i en paraules... Vespre Senyor Jesús, volem acabar aquesta jornada beneint el vostre nom. Volem pregar, per tots aquells a qui, avui, hem trobat en el nostre camí, abrandats de joia o plens de tristor, units per l’ amistat o separats per desavinences. Us adrecem, Senyor, la nostra pregària, en nom de tots aquells que, durant aquesta nit, treballaran per nosaltres i pels germans, pels que sofreixen en la solitud. Feu que sentin el consol de la vostra tendresa i de la vostra força. Que la pau del nostre cor, Senyor, sigui el vostre do en començar el nostre repòs, i que l’ alba del nou dia ens trobi amatents a viure en el vostre amor. 15 Dimarts 5 d'agost Matí Darrera qualsevol màscara hi ha una cara. Més enllà d'una cara, sempre s'hi troba un cor. Més enllà del cor, hi ha l'altre; i quan l'altre es desemmascara, se'ns revela el rostre de Déu. Que el nostre llenguatge sigui: sí quan és sí; no, quan és no (Mt 5,37) Vespre Bona nit, Senyor, avui com sempre vull tenir-te present per lloar-te i escoltar-te. Senyor, aquí em tens, a la teva presència, em coniexes molt bé i saps que em costa trobar temps i espai per estar amb Tu. Me n'adono que quan estic amb els meus amics, quan estic amb la persona que estimo, per a mi el temps no passaria mai, voldria restar com si el temps no existís, voldria fer etern aquest moment. És cert, però, jo quan estic amb Tu, Senyor, podria dir el mateix? És dur reconèixer que Tu, Senyor, ets present en tots els moments i tan sols et faig protagonista quan tot em va malament. Trobaré mai un espai per donar-te gràcies per totes les coses bones que m'has donat? Tens raó, no sé agrair a Déu tot el que ens ha donat. Sovint em costa creure en Ell quan veig aquest món nostre tan injust -que la gent senzilla pateixi i els rics visquem en l'opulència - és just Senyor? Amb tant gent que mor, sense consol i ajuda: gana, set dolor, ... No em costa gens revelar-me contra Tu, Senyor. Què fas per acabar amb aquesta misèria aterridora? Què? De moment, Déu callava amb un silenci feixuc com una llosa. Tan insolent era la meva pregunta-acusació que a la llarga Déu parlà: Què faig dius? T'he fet a Tu!!! 16 Dimecres 6 d'agost Matí Senyor, com els apòstols, sovint vull ocupar el primer lloc; estar per damunt dels altres. Vós m'inviteu a ser el primer en l'amor posant-me de bona gana al servei dels meus germans, amb la senzillesa d'un infant. Ajudeu-me a ser com vós, que vau venir no pas a ser servit sinó a servir. Cridà als dotze i els digué:"Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots". Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué en braços i els digué:"Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat" (Mc 9,35-37) Vespre Pare nostre del cel, la naturalesa que m'envolta és un esclat de vida i una expressió del vostre amor. Gràcies per les flors i pels ocells; gràcies pel mar i les muntanyes, gràcies per la pluja i el sol; gràcies pels fruits i per la terra; gràcies pel treball i pel repòs; gràcies pels amics que m'estimen; gràcies pel foraster i pel veí; gràcies perquè Vós voleu que tots formem una gran família; gràcies perquè, per a la meva felicitat, m'heu donat i confiat aquest món; gràcies perquè voleu que participi a la vostra taula, l'Eucaristia; gràcies perquè sóc fill vostre i em doneu el vostre Esperit; gràcies perquè vós sou el nostre pare! 17 Dijous 7 d'agost - Transfiguració del Senyor LAUDES V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre. R. Senyor, veniu a ajudar-nos. Glòria al Pare, al Fill i a l’ Esperit Sant. Com era en un principi, ara i sempre pels segles dels segles. Amén. (Al·leluia). HIMNE (Cant) SALMÒDIA Ant. Avui els vestits de Jesús es tornaren blancs com la neu i la seva cara resplendí com el sol. Salm 62, 2-9. Desig de Déu Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vos, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’ aigua. Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L’ amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis us lloaran. Que tota la vida us pugui beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis. Quan des del llit us recordo, passo les nits pensant en vós, perquè vós m’ heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. CÀNTIC: Dn 3, 57-88. 56. Que tot l’ univers lloï el Senyor Beneïu el Senyor, totes les criatures, canteu-li lloances per sempre. Beneïu-lo, àngels del Senyor, beneïu, cels el Senyor. Beneïu el Senyor, aigües de l’ espai, beneïu-lo, estols del Senyor. Beneïu el Senyor, sol i lluna, beneïu-lo, estrelles del cel. Beneïu el senyor, pluges i rosades, beneïu-lo, tots els vents. Beneïu el Senyor, foc i calor, beneïu-lo, freds i gelades. Beneïu el Senyor, rosades i gebre, beneïu-lo glaç i freds. Beneïu el Senyor, neus i geleres, beneïu-lo, dies i nits. Beneïu el Senyor, llum i tenebres, beneïu-lo núvols i llamps. Que la terra beneeixi el Senyor, que li canti lloances per sempre. Beneïu el Senyor, muntanyes i turons, vegetació de la terra, beneeix-lo Beneïu, fonts, els Senyor, beneïu-lo rius i mars. Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins, beneïu-lo, tots els ocells. Beneïu el Senyor, feres i ramats, canteu-li lloances per sempre. Ant. Avui els vestits de Jesús es tornaren blancs com la neu i la seva cara resplendí com el sol. Beneïu el Senyor, tots els homes, beneeix-lo, poble d’ Israel. Beneïu-lo, sacerdots del Senyor, beneïu-lo servents del Senyor. Beneïu el Senyor sants i humils de cor, ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo. Beneïu el Senyor, Hananies, Azaries i Misael, canteu-li lloances per sempre. Antífona 2 Els tres joves dintre el forn cantaven a l’ una i deien : Beneït sigui Déu, al·leluia. Beneïm el Pare i el Fill amb l’ Esperit Sant, cantem-li lloances per sempre. Sou beneït, Senyor, al firmament del cel. Glòria i lloança per sempre La meva ànima s’ ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. Glòria al Pare... 18 Ant.2: Els tres joves dintre el forn cantaven a l’ una i deien : Beneït sigui Déu, al·leluia. Antífona 3: Que els fills de Sió s’ alegrin del seu rei, al·leluia. Salm 149. Cant de triomf dels qui estimen Déu Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant dels qui l’ estimen. Se sent feliç Israel del qui l’ ha creat, s’ alegren del seu rei els fills de Sió. Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè els Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils. Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig; mentre els seus llavis glorifiquen Déu, tenen a les mans espases de dos talls, Per fer justícia entre els pobles, per reprendre i castigar les nacions, encadenant els seus reies, emmanillant els poderosos. Executar la sentència que està escrita és la glòria reservada als qui l’ estimen. Glòria al Pare... Ant. Que els fills de Sió s’ alegrin del seu rei, al·leluia. LECTURA BREU (Ap 21,10.23) L’ àngel em transportà en l’ Esperit dalt una muntanya gran i alta i m’ ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu: la ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’ omple de claror i l’ Anyell li fa llum. RESPONSORI BREU V. De glòria i de prestigi l’ heu coronat, Senyor, al·leluia, al·leluia. R. De glòria i de prestigi l’ heu coronat, Senyor, al·leluia, al·leluia. V. L’ heu fet rei de les coses que heu creat. R. Al·leluia, al·leluia. V. Glòria al Pare i al Fill i a l’ Esperit Sant. R. De glòria i de prestigi l’ heu coronat, Senyor, al·leluia, al·leluia. CÀNTIC DE ZACARIES. Ant. Del núvol estant una veu digué: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’ he complagut; escolteu-lo, al·leluia. Beneït sigui el Senyor, Déu d’ Israel, ha visitat el seu poble i l’ ha redimit. Fa que s’ aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut per l’ amor que el fa fidel als nostres pares, i pel record de l’ aliança santa, que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tota la vida. I a tú, infant, et diran profeta de l’ Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preperar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’ amor entrenyable del nostre Déu. Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar als qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guia els nostres passos per camins de pau. Glòria al Pare al Fill i a l’ Esperit Sant. Com era en un principi ara i sempre i pels segles dels segles. Amén. 19 Ant. Del núvol estant una veu digué: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’ he complagut; escolteu-lo, al·leluia. PREGÀRIES Preguem amb confiança el nostre Salvador, que es transfigurà meravellosament a la muntanya davant dels deixebles i diguem-li: Feu-nos veure la llum, Senyor, en la vostra llum. Pare clementíssim, que configuràreu el vostre Fill estimat i us manifestàreu en el núvol lluminós, Feu que escoltem fidelment la paraula de Crist. Oh Déu, que sacieu del bo i millor de casa vostra els qui escolliu i els doneu la beguda espiritual de la vostra taula, concediu-nos que trobem en el Cos de Crist la font de la nostra vida. Oh Déu, que féreu resplendir la llum enmig de la foscor i us deixàreu veure en els nostres cors perquè contempléssim la vostra glòria en el rostre de Jesucrist, aviveu en nosaltres l’ afany de contemplar el vostre Fill estimat. Oh Déu, que ens heu cridat amb una vocació santa, segons el do de la gràcia que ha resplendit en Jesucrist, el nostre Salvador, feu que els homes coneguin la vida eterna per mitjà de l’ Evangeli. Pare bo, que ens heu estimat tant que heu volgut que ens diguéssim i fóssim fills vostres, feu que ens assemblem a Crist, quan ell vindrà gloriós. Demanem ara al Pare que ens atorgui el perdó i la pau: Pare nostre. ORACIÓ Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit vau confirmar els misteris de la fe amb el testimoni de Moisès i d’ Elies, i vau enunciar la meravellosa adopció dels vostres fills; feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem cohereus del mateix Rei de la glòria. Que amb vós viu i regna. VESPRES HIMNE SALMÒDIA Antífona 1: Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya, i es transfigurà davant d’ ells. Salm 109 tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t’ he engendrat.> El Senyor no es desdiu del que jurà: El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s’ indigna; judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Oracle del Senyor al meu Senyor: Et dóna possessió del teu domini; així redreçaràs el cap. Que el Senyor estengui llunys des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. Ant.1: Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya, i es transfigurà davant d’ ells. . El Després d'haver escoltat la Paraula i d'haver centrat l'atenció en el misteri, és natural que l'ànima s'enlairi cap al Pare. Jesús, en cadascun dels seus misteris, ens porta sempre cap al Pare, al qual Ell s'adreça contínuament, perquè descansa al seu . Ell ens vol introduir en la intimitat del Pare perquè diguem amb Ell: . En aquesta relació amb el Pare ens fa germans seus i entre nosaltres, tot comunicant-nos l'Esperit, que és alhora seu i del Pare. El Parenostre, posat com a fonament de la meditació cristologicomariana que es desenvolupa mitjançant la repetició de l'Avemaria, fa la meditació del misteri, fins i tot quan és acomplerta en solitud, una experiència eclesial. 