"auto Sport Igualada" S`ha Presentat Ja A La Ciutat

Rating
Date

September 2018
Size

7.2MB
Views

8,252
Categories

Apuntes Apuntes de enseñanzas medias Latín

Preview only show first 6 pages with water mark for full document please download

Transcript

P E R I Ò D I C D E L'ANOIA miCC - ..ITO», A la Tossa Festa de la «SO,., S.A., Cl. C.UE.A, - A , . , „ , , ,n . m«0«. ..3 7 . « - »«y «u - ^UMFI». , m "Auto Sport Igualada" s'ha presentat ja a la Ciutat _ .1.,..,.. > ...... „. . „ ,.s„,^ üimecres s'inaugura a Igualada una extraanllnârja expnslclñ de peces I tapisses en cuiro Candelera i de Sant Blai Demà diumenge, a les o n z e d e l m a t í , a la sala d e l castell d e la Tossa d e bui s'inaugurarà Mont- una e x p o - sició d e f o t o g r a f i e s d e l'artista i g u a l a d í Pere F r a n q u e sa i Fàbregas. A i x í m a t e i x , i a dos q u a r t s d e d o t z e , a l'església p r e r o mànica se celebrarà la festa d e la Candelera i de sant Blai. Hi haurà b e n e d i c c i ó d e Dijous passat, al vespre, als salons de l'Hotel Canaletas, es presentà oficialment a la Ciutat i comarca "Auto Sport Igu.aíada", entitat que candeles i d e f r u i t s . Hoquei sobre patins Els juvenils necessiten avui el suport de l'a ficio té per finalitat la promoció de rautomòbil tant en l'aspecte esportiu com en el sòcio-cultural. Assistiren a l'acte les primeres autoritats locals, al davant de les quals figurava l'alcalde Sr. Manuel Miserachs. La fotografia de J o a n Balsells recull un moment de l'acte, concretament la presentació feta pel president de l'entitat, senyor Josep Ma. Guix i Mussons. Detall d'un tapís de Martínez (Foto: Dimecr«s vinent, dia 10, s'inaugura a l a S a l a d'Art del Banc de Bilbao una exposició de peces i tapissos en cuiro que hom. qualiflca e n certadament d'extraordinària, t a n t per ia seva qualitat com p e r les circumstàncies que rodegen el fet. La m o s t r a és obra de l'aragonès J o a n Mawtlnez Escó i els magníñcs treballs que presenta h a n estat p a t r o c i n a t s p e r la "Comissió E s p a nyola pro Sola de Cuiro", a Escó. Pep Bou) la qual no són p a s aliens els blanquers igualadins. Sota aquest m e c e n a t g e , Martínez Escó h a treballat d u r a n t dos anys i a r a la mostra, es p r e senta, a b a n s que a c a p altre lloc, a Igualada. Més e n d a ^rant l'exposició es p r e s e n t a r à a la S a l a G a s p a r de B a r c e l o na i t a m b é al Centre C a t a là de Madrid. R o m a n d r à oberta flns al 27 de febrer. En p a r l a r e m m é s àmpliam e n t a l a n o s t r a propera edició. El nou polisportiu de l'Escola Pia m (0 m - ' O •O I CD C Avui a les 7, a la pista dei Ve'lòdrcm, l'Ignalada Hoquei Ç3 Club Scorpia decideix la seva possible classiñcació p-er al C a m pionat de Cai'alunya, d a v a n t el P. Mañanet. D'esquerra a dreta, dtets, el President Sr. Bausüi, Jordi Bausiii, l'entrenador J o a n Torra, J o a n Sala, J o r d i Carbonell, X a v i e r Vila i el delegat Salvador Solé; a sota, J o a n Carles, J o a n Moreno, Lluís Esquerra i F r a n c e s c Monclús. T o t s ells compten amb l'ajut de rafició per aconseguir-ho. (Més informació a les pàgines 22 i 2 4 ) . Divendres vinent, dia 12, serà inaugurat oficialment el nou polisportiu que s'ha construït a l'antic col.legi dels Escolapis. Aouesta, important obra, que suposa una evident millora per al centre, i per a la ciutat, s'ha fet en estreta col.laboració en- tre l'Associació de Pares d'alumnes i el centre. El nou polisportiu conté ima pista que permetrà la pràctica de tots els esports que li són propis i tres aules sota d'ella, ensems que dos patis coberts i vestuaris. (Foto: J o a n Balsells). •a VOSTÈ OPINA IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA "EL DESASTRE SINDICAL" Sr. Director: Le transcribo esta nota leída en la revista Gaceta Ilustrada: "El desastre sindical". Sólo un quince por ciento de la población activa está sindicada. Pero un buen número de esta minoría de "afiliados" no pagan cuotas ni mantienen ima mínima disciplina. Los sindicatos españoles están en crisis. Lamentable. ¿Para esto hemos tenido que soportar tanto discurseo y tanta demagogia? ¿Nos obligarán a volver la vista atrás y reconocer las muchas cosas buenas del llamado (y no sé por qué) sindicalismo vertical? Tantos desengaños empiezan a matar las esperanzas de ios trabajadores. Odios, disenciones, v e n g a n z a s , buen camino para echarlo todo a rodar. ¿Tendremos que repetir aquello de ¡pobre España!? J . J . M. —oOo— RECTIFICACIÓ Benvolgut amic: Llegeixo a "Igualada, Periòdic de l'Anoia" de la vostra direcció, en una informació bíbliogrànca signada per Miquel Térmens, ima nota relativa a la Biografia del P. Josep Ma. Vüaseca i Aguilera, escrita per Àngel M. Gariba y K, i atribuïda la traducció, equivocadament, al qui subscriu aquesta carta. Tinc al davant un exemplar de l'esmentada traducció on es diu clarament que el traductor és el meu cosí Miquel Solà i Dalmau. Us agrairia que volguéssiu fer la rectificació del lapsus, puix és de justícia que els llorers —es tracta d'una traducció acurada i digna— sie'Is adjudiqui aquell qui hi tingui dret. Atentament us saluda, Antoni Dalmau i Jover —oOo— ELS CARROSSES Sr. Director: De la carta que firmada pel senyor Robert Genovès van publicar l'altre dia, carta força plena d'incongruèndies, només voldria destacar im punt molt xocant. I contradictori. Diu que "per culpa de la gent "madura" el futiu* es veu cada vegada més negre, perquè la "gent madura" és la responsable dels conflictes entre nacions, destrosses ecològiques...". El bo del cas és que aleshores cita com a redemptors de la Humanitat gent tan "madura" com Luther King, Gandhi, Einstein, Pau Picasso i Pau Casals, grans, homes, però, també grans "carrosses". Gràcies, senyor Genovés, pel tip de riure que m'ha fet fer. Un 'tú. i "carroíisa" del 14 Els lectors q u e vuíguín fer-nos arribar les seves carfes a - " I g u a l a d a , Periòdic d e l'Anoia", A p a r t a t d e Correus, 4 1 8 o peisonalment a la mateixa Redacció- són pregats d e tenir presents les normes següents: — Les cartes - e n català o en castellà- portaran el n o m , domicili i signatura d e DISSABTE,, 6 DE FEBRER DE 1982 Tendría que seguir, pero el espacio que pueden darme se me terminó hace rato. Me gustaría haber contestado algo de, lo que Vd. lanzó al aire. Eidogi D. Guix —oOo— l'autor o autors, fins i tot quan h o m desitgi utilitzar un pseudònim. — Es creu necessari q u e els originals estiguin escrits a màquina, a doble espai i a una — sola cara. Es prega igualment que, per afavorir la varietat, les lletres siguin breus. En cas contrari, aquesta Redacció es reserva la possibilitat d'abreujar-les. — La seva publicació no significa q u e aquest periòdic participi en les opinions exposades. AGRAÏMENT ...a la j i m t a del C.F. Igualada i a l'equíp de govern de l'ajuntament i molt concretament al senyor Ramon Mir, infatigable treballador per a l'esport iguaiadí, i a la vegada tan criticat per algmis, en ésser possible conquerir la futura realitat d'un nou camp de futbol, malgrat la rotimda oposició socialista. I felidítació per l'encert dels films projectats el proppassat düluns dia 25 abans de la trascendental assemblea per a tota l'Igualada esportiva... Soci núm. 848 del C F I i núm. 24 de l'AVI. —oOo— LA ESTACIÓN DE AUTOBUSES Sr. Director: Con referencia a la instalación de la Estación de Autobuses en los terrenos de la vieja estación del F F . c e . comprendemos que efectivamente podíamos reclamarla cuando en la Feria de Septiembre se presentó la maqueta, pero de haberlo hecho en aquel momento hubiera parecido que esta petición favorecía a una empresa determinada en la Plaza de Catalimya y por eso no lo hicimos. Hoy esta empresa se ha trasladado, por lo tanto ya no hay motivo para pensar en favoritismos. Se puede instalar la Estación Central de Autobuses precisamente en el centro de Igualada, favoreciendo a las tres cuartas partes de la población. Sobre todo a los ciudadanos de más de 50 o 60 años que vamos a menudo a Barcelona para visitar al médico y tenemos que andar uno o dos quilómetros para coger el tren. Por lo menos que tengam.os más cerca los autobuses. No hay motivo para que no se pueda ubicar allí dicha Estación. Si hay árboles se pueden trasp'lantar, que no les pasará nada. Y si hay que hacer una pequeña modificación en los planos, no tiene importancia, pues hay sitio para todo. El rectificar es de inteligentes. Esperando se considere este punto le saludan, Un grupo de vecinos de las 3/4 partes. —oOo— DINERO MORAL Y DINERO INMORAL Señor R M . : Trataré de airear su es^ críto en "Vostè opina". El Banco de España pagará al portador 1.000 pesetas, indistintamente, morales e inmorales. El hombre, convertido en hombre ya, fue dejando de serlo, perdiendo en muchos aspectos, hasta convertirse en un simio. Mucho dest-i pues, el mismo simio o por lo menos un ser gemelo, fue cambiando valores, en muchos aspectos ganando y se convirtió en este ser en continua evolución. Usted y yo, una muestra. ¿Somos monos con grandes valores himianos? ¿Somos hmnanos que vamos perdiendo nuestros valores importantes? ¿Nos vamos acercando a un calamitoso final, para partir de cero? Nadie es lo bastante hombre para contestari. Nadie puede trazar esta tmportan^te línea y aseguramos que .avanzamos dürecítamente hacia el ser humano perfecto, logradoi, a imagen y semejanza de Dios. O por el otro lado de la lúiea, despeñándonos hasta llegar a este simpático animal que vemos encerrado en una jaula y a veces trabajando en un circo, deleitando a pequeños y mayores. Dr. JOSE LUIS NICOLEHI Planificación f amUiar - Control de la gestación. Enfermedades del aparato genital femenino. Martes, miércoles, jueves y sábados. Horas convenidas. Paseo Verdaguer, 141. Telf. 803 11 45. LES SALES, E L LLOC I LA FAL·LERA Sr. Director: ¿ Influeix la situació urbana d'una sala d'actes en el fpt que les exposfiteions que s'hi facin siguin més o menys visitades? J o diria que sí i n'exposaré un exemple. Comprovo, per exemple, que a les sales situades a les Rambles, quan hi h a una exposició la gent hi va a carrera feta. En canvi, locals com és ara la "Sala municipal d'exposicions" de la Plaça de S a n t Miquel i la mateixa Agrupació Fotogràfica, no són ni de bon tros tan concorreguts. L'experiència m'ho h a demostrat més d'xma vegada. El dia que vaig visitar l'exposíció del "Concurs Ibèric de Fotografia" a l'AFI, i això que feia pocs dies que s'havia inaugurat, no hi havia ningú. L'altre dia vaig anar a l'esmentada "sala municipal d'exposicions" on per cert hi ha ima extraordinària mostra de dibuixos humorístics dels m ^ celebrats artistes catalans, i malgrat que m'hi vaig passar més de mitja hora, no va venir ningú més. Què ho fa que la gent tinguí mandra d'anar més enllà de l a Rambla en casos com aquests? D'altra banda, i com deia algú fa dies en aquesta secció, crec que convindria tma coordinadora d'actes culturals perquè ara hi h a gran fal.lera a fer coses i com que no es pot anar a tot arreu la majoria d'actes es veuen deslluïts. M'agradaria saber d'altres opinions sobre aquesta qüestió. Xavi Si de verdad caemos así, Vd. y yo somos culpables, culpables más o menos, según el grado de inteligencia de cada uno. Dice que circulan en Barcelcna diariamente 2 millones de pesetas gastados inmoralmente. Ví/endo lo que estamos dispuestos a perder no debería importarnos los puestos de trabajo que se perderían deteniendo este flujo de dinero. Todavía nuestra conciencia nos dice que cada acción nuestra que estimule o fomente la circulación de este dinero es un atentado a l a terminación de este ser, a llegar a este hombre íntegro que soñamos. Todavía la parte material de nuestro cuerpo nos llama a stmiarnos como uno más en este despilfarro inmoral. Por eso la duda, de si avanzamos o retrocedemos. A la pregimta de si el ser humano tiene derecho a ganar y gastar su dinero como guste, le diré que sí, pero: con la condición de que tenga un grado de humanidad aceptable. El solo hecho de poseer un carnet de identidad no le sitúa a la altura requerida; debe dar más da^ tos. Nuestra sociedad