28 Les deu Aquest és l'element més extens del Rosari, alhora que el converteix en una pregària mariana per excel·lència. Però justament a la llum de l'Avemeria, ben entesa, és on notem amb claredat que el caràcter marià no s'oposa al cristològic, sinó que més aviat el subratlla i l'exalta. En efecte, la primera part de l'Avemaria, presa de les paraules adreçades a Maria per l'àngel Gabriel i per santa Elisabet, és contemplació adoradora del misteri que realitza en la Verge de Natzaret. Expressen, per dir-ho així, l'adoració del cel i de la terra i, en un cert sentit deixen entreveure la complaença de Déu mateix en veure la seva obra mestra , en línia d'aquella mirada joiosa del Gènesi, aquell . Repetir l'Avemaria en el Rosari ens acosta a la complaença de Déu: és joia, sorpresa, reconeixement del miracle més gran de la història. És l'acompliment de la profecia de Maria: . El centre de l'Avemaria, gairebé com a encademanent entre la primera i la segona part, és el nom de Jesús. De vegades, amb el rés fet amb presses, no en precebem aquest aspecte central ni tampoc la relació amb el misteri de Crist que hi estem contemplant. Però és justament el relleu que es dóna al nom de Jesús i al seu misteri allò que caracteritza un recitació conscient i fructuosa del Rosari. Ja Pau VI va recordar en l'Exortació apostòlica Marialis Cultus el costum, practicant en certes regions, de donar relleu al nom de Crist tot afegint-hi una clàusula evocadora del misteri que estem meditant. És un costum lloable, especialment en la pregària pública. Expressa amb intensitat la fe cristològica, aplicada als diversos moments de la vida del Redemptor. És professió de fe i, alhora, ajuda a mantenir atenta la meditació, de manera que permet viure la funció assimiladora, innata a la repetició de l'Avemaria, respecte al misteri Crist. Repetir el nom de Jesús juntament amb el de la seva Mare Santíssima, i com deixant que Ella mateixa ens ho suggereixi, és una forma d'assimilació, que aspira a fernos endinsar cada cop més pregonament en la vida de Crist. De la relació especial amb Crist, que fa de Maria la Mare de Déu, deriva, a més, la força de la súplica amb que ens adreçem a ella en la segona part de la pregària, tot confiant en la seva intersseció materna la nostra vida i l'hora de la nostra mort. El Crist és el camí que ens condueix al Pare en l'Esperit. Si recorrem aquest camí fins al final ens trobarem contínuament, davant el misteri de les tres Persones divines que cal lloar, adorar i agraïr. És important que el Glòria, cimal de la contemplació, sigui ben destact en el Rosari. En el res públic podria ser cantat, per tal de donar un èmfasis més gran a aquesta perspectiva estructural i característica de tota pregària cristiana. En la mesura que la mediatció del misteri hagi esta atenta, profunda, enfortida per l'amor a Crist i a Maria la glorificació trinitària en cada dena, en lloc de reduir-se a una conclusió ràpida, adquireix el seu just to contemplatiu, com per aixecar l'Esperit a l'alçada del Paradís i fer reviure, d'algna manera, l'experiència del Tabor, anticipació de la contemplació futura: <És bo que estiguem aquí dalt!>. 29 El Rosari Pel senyal de la santa creu... - Sigueu amb nosaltres Déu nostre - Senyor, veniu a ajudar-nos. - Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant. - Com era en el principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén. Oferiment Senyor Déu nostre, dirigiu i encamineu tots els nostres pensaments, paraules i obres a mojor honra i glòria vostra. I vós, Verge Santíssima, obteniu-nos del vostre Fill que amb tota atenció i devoció puguem resar aquesta part del vostre sant rosari, que els oferim per l'exaltació de la santa fe catòlica per les nostres necessitats espirituals i temporals, en bé dels vivents i en sufragi dels difunts. I.- Misteris de goig (dilluns) 1. L'Encarnació del Fill de Déu (Lc 1,3435) 2. La Visitació de la Verge Maria a la seva cusina Elicabet (Lc 1,39-45) 3. El naixement de Jesús a Betlem (Lc 2,15-18) 4. La presentació de l'Infant Jesús al Temple (Lc 2,22-23) 5. Jesús perdut i trobat al Temple (Lc 2,41-46) II.- Misteris de llum (dijous) 1. El baptisme de Jesús en el Jordà (Mc 1,9-11) 2. Autorevelació de Jesús a les noces de Canà (Jn 2,1-11) 3. L'anunci del Regne de Déu invitant a la conversió (Mc 1,14-15) 4. La transfiguració del Senyor (Mt 17,19) 5. La institució de l'Eucaristia (Lc 22,1420) III.- Misteris de dolor (dimarts i divendres) 1. L'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní (Lc 22,41-49) 2. La flagel·lació de Jesús (Mc 15,12-15) 3. Jesús és coronat d'espines (Jn 19,2-5) 4. Jesús porta la creu al coll (Jn 19,16-19) 5. Crucifixió i mort de Jesús (Lc 23,33-46) IV.- Misteris de glòria (dimecres, dissabtes i diumenges) 1. La gloriosa ressurecció del Senyor (Lc 24,1-9) 2. L'admirable ascenció (Lc 24,46-52) 3. La vinguda de l'Esperit Sant (Fets 2,14) 4. L'assumpció de la Verge Maria (Càntic 6,4-10) 5. La coronació de la Verge Maria per Reina de cel i terra (Ap 11,19;12,1 i 10) 30 Acció de gràcies Us donem gràcies, sobirana princesa, per tots els beneficis que cada dia rebem de la vostra generosa mà. Digneu-vos prendre'ns sempre sota la vostra protecció i empar; i ara, per més obligar-vos, us saludem amb un "Salve". Lletanies Senyor, tingueu, pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat. Crist, oïu-nos. Crist, escolteu-nos. Déu, Pare celestial. Déu, Fill redemptor del món. Déu, Esperit Sant. Santa Trinitat, un sol Déu, Santa Maria, Santa Mare de Déu, Santa Verge de les verges, Mare del Crist, Mare de la divina gràcia, Mare puríssima, Mare castíssima, Mare virginal, Mare sense corrupció, Mare Immaculada, Mare amable, Mare admirable, Mare del bon consell, Mare del Creador, Mare del Salvador, Mare de l'Església, Verge prudentíssima, Verge venerable, Verge predicable, Verge potent, Verge clement, Verge fidel, Mirall de justícia, Seu de la Saviesa, Causa de la Nostra alegria, Vas espiritual, Vas honorable, Vas insigne de devoció, Rosa mística, Torre de David, Torre de Marfil, Casa daurada, Arca de l'Aliança, Porta del cel, Estel del matí, Salut dels malalts, Refugi dels pecadors, Consoladora dels afligits, Auxili dels cristians, Reina dels àngels, Reina dels patriarques, Reina dels profetes, Reina dels apòstols, Reina dels màrtirs, Reina dels confessors, Reina de les verges, Reina de tots els sants, Reina concebuda sense pecat original, Reina al cel assumpta, Reina del sacratíssim rosari, Reina de la pau, Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, - Perdoneu-nos Senyor. Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, - Escolteu-nos, Senyor Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, - Tingueu pietat de nosaltres. Pregueu per nosaltres Santa Mare de Déu, - Perquè siguem dignes de les promeses de Jesúcrist. Preguem. Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en cos i en l'esperit; per la gloriosa intercessió de la sempre verge Maria, allibereu-nos de la tristesade la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist Senyor nostre. Amén. 31 EL VIA CRUCIS "Passió vol dir apassionat, que quan es dóna no fa càlculs: la passió de Crist és el moment culminant de tota la seva existència "donada" als germans per revelar el cor del Pare. La creu, que sembla elevar-se de la terra, en realitat penja del cel, com una abraçada divina que envolta tot l'univers" (Joan Pau II). Recórrer el camí de la creu és recórrer el camí de l'amor fins el signe suprem, de l'amor més enllà de qualsevol mesura. V. Us adorem, Senyor, i us beneïm. R: Perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món. [TEXT] Parenostre, Avemaria i Glòria V. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor R. Tingueu pietat de nosaltres. Oh, santa Mare: en mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat en Creu. Primera estació: Jesús és sentenciat a mort Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem Segona estació: Jesús porta la Creu Novena estació: Jesús cau per tercera vegada a terra Tercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes la Creu Desena estació: Despullen Jesús i li donen a beure fel i vinagre Quarta estació: Jesús troba la seva santíssima Mare Onzena estació: Jesús clavat a la Creu Cinquena estació: El Cirineu ajuda al Salvador a portar la Creu Dotzena estació: Jesús mor a la Creu Sisena estació: La Verònica eixuga la cara a Jesús Setena estació: Jesús cau la segona vegada a terra Tretzena estació: Jesús és davallat de la Creu Catorzena estació: Jesús és posat en el sepulcre 32 TROBADA AMB ELS JOVES, BASE AEREA DE CUATRO VIENTOS, MADRID 3 MAIG 2003 TESTIMONIS DE LA VIGÍLIA -Un matrimonioQuerido Santo Padre: Somos una familia española que le está enormemente agradecida. Hemos tenido la suerte de participar en la Jornadas Mundiales de la Juventud en Santiago de Compostela, Czestochowa, Paris y Roma en el año jubilar, y estas jornadas han marcado nuestras vidas. Comprendimos que merecía la pena ofrecer nuestra juventud a Cristo pues sólo Él da sentido a nuestra vida. Con su ejemplo, Santo Padre, hemos aprendido que se puede seguir siendo joven a pesar de la edad, del dolor y de la enfermedad. Recordamos las palabras que dijo Tor Vergata sobre las dificultades para vivir un noviazgo cristiano. Sus palabras nos ayudaron a definir nuestro camino, conscientes de que el noviazgo es la antesala del matrimonio, y que el verdadero matrimonio es cosa de tres: Dios, el hombre y la mujer. Damos gracias a Dios por nuestra primera hija y le pedimos estar siempre abiertos a la vida a pesar de las dificultades. Que nos ayude a ser testigos, a través del matrimonio, del amor de Dios a los hombres, defendiendo y promoviendo en privado y en público el carácter sagrado del matrimonio, como unión indisoluble del hombre y la mujer, abiertos a la vida, donde el hijo no es ni una amenaza a la comodidad, ni un derecho de los padres, sino un regalo de Dios que ha de acogerse con alegría. Gracias también, Santo Padre, por su valentía, por su lucha incansable en defensa de los derechos del hombre, en especial de los pobres, los marginados, los enfermos, los no nacidos, los moribundos, y por su lucha a favor de la paz. Nos ha hecho conscientes de que seguir a Jesucristo implica muchas veces ir contra corriente, exigiéndonos un testimonio valiente en una sociedad que a menudo vive de espaldas a Dios. Gracias por exhortarnos a hacernos presente en la vida pública y a impregnar este mundo del espíritu del Evangelio. Gracias por animarnos a desear la santidad, la misma que mañana contemplaremos en los Beatos que serán canonizados. También nosotros deseamos ser santos, aunque experimentamos la fragilidad y el pecado. Estamos convencidos de que la gracia y el perdón de Dios son más fuertes que nuestra debilidad. Queremos darle gracias también por toda su vida: por su dedicación a la Iglesia, por su entrega total a Jesucristo, y por su amor grande a la juventud. Y gracias por llevarnos a María, guía segura para alcanzar a Jesucristo. También nosotros queremos decir: Totus tuus. 33 -Joven disminuida físicaQuerido Santo Padre: Gracias por estar con nosotros, por ayudarnos con su palabra y con su ejemplo a seguir a Jesucristo. Soy Lourdes, disminuida física. Mi discapacidad me afecta al habla. No puedo hablar y tampoco puedo andar; por ello debo utilizar una silla de ruedas. Durante mucho tiempo he vivido angustiada. A menudo me he preguntado cuál era el sentido de mi vida y por qué me ha pasado esto a mí. Esta pregunta ha sido constante y la prueba ha sido dura. Durante años la única respuesta ha sido descubrir cada mañana que estaba siempre en el mismo sitio: atada a una silla de ruedas. A veces he sentido que me habían arrancado la esperanza. Me sentía como si llevara una cruz, pero sin el aliento de la fe. Un día descubrí a Jesucristo y cambió mi vida. El Señor con su gracia me ayudó a recobrar la esperanza y a caminar hacia delante. Ahora, cuando veo a otros jóvenes enfermos al lado mío pienso que mi cruz es muy pequeña comparada con la de ellos, y me gustaría mostrarles cómo yo encontré al Señor para transformar su dolor en un camino de esperanza, de vida y de santidad. La fe fortalece mi vida. Cada día me pongo en las manos de Dios. Él me da fuerza. El me ayuda siempre a superar los momentos difíciles y ha puesto a mi lado muchas personas que me quieren y me animan a seguir con alegría mi camino de fe. Santo Padre: soy una joven como todos los que le acompañan en esta tarde. Soy consciente de que tengo una minusvalía, pero me siento útil y, por ello, alegre. Sé que mi silla de ruedas es como un altar en el que, además de santificarme, estoy ofreciendo mi dolor y mis limitaciones por la Iglesia, por Vuestra Santidad, por los jóvenes y por la salvación del mundo. En mi Via-Crucis me siento alentada por el testimonio de Vuestra Santidad, que lleva también sobre sus hombros la cruz de la enfermedad y de las limitaciones físicas y, además, el dolor y el sufrimiento de toda la humanidad. ¡Gracias, Santo Padre, por su ejemplo! Lourdes Cuní 34 -Seminarista¡Santo Padre! Me llamo Enrique, tengo veintisiete años y soy diácono de la diócesis de Madrid. Dentro de ocho días, si Dios quiere, con otros catorce compañeros seré ordenado sacerdote. ¡Sacerdote de Jesucristo! En este momento crucial de mi vida, al contemplar hasta dónde ha llegado el amor de Dios por mí... sólo puedo adorarlo y darle gracias por el don de la vocación, que no ha sido otra cosa sino la historia de un amor que ha cambiado mi vida, que ha roto el estrecho marco de mi puerta, que ha ensanchado mi corazón..., que me ha abierto a un horizonte de plenitud. Como muchos jóvenes que en esta tarde han venido a encontrarse con Vuestra Santidad, conocí a Dios desde niño en mi familia, en mi parroquia, mis catequistas, mi grupo de amigos. Como muchos otros, entré en la universidad, salía con una chica y era un joven normal. Pero poco a poco, mi amistad con Cristo lo fue inundando todo, pedía más. Y yo reconocía que era más feliz cuando no me reservaba nada. La oración, la Eucaristía diaria, la dirección espiritual... eran los medios de los que Dios se servía para mostrarme con absoluta claridad su bondad y su amor. Mi sed de felicidad la iba llenando Cristo. Santo Padre: recuerdo qué profunda impresión me causaron sus palabras cuando en junio del noventa y tres, nos dijo a los jóvenes reunidos en Madrid: “¡No tengáis miedo! ¡ No tengáis miedo a ser santos!”. En ese mismo lugar, el Papa que había visto siendo niño animando a los jóvenes a “abrir las puertas a Cristo”... me hablaba a mí. Hablaba a todos, pero me lo decía a mí: “¡Enrique! ¡Ábrele a Cristo el corazón de par en par! ¡No tengas miedo!” Y en su voz y en su mirada reconocía la voz y la mirada amorosa de Jesucristo, que desde su Cruz tiene sus ojos puestos en los míos... Desde entonces, no he cesado de buscar esa mirada... París, Roma,... La última cita, el verano pasado en Toronto, donde esa mirada nos prometía “la misma alegría de Jesús”. Hay que dar la vida. Sabemos que nuestro mundo está herido por el odio, el pecado y la muerte... y que muchos no han recibido la Buena Noticia de que Dios les ama tiernamente. Los hombres tienen hambre y sed, ¡hambre y sed de Cristo!, de su perdón y misericordia. Por eso, en esta tarde estamos aquí varios cientos de seminaristas de toda España para decir a Vuestra Santidad que puede contar con nosotros, que el Señor puede contar con nuestras vidas, para realizar a través nuestro la obra de la salvación de los hombres. Santo Padre, en nombre de todos y, muy especialmente de los que seremos ordenados el próximo domingo, ¡gracias por su palabra, su testimonio sacerdotal y su vida entregada, que tanto ha significado en nuestro camino vocacional! Le ruego que nos encomiende al Señor para que seamos santos sacerdotes. Y que su palabra y su mirada alcancen el corazón de muchos jóvenes para que también ellos respondan sí a Jesucristo con la entrega sacerdotal de sus vidas, que nosotros nos disponemos a comenzar. Enrique González Torres (Seminario Conciliar de Madrid) 35 -Monja contemplativaSanto Padre: Soy una monja de Belén y de la Asunción, que vive una vida de soledad según la tradición monástica de San Bruno. Tengo 25 años. Antes de ingresar en el Monasterio he vivido una fuerte experiencia de Iglesia. En varios momentos de mi camino he participado en Encuentros de jóvenes convocados por Vuestra Santidad y sus palabras han sido determinantes en mi vocación. En ellos he descubierto que era pequeña, débil, ni por asomo mejor que los demás, pero he descubierto también que el Señor me ha elegido para vivir en la tierra lo que todos vivirán en el cielo. El Señor me ha cubierto con su mano y me ha llevado al desierto para vivir un proceso o viaje interior al corazón. Día tras día, el Señor me va despojando de las muchas capas que recubren mi verdadera identidad, mi yo profundo, mi ser de gracia. Es un trabajo interior que a veces se presenta como un combate, para renunciar a todo lo falso que me habita y a las seducciones del mundo. Recibo la llamada a vivir un nuevo y radical nacimiento de lo alto, un nacimiento del Espíritu. En esta esperanza, cada día, cada minuto, muero con Cristo y resucito con Él. La Virgen glorificada me hace participar de su Asunción y también de su doloroso alumbramiento de las multitudes de hijos de Dios, “el resto de sus hijos”, como dice el Apocalipsis. En lo más secreto de mi celda, y más aún, en lo más profundo de mi corazón, tienen cabida todos los hombres y mujeres del mundo, mis hermanos. Viviendo en el silencio y la soledad con Dios, siento aún más, si cabe, que no puedo disociar el Amor a Dios del amor a cada persona humana. Por eso sé con toda la certeza de la fe que estoy participando en la Nueva Evangelización, a la que Vuestra Santidad nos ha convocado, desde mi puesto en la Iglesia, con una inmensa alegría, esperando el momento en que la vida de todo hombre no sea más que alabanza eterna de Aquél que nos amó. Muchas gracias, Santo Padre, por su testimonio de amor a Jesucristo y de entrega incondicional a la Iglesia, y por lo que este testimonio significa para mí, para mis Hermanas, para la Iglesia y para toda la humanidad. Una monja de Belén, de la Asunción de la Virgen y de San Bruno en el Monasterio de Sigena 36 -Hermana de la CruzQuerido Santo Padre: Soy la Hermana Rut de Jesús. Tengo 28 años. Pertenezco al Instituto de Hermanas de la Cruz, fundado por La Beata Ángela de la Cruz, que mañana canonizará Vuestra Santidad. Ingresé en él a los 20 años. Aunque soy juniora de votos temporales, estoy comprometida con Jesús para siempre, con un amor indiviso, en una vida de oración y de servicio a los más pobres, enfermos y abandonados en sus