marcharán tan bien o tan mal según el valor que se le dé al dinero. Importará en nuestro futuro, seremos —OQO— más o menos felices cuanto más honradamente sepamos Davant l'abundosa corresganafrlo, emplearlo o giasipmdèncjia, publiquem més tarlo. cartes dels nostres lectors a Si nos dejamos mentalizar la pàgina 11. por unos cuantos vividores sin escrúpulos, que se mantienen de estas flaquezas humanas que todavía arrastra nuestro cuerpo, si les comprometemos todos nuestros bailes y bañamos al son que tocan, seguiremos; sufriendo estas lacras que cuestan 2 mülones y terribles sufrimientos a mües de familias. Aquel ser marginado, si queremos muy lejos de nosotros, que sí no muere enseguida de nacer, sufre toda clase ide necesidades, está en este mundo, no en un llamado tercer mimdo, sino en este mismo globo y él ni sabe, ni puede saber, la forma de emplear nuestroi dinero. Nosotros sí sabemos TELEFONO 803 27 99. que allí hay verdaderas necesidades. -Abrillantados • limpiezas - lavado de Tapicerías -Mantenimiento (O O •O 1 co c Ç3 •a co DIÀLEG Dissabte, 6: Smt màrtir Diumenge, rei 7: IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Pau Milci, Sant Dissabte, 6: Born, 23 J. his- Apol.lònia, Bausili. Diumenge, 7: C. Soler. bla Nova, 1 cl. Ram- 8: A. Secanell. d'Antequera, 60 Dillims, Ferran DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 3 Tres frases definidores de 36 anys (1) Ricard, Dilluns, 8: Sant Honorat, be; Santa Elisenda Dimarts, 9: Santa verffe i màrtir / Dimarts, 9: MR. Verdes, Soledat, 95 cl. cl. TELÈFONS Guàrdia CivU Departament Tràfic Patrulles G. Civil Comissaria Policia Policia Nacional Policia Municipal Bombers Càritas S. O. E . Creu Roja Hospital Comarcal Mútua Igualadina Metge d'urgències Clínica Sant Josep Taxis (P. de la Creu) Taxis (Urg. Policia) Ajuntament S e i T v e i perm. grua Averies Fecsa 803 12 66 803 24 94 322 11 00 803 75 20 803 79 79 803 12 34 803 03 13 803 27 47 803 1 1 2 1 803 07 89 803 46 54 803 28 04 803 2 8 0 0 803 26 50 803 16 66 803 12 34 803 19 50 803 10 42 803 04 80 803 06 89 809 40 28 803 16 28 IGUAIADA I PERIÒDIC OE LANCIA I EDITORA: GRÀFIQUES ANOIA, S.A. PRESIDENT: LLEONARD DEL RIO I CAMPMAJO ADMINISTRADOR: JOSEP VIDAL I BERTRAN — Igualada ha milloraf molt, però Manresa és una capital. — A i x ò d e i a el m e u padrí tot enraonant amb uns forasters abans que l'any Í 9 4 5 s'acabés. A l e s h o r e s , a pocs mesos d ' h a v e r - s e e s d e v i n g u t la f i d e ia Segona G u e r r a M u n - . d i a l , la Igualada oficial comprava 16.000 habitants e n f r o n t dels 3 8 . 0 0 0 d'una Manresa a m b t o t a la seva i n d ú s t r i a a l i e n í g e n a i t o t el seu c o m e r ç local animat per ella en una època de g r a n e s p l e n d i d e s a . . El q u e p e n s a v a i e x t e r i o r i t z a v a el m e u p a d r í era el reflex més f i d e l d e la realitat i m p e r a n t . La I g u a l a d a real tenia el 1 9 4 5 uns 1 9 . 0 0 0 p o b l a d o r s ; i t a m p o c en aquest aspecte n o arribava a ¡a m e i t a t d e M a n r e s a , q u e ja havia der passat eis 4 0 . 0 0 0 s u m a n t - l i els residents al t e r m e d e Sant Martí de Torroella. T a m b é 3 6 anys endarrera el m u n i c i p i d e V i c assolia 1 6 . 0 0 0 . habitants —com Igualada— i 17.000 la concentració urbana ausonenca; Va'llsi i V i l a f r a n c a , a m b 1 1 . 0 0 0 h a b i t a n t s per a cadascuna d'elles, ja q u e d a v e n m o l t l l u n y d e l'empat V i c - ! g u a l a d a en t e r m e s generals. Cal f i g u r a r - s e que als inicis d e l'Era A t ò m i c a els actuals barris septentrionals d e la ciutat n o eren res més axje c a m p s , q u a n encara la Carretera N-ll nos'havia desplaçat cap al d e fora. Vilanova d e l Camí encara era m o l t petita i no es t r o b a v a tan soldada c o m e n g u a n y a lg,ualada. A l lloc d e l nucli g e g a n t í d e Sant M a u r n o m é s hi h a v i a l'ins i g n i f i c a n t b a r r i d'ÈI Pi. rança d o n a n t a Igualada el g u a r i s m o d e referència 1 0 0 : Les principals, i n d ú s t r i e s igualadines eren !es dels b l a n q u e r s i les clàssiques der t e i x i t de dues sèries d e f i l s , q u a n encara no s'havia ni tan sols c o m e n ç a t l'època d e la g r a n e x p l o s i ó del G è n e r e d e Punt. Els a u t o b u sos u r b a n s , e l s , s e m à f o r s , el telèfon automàtic, un mercat central f r i g o r í f i c , bancs de sang, unitats de diàlisi o unitats coronàries s'antulla^ v e n simples u t o p i e s irrealitzables — c o m el v i a t g e a la L l u n a — en l ' a m b i e n t d e c i u tat d e j o g u i n a d e l'any 1 9 4 5 * * * Manresa 2 0 5 , Igualada 100, Vie 77. Vilafranca 4 9 , Valls 4 4 . L'any 1 9 6 4 M a n r e s a en^ cara c o n t i n u a essent més d e l doble de gran d'Igualada. Però les m a r q u e s i g u a l a d i nes ja fa t e m p s q u e s u r t e n pels marcadors simultanis d e tots els camps d e f u t b o l espanyols p r e g o n a n t les e x cel·lències d e l gènere de punt de l'Anoia; mentrest a n t , la i n d ú s t r i a a l i e n í g e n a d e M a n r e s a comença d ' e n r catllar-se i la seva crisi " r e m o l c a " la d ' u n c o m e r ç local fins a a u e l l m o m e n t e s p o n e rós d e l t o t . e m compararà pas i 9 u aS a d a amb Manresa! — h e u s ací la típica s e n t è n cia " f u i m i n a d o r a " d ' u n sen y o r barceloní d e v o r a 7 0 anys q u a n p r e t é n " i n s t r u i r " i a 'gent de pagès". Ens t r o b e m ja a l'any 1 9 6 4 , en el curs d ' u n a c o n versa al " c a r r i l e t " a m b un representant de comerç de ia C i u t a t C o m t a l d'aquells q u e d e f o r a d e i seu à m b i t c i u t a d à n o m é s en c o n e i x e n eis q u a t r e tòpics de sempre. En c a n v i a r del 1 9 6 4 al 1965, i quant a termes m u nicipals, Manresa aconsegueix 58.156 habitants, igualada 2 2 . 4 4 8 , V i c 2 2 . 1 4 4 Vilafranca 1 4 . 7 6 3 i Valls 13.360. Aquestes dades v a r i e n en referir-se al c o n c e p t e d e les C O N C E N T R A C I O N S URBANES c o r r e s p o nents: Manresa, 61.653 habit. Igualada 3 0 . 0 3 6 , V i c 2 3 . 0 5 6 Vilafranca 1 4 . 7 6 3 , . Valls 13.360. V e g e m una altra c o m p a - Igualada es distancia e n cara més d e V i c , i n o cal d í r d e V i l a f r a n c a i d e V a l l s . Ja ha c o m e n ç a t la seva e x p a n sió d e c i d i d a c a p al N o r d , cap a la n o v a carretera g e n e r a l ; V i l a n o v a i Sant M a u r ja c o m e n c e n d ' e x p e r i m e n t a r un creixement demogràfic galopant. * ** — igualada |a és tota una c a p i f a l . Segur q u e ja té més d e 5 0 . 0 0 0 habitants —pa- raules d ' u n t a r g a r í . Ja és b e n g a l d ó s q u e s i g u i n els d e f o r a els q u e ens hagin de fer veure les coses. Llevat dels d e Barcelona, és clar, q u e s e m b l a q u e f r u e i x i n d ' u n d o més l i m i t a t d e la percepció. I té tota la raó el t a r g a r í : i g u a l a d a ja ha dépassât els 5 0 . 0 0 0 h a b i t a n t s i d e u ésser força més capital q u e la magnificent Manresa del 1 9 4 5 a m b els seus 4 0 . 0 0 0 . Però repassem les darreres estadístiques bacions 1981: d e les c o n u r - reals l'abril del Manresa 74.409 habit. Igualada 5 0 . 6 6 4 V i c 3 1 . 3 8 4 Vilafranca 25.029, Valls 17.608. En x i f r e s relatives: Manresa 147, Igualada 100, Vic 6 2 , Vilafranca 4 9 , Valls 3 7 . La relació e n t r e M a n r e s a i i g u a l a d a ha passat d e 2 0 5 / 1 0 0 l'any 1 9 6 4 a 1 4 7 / 1 0 0 el 1981 i es va r e d u i n t cada dia més. La relació entre V i c i I g u a l a d a , e n el m a t e i x p e r í o d e , ha e v o l u c i o n a t des d e 7 7 / 1 0 0 fins a 6 2 / 1 0 0 ; i a m b aquest pas Igualada b e n aviat d o b l a r à V i c . Fins a q u í el nostre c i u tadà de Tàrrega escolta a m b atenció i resta ad^ mirat dels nostres prcy grossos. Però et m i r a a m b un t o a m i g c a m í e n t r e i n crèdul i compassiu quan s'assabenta q u e La M a s i a , V i l a n o v a , el Polifibra i eis barris d e Sant Pere î d e Sant M a u r encara n o són I g u a l a da i q u e Igualada-municipi — i a Igualada o f i c i a l — tan sols c o m p t a b i l i t z a 31.532 residents. — I doncs igualadins? reacció — que —és f e u eis la seva finai. Què fem? dem preguntar mateixos. -ens p o nosaltres — — Q u è fem...!! —exclam e m t o t a d m i r a n t - n o s nosaltres m a t e i x o s d e l nostre esquarterament. Josep Castelltort i Riba CAMIOM-MGONES ADTOCABES DIRECTOR: JOAN VALLS I PIQUE (O Redacció, Administració, Publidtat i Tallers: carrer de la Creueta, 30. Telèfon 803 70 06. Apartat de Correus 418. Igualada (Barcelona). O •O "igualada. Periòdic de l'Anoia" és una publicació independent, d'informació general, i no assumeix necessàriament com a seves les opinions qUe es publiquen en articles i collaboradons. "Igualada, Periòdic de l'Anoia" agraeix totes les col·laboracions no sol·licitades, però no mantindrà correspondència amb els seus autors, ni tampoc seran retornats els originals np publicats. Dipòsit legal B. 1267-1960 Avia SERVICIO VENTA Y CAMBIO MEJORES PRECIOS CON FACILIDADES DE FAGO COMPRUÉBELO EN: TALLERES BALMES CTRA. MANRESA, 5. IGUALADA. 1 co c Ç3 •o DIÀLEG IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA El carrer de la Soledat i els entremalfeits del barri (1912-1922)-ffl Un bon dia, de la finestra esD'ençà d'aquella malifeta a m b la _velleta Nadala, l a m e v a m a r e tant, vaig veure u n t r a g i n e r que h a v i a perdut completament l a baixava Soledat avaJl a m b el confiança a m b mi. I jo a c a s a , ' seu c a r r o c a r r e g a t de bales de era, quasi, quasi bé, c o m un paUa c o m aquelles que feien a presoner amb llibertat vigilada. Cal Coix del Masqué; 1 c a r r e ter i mules m a r x a n t al m a t e i x E m tenia mig segrestat. Als m a t i n s se m'enduia a l a pas. El dimoniet que . sempre he plaça a vendre ous, conills i c o lomins o e m portava per lesi c a - d u t a dins, v a t e m p t a r - m e . I ses senyores d'Igualada on feia ara, ben mirat, ben mirat, penfeines setmanals... Val a dir que so que la m a l a idea que se m'aïa seva m a r e e r a u n a d o n a molt cudí no era t a n dolenta c o m n e t a i tot el que t o c a v a h o dei- això. x a v a com u n a p a t e n a . O se Senzillament v a ^ p e n s a r que m'enduia als safareigs públics si refrescava fel pobre c a r r e t e r d e les voreres de l'Anoia... que passava per l a voravia de I les tardes que n o e m t a n c a v a c a s a i que s'eixugava l a suor a c a s a pany i clau, se m'empor- amb el seu g r a n m o c a d o r à s de t a v a , amb u n a a l t r a dona que quadres blaus, c o m aquells que ens acomanyava, a fer h e r b a p o r t a v a el meu pare, quan a n a per als conills. va p e r les carreteres, a m b els Perquè els coniUs de casa, us carros, potser li f a r i a uïi favor. ho puc assegurar, eren uns c o Vaig córrer al pou, vaig o m nills sans i bons. Menjaven, plir u n a galleda d'aigua fresca igualment que les gallines i els i la vaig posar a l a finestra e s pollastres i els coloms, la cosa perant que passés él bon c a r r e m é s s a n a que us pugueu imagi- ter i quan el vaig tenir a punt, nar. vaig abocar l'aigua, a m b t a n Quan jo li duia a la m a r e u n bona fortuna que l'arreplegà de grapat d'herba per a posar al ple. sac, ella se la m i r a v a i molt soPerò el món, no em digueu vint em deia: que n o sigui u n a incomprensió J o a n e t , fixa't amb les r a v e - pura! Aquell bon traginer, e n nisses i els lletsons. N'hi h a de lloc d'agrair aquella d u t x a que bons i en canvi d'àltres que si li venia del cel, v a enftirismarels coniUéts se'ls m e n g e n a n i r a n se de t a l m a n e r a que a g a f a n t d e cagarrines. un roc del mig del c a r r e r de l a 1 els llençava i al sac solam e n t h i posava l'herba s a n à . I jo aprenia el que li c a l i a m e n j a r a u n conill, a u n a gallina, a un colom c r i a t a c a s a . Penso que el Lluísi de Cal Sarró, l a R i t e t a de Cal Valent dle la Pobla i algú més, en t é la culpa que jo; sigui de • n a t u r a l tan Uamenc i que miri de reüll els pKïllastres a l'ast i els conills fets a la brasa, segons- a on, etc. Ara, que us; ho ben asseguro. Totes aquestes bès+ies t a n m e n givoles, ni r e m o t a m e n t les trobo ara, que tinguin aquell gust que tenien els de c a s a meva, a Igualada. Els dies que l a m a r e n o se'm podia endur, e r a inflexible. E m t a n c a v a amb pany i clau, e m deixava el b e r e n a r a punt per quan em llevés de l a migdiada (us parlo dfels estius,, temps de vacances) i jo n o podia sortir al c a r r e r a j u g a r a m b els meus amic®, fins que ella retornava. Però, pobre R i t e t a ! N'hi vaig fer unes quantes de molt s o n a des. T a n t , que v a veure's obligada a prendre a m b mi, ü n a s e riosa decisió. Com podeu comprendre, jo a c a s a , t o t sol, m'avorria solemn e m e n t i c o m que sempre he est a t inquiet i bellugadís, m'ent r e t e h i a c o m podia. I com que vivíem en un pis grandiós que donava al c a r r e r de la Soledat i que l a galeria queia sobre uns horts, que t o t s els veïns hi t e níem el nostre bocinet, jo t o t era fer viatges a m u n t i avall de la finestra que donava al c a r rer a l a galeria que donava als horts. Soledat que llavors de pols i de rocs n'estava ple, l'etzivà c o n t r a la íinestra d'on h a v i a sortit l'aigua; però c o m que la finestra esitava oberta de b a t a bat no va tocar-la. J a vaig sentir t r e n cadissa de vidres, peròj, jo t r a n quil. Tranquil... sí, sí! L a pedra havia tocat al balcó del costat que e r a l a c a m b r a matrimonial dels pares. c a t s i qufe el pare, que jvistam e n t aquell dia e r a a casa, però què l'endemà havia de llevar-se a p u n t a de dia, n o s'adonés de la malifeta. I vaig aconseguirho. Vaig llançar daltabaix t o t els vidres, vaig n e t e j a r els que enc a r a estaven t r e n c a t s i n o h a vien sortit dels finestrons i abans d'anar el pare a dormir, vaig a n a r a t a n c a r el balcó o millor dit a debcar-lo entreobert com el deixàvem a l'estiu. I no va passar res. E m penso que aquella nit no vaig dormir gaire. Però el pare no s'assabentà de res. L a mare, no c a l dir que se n'havia d'as^ sabentar per força. Però fou gràcies a les bones animetes santes, les x a f a r d e r e s del barri, que quan ella sortia per a a n a r a l a plaça, bo i p a s s a n t per la parròquia de la Soledat a fer les seves pregàries, j a l'esperaven, per a dir-li: — Riteta, per això, aquell t r a giner, quin m a l c o r ! . . . I li ensenyaven els vidres t r e n c a t s del seu balcó. I l a m a r e pujà a c a s a d'una revolada. J o estava tremolant. I v a pujar, plorant. Pobra m a r e . No e n t e nia prou de plorar c a d a dia pe'.s fills absents: el Josep 1 l a P a u leta, que de passada havia de plorar per l'únic bordegàs que li havia quedat i que li a m a r g a va l'existència. — J o a n e t , què h a p a s s a t ? R a s i net, li h o vaig explicar. ,1 no va passar res. Aquell m a t e i x dia es posaren els nous vidres i el dissabte quan el'Lluís de c a l Sarró a r r i b a v a a casa, ni v a a s sabentar-se'n. I els anys que tn-igà a a d o m a r - s e ' n ! L a m a r e , solament e m tenia Quan arribà la m a r e , surto confiança en u n a cosa: i e r a que saltant, c a p el c a r r e r , però els quan em preguntava u n a cosa, meus amics i les santes persones sabia que no mentiria i que 11 x a f a r d e r e s d e tots els barris del .diria c l a r i net el que havia m e u temps, j a m'esperaven per passat. a ensenyar-me com h a v i a que.Tal vegada, si us cito els meus dat el balcó de c a s a . . . pecalts, t a m b é qaldria que up L a m a r e v a e s t r a n y a r - s e que parlés d'alguna de les meves popugés t a n a v i a t i v a p r e g u n t a r - ques virtuts. I u n a d'elles, és la me si no em trobava bé. Sobre- sinceritat. Ni a casa, ni fora de tot va trobar estrany que aquell casa, inclus en moments difícils vespre fos t a n servicial. L'aju- de presonus i c a m p s de concendava a p r e p a r a r el sopar. J o tració, prefectures de policia i m a t e i x vaig a n a r a obrir les del que sigui, n o he necessitat portes i finestres, quan j a no hi ni necessito advocats. F i n s a r a havia perill dels mosquits, per- h e sabut ésser sincer, absolutaquè era fosc i calla fer e n t r a r la m e n t sincer, amb mi m a t e i x i fresca. Ella n o h o entenia. J o sí. amb els altres... Us ho aconsello. Senzillament el que jo pretenia e r a t r e u r e els vidres t r e n - .^r;tejido: ^in tejer O Joan ¡ N V E D A LA NUEVA G E N E R A C I Ó N RIUS i VILA D - DEL"TRAPO' I N D U S T R I A L I BERLl M, T R A P O S VIEJOS Jazmín, 4 araula.avüi a rhoine a la cuneta El l l i b r e d e J o b —personatge llegendari l'A.T. en l'època d e d e s p r é s d e l desterro—^ de ens presenta la f i g u r a d e l'honne a b a n d o n a t a si m a t e i x . • L ' h o m e està a la terra c o m a q u e l l q u e c o m p l e i x el servei m i l i t a r . M a n o i ! C o m el j o r n a l e r espera l'hora d e cobrar... els seus dies c o r r e n més q u e una l l a n çadora. Els meus ulls n o t o r n a r a n a v e u r e més la f e licitat. Tot u n p a n o r a m a , oi? Un l l i b r e r e a l m e n t b e n m o d e r n . Es p r o v o c a t i u . Cal l l e g i r - l o sencer. N o és pas a p t e p e r als c o n f o r mistes. N o acaba d e d o n a r les respotes suflGients. Serà precís a r r i b a r al c r i s t i a n i s m e , m a l g r a t q u e a l g u n s n o h o accepten així. El c r i s t i a n i s m e t r i u n f a " d e l s o f r i m e n t d i n s el s o f r i m e n t m a t e i x . À d h u c s'at r e v e i x a buscar-hi u n sentit. I el t r o b a en la c o n t e m p l a c i ó d e l ' h o m e n o u , Crist crucificat. La seva faç e n s inspira l'horror, repulsiu. La cara resplan- d e n t d e l Ressuscitat li d e m o s t r a q u e el d o l o r n o t é pas l ' ú l t i m a p a r a u l a . * ** Déu v o l unir-se a m b l ' h o m e i n c o n f o r m i s t a . p o t ser estar b é a m b t o t h o m . No Malgrat que et t p - , q u i n el gec, has d e sentir èl n e r v i q u e p o r t e n la v e ritat i la sinceritat. Pobre d e m i si n o anunciés l'e^;;v a n g e l i . Sóc l l i u r e , p e r ò tothom m'he posat al servei- d'e- per g u a n y a r - n e c o m més el q u e s i g u i a m b t o t h o m millor. Em" f & r è ; ' per g u a n y a r - n e alguns sigui com sigui... ~ — Som així? complir — Quelcom més q u e Hmitar-se a . Oi'oi! V u l l arribar a p o d e r sentir el g r a n g o i g d e c r i d a r : sóc l l l u r e Calassanç BALAGUE IIIOAUIDA Y COMARCA REBAJAMOS lAS REBAJAS Pantalón Tergal caballero Pantalón Pana Pantalón Tejano Pantalón Tergal pinzas Pantalón Tergal señora Pantalón Pana Pantalón Pana niño Pantalón Tergal niño Jersey grueso Lana Camisa Tergal Téjanos Pantalón Pana niño Oferta especial 2 x 1.200 1.200 1.175 1.400 1.660 500 750 890 1.500 950 500 ptas. 1.500 » (O » Descuentos M 30 por ciMo en Géneros É INVIERNO y VERANO, ¡VISÍTENOS NO LE PESARÁ! JORBA PANTALÓN A B S O R B E N T E . . . LOS DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 O •O 1 co c Ç3 •a HlGIEÍ30aPRACTICO j O L V I D E / 1 Tel. 8032799 Rambla Nova, 16 IGUALADA co IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA puitciulciclâ Serà difícil El c o m e n t a r i m é s r e c e n t al carrer, sobre l a t a s c a m u n i cipal, és l a intenció d e f e r una emissió de Deute Públic. Una -emiésió d e c e n t s e t a n ta-cinc milions p e r atendre una colla d'obres importants destinades a l'ús dels igualadins. Això, sincerament, h a sorprès. T o t s els a m u n t s i avalis que protagonitza el Consistori h a n aconseguit un costum entre nosaltres. Parers f a v o rables, altres desfavorables i la m a j o r i a de les vegades e s tablerts sense un coneixem e n t gaire e x a c t e de c a d a assumpte i les c i r c u m s t à n cies que l'envolten. Això per p a r t del públic, que sols els analitza a travési de l a informació llegida o escoltada als m i t j a n s d e comunicació, i especialment a t r a v é s del c o m e n t a r i poc e x a c t e o d e f o r m a t d e l c a r r e r . Allò que ims a m b altres e® fan l a t r a v e t a és j a m a s s a es·tèsi. Massa estès negativament. Però s i gui c o m sigui sembla que l a forma de fer de l'Ajuntament ha establert um costum o n les sorpreses havien d'ésser p o ques. I a r a h i h a l a intenció de fer u n a emissió de Deute P ú blic. Els igualadins h e m quedat descoLlocats (que es diu en t e r m e s futbolístics). T e nim l a impressió que l a línia | seguida per l'equip municipal vol f e r u n salt imprevist que tant pot resultar de, m o l t a efectivitat econòmica c o m d'un perill evident. Opinar sobre unas obres sol tenir possibilitats puix és c o s a a i'abast de s a b e r - n e l a neces^ sitat o no. Opinar sobre i m a emissió d e Deute Públic r e sulta dubtós; si bé s e sap les obres que vol a b a s t a r - s e a m b ella, (que poden s e r importantíssimes, n o e n dubteu), no es t é coneixement de l'estat veritable de l a tresoreria que l'haxirà de m a n e j a r . E l s comptes de l'Ajuntament, la solidtesa leconòmica i les possibilitats de m a n t e n i r - l a no áóh a l n o s t r e abast.Però és que d a r r e r a de t o t això h o m h i veu a l t r a cosa. 'Inicialment, al c a r r e r , sembla que n o h i h a u r à bona disposició, a d e i x a r peissetes a l'Aj u n t a m e n t . ¿ P e r què u n a emissió d'aquesta m e n a , s u poso que és perquè els c i u t a dans h i invertim quantitats de l'estalvi personal, no? Caldrà, sl a r r i b a ei m o ment, que ei Municipi expliqui ben c l a r l e s condicions d'aquesta emissió i e n especial les seves garantiesi i la seva solidesa. Aspectes molt necessaris per a i n t e n t a r c o n vencer. I fer-ho a m b llenguatge planer i clar, m a r g i nanit e ï s tecnicismes econòmics. MARS / DISSABTE, 6 OE FEBRER DE 1982 5 LA GRAN FESTA DE "Pirulís": color i moviment L'ESPORT JA TÉ DATA ; — El J u r a t qualificador de l'esportista més desitacat d'Igualada 1981, j a h a començat les seves diligènciesi, o si més no, reprès, j a que, pràcticament mai no es perd el contacte directe amb el departament municipal d'E&ports que és qm té cura de l'organització. Després d'unes quantes reunions prèvies s'ha donat llum verda al nou reglament que regirà a partir d'enguany per elegir l'afortunat. La data de l a gran festa, que com j a és costum serà ameniïtzada per un acreditat conjunt orquestrial, és la del dia 27 de maxç. Les invitacions a tots els clubs esportius i entitats perquè inscriguin els seus candidats han estat curssades i j a , en les properes setmanes, s'aniran perfilant definitivament els últims-detalls d'organització i desenvolupament de l'acte. Reglament per a l'eleííció de l'Esportista més destacat d'Igualada. Les fotografies que de la festa de S a n t F r a n c e s c de Sales publicàvem a les pàgines 1 i 5 de l'edició de d i mecres passat, dia 3, n o eren obtingudesi per J o a n Balsells com e r r ò n i a m e n t cons.tava, sinó p e r J o a n Cànovas. Al Cèsar el del Cèsar... Avui, missa a la Pietat, per en Joan Caballé i Solé Avui dissabte, dia 6 de f e b r e r , a 2 / 4 d e 7 la t a r d a , al S a n t u a r i d e N t r a . Sra. d e la Pietat d e les Escoles Pies d ' I g u a l a d a , la Schola C a n t o rum d'Igualada dedicarà una missa e n s u f r a g i d e l s e u c o m p a n y Joan C a b a l l é i So- ' La Comissió d'Esports del M.I. Ajuntament, amb la finalitat d'estimular i donar suport a l'esport local i als seus practicants, organitza, anualment, l'eleccüó dels Esportistes més destaoats d'Igualaria, masculí i femení, per a l a designació dels quals seran tingudes en compte les normes següents: . . . . . ¿ E i S i a i i ^ á :¿-":'-i|)fe''l'íf:'^' 2.^ — CAlSroIDATS. Per a peder ésser inclòs en l a llista de candidats és condició indispensable que l'eSr portista sigui F I L L o R E S I DENT d'Igualada, o E S T I GUI FEDERAT EN ALGUNA EiSÍTITAT IGUALADINA (els tres aspectes d'aquest primer article seran considerats, ensems, com a mèrits i acmnulables quan el candidat en reuneixi més d'un). Les candidatures seran presentades pels clubs o pels mateixos membres del Jurat i hauran d'ésser signades, ensems, per l'esportista-candidat. 