propios domicilios. Les lavo la ropa, les arreglo la casa, les hago la comida, curo sus llagas, los velo por las noches,... y lo más importante, les doy todo el amor que necesitan, porque en la oración Jesús me lo regala. Dios es amor (1 Jn 4,8) y yo se lo devuelvo amando a los pobres, entregándoles mi juventud y mi vida entera. Antes de ingresar en el Instituto, era una joven normal: me gustaba la música, las cosas bellas, el arte, la amistad, la aventura,... Había soñado muchas veces con mi futuro. Pero un día vi por la calle a dos Hermanas que me llamaron la atención: por su recogimiento, su paso ligero y la paz de su semblante. Eran jóvenes como yo. Me sentí vacía y en mi interior oí una voz que me decía: ¿qué haces con tu vida? Quise justificarme: estudio, saco buenas notas, tengo muchos amigos,.. Me quedé mirándolas hasta que desaparecieron de mi vista mientras yo me preguntaba: ¿quiénes son? ¿a dónde van?. Como Nicodemo, invité a Jesús en la noche de mi inquieto corazón y en la oración entré en diálogo con Él. Con Él sentí la llamada de tantos hermanos que me pedían mi tiempo, mi juventud, el amor que había recibido del Señor. Y busqué, y me encontré con la mujer que estaba más cerca del misterio de la Cruz de Jesús, junto a María: Sor Ángela de la Cruz. Ella se había configurado tanto con la Cruz de Jesús que se hizo amor para los pobres que sufren. Me cautivó y quise ser de las suyas. Y aquí estoy, Santidad. Consciente de lo que he dejado. He dejado todo lo que los jóvenes que están con nosotros en esta tarde poseen: la libertad, el dinero, un futuro tal vez brillante, el amor humano, quizá unos hijos... Todo lo he dejado por Jesucristo que cautivó mi corazón, para hacer presente el amor de Dios a los más débiles en mi pobre naturaleza de barro. Tengo que confesarle, Santidad, que soy muy feliz y que no me cambio por nada ni por nadie. Vivo en la confianza de que quien me llamó a ser testigo, me acompaña con su gracia. Gracias, Santo Padre, por su vida entregada sin reservas como testigo fiel del Evangelio, por fortalecer nuestra fe, avivar nuestra esperanza y abrir nuestro corazón al amor ardiente del que sabe perder su vida para que los demás la ganen. Gracias, Santo Padre, por su vida, que a muchos de nosotros nos ha marcado. Gracias por venir a decirnos a los jóvenes de España que el mundo necesita testigos vivos del Evangelio y que cada uno nosotros podemos ser uno de esos valientes que se arriesguen a construir la nueva civilización del amor, porque lo que nosotros no hagamos por los pobres, contemplando en ellos el rostro de Cristo, se quedará sin hacer. Gracias de nuevo, Santo Padre. Hna. Rut de Jesús (Instituto Hermanas de la Cruz) 37 -La Cruz en mi vidaDice un himno de la Liturgia de las Horas: “...Que cuando llegue el dolor / que yo sé que llegará / que no se me enturbie el amor / ni se me nuble la paz.” Y ese creo o, mejor dicho, quiero que sea el centro de mi ofrecimiento. Todos los días ofrezco mi labor cotidiana, mas también hago ofrenda de mi vida al que es mi Creador. Yo, como dice el Santo Padre, quisiera ser Luz para el mundo. Que todos aquellos que me contemplen vean reflejada la gloria de Dios Padre en mi silla de ruedas. Observad las ruedas de mi silla: son los clavos de Jesucristo. Contemplad el reposacabezas: es el letrero donde dice quien soy (un siervo de Dios que quiere hacer su Voluntad, aunque a veces, tal vez a menudo, me rebelo); porque lo que sí tengo demasiado claro es que no soy santo, PERO QUIERO SERLO. Observad mi cuerpo retorcido, no soy yo sino Aquel quien me sostiene en su pecho. Y también quien me conduce, quien guía mis pasos, es la Humildad de Nuestra Madre: María; porque a ellos no se les ve, pero son el motor de este peregrinar por el mundo. No quisiera ser vanidoso (que lo soy), no quisiera ser orgulloso (que también lo soy) pero siento y experimento todos los días que Dios me ha elegido, como a muchos de vosotros, para ser escándalo de la Cruz, como diría San Pablo. A veces la gente se me queda mirando con extrañeza; en ocasiones yo les miro desafiante, no comprendiendo que es a Cristo a quien ven. Este mundo rehúsa el dolor, yo lo acepto para completar la Redención de Cristo en este mismo mundo. ¡VIVA CRISTO CRUCIFICADO¡ ¡VIVA CRISTO RESUCITADO¡ José Javier 38 -Un joven (diócesis de Madrid)Querido Santo Padre: Me llamo Guillermo Blasco. Tengo 19 años, pertenezco a una familia de seis hijos y estudio arquitectura técnica. Nací el día de la Inmaculada y la Virgen me ha llevado siempre bajo su manto. Estudié en el Colegio de Ntra. Sra. del Recuerdo de Madrid y mis padres me han educado en la fe. Desde niño, Santo Padre, he sentido en mi corazón algo grande. En 1999 peregriné a Santiago de Compostela con un grupo que surgía de las manos de la María: los Montañeros de la Asunción. Ese camino me hizo un bien inmenso. Allí sentí que Cristo quería algo más de mí. El 15 de agosto de 1998, día de la Asunción, murió mi hermano Fernando en Irlanda en un atentado terrorista. Tenía 12 años. Este hecho marcó mi vida de adolescente. Esa misma noche, cuando supe lo ocurrido, llamé hasta la madrugada a todos los hospitales de Irlanda. Al día siguiente, se confirmó la terrible noticia e, inmediatamente, fui a Misa con mi padre. Entre la perplejidad y el miedo, una pequeña luz se encendió en el horizonte. Era la luz del camino de Santiago, algo que había penetrado hasta lo mas profundo de mi ser. En la comunión encontré una fuerza que jamás hubiese imaginado. Nunca había visto el poder de Dios en las personas. Cuando mis padres perdonaron a los asesinos de mi hermano, su testimonio se gravó a fuego en mi corazón. Desde entonces tengo la convicción de que la Virgen ha intercedido de una forma muy especial por mi familia. La muerte de mi hermano supuso un gran cambio para mí. Mi familia se unió como una piña, y gracias al ejemplo de mi madre, comencé a ir a Misa todos los días antes de ir a clase. Lo necesitaba. Había descubierto que Jesús es el mejor