2.a — MÈRITS. E l J u r a t valorarà, preferentment, els títols assolits pels candidats, els récords i les seleccions en les que hagin estat inclosos. L'esportivitat i la constància, h a n d ' é ^ r , tanmateix, característiques! iinseiparables de l a seva trajectòria esportiva. 3.^ P R E J V n S . A més dels premis als esportistes més destacats i a tots els finalistes, el J u r a t atorgarà, cada any, una distinció a l'esportista més destacat de cada modalitat. Tanibé podrà atorgar mencions especials als eÉr portistes que no hagin estat presentats per tm d u b i que, a criteri del Jurat, en siguin creditors. Aquestes mencions, per un mateix concepte, només podran ésser lliurades una vegada a cada es^ portista. El "pirulí" de l a fotografia j a n o hi és; o, m é s ben dit, s'ha h a g u t de desplaçar m é s amunt, a i m m e t r e de l a c a b i n a t e lefònica. I també h a desaparegut, afortunadament, el d e l a P l a ç a del Pilar. Aquest, a l a R a m b l a de S a n t Isidre, t a l c o m s'instal.là inicialment f a c u l t a v a d'una m a n e r a notable l'accés a l'entitat d'estalvi, i d'aquí ei desiplaçament. i pel que fa- al de l a P l a ç a del Pilar, s'ha optat e n c e r t a d a m e n t per eliminar-lo, d a v a n t les protestes del veïnat. B e n c e r t que l'Hèrcules n o es merfeLxia semblant "pirulí"... T o t e s t à resolt, però sembla que no h i h a h a g u t p a s excessiva c u r a a l'hora d'elegir on col.tocarrlos. I p a r l a n t dels "pirulí®", hom c o m e n t a l a dualitat de colors amb els quals són pintats. L a m a j o r i a a m b color m a r r ó i beige —colors de predilecció municipal per allò de l a ttnatge c i u t a d a n a — i uns quants a m b u n blau-llla ben curiós. ¿S'ha a c a b a t la pintura, o e n l a v a r i e t a t hi h a el gust? "El regreso de Grâcula" al Rec La f i l m a c i ó e n s u p e r - 8 d e la p e l . l í c u l a "El r e g r e s o d e D r a c u l a " s'inicia a v u i a Igualada, concretament dels c o m p o n e n t s i simpatit- zants d e la Schola, t o t s els f a m i l i a r s i amics q u e es v u l g u i n a d h e r i r a aquesta pre- gària c o m u n i t à r i a p e r la seva à n i m a " . Vidade, REI^CIO 4.a _ E l Jurat, presidit pel Regidor d'Esports de l'Ajuntament estarà compost per tots el regidors del Departament; dos representants de cada im dels següents mitjans de comtmicació local: "Igualada, periòdic de l'Anoia", "Ràdio Igualada" i l a "Revista Vlh da..."; els corresponsals de la premsa esportiva foram acreditats a Igualada i im màxim de dos ex-esportistes locals (designats per l a Comissió Municipal d'Eís;ports). NAIXEMENT — E l s esposos T o m à s Compte i Navarro i A n n a Ma. Castelltort i Solà són pares per t e r c e r a vegada. H a n tingut u n n e n que es d i r à T o r o ^ . Actuarà com a secretari el funcionari encarregat del Departament d'Eisports, el qual assistirà amb veu, però sense vot. d'altres, Carles M u - ñoz, Dolors Bertran i Dolors Puiggròs. a la z o - na d e l Re;c, p e l q u e f a a les p r i m e r e s seqüències d'exte- riors. L'igualadí J a u m e Sin- 1er. Torneig obert d'escacs a l'Aleneu g l a g u a n y à a m b aquest g u i ó i títol el p r i m e r premi del Concurs d e g u i o n s ganitzà q u e or- l'any passat la d i s- L'Ateneu Igualadí d e la Classe O b r e r a o r g a n i t z a u n coteca Scorpia. L'esmentat Concurs pre- veia ja la realització dels guions guanyadors. Joan Balada i Joan T o m à s seran els encarregats d e la f i l m a - ció e n la q u a l intervindran. lé ( a . C s . ) H j q u e d e n i n v i t a t s a, p a r t entre 1 r. T o r n e i g obert d'escacs. El p r o p e r d i m e c r e s , d i a 1 0 , es tanca el t e r m i n i d'inscrip- ció. Delegació de Cecs Es tindrà en compte que el nombre de membres del Jurat sigui senar. 5.a — INCOMPATIBILITATS (només per a l'elecció de l'esportista niés destacat d'Igualada). A — Ésser membre de la directiva d'un club que presenti carulidats. B — Ésser famüiar directe d'algim dels candidats. 6^ — ATRIBUCIONS. Qualsevol c a s imprevist serà resolt a criteri del Jurat, essent inapel.lable la seva decisió. Dimarts, 2: núm. 689, 200.000 ptes. (0 Dimecres, 3: núm. 042, 75.000 ptes. Dijous, 4: núm. 102, 200.000 ptes. O •O I Colabore con Caritas CD C Ç3 •a Q IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE Í982 Hospitalitat d'Igualada m m Actes amb motiu de la Mare de Déu de Lurdes "Res de nou a l'Oest" Ni m é s ni menys que els poderosos - E s t a t s Units de "mister" R e a g a n , l a ü o s t r a I g u a l a d a t é t a m b é el seu " F a r "West". E l seu "lejano Oeste", Tots els vells igualadins coneixen els n o m s de les p a r tides ponentines del t e r m e municipal: el Mòü Nou, la Taverneta, l a Massa... E-s, igualadins nous e n coneixen millor un altre: Fàtitha. Que sempre ens h a semblao postís però que h a pres plena c a r t a d e n a t u r a l e s a dins eí nostre m a p a a m b característiques, p e r Cert, ben precises. Igiialada v a c o m e n ç a r l a coionltzacló deí seu Oest geogràfic j a í à no gens menys de 48 anys, quan l'Ajuiitament republicà de l'època (1934D, va i n a u g u r a r la p r i m e r a piscina municipal dé l a ciutat. Inauguració que Va representar uh g r a n esdeveniment c i u t a d à i esportiu j a que, en aquells temps, n o disposava p a s de p i s c i n a t o t a c i u t a t que e n volia. A Catalunya, fora de Barce-ona, es podien c o m p t a r a m b els dits d'una m à . I e n c a r a sobraven dits! Com és n a t u r a l la situació de l a Piscina va venir condicionada pel fet de poder utilitzar les aigües "de l'Anoia abans de la seva c o n t a m i n a c i ó que, aleshores c o m a r a , s'inicia a p a r t i r de la seva confluència amb el c a b a l que baixa d e l'Espelt. E l riu-ciaveguera, amics ecologistes, río és p a s c o s a d'avui. Posteriorment, barri de F á t i m a a part, els igualadins h e m vist a i x e c a r - s e a l a m a t e i x a z o n a l'Institut, una E s cola: estatal, un E s t a d i A t l è t i c ' d e dimensions olímpiques, un pavelló cobert a m b pista i piscina climatitzada i, dàirrerament, l a nova Escola Professional. En conjunt, u n a p e t i t a c i u t a t Esportiva i Cultural que sembla que h a v i a de r e p r e s e n t a r l'autèntica conquesta de l'Oest p e r p a r t de l a c i u t a d a n i a igualadina. Sorprenentment, no hi h a r e s d'això. El "far west" segueix t a n lluny del c o r de l a c i u t a t c o m mig segle enrera. Igualada no h a pogut domesticar l a feréstega geografia dei seu Oest. E l s edificis h i són, c e r t a m e n t . Però els barrancs, els tossaJs i els desmunts t a m b é . Amb i m posant presència. L a civilització qüe podríem a n o m e n a r "urbana" s'acaba poc més enllà de " L a Palma". Amb r o des, n a t u r a l m e n t , no h i h a problema. r'Srò a s a b a t a hi són tots. Els igualadins que í a n el t r a j e c t e "al natuial", es troben e x a c t a m e n t avui a m b els m a t e i x o s obstacles que els igualadins que, l'esi-iu de l'any 1934, anaven e n corrua a l a inauguració de l a piscina. E n í e r e m iexpexiencia, personalment, u n a f r e s c a ! " clara t a r d a ae Oener. k í cei e r a o un b,au a l t i einDianquuiai, s e n s e . n l un nuvoi i en sol, riaiier, e n g a n y a v a . e l . passejant a m b u n a escaiior ficticia. Un a i i e t sec i fi baix a v a a e 1.a isegarra pero l·iiumitat p u j a v a a e ieó obaguts. Típica t a i a a a n i v e r n a la C o n c a d O ü e n a . Des de " L a i-aima" h o m enfila i'Avmguaa d'Ang^&l Quimera. Jbsen aviat les voravies l o i e n üe t e r r a avapinada. Per i'Aviiiguda Gaudi v a m t r e n c a r c a p a £ u t i m a , lOt a d m i r a n t ei magmfic pont nou l e n t coriu-ast a m b la m i g r a aesa de ia veUa c a r r e t e r a de l'Esipelt. El barri, humií, és com un poblet independent i p r e s e n t a l a s e v a mi^ja dotzena de c a r r e r s s o t a advocacions m a r i a n e s c o r r e c t a m e n t pavimentats. Hi h a modèstia però també dignitat i pulcritud. Malgrat tot, l'aire suburbial sembla u n fet i r r e versible i l a b a r r a n c a d a que el s e p a r a del nucli urbà és inhòspita, p r e g o n a m e n t d e g r a d a d a . Vista- l a "Avenida d© Nuestra S e ñ o r a de la Piedad" vam e s t r e n a r l a flamant p a s s a r e l J a que p o r t a a la quitx a l l a del barri c a p a les escoles de l'altre c a n t ó de la riera. Molt útil, indubtablement, però a l'ensems u n a de les obres públiques més e s t r a n y e s que h à g i m vist mai. Un pèl t e r c e r - m u n d i s t a , al nostre p a r e r . Arribat a l'altiplà hoïn comprova, i n o de bon grat, que el descuit més absolut r o d e j a les i n s t a l i a c i o n s escolars i esportives. L'eix d'aquest sector és l'Avinguda d'Emili Vallès. P e r ò n o us fieu p a s de l a sonoritat dels noms.. C o m passa a m b les anteriors que h e m m e n c i o n a t són ayinguda&'qué e n c a r a h a n de venir. B a i x a t s a l'antiga Nacional-n v a m donar u n a ullada al pavelló c o b e r t a través d'un a c c é s d e bucòlica ru^sticitat. I, un c o p a d m i r a t el darrer t r a m d'un Anoia d'aigües e n c a r a no c o n t a m i n a d e s , poblades d e j o n c s secs, decidírem t o r n a r "cap a ciutat" travessant el pontet del Molí Nou que t é im p a s de 30 c e n t í m e t r e s per a peatons a c a d a banda. La t a r d a j a queia i els darrers raigs del sol treien r e - . L'Hospitalitat d'Igualada ha p r o g r a m a t per als dies 7 i 11 d e f e b r e r commemoratius uns actes d e ia festa rigeix se celebrarà precisa- ment dijous v i n e n t / d i a 1 1 . / D e m à d i u m e n g e , dia 7 , a les 2 del m i g d i a t i n d r à lloc a la capella d e l c o l . l e g i d e les M a r e s Escolàpies una participada per a ofe- El " C a n t dels a d é u s " , a les 7, posarà fi a la festa. i el d i j o u s , d i a 1 1 , a les 8 d e l v e s p r e se celebrarà a la p a r r ò q u i a d e la S o l e d a t la missa d e la Festa d e la V e r g e Blanca. A Missa malalts,, Esteve C o r b e l l a , rirà u h concert ais presents. d e la M a r e d e D é u d e Lurdes que l'actuació d e la Schola Cantorum, demà diumenge, i n f e r m e r e s , c a m i l i e r s i amics hi és c o n v i d a t d e la V e r g e Blanca. A les 3 dinar, tarda, dinar gar a M a . Isabel Paredes o bé i ai de germanor mateix col.legi, al seguirà u n a llarga qual "sobre- ^ tothom. p e r ò , s'ha El d'encarre- a Josep M a . Ortínez G o d ó , als q u a l s t a m b é t a u l a " . I a les 6 d e la t a r d a , avisar-se per si la Schola C a n t o r u m , q u e d i - algun malalt a m b cal pot recollir cotxe. PROXmHO ESTRENO "La festa de l'home del bosc" Én acte organitzat p e r l'Associació de P a r e s d^Aiumnes de l'Escola Mowgli i amb assistència d'unfes duescentes persones, divendres passat, dia 29 de gCher, a l Saló B l a u d e l a G r a n j a Pla, va tenir Uoc l a projecció en vídeo de " L a P e s t a de l'home del bosc". La filmació f e t a i>er Televisió Anoia recull íntegrament la descoberta per p a r t dels aluimnes de tercer d'E.G.B. de "l'home del bosc", el qual explica i contesta totes les preguntes que els nois ' noies li f a n sobre la n a t u r a . E s t r a c t a d'una classe viva í a c tiva — f e t a 3? m a t e i x bosc— que es repeteix c a d a curs, des de fa molts anys, i que ha esdevingut ü n a festa t r a dicional d'aqüesta escola. • La realització tècnica . va merèixer els elogis d e l s , as^ sistents., t a n t per l a fotografia com .per l'espontaneïtat de 163 escenes recollides .p^r Televisió, Anoia..,, de gener « * H e m r e b u t a la n o s t r c í f R ^ dacció el Butlletí Municipal Sociai'tstà - " C i u t a d à " responent al mes d e g e n e r d e 1 9 8 2 . Editorialitza , .Mim ¿ éòr- el Pla G e n e r a l sobre d'Ordenacio b o i lamentat-se d e i a manca d'informació municipal. Co- m e n t a el Ple del m e s , e n el q u a l l'esport f o u t e m a im- p o r t a nt, en a p r o v a r-se I a. instai.lació d ' u n a zona e s p o r t i - mm 1 «• va al P o l í g o n Residencial. 1 la crònica complementa a m b un a m p l i c o m e n t a r i sob r e l ' o f e r i m e n t d e la G e n e ralitat de dotar Igualada d'un gran complex esportiu, ensems q u e planteja l'opi- nió socialista respece a l ' i n d r e t escollit p e r a s i t u a r - i o i al p o s s i b l e condicionament per ai f u t u r urbanístic d e la ciutat. A la p à g i n a i n t e r i o r taca la i n f o r m a c i ó des- (0 s o b r e él treball " A t u r juvenil i delinqüència flexes densos i m a t i s a t s de les pells d'una adobería penjades a assecar. E n arribar al trencall de l a c a r r e t e r a de Valis l a c i u t a t c o m e n ç a v a a encendre els seus llums dintre d'una atmosfera n e t a i polida. Sabem, c o m segurament t a m b é els que ens llegeixen, que hi h a g r a n s i bons projectes pel futur de l'Avinguda d'Angel Guimerà. I t a m b é pel pontet del Molí Nou. I p e n sem que j a és arribada l'hora que I g u a l a d a es posi a t r e ballar decididament per l'assimilació a l a t r a m a u r b a n a d'una zona que es resisteix a la integració d'una m a n e r a ben curiosa. De moment, però, res de nou a l'Oest! J . G. M. es —Aproximació so- ciològica a la Conca d e l'A- noia. A q u e s t e s t u d i mació d e l q u a l O •O —infor- eí c i u t a d à , I n o s o l a m e n t el socialista, s i - CD C nó T i g u a i a d í , tindria dret a saber-ne a l g u n a cosa, d i g u e m ja els m i t j a n s i no infor- m a t i u s locals-— f o u e n c a r r e g a t per l'Ajuntament fundació "Jaume l'han t r e b a l l a t Ç3 a la Bofill" i els sociòlegs R a i m o n Bonai i J o a n Costa.! •a IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 7 Crónica de la Permanent Municipal Obres, recursos î llicències Sota la presidència de l'Alcalde, senyor Manuel Miserachs i amb assistència de tots els seus compoiients, es va reunir el passat dimarts dia 2 la Permanent municipal. E5n despatx ofic&al,, l'AÍcalde và informar dels escrits rebuts del Departament de Comerç i Turisme amb la resolució de la Comissió de Preus de Catalunya per la qual es desestimen els rmxrsos que va interposar l'Ajuntament contra la resolució que autoritzava les noves tarifes de subministrament d'Aigxia per part de les empreses "Aigua de Rigat S.A." i "Aguas Artés S.A.". També va informar de la carta rebuda del senyor Riba Ortínez, agraiirit la felicitació de l'Ajuntament per la concessió de la Creu de San Jordi per part de la Generalitat. Igualment es va donar compte de l'escrit del Govern Civil de la Província dictant normes sobre la pro^ hibicíó d'efectuar la matança del porc a la vista del públic com a espectacle. Una vegada dintre dels temes de l'ordre del Dia, i a proposta de la Comissió d'Arquitectura i Urbanisr me, es van concedir llicències per fer obres a Ramon Felip i Bolba i Antoni García Arjona per construir un edifici al solar del carrer Pujades cantonada carrer de les G a r d è n i e s; a L·luís Graells i Llort per realitzar obres interiors a la plapjta baixa de l'edifici núm. 12 de la Plaça de l'Ajuntament; també es van concedir autoritzacions administratives a Joan Clemente î Tarrida per connectar a la coLlectora general al Passeig Verdaguer 116, i "Gas Igualada S.A." per a diverses canalitzacions. La permanent va desesti- mar el recurs de reposició presentat pel senyor Blas González García contra l'acord denegatori de coLlocar ció d'un rètol lluminós a la Rambla Nova, cantonada carrer de Santa Caterina. També es ya desestimar el recurs presentat pel senyor Josep M, Oller i Berenguer en nom de l'empresa "Subliprint S.A." contra l'acord de la Permanent municipal denegant la sol.licitud de llicència d'obres per a l'edifici situat al carrer de la Torre, núm. 61. A proposta de la Comissió d'Urbanisme i Construcció es va deixar sense efecte la fiança sol.lícitada al senyor Albert Farreres i Riba per a la construcció d'un gual al carrer del Bisbe Castelltort. Previ l'informe de la Comissió de Governació es van concedir llicències per a Fobertura d'establiments a: Antoni Giménez i Gilabert per a la venda de dolços al local de la Rambla de Sant Isidre, núm. 38; a Cristina Sala i Mordillo per a la confecció de peces de vestir femenines al local del carrer de la Concepció 6, interior; a DARSA per a la venda de peces de recanvi per a veiiicles al Passeig de Mn. J . Verdaguer núm. 100; a Manuel Bertran i Salles per a la reparació d'apareUs de ràr dio i televisió al carrer de Santa Teresa núm. 7. A proposta de la mateixa comissió es van autoritzar traspasos a: Antoni Giménez i Gilabert per adquirir a Mercè Pablo Munió l'establiment dedicat a la venda de productes químicsi per a la cosmètica i perroqueria al carrer de Sant Josep, 57. A proposta de la Comissió de Finances es van aprovar liquidacions de plusvàlua, certificacions' d'obres feta i factures per un total de 70.539 ptes. T o d a E u r o p a exige calor económico. B O M B A DE C A I O R CARRIER 50 años de euperiencia en bombas de calor. \^ Primera marca mundial en aire acondicionado. EMilFOR C A M P S!, C A M P N O A i x ò del- " c a m p d e f u t b o l " ha g e n e rat una p o l è m i c a quje s e m b l a q u e v u l g u i c o n d u i r al " c a m p d e l ' h o n o r " . Els " s í " i els " n o " d e la g a l e r i a són c o m pilotes q u e se les passen uns i altres a cops d e cap i a p u n t a d e s d e p e u . Cadascú t é la seva idea p r e c o n c e b u d a i ja s a b e m q u e a les idees n o es renuncia així c o m així. La v e r i ' a t és q u e n o m ' h a v i a d e t i n g u t a reflexionar gaire sobre aquesta polèmica q ü e s t i ó . La pilota només m ' a g r a da a l'olla i q u a n n o se sent interès per una cosa, la i n d i f e r è n c i a és e x p l i c a b l e . Però ara m ' h e q u e d a t ple de dubtes. C a m p sí? C a m p n o ? A f a v o r e i x l'esport. Però hipoteca l ' u r b a n i s m e i g u a l a d í ? D'altra b a n d a el d e l f u t b o l és un es c o m p r è n q u e més el " c a m p " qui de sempre guillat prefereixi q u e la " c i u t a t " . Instalaciones Prat Ja t a dies q u e eí BOE v a a p r o v a r la t a rifa q u e la Teietònica ens apiícarà p e r a instal.lar a d o m i c i l i u n "marcapassos", a p a r e l l q u e p e l q u e es v e u n o és p r i v a t i u aeis q u i h a n t i n g u t una a n g i n a d e p i t o u n . i n r a r t d e m i o c a r d i . L'estri c o n t r o l a d o r de "salts" — i no d ' a l e g r i a — d i u q u e costarà 3 0 0 pessetes d e l l o g u e r cada mes, és a d i r 3 . 6 0 0 l'any. A aquest m a r capassos sí q u e n o p o d r e m parar-li els peus. Deia u n tècnic e n la m a t è r i a q u e a q u e s t i n s t r u m e n t f a b r i c a t e n sèrie n o costaria més e n l l à d ' u n e s 2 . 0 0 0 pessetes. La Telefònica e n t r e u r à 3 . 6 0 0 cada a n y . N e goci rodó. "Doña M a t i l d e " rebentarà d e tan grassa. Marcapassos a la vista i p e r postres a p r e u d ' o r ? M é s d ' u n q u a n v e g i c o m salta p o t t e n i r u n atac d e cor. XíUlETS ¡ APLAUDIMENTS En més d ' u n p r o g r a m a d e t e l e v i s i ó h a u r e u a d v e r t i t q u e el p ú b l i c , per d e mostrar l'aprovació o entusiasme per u n cantant o a l g u n a actuació d e t e r m i n a d a , x i u l a . A l g u n s a p l a u d e i x e n p e r ò d'altres xiulen. Aquesta novetat de manifestar a m b xiulets l'acceptació d'una cosa p ú b l i c a m e n t es v e u q u e , c o m tantes d'altres s i n g u l a r i t a t s , ens va v e n i r d e N o r d - A m è rica. ! no crec pas q u e t o t a i x ò els h o e n senyés el C r i s t ó b a l . El cas és q u e aquí — o r i g i n a l s com s o m — ho v a m copiar.l ara d e f e t ens q u e d e m sense saber si una x i u l a d a significa a p r o v a c i ó o r e p r o v a c i ó . X i u l a r un actor o un cantant és a p l a u d i r lo? X i u l a r una c o m è d i a és a p r o v a r - l a ? X i u l a r el discurs d ' u n o r a d o r és picar f r e n è t i c a m e n t d e mans? Per m i una x i u l a d a és l'antítesi d e l ' a o l a u d i m e n t . Si c o m e n c e m a i n v e r t i r act i u d s en l'expressió dels nostres s e n t i men+s notser v i n d r à u n dia e n q u è e n lloc d'abraçades ens f u m e r e m cops d e coses o p e r c o m p t e s d e p l o r a r en u n e n t e r r a m e n t ens f a r e m u n t i p d e r i u r e . TELECINE Els cines es v a n q u e d a n t a les f o s ques. Vull dir q u e tanquen l'establiment. Deia u n d i a r i q u e a Espanya d e 1 9 6 6 a 1 9 7 9 h a n d e s a p a r e g u t 5 . 1 8 7 sales d e c i n e m a . A c t u a l m e n t n'hi ha 4 . 0 9 6 i u n 8 5 per cent c o r r e n el p e r i l l d ' h a v e r d e t a n car. A Barcelona hi ha en concret u n c e n tenar d e locals dedicats a l ' e x h i b i c i ó c i n e m a t o g r à f i c a . L'any 1 9 8 0 se'n v a n t a n car una v i n t e n a i l'any passat d o t z e . Es de pel.lícula! La nota n o explica les causes d ' a quests t a n c a m e n t s . P r o b l e m e s laborals? La Tele, les discoteques i " p u b s " absorb e i x e n el p e r s o n a l ? O és q u e les p e l . l i cules d ' a v u i es c o n s i d e r e n a v o r r i d e s e n repetir-se t a n t el t e m e d'aquestes nenes més tocades q u e la m a r x a r e i a l ? A l g u n s d i u e n q u e el c i n e és car 1 d o lent. D a v a n t d ' a i x ò la Tele t é u n a v a n t a t g e i és q u e encara q u e s i g u i d o l e n t a és g r a t i s . MARCAPASSOS Ja sabeu q u i és " D o ñ a M a t i l d e " , o i ? Sí, h o m e , sí, a q u e l l a f i l a n t r ò p i c a senyora q u e feia tan bones " a c c i o n s " . . . Temps e n rera "Doña Matilde" es va e n g r e i x a r m o l t . Però pel q u e s e m b l a , n o s o l a m e n t La g a n g a d e la Tele encara és m o l t més g r a n p e r q u è t o t el p r o g r a m a el pots v e u r e en p i j a m a o b é d e l llit estant. ço IÑIGO •3 •o ROBA INFANTIL Aquests dies rebaixes en gènere exterior. Aire acondicionado Refrigeración • Electricidad Còpons1 ,4 Tel.8035254- Apdò.Correos.lS g I uaa lda (Barcelona) n o fa c a p r è g i m p e r a p r i m a r - s e , sinó q u e està a p u n t d e f e r u n n o u t r a c t a m e n t v i tamínico-econòmic. Hi trobaran preus interessants. Be 5'30 a 9. Sant Agustí, 33. ENGUSH c THE INTERNATMAl lANGUAGE! o POLY LINGUAL. Rambla General Vives, 12, 3.«». From 5 to 9 hr. Tel. 803 17 05. Q m IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA . H o ha d i t el polític q u e p o d i a d i r - h o : la v a r i a n t d e la carretera N - l l , prevista e n l'Avanç d e l Pla General d ' O r d e n á c i ó , poft ser realitat e n u n t e r m i n i d e t e m p s m o l t b r e u . Ens r e f e r i m a les declaracions efectuades pel miriistré d ' O b r e s Publiquéis, Luis O r t i z , abans-d'ahir a Barcelona. Segons el m i n i s t r e , e n t r e els projectes d e carreteres q u e el seu d e p a r t a m e n t té previstos per a Cat,alunya hi figura la v a r i a n t d e la N-ll al seu pas per Igualada. El projecte seria d e 5 0 0 m i lions d e pessetes i, segons la transcripció d e l cronista d e (La V a n g u a r d i a " , "estas obras serán licitadlas el próx i m o año si la cooperación d e los ayuntamientos correspondientes es la q u e esperamos". A i x ò d i g u é el m i n i s t r e . 