amigo, del que nadie me puede separar. Vi también que necesitaba la fuerza interior que me da la Eucaristía. Fueron tiempos duros, Santidad, pero la comunión diaria, y el testimonio cristiano de mis padres mantuvieron a flote mi esperanza. Peregriné a Javier, a Santiago en 1999, y en el 2000 participé con Vuestra Santidad en la inolvidable Vigilia de Tor Vergata. Allí sentí que el Espíritu Santo se derramaba sobre nosotros, igual que en esta tarde lo hace en Cuatro Vientos. Al año siguiente, Cristo quería darme algo más; algo que sólo se da a quien se quiere de verdad. Me dio a su madre, a María, a quien me ha ido enseñando el inmenso amor de su Hijo. Y le ofrecí mi vida. Me consagré a ella. Desde entonces soy de la Virgen y ella no ha dejado de protegerme. Desde aquel día, y para siempre, intento a través de la oración, ofrecerle cada cosa que hago: cada entrenamiento, cada lámina que dibujo... Ella me ha ayudado a saborear la oración, el diálogo con el Amigo que nunca falla, que sólo me pide que me deje amar, que sólo desea colmarme de gracias. Por eso, permítame Santidad que invite a mis hermanos los jóvenes a compartir el amor de María, el amor de Cristo, el Amigo fiel que nunca permite que nos sintamos solos, que sólo nos pide que le dejemos llenar nuestro corazón de su amor y que en esta tarde nos hace esta pregunta: ¿Quieres ser mi testigo, quieres ser amado? 39 Estoy convencido, Santo Padre, de que el secreto de la vida de Vuestra Santidad es su amor a la Virgen, expresado en el lema TOTUS TUUS. De ahí nace su fuerza para recorrer el mundo entero, a pesar de la enfermedad y los achaques físicos, como testigo de la verdad y del amor de Cristo. Gracias, Papa amigo, por venir a España y por enseñarnos que María es el camino mas corto para llegar al Señor. Guillermo Blasco 40 MENSAJE DEL SANTO PADRE JUAN PABLO II PARA LA XVIII JORNADA MUNDIAL DE LA JUVENTUD "Ahí tienes a tu madre" (Jn 19, 27) ¡Queridos jóvenes! 1. Es para mí motivo de renovada alegría poder dirigiros de nuevo un Mensaje especial con ocasión de la Jornada Mundial de la Juventud, para testimoniaros el afecto que os tengo. Conservo en la memoria, como un recuerdo luminoso, las impresiones suscitadas en mí durante nuestros encuentros en las Jornadas Mundiales: los jóvenes y el Papa juntos, con un gran número de Obispos y sacerdotes, miran a Cristo, luz del mundo, lo invocan y lo anuncian a toda la familia humana. Mientras doy gracias a Dios por el testimonio de fe que habéis dado recientemente en Toronto, os renuevo la invitación que pronuncié a orillas del lago Ontario: «¡La Iglesia os mira con confianza, y espera que seáis el pueblo de las bienaventuranzas!» (Exhibition Place, 25 de julio 2002). Para la XVIII Jornada Mundial de la Juventud que celebraréis en las diversas diócesis del mundo, he escogido un tema en relación con el Año del Rosario: “¡Ahí tienes a tu Madre!” (Jn 19,27). Antes de morir, Jesús entrega al apóstol Juan lo más precioso que tiene: su Madre, María. Son las últimas palabras del Redentor, que por ello adquieren un carácter solemne y constituyen como su testamento espiritual. 2. Las palabras del ángel Gabriel en Nazaret: “Alégrate, llena de gracia” (Lc 1,28) iluminan también la escena del Calvario. La Anunciación marca el inicio, la Cruz señala el cumplimiento. En la Anunciación, María dona en su seno la naturaleza humana al Hijo de Dios; al pie de la Cruz, en Juan, acoge en su corazón la humanidad entera. Madre de Dios desde el primer instante de la Encarnación, Ella se convierte en Madre de los hombres en los últimos instantes de la vida de su Hijo Jesús. Ella, que está libre de pecado, “conoce”en el Calvario en su propio ser el sufrimiento del pecado, que su Hijo carga sobre sí para salvar a la humanidad. Al pie de la Cruz en la que está muriendo Aquél que ha concebido con el “sí” de la Anunciación, María recibe de Él como una “segunda anunciación”: «¡Mujer, ahí tienes a tu hijo!» (Jn 19,26). En la Cruz, el Hijo puede derramar su sufrimiento en el corazón de la Madre. Todo hijo que sufre siente esta necesidad. También vosotros, queridos jóvenes, os enfrentáis al sufrimiento: la soledad, los fracasos y las desilusiones en vuestra vida personal; las dificultades para adaptarse al mundo de los adultos y a la vida profesional; las separaciones y los lutos en vuestras familias; la violencia de las guerras y la muerte de los inocentes. Pero sabed que en los momentos difíciles, que no faltan en la vida de cada uno, no estáis solos: como a Juan al pie de la Cruz, Jesús os entrega también a vosotros su Madre, para que os conforte con su ternura. 3. El Evangelio dice después que «desde aquella hora el discípulo la acogió en su casa» (Jn 19,27). Esta expresión, tan comentada desde los inicios de la Iglesia, no sólo designa el lugar en el que habitaba Juan. Más que el aspecto material, evoca la dimensión espiritual de esta acogida, de la nueva relación instaurada entre María y Juan. Vosotros, queridos jóvenes, tenéis más o menos la misma edad que Juan y el mismo deseo de estar con Jesús. Es Cristo quien hoy os pide expresamente que os llevéis a María “a 41 vuestra casa”, que la acojáis “entre vuestros bienes” para aprender de Ella, que «conservaba todas estas cosas, y las meditaba en su corazón» (Lc 2,19), la disposición interior para la escucha y la actitud de humildad y de generosidad que la distinguieron como la primera colaboradora de Dios en la obra de la salvación. Es Ella la que, mediante su ministerio materno, os educa y os modela hasta que Cristo esté formado plenamente en vosotros (cfr Rosarium Virginis Mariae , 15). 