1, a m b més precisió encara, "El C o r r e o Catalán" a f i r m a q u e la licitació t i n d r i a lloc " a principios d© / La variant de la N-II: una posibiütat real 1 9 8 3 " . Es a d i r , d ' a q u í a u n any. Una utopia real Ves per o n la noticia q u e els igualadins h a u r í e m v o l g u t sentir d e llavis d e l nost r e alcalde — c o m a resultat d e les visites i d e les gestions a M a d r i d q u e nosaltres r e c l a m à v e m i q u e n o s'han f e t — ens l'ha v i n g u d a a d i r el m i n i s t r e a Barcelona i al m a r g e de l ' e q u i p d e g o v e r n d e l nostre A j u n t a m e n t . A i x ò significa q u e a q u e l l projecte d e v a r i a n t d e f e n s a t a capa i espasa p e l g r u p m u nicipal socialista c o m a possible i necessari, p o t ser aviat, una nealiíjat p a l p a b l e i concreta. A q u e l l a " u t o p i a " , a q u e l l a "aspiració h i p o t è t i ca", aquell plantejament " a l l u n y a t d e les possibilitats reals", p o t arribar a ser, en un t e r m i n i b r e v í s s i m , una solució e f e c t i v a q u e evitarà q u e la N-il p a r t e i x i ia Igualada del f u t u r en dues m e i tats. Q u a n d e f e n s à v e m la poss i b i l i t a t d e la v a r i a n t , q u a n ens o p o s à v e m al pas subterrani d e l ' A v . Balmes, q u a n d e n u n c i à v e m el s e g u i d í s m e q u e l ' e q u i p d e g o v e r n ha praciicat respecte a l'Institut Català del Sòl e n el t e m a dels Polígons, e n s t i t l l a v e n d'utòpics i d'i 1.1 usos. En aquestes m a t e i x e s p à g i n e s , f a dos mesos que l'equip d e g o v e r n escrivia t e x t u a l m e n t : "Sl nosaltres albiréssim a l'horitzó, en un futur proper, una solució com la dei trasllat d e la N-ll fora d e la ciutat, no dubtaríem a suspendre l'acord (del pas subterrani). (...) Però (...) no creiem que els igualadins tinguem més sort. I per tant no ens v o l e m carregar la gravíssima responsabilitat que tot cercant l'òptim ens q u e d e m sense res. (...) La política del "tot o res" n o és la nostra". V e t aquí una mostra antològica d e visió política, i així resulta que ara el m i n i s t r e O r t i z v e a d o n a r la raó al g r u p m u n i cipal socialista i d e i x a l'eq u i p d e g o v e r n e n una p o sició desairosa i iamentalole. Una actitud previsible i c o m és a i x ò ? Per q u è aquesta d i l i g è n c i a per p a r t dei g o v e r n c e n t r a l ? Per q u è la v a r i a n t esdevé u n object i u t a n p r o p e r ? N o pas, ja h o h e m v i s t , per les gestions de l'equip de g o v e r n , que descartava aquesta possibilitat i, e n paraules t e x t u a l s de l'alcalde, considerava q u e aquesta solució p o d i a tardar b e n bé vint-i-cinc anys... El nostre p a r e r és q u e s'ha c o n f i r m a t exactam e n t allò q u e ja v a m p r o nosticar a l ' e q u i p d e g o v e r n : el m o m e n t actual és u n b o n m o m e n t per o b t e n i r inversions a Catalunya per pari" del g o v e r n c e n t r a l . Per una b a n d a , hi ha una certa c o m petència e n t r e aquest i el g o v e r n d e la Generalitat. Per l'altra, s'acosten les eleccions generals i la UCD n e cessita bons t r u m f o s per a presentar a l'electorat català. De la suma d'aquests dos factors, u n e q u i p d e g o v e r n d i l i g e n t i actiu n'havia d e t r e u r e beneficis per a Igualada. A i x í h o han entès t a m b é a l g u n s mitjans periodístics d e Barcelona, q u a n han qualificat d " ' e l e c t o r a listes" els objectius tan i m m e d i a t s q u e ens ha present a t el m i n i s t r e O r t i z . VENGA, PRUEBE UN FIESTA OUNESCORTYGANEUNO DE LOS USS PREMIOS QUE TENEMOS PARA USTED. Además, una lluvia de regalos con cada prueba. Comenzamos estefinde semana, 6 y 7 de Febrera Mengaavemos. CAMPANA FAMILIARIZACION FORD PORPRIMERAYEZ EN ESPAÑA, UNA PRUEBA DE VERDAa Dd 6 de Febrero al 31 de Marza DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 3 tre e n t e n d r e cal m o u r e ' s i fer complir les promeses concretes d e l m i n i s t r e . Tenim al d a v a n t una g r a n o p o r t u n i t a t històrica q u e n o p o d e m d e i x a r escapar. C o n c r e t a m e n t p r o p o s e m a V&q u i p d e g o v e r n tres m e s u res concretes: la.— Visitar i m m e d i a t a m e n t el d e l e g a t del g o v e r n a C a t a l u n y a , Sr. Rovira Tarazona, per tal d e c o n f i r m a r o f i c i a l m e n t les paraules del m i n i s t r e , concretar t e r m i n i s d e projecte i d e realització i oféñri la c o l j a b o r a c i ó q u e el m i n i s t r e d e m a n a v a . 2a.— Entrar en contacte i m m e d i a t a m e n t a m b l'Instit u t Català del Sòl per tal q u e es paralitzi la realització d e l projecte d e pas s u b t e r r a n i d e l ' A v . Balmes, almenys m e n t r e el g o v e r n d e M a d r i d n o es faci enrera d e d u r a t e r m e la v a r i a n t . A i x í ens p o d r e m estalviar el " n y a p " urbanístic q u e els socialistes h e m d e n u n c i a t reiteradament. 3a.— Concretar a m b l'Inst i t u t Català del Sòl tots els passos necessaris per tal q u e a q u e s t o r g a n i s m e , tal com havia promès, doni totes les facilitats q u e p e r m e tin que la v a r i a n t pugui passar pels Polígons q u e a v u i són p r o p i e t a t d e la G e neralitat d e C a t a l u n y a . Es tracta d'impulsar l'entesa e n t r e g o v e r n central i g o v e r n a u t ò n o m per tal d ' e v i t a r q u e una possible desc o o r d i n a c i ó n o i m p e d e i x i la variant. I g u a l a d i n s , ens j u g u e m m o l t en aquesta operació. Cal q u e les recents paraules del m i n i s t r e es concretin sob r e els papers oficials, i això d e p è n t a m b é en part de l'interès i la d i l i g è n c i a q u e d e m o s t r e m . La Igualada d e demà e n ens d e m a n a r à comptes. Assegurar el projecte I ara q u è cal f e r ? A l nos- GRUP M U N I C I P A L SOCIALISTA (O ENSEÑANZA AMPLIA Y COMPLETA DE O •O MECANOGRAFIA PROFESOR TITULADO PERMANENTE I co c HORAS A ELEGIR DABSA C t r a . N I I T . 8 0 3 0 5 4 6 / 0 0 5 0 Igualada GARANTIZAMOS RESULTADOS CON DIPLOMA. 1.500 PTAS. MES. 1 HORA DIARIA. ACADEMIA MECANOGRAFIA. A. M. CHICO. Plaza Catalxmya 5 (antes estación vieja), í IGUALADA. Ç3 •o IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA per passar !a resta d e l'any. l'Hospitalitat d'lgualada "Cada any portem en peregrinació trenta malalts a lurdes" L'Hespitaütat d e la M a r e d e D é u d e Lurdes porrarà enguany en peregrirsació a ia g r u t a d e la V e r g e Blanca trenta persones impedàdes. Les díspeses d e l viatge es cobreixen a m b donatius parficufars i a m b aportacions d'algunes entitats d'estalvis d e la ciutat. Desde la 1 " aparició d e la M a r e d e Déu a la Bernadette, I'l 1 d e ' f e b r e r d e Ï 8 5 8 , les peregrinacions al Santuari d e Lurdes se succeeixen tots els anys. La ciutat passa d e 1 8 . 0 0 0 habitants a l'hivern, a 5 0 i 6 0 . 0 0 0 a l'estiu. Fins ara l'Església catòlica només ha reconegut cinquanta curacions instantáneas. Un m e m b r e d e la C o m i s sió Diocesana d e l'Hospitalitat, el senyor Josep M a . O r tínez, ens parla d e l t e m a . Q u i n a f i n a l i t a t t é l'entitat? — Doncs portar malalts sense mitjans econòmics a Lurdes, i buscar el camí d e la santificació i la pietat. També ens d e d i q u e m a la promoció del malalt, li busq u e m pis, residència, on es pogui acollir. Durant t o l cerdot i amics de la V e r g e Blanca. En total o m p l i m tres autocars. — En els dies 7 i 11 p r o pers escau la Festa d e la M a r e d e Déu d e Lurdes, ¿com la c e l e b r a n ? — La Festa d e la V e r g e Blanca és la nostra Festa ior. Celebrem dues misses, u n a el dia 7 , a les dues del migdia, a la capella de que ens hi ajuntem les Comarcas de l'Anoia, Bages i Osona. Amb q u i n esperit se desplacen el malalts? Potser p e r r e b r e u n m i r a c l e ? — El malalt es molt generós; si esperessin un m i racle potser ja no hi tornarien, en canvi venen cada any. Jo crec q u e v a n a santifícar-se i a buscar ànims — En el marc d e la societat actual encara son v i g e n t s aquestes manifestacions? — Sembla que dintre el materialisme que ens envolta, aquest tipus d'actes no tenen cabuda. Però la realitat és ben diferent. Tots els anys és molt elevat el nombre d e pelegrins q u e es desplaça a Lurdes. — Entorn d'aquests centres religiosos s e m p r e h i ha un gran muntaíge comerc i a l , ¿hi ha alguna relació? — Això t a m b é ho p o d e m veure a Montserrat. Però a Lurdes és molt més exage- Esto de la agricultura francesa anda como puede, según se desprende de las manifestaciones de los agricultores. Claro que también hay quien dice que tienen la virtud de no estar nunca lo bastante satfefechos y que pretenden ser los niños privilegiados de la comunidad europea. Sea como fuere no respetan ni a la ministra. Porque tienen ministra. Y además con apellido hortícola (berros en traducción Ubre y literal). Pues esta semana nos enteramos, el miércoles, que la habían secu^trado el martes, durante media hora, en una granja. Los gendarmes tuvieron que sacarla. No le valió ser del género femenino ni la admiración que parece que hay que sentir en estos casos por haber llegado t a n alto llevando faldas. Será que los agricultores franceses creen de verdad en la igualdad de derechos. Y de deberes. * ** * ** —• Sens d u b t e el f e t més vistós és la p e r e g r i n a c i ó ; per q u è n o ens en p a r l a ? — Cada any portem trenta persones impedides, q u e van acompanyades per personal voluntari. Entre ells hi ha camillers, infermeres, un o dos ATS, un metge, un sa- les M . M . Escolàpies, a les tres un dinar d e germanor, i a les sis u n concert a càrrec d e la Schola Cantorum, tot al mateix Col.legi. El dia 1 1 , a les vuit del vespre, a la Parròquia de la Soledat la Missa de la Festa de la Verg e Blanca. — ¿I la p e r e g r i n a c i ó ? — Del 1 7 al 2 1 d e ¡ u n y . Serà la quincena peregrinació d e la Diòcesi d e V i c , ja DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 Ç rat. Per exemple els hotels tots porten noms de sants, també hi ha boites, discoteques, i s'hi poden trobar les mateixes revistes pornogràfiques que ací. Però un cop traspassada la porta del recinte sagrat, la religiositat arriba a les cotes més altes. — A m b el n i v e l l d e la niedicina actual, ¿es p o t pensar en miracles? — Bé, miracle és la curació instantánea d'una malaltia incurable. Fins ara l'Esgiéisia només en r'eco^ neix cinquanta, tots demostrats ! comprobáis per metges. J O A N MÎRAS M . E l mundo deRubén Vayan enterándose de donde juega el equipo de Camerún en los mundiales no sea que se vean sorprendidos por las prácticas de brujería que ejercitan al saltar a la cancha. Por lo visto igual pueden lanzarle rabos de gata que ratones muertos o una lluvia de plumas gallináceas. Sin embargo, esto no tiene punto de comparación con lo que afirman de su portero. Que para los penalties desconcertandoi al ejecutor con una fija mirada. ¿Sera que los hipnotiza? Podría ficharlo un equipo de estos que posee línea defensiva de aupa. l'any mantenim contacte a m b e l l , no solament e n el moment d e fer la peregrinació. / Contra lo que afirmaban de que el butano era im gas que, liberado, andaba por los suelos, ahora nos hemos enterado que seguirá subiendo con tendencia a ir hacia las nubes. 605 pesetas nos va a costar la bombona de butano. O sea un diez por ciento más. Claro que uno puede consolarse pensando que el resto de gases subirán un once o im doce, con lo cual parecerá que sigue yendo por los suelos. Los españoles amantes de la tortilla de patatas ya están calculando cuanto les costará de más este condumio, dado que además del gas para cocerlas han aumentado también el precio los fertilizantes para desarrollar el tubérculo. Por lo demás, aquí no pasa nada. * * * La noticia de la semana para las almas viajeras habrá sido sin duda la que afirma que las célebres cajas negras serán modificadas para que detecten las averías antes de que se produzcan. Los viajeros están de enhorabuena. Ya sólo falta que alguien invente ima caja negra para nuestra economía. Aimque puede que tampoco tuviera gracia el ber con anticipación cuando se nos van a producir los fallos si, como siempre, andamos convencidos de que se producirán indefectiblemente. * * * Las familias que tuvieron ingresos inferiores a las trescientas cincuenta mil pesetas anuales durante el año 1981 no pagarán el impuesto de recogida de basuras. ¿Que donde? Eh Zaragoza. Tierra, noble. Aquí basculamos entre los que opinan que esto es un servicio y que hay que cubrirlo pagándolo y quienes están seguros de que, de tomar esta medida, todos encontraríamos la manera de demostrar que no llegamos a dicha cifra. * * * Cundió la alarma en los del F B I . Un atentado contra el vice-presidente americano? Primera impresión: un proyectil alcanzó su coche. Segunda impresión: proyectil sí aunque pedrada. Tercera impresión: se desprendió un pedrusco de algún edificio en construcción y existe la duda razonable de si alguien le ayudó a caer en el preciso momento en que pasaba el vice-presidente. Ultima impresión: el mandatario se dirigía a su oficina para estar allí a las siete treinta. ¿Qué diablos hace un mandatario presentándose a la oficina a esta hora? * * * (O Los agentes secretos ingleses andan mal del oído. La culpa por lo visto la tiene los soviéticos por emitir sus cosas secretas en ondas de alta frecuencia que destrozan los oídos; de los secretos oyentes. Por contra, los Príncipes de Gales se afirma que andan a grito pelado en las cacerías. Será para compensar algo. O •O * ** co c A partir del miércoles pueden ustedes haberse olvidado de que existe el Senegal y GramMa. E n su lugar ha nacido Senegambia o más bien Confederación de Senegambia. Aseguran que un primer paso hacia esta confederación fue la integración de las fuerzas armadas de los países ahora confederados. Casi igual que en Europa. Ç3 ^I •o IGUAIADA, PERIODIC DE L'ANOIA Caritas D O N A T I U S REBUTS: BUSTiA STA. M A R I A : Pel m e u a n i v e r s a r i , 5 . 0 0 0 : sobre blanc, 2 . 0 0 0 ; anònims, 300: 2 0 0 ; 100: 100; 25; BUSTIA CARITAS Associació d e la S g d a . Família d e la Soledat, 10.000; D'un Pere per a Caritas, 1.000: C.T.C., 1.200; P.B.B. 1.2000: F.M.P. 1.000; A C M 1.500; S.S.V., 5 . 0 0 0 ; Ma. C.G. 1.000; U n a n ò n i m d e /Çarragona per a Caritas. 1.000. diversos 5 2 . BUSTIA SOLEDAT Targeta blanca. Caritas 3 0 0 ; anònims, 2 0 0 ; 100; 100; 50. ALTRES D O N A T I U S : A través dels P. C a p u t x i n s per a Polònia 2 . 0 0 0 ; En m e m ò r i a d e J . M . per a Polònia 2 . 0 0 0 ; Para los polacos, 3 . 0 0 0 . BUSTIA SGDA. F A M I L I A A n ò n i m s , 1.000; 2 5 ; 2 5 ; d i versos, 4 5 . Per a la Llar dels nens del Barri d e M o n t s e r r a t 1.000; Pro s u b n o r m a l s 5 . 0 0 0 ptes. Proelek,&a. Instalaciones TEENDA y OFICINA: Salud, 9 y T A L I i E R : Fdo. Antequera, 8 y Tel. (93) 803 26 IGUALAD 11 10 81 A Instalaciones industriales y domésticas de: ELECTRICIDAD - FONTANERIA - CALEFACCIÓN - AGUA - GAS. Aire acondicionado Presupuestos Muebles de cocina y baño y--Falsos techos de fibras Alarmas Tratamientos de aguas Piscinas etc. Antenas TV OFICINA TÉCNICA Ventilación Y DE INGENIERÍA Automatismos Legalizaciones Energía solar Tramitaciones Bomba de calor Presupuestos Aire acondicionado Proyectos Riego por aspersión Gestiones Tuberías de plástico Estudios Porteros electrónicos d e la Associació d e la Sag r a d a Familia d e la Soledat; para la Escuela A u r i a de Igualada 3 . 0 0 0 . GRACIES MOLTES GRACIES A TOTHOM PREGON DE LA CARIDAD CASOS A T E N D I D O S : — M a t r i m o n i o c o n 4 hijos todos p e q u e ñ o s . Debían los recibos d e electricidad de c u a t r o meses. En caso d e n o pagarlos Jes c o r t a b a n el fluí'do. A n t e la situación p r e caria d e esta f a m i l i a , les pag a m o s dichos recibos, c u y o i m p o r t e era d e 7 . 3 9 7 ptes. — A una t i e n d a d e comestibles le h e m o s p a g a d o una factura d e 1.179 ptes. por una f a m i l i a c u y o p a d r e se encuentra sin t r a b a j o . — H e m o s p a g a d o el i m p o r t e d e 2 3 . 4 2 0 píes, a un col e g i o c o m e d o r p o r tres herm a n o s , c u y o p a d r e hace m u c h o s meses q u e se e n cuentra e n f e r m o . — 4 . 0 0 0 ptas. d e a y u d a a una señora soltera, q u e sólo t i e n e la p a g a d e Asistencia Social ( 5 . 0 0 0 ptas. al mes). Modificaciones de cocinas y baños completos. Venta de electrodomésticos y de material para instalaciones. Posible financiación de las obras Para ésta y otros tipos de instalaciones CONSÚLTENOS SOMOS INSTALADORES DESDE 1960 Cobro o reclamación de letras, talones, facturas, etc., sin gastos anticipados. CREDISA Delegación en Igualada: LIBERTO MAS AMOROS Dr. Padró, núm. 18. Telí. 803 17 23. DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 Campanya contra la íam Avui, exposició i conferencia al Casal A dos quarts d e 7 d e la tarda se celebrará al Casal la i n a u g u r a c i ó d e l'exposi¬ ció deis t r e b a l l s q u e u n b o n g r u p d'artistes igualadins a p o r t e n e n g u a n y a la C a m panya contra la f a m , la recapta d e la q u a i es destinarà a la tasca q u e a G u a t e m a la porta a t e r m e la religiosa i g u a l a d i n a Dolors O l i v a . A dontinuaci'ó, l ' i g u a l a d í Josep Castelltort pronunciairà una conferència sobre el projecte d e l ' O N U a f a v o r dels països d e s e n v o l u p a t s . L'anyal sopar s i m b ò l i c t i n d r à lloc ei p r o p e r d i v e n d r e s , dia 1 2 , a les 9 del v e s p r e . Donatius a APIÑAS A n ò n i m R.M. 5 0 . 0 0 0 pessets, J.LI. 1 0 . 0 0 0 , A n ò n i m M.C. 1 0 . 0 0 0 , A l m o i n a Penitencial 52.000, Anònim 3 . 3 0 0 , M a . J u n y e n t 1.000, N a t i v i d a d Font 5 0 0 , Rosa Castelltort 1.000, Anònim 2 0 . 0 0 0 , J.V.R. 2 . 0 0 0 , A . M . 5.000, Mútua Igualadina 1 0 . 0 0 0 , J.V.C. 7 0 . 0 0 0 , Per m e d i a c i ó Parròquia Soledat — A una f a m i l i a , c u y o pad r e se encuentra sin t r a b a jo y sin s e g u r o d e d e s e m p l e o , les a y u d a m o s con alimentos y pago de alquiler, 4 . 5 0 0 ptas. MOROSOS IMPAGADOS / 1 0 . 0 0 0 , Per Caritas A . E . M . 5 . 0 0 0 , Per Caritas 1 0 . 0 0 0 , Per Caritas 1.000, M . R. 2 . 0 0 0 , Sra. D. Solà 4 . 0 0 0 , M a r e a g r a ï d a A . R. 5 0 0 , A n ò n i m Caritas 5 0 . 0 0 0 , A s soc. Sagrades Família (Soledat) 5 . 0 0 0 , A n ò n i m F.B.F. 500, M . Il.ltre. Sr. Bisbe 2 5 . 0 0 0 , i A n ò n i m (Sta. M a ria) 2 0 . 0 0 0 . maquinaria Vendo polipastos 2.000 kgs. a 25 mü pesetas., básculas, estanterías metálicas, grupo electrógeno con damarré y 380 voltios, laminadores de 2, 3 y 10 CV. máq. de enderezar alambre, varilla y fleje, prensas excéntricas de 40 y 60 TN nuevas, máq. carpintero, compresores 2 y 3 fases motores eléctricos, extractores, unitermce, hormigoneras- 2 fases, grupos motor bomba, soldador por pimtos, material eléctrico. Tel. 808 62 85. Distingits clients i Amb nn millnranient de vende i servei d'assistència tècnica de ia nnstra Urma representada " CELSO - COSTA eis merini rampia gamma de planxes per a gèneres de punt i conlecció, i tambe tota mena de rmanvis miginate que tennn en mtistèmàa: 25è ANIVERSARI SUBMINISTRES INDUSTRIALS BALSELLS Carrer de Sant Mayí, 18 • IGUALADA Telèfons 803 15 i - 803 23 40 (O O •O I co c •o co VOSTÈ UNA OPINA R E I X A PERILLOSA Sr. Director: Ja fa dies, passejant per la Rambla del Oral. Vives, a l'altura del núm. 27, he observat que hi ha una mena de botiga que queda per sota del nivell del carrer, i que té una finestra que queda arran de la vorera. Aquesta finestra té una reixa que ve a parar a una altura d'uns quaranta centímetres de terra, i que pel meu semblar, suposa un perill per a la gent, especialment la quitxalla, j a que a prop hi h a un col·legi, i també una parada d'autobús, j a que l'esmentada reixa té unes puntes molt afilades acabades en forma de fietxa. Es de suposar, que el dia que algú s'hi faci mal l'Ajuntament, j a que els propietaris no semblen adonarse del perill, els faci arreglar la reixa. Atentament, A. R. -oOo— LOS ARBOLES Y LA PROCESIONARIA Sr. Director: El próximo domingo día 7 de febrero, tendrá lugar D. m. ima plantada de árboles en el pintoresco lugar que ocupa la Eimita de S a n t Pere en Castellfollilt del Boix a cargo de los jóvenes entusiastas de Maians, del mismo Castellfollit del Boix y de todo aquel que desea apuntarse en el noble trabajo de plantar un árbol. El hecho en sí reviste una gran importancia por el sentido de inspiración que tiene y la trascendencia que ímplita cara a las nuevas generaciones. Es de resaltar la gran labor de equipo que vienen llevando a cabo los dos citados grupos!, en la confección de Festejos, Fiestas Populares, actividades deportivas, ciiiturales y últimamente en la confección de un "periódico", "Casma" que mensualmente sale a la luz, gracias al esfuerzo y dedicación de irnos jóvenes que saben aprovechar bien su tiempo libre "periódico" que está consiguiendo ima gran acogida entre los vecinos y otros que no lo son; ñel reflejo de sus inquietu-, des, aspiraciones e ilusiones. Con ocasión de im viaje a Castelltersol y en otro orden de cosas, pude apreciar el extraordinario desarrollo que está adquiriendo una plaga que ataca los pinos y encinas de los bosques mediterráneos; la procesionaria, conocida prácticamente por todos los residentes en nuestrasi comarcas. ¿Quién no conoce y no h a visto las típicas bolsas blancas colgadas de las ramas de los pinos? Nunca como ahora había adquirido tal dim.ensión. La desaparición de determinadas aves depredadoras, favorece el incremento de las larvas, que pueden permanecer bajo tie- IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA rra por espacio de vailios añcs, con lo que el tratamiento por elementos químicos presenta graves dificultades, además de afectar gravemente las aguas y la fauna; el caso es urgente y apremiante, si no se quieren ver mermadas las esfiecíes de pinos, manjar predilecto de la insaciable procesionaria. En nuestra ciudad, los pinos existentes ya fueron en su día tratados contra tal plaga. El problema es buscar la solución más idónea y efectiva para el caso. T. P. —oOo— CARTA DEL IGUALADA HC. A SUS SOCIOS Y AFICIONADOS Es nuestra intención recordar a todos los socios y aficionados, que en esta semana, y a nivel deportivo, nuestro club tiene dos compromisos muy importantes, que afectan a los equipos juvenil y senior (périmer equipo). En lo que se refiere a los mayores, el domingo a la hora habitual de las 12'30 de la mañana, nos visita el líder del grupo A.D. Ripoll. Es el máximo aspirante al ascenso a División de Honor y se cuenta en sus filas con hombres de la talla de Recio, Turró, Usart, etc. de reconocida calidad en la máxima categoría. Vienen sosteniendo a lo largo del Campeonato un espectacular duelo con el equipo gerundense del G.E. y E.G., ue como recordarán ya fue vencido en nuestra pista, para la obtención de la primera plaza que da derecho al ascenso directo' o bien al segundo lugar que da acceso a una fase de promoción.' Por su parte, los juveniles tienen ante sí un compromiso decisivo para su -clasificación para la fase previa del Campeonato de España en esta categoría. De vencer por la diferencia de goles adecuada depende la clasificación de nuestro equipo y del equipo barcelonés del Pare Manyanet "A" que dirige nuestro conocido Garriga y que es precisiamente el equipo que nos visita hoy sábado, a las siete de la tarde, día y hora excepcionales para este encuentro. El motivo principal de esta carta es ponerles al corriente de los horarios de estos partidos, pero también el pedir una masiva asisten- PROXMO ESTRENO « •. * M\m:. / cia a ambos encuentros, tan decisivos para nuestros colores. Nuestros jugadores necesitan del apoyo de la afición igualadina,, tan retraída en los últimos años. Creemos siaceriamente que nuestros muchachos y muchachas (hay que tener en cuenta a nuestras féminas) en todas las categorías que compiten, están hajciendo los suficientes méritos como para que el aficionado vuelva a asistir al hockey en nuestra ciudad; que entre todos consigamos elevar de nuevo este bello deporte nuestro a la máxima categoría. Pero para ello no es suficiente que una J u n t a Directiva trabaje con üusión, ni que los jugadores se partan el pecho en cada partido si falla lo más importante, la afición. Hay que decir, sin embargo, que hay una parte de esta afición que así lo ha comprendido ya y prueba de ello fue l a gran afluencia de iguaiadinos a Piera el pasado domingo, y que agradecemos profundamente. Para finalizar, ponerles al corriente de que el partido de juveniles de hoy sábado, tendrá entrada totalmente gratuita, y que el encuentro de Primera División del domingo, h a sido declarado media jornada económica del club. Esperamos sabrán comprender esta medida, por otro lado obligada para la economía de la entidad. Igualada H.C. —oOo— EL PIRULÍ DE LA FONT VELLA Sr. Director: 1 r e s coses tal com siguin. En aquesta secció van sortir algunes cartes demanant que no s'instal.lés el pirulí de la Plaça del Pilar al costat de l'estátiía d'Hércules. Veig que l'Ajuntament ha fet cas d'aquesta observació í l'ha suprimit. Crec que el fet d'atendre les diverses peticions que en aquest sentit s'havien fet, és digne de consideració. Gràcies. I dic gràcies en nom propi i creient interpretar el pensar dels altres veïns de la Font Vella. No dubto que potser d'altres persones estaran quei- DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 | 1 xoses dels lloes on s'han col.locat alguns d'aquests pirulís. J o se sap que no es fa res a gust de tothom. Però aquest de la Plaça del Filar exigia una reconsideració que com avui he comprovat h a estat atesa. Gràcies a qui ho hagi disposat així. Un veí del PUar AA/UHCÍS per paraules S'OFEREIX Sra. per a tenir cura de nens de totes les edats. A hores o tot el dia. Tel. 80418 44. —oOo— PIS en venda. Avda. Barcelona. TeL: 804 12 57 nits. —oOo— LLICENCIAT Ciències: classes particular E G B , BUP i COU. Matemàtiques, física i química, anglès. Telèfon 804 31 59. —oOo— SE VENDE piso, a estrenar, soleado. Tel. 804 04 42. O O O r — VENDO parcelas y chalet en "El Xaró", totalmente terminado. Tel. 801 00 63. —oOo— VENDO kart. Tel. 8 0 3 1 1 2 5 . —oOo— RENAULT R-12 Famíüar B-ED. Sólo estrenado. Hiperauto, Florencio Valls, 30. Tel. 804 23 51. —oOo— RENAULT R-4 Furgoneta B-CJ. Seminueva. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel.: 801 23 51. —oOo— RENAULT R-6 B-BM. Impecable. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel. 804 23 51. —oOo— MOTOGUZZI SP B-DL. Pocos kms. Hiperauto, Florencio Valls, 20. Tel.: 804 23 51. —oOo— BUSCO persona m'inicia a l'anglès. Tel.: 803 18 03. Horari feiner. EN MONTBÍlí - pueblo Solar 255 m.2 en el mismo centro con 15 m. de fachada al sol, asfaltado y con todos los servicios. Por sólo 950.000 ptas. Telf. 803 79 39. (O O •o I ME co c OFREZCO COMO COBRADOR Para el cobro de recibos. Resulta más económico, que cobrarlos a través del Banco. Doy referencias mías. Interesados escribir a A.R. C/. Mayor 18. JORBA Injeccions, vacunes, cures, control de la pressió arterial, determinació del grup sanguini i factor RH, prova de l'embaràs. •o co C/. Pare Tous Soler, 6. Servei a domicili, telf. 803 28 83. Q IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA sea r e a l i d a d el q u e t e n g a m o s un local p r o p i o , c o m o rrierecemos". VlLAfiOVA DEl CAMI lli Anjversarío del CIÉ de lubilados El d o m i n g o 5 d e f e b r e r o de 1978 tuvo Jugar e n nuestra p o b l a c i ó n u n g r a n a c o n t e c i m i e n t o social, d e i q u e este f i n d e semana se festeja el c u a r t o aniversario. Nos estamos r e f i r i e n d o a la apertura oficial d e l C l u b d e J u b i l a d o s , en la calle d e Santa Luqía. Allí, se d i o cita casi m e d i o p u e b l o — j u b i l a dos y n o j u b i l a d o s — para participar, ansiosos, en la o f r e n d a d e cocas, licores y pasteles b r i n d a d a p o r la Junta organizadora. A l g u i e n h a b l ó d e l festín d e Baltasar al o b s e r v a r con q u é afán se c o m í a n y acaparaban los manjares dejados sobre las mesas, p e r o y a sabemos q u e s i e m p r e se e x a g e r a . Se d i e r o n casos d e v e r d a d e r o s abusos r a y a n d o en los l í m i tes d e la g l o t o n e r í a , más con b u e n h u m o r y gracia. Sin mala f e en t o d o m o m e n to, p o r a q u e l l o d e q u e " u n día es un d í a " . Los actos proyectados p a ra la c o n m e m o r a c i ó n d e est e cuarto a n i v e r s a r i o , son los siguientes: H o y sábado, a las 4 d e la t a r d e , t e n d r á l u g a r en los colegios d e la calle A l f o n so XIII un festival infantil para p e a u e ñ o s y m a y o r e s . En este festejo se procederá al repar+o d e p r e m i o s a los g a n a d o r e s d e l Concurso d e redacción basado en el t e m a " l a Tercera e d a d " , en el aue han oarticipado alumnos d e l 8 ° curso d e EGB. A las 6 , c e l e b r a c i ó n de. u n lucido baile en el local social, c o r r i e n d o la p a r t e musical a cargo d e l acordeonista i g u a l a d i n o Pepito y su Conjunto. ' M a ñ a n a d o m i n g o , a las 1 T 3 0 d e la m a ñ a n a , alegre desfile p o r nuestras calles más céntricas d e l " G r u p G r a l l a " , d e Igualada. A las 1 2 ' 3 0 d e l m e d i o d í a , recital d e sardanas p o r la Cobla " T à r r e g a " , en la plaza d e l ambulatorio. Con m o t i v o d e este cuart o aniversario d e l C l u b d e J u b i l a d o s , su Junta Gestora ha lanzado u n m a n i f i e s t o a la o p i n i ó n p ú b l i c a . C o n t o da c l a r i d a d e x p o n e los p r o blemas a u e se h a n t e n i d o o u e resolver desde su f u n dación — t o d o s d e o r d e n económico—, agradecindo a sus benefactores la colaboración prestada, así c o m o o r g a n i s m o s oficiales y la i n i ciativa particular d e l v e c i n dario aunque, como e n toda v i ñ a d e l Señor, haya descontentos y detractores, term i n a n d o con las siguientes palabras: "Aprovechamos la ocasión para insistir e n q u e nuestro local resulta y a peq u e ñ o para aposentar a los socios c o n u n . m í n i m o da comodidades, pues a p e nas se cabe cuando nos ¡untamos t o d o s , p o r l o q u e p e d i m o s a las a u t o r i d a d e s locales ef m á x i m o interés para q u e en fecha p r ó x i m a " A T E N C I Ó N A LOS NECESITADOS" Por c o n s i d e r a r l o d e interés, c o p i a m o s literalmente u n suelto aparecido el pasad o d o m i n g o en el suplem e n t o d o m i n i c a l d e la Hoja Parroquial d e V i l a n o v a d e l C a m í , y q u e lleva p o r t í t u l o el q u e arriba q u e d a c o n s i g nado: " Y a se llamaba la atenc i ó n sobre este asunto en la Hoja d e la semana pasada. Ya h a n h a b i d o personas q u a se h a n o f r e c i d o para iniciar una acción c a r i t a t i v a , especialmente para los casos m á s u r g e n t e s . N o obstante, d e b i d o a q u e han sido p o cos, esperamos q u e h o y con m o t i v o d e la presencia d e los fieles para la Santa M i s a , sean muchos más los q u e m a n i f i e s t e n su interés y p o d a m o s plantearnos t o d o s el p r o b l e m a a fin d e encontrar a l g u n a solución satisfactoria. Evangelizar a los p o b r e s era una d e las señales q u e d a b a el vSeñor c o m o p r u e b a d e q u e era el Mesías esperado. U n o d e los signos q u e disfinguía a los p r i m e r o s cristianos era su a m o r f r a t e r n o y p o n e r en c o m ú n sus bienes en f a v o r d e t o d o s . Signos q u e nunca d e b e r á n desaparecer, pues el m i s m o Señor d i j o : " D e p o b r e s , los tendréis siempre entre voso+ros". Repetimos q u e nuestro deseo es el d e p o d e r f o r m a r una , p e q u e ñ a c o m i s i ó n o Omnium Cultural Campanya de Normalització del Català Noy horari del Serve! de Traduccions i Correccions Dilluns i dimecres de B a 8 dei vespre. Dimarts, dijous i divendres de dos quarts de 5 dos quarts de 7 de la tarda. Ds recordem que el Servei es totalment gratuït. / junta d e jóvenes y a d u l t o s , d e manera p e r m a n e n t e . Es d e esperar q u e en esta ocasión nuestra c o m u n i d a d par r o q u i a l escuche la l l a m a d a . Es c o m o si los p o b r e s , q u e cada día los habrá m á s , llamasen a t u p u e r t a . ¿Qué respuesta les p u e d e s d a r ? A c l a r e m o s q u e n o se trata d e q u e j a s personas q u e se . b r i n d e n d e n el d i n e r o necesario, sino q u e b r i n d e n f o r m a r para p o d e r l o encontrar, y no sólo el d i n e r o , sino car i ñ o y otros bienes q u e n o q u e d a n c o m p l e t o s c o n ia a y u d a m a t e r i a l . Los p o b r e s d e b e n ser e v a n g e l i z a d o s " . Hasta aquí ia iniciativa d e l Rvdo. Bars Borràs. Esperamos y deseamos q u e la suerte la c o r o n e en la m e d i da q u e e x i g e el p r o b l e m a d e la p o b r e z a . ¿El d i n e r o para m e d i a r l a , en i o p o s i b l e ? Se podría obtener. DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 ]2 Pues el d i n e r o se manifiesta o s t e n t o s a m e n t e todos los fines d e semana, y c u a l q u i e ra, e n esos lugares d e r e creo y d i v e r s i ó n , podría desp r e n d e r s e d e diez pesetas, con poco q u e a y u d e n las a u t o r i d a d e s . Hace m u c h o s años v i m o s el e j e m p l o c o n resultados t a n g i b l e s . LA D E C I M A DEL SÁBADO Ruiseñor Le llama la v e c i n d a d " e l artista c a n t a o r " , pues c o m o u n ruiseñor canta el m u c h a c h o en v e r [dad. Es tanta la c a n t i d a d d e arte q u e él atesora, a u e el p ú b l i c o lo valora en el sitial q u e merece, y a p l a u d e c u a n d o le ofrece un f a n d a n g o a c u a l q u i e r [hora. J U A N DUARTE lA POBIA DE ClARAMMf III iam lira de la Candelera El diixmenge al mautí se celebra l a I I I Cursa Popular de la Candelera. Molta animació malgrat que el dia era més aviat fred per l a boira segarresa, l a qual no fou obstacle per als setanta participants que correguegueren la prova. El lliurar ment de trofeus es féu el dimarts, dia de la Candelera; en el transcurs de l'audició de Sardanes. CLASSIFICACIÓ GENERAL 1er. Guillem Pascual 2on. Eladi Cabrerizo 3er. Rafael Cabrerizo 1^ femenina Conxita Ferran 1er. jovenil Antoni Domingo CLASSIFICACIÓ LOCAL Benjamins: 1er. Enrique Pérez 2on. Rosend Pérez 1^ fem. Cristina Martorell Infantils: 1^ Lairra Martorell 2^ Marisol Jurado 3^ Antoni Jové Jovenils: 1er. Salvador Rico 2on. David Parellada 1^ fem Montserrat Parellada Seniors: 1er. J u a n Fernández 2on. Rosend Pons Amateiirs: 1er. Isidre Surroca 2on. J a u m e Surroca 1.^ fem. Pepita Estrada Trofeu veterans 1er. Francisco Seva 2on. Josep Seva Trofeu més edat: Francesc Vila Almirall Trofeu més petit: Salvador Jacomet Repare Vd. mismo su propio vehículo (O con herramientas adecuadas y el asesoramiento de personal especializado en Autoreparaciones FREIXAS O •O I co •a Sant Martí de Sesgueioles, 25 - Tel. 803 72 02 IGUALADA co IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA "Anuari ^ualadí-Bl" A q u e t a és la fotografia del troíeu cedit peir l'empresa "Vives Vidal S.A." per al concurs de fotografia d o c u m e n t a l "Anuari Igualadí-81". L'esmentat trofeu amida 28 cms. d'alçada i és d'etil fimcional. La copa és d'acer inoxidable platejat i té iin diàmetre de 16 cms. L'empresa "Vives Vidal SA." atorga així mateix una dotació econòmica de 5.000 pessetes. TOO Salita estar, 4 butacones, estampados, mesita de cristal. Buen precio. Telf. 803 7 1 9 4 , mediodías y noches. Se dan clases de gimnasia y de boxeo, para defensa personal y profesionales. Amb l'arxiu okrl (52) Demà, diumenge, B prier ram É flor^ La bicicleta, segons les enciclopèdies, la va inventar el senyor Michaux rany 1865. La roda davantera era de gran diàmetre mentre que la de darrera era relativament petita. Hom tè coneixement que l'any 1887 el senyor Joan Vives, propietari de "Can. Macià" (Odena), ¡a corria per Igualada amb una bicicleta d'aquest tipus, marca "Renard". -, . A l'arxiu municipal hi ha una fotografia de l'any 1895 referida als primers temps de l'esport del ciclisme a Igualada. El primer local del "Club Ciclista" era instal.lat a l'edifici del carrer de Santa Caterina Que fa xamfrà amb el Passeig Verdaguer. Als programes oficials de la Festa Major dels anys 1902 i 1905 figuren curses organitzades per l'esmentat Club i patrocinades per l'Ajuntament aue oferia premis de 10 fins a 100 pessetes. Cap al 1909 el "Club Ciclista" traslladà el seu local social al cafè-bar "La Palma". L'octubre de l'any 1920 es fundà la Penya Ciclista de l'Ateneu. Amb tot, el tema d'aquest article el volem centrar en un fet anecdòtic relatiu a l'arribada a Igualada de la "VIII Volta a Catalunya", per la Festa Major de l'any 1926. Aquell dia vingueren a Igualada periodistes espanyols i estrangers i destacades personalitats de l'esport. La meta era a la Rambla de Manuel Girona (avui Rambla de Sant Isidre) i allí s'havia aixecat una tribuna ocupada per senyores, autoritats i invitats. El guanyador de retapa Reus-lgualada. que comprenia 200 quilòmetres i era la més Important de tota la cursa, fou el francès Simon Téqui. La senyora