4. Por esto repito también hoy el lema de mi servicio episcopal y pontificio: «Totus tuus». He experimentado constantemente en mi vida la presencia amorosa y eficaz de la Madre del Señor; María me acompaña cada día en el cumplimiento de la misión de Sucesor de Pedro. María es Madre de la divina gracia, porque es Madre del Autor de la gracia. ¡Entregaos a Ella con plena confianza! Resplandeceréis con la belleza de Cristo. Abiertos al soplo del Espíritu, os convertiréis en apóstoles intrépidos, capaces de difundir a vuestro alrededor el fuego de la caridad y la luz de la verdad. En la escuela de María, descubriréis el compromiso concreto que Cristo espera de vosotros, aprenderéis a darle el primer lugar de vuestra vida, a orientar hacia Él vuestros pensamientos y vuestras acciones. Queridos jóvenes, ya lo sabéis: el cristianismo no es una opinión y no consiste en palabras vanas. ¡El cristianismo es Cristo! ¡Es una Persona, es el Viviente! Encontrar a Jesús, amarlo y hacerlo amar: he aquí la vocación cristiana. María os es entregada para ayudaros a entrar en una relación más auténtica, más personal con Jesús. Con su ejemplo, María os enseña a posar una mirada de amor sobre aquel que nos ha amado primero. Por su intercesión, María plasma en vosotros un corazón de discípulos capaces de ponerse a la escucha del Hijo, que revela el auténtico rostro del Padre y la verdadera dignidad del hombre. 5. El 16 de octubre de 2002 he proclamado el “Año del Rosario” y he invitado a todos los hijos de la Iglesia a hacer de esta antigua oración mariana un ejercicio sencillo y profundo de contemplación del rostro de Cristo. Recitar el Rosario significa de hecho aprender a contemplar a Jesús con los ojos de su Madre, amar a Jesús con el corazón de su Madre. Hoy os entrego idealmente, también a vosotros, queridos jóvenes, el Rosario. ¡A través de la oración y la meditación de los misterios, María os guía con seguridad hacia su Hijo! No os avergoncéis de rezar el Rosario a solas, mientras vais al colegio, a la universidad o al trabajo, por la calle y en los medios de transporte público; habituaos a rezarlo entre vosotros, en vuestros grupos, movimientos y asociaciones; no dudéis en proponer su rezo en casa, a vuestros padres y a vuestros hermanos, porque el Rosario renueva y consolida los lazos entre los miembros de la familia. Esta oración os ayudará a ser fuertes en la fe, constantes en la caridad, alegres y perseverantes en la esperanza. Con María, la sierva del Señor, descubriréis la alegría y la fecundidad de la vida oculta. Con Ella, la discípula del Maestro, seguiréis a Jesús por las calles de Palestina, convirtiéndoos en testigos de su predicación y de sus milagros. Con Ella, Madre dolorosa, acompañaréis a Jesús en su pasión y muerte. Con Ella, Virgen de la esperanza, acogeréis el anuncio gozoso de la Pascua y el don inestimable del Espíritu Santo. 6. Queridos jóvenes, sólo Jesús conoce vuestro corazón, vuestros deseos más profundos. Sólo Él, que os ha amado hasta la muerte, (cfr Jn 13,1), es capaz de colmar vuestras aspiraciones. Sus palabras son palabras de vida eterna, palabras que dan sentido a la vida. 42 Nadie fuera de Cristo podrá daros la verdadera felicidad. Siguiendo el ejemplo de María, sabed decirle a Cristo vuestro “sí” incondicional. Que no haya en vuestra existencia lugar para el egoísmo y la pereza. Ahora más que nunca es urgente que seáis los “centinelas de la mañana”, los vigías que anuncian la luz del alba y la nueva primavera del Evangelio, de la que ya se ven los brotes. La humanidad tiene necesidad imperiosa del testimonio de jóvenes libres y valientes, que se atrevan a caminar contra corriente y a proclamar con fuerza y entusiasmo la propia fe en Dios, Señor y Salvador. Sabed también vosotros, queridos amigos, que esta misión no es fácil. Y que puede convertirse incluso en imposible, si sólo contáis con vosotros mismos. Pero «lo que es imposible para los hombres, es posible para Dios» (Lc 18,27; 1,37). Los verdaderos discípulos de Cristo tienen conciencia de su propia debilidad. Por esto ponen toda su confianza en la gracia de Dios que acogen con corazón indiviso, convencidos de que sin Él no pueden hacer nada (cfr Jn 15,5). Lo que les caracteriza y distingue del resto de los hombres no son los talentos o las disposiciones naturales. Es su firme determinación de caminar tras las huellas de Jesús. ¡Sed sus imitadores así como ellos lo fueron de Cristo! Y “que Él pueda iluminar los ojos de vuestro corazón para que conozcáis cuál es la esperanza a que habéis sido llamados por Él; cuál la riqueza de la gloria otorgada por Él en herencia a los santos, y cuál la soberana grandeza de su poder para con nosotros, los creyentes, conforme a la eficacia de su fuerza poderosa”(Ef 1,18-19). 7. Queridos jóvenes, el próximo Encuentro Mundial tendrá lugar, como sabéis, en el 2005 en Alemania, en la ciudad y en la diócesis de Colonia. El camino es aún largo, pero los dos años que nos separan de esta cita pueden servir para una intensa preparación. Que os ayuden en este camino los temas que he escogido para vosotros: - 2004, XIX Jornada Mundial de la Juventud: «Queremos ver a Jesús» (Jn 12,21); - 2005, XX Jornada Mundial de la Juventud: «Hemos venido a adorarle» (Mt 2,2). Mientras tanto volveréis a encontraros en vuestras Iglesias locales para el Domingo de Ramos: ¡vivid comprometidos, en la oración, en la atenta escucha y en el compartir gozoso estas ocasiones de “formación permanente”, manifestando vuestra fe ardiente y devota! ¡Como los Reyes Magos, sed también vosotros peregrinos animados por el deseo de encontrar al Mesías y de adorarle! ¡Anunciad con valentía que Cristo, muerto y resucitado, es vencedor del mal y de la muerte! En este tiempo amenazado por la violencia, por el odio y por la guerra, testimoniad que Él y sólo Él puede dar la verdadera paz al corazón del hombre, a las familias y a los pueblos de la tierra. Esforzaos por buscar y promover la paz, la justicia y la fraternidad. Y no olvidéis la palabra del Evangelio: «Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque ellos serán llamados hijos de Dios» (Mt 5,9). Al confiaros a la Virgen María, Madre de Cristo y Madre de la Iglesia, os acompaño con una especial Bendición Apostólica, signo de mi confianza y confirmación de mi afecto hacia vosotros. Desde el Vaticano, el 8 de marzo de 2003 IOANNES PAULUS II 43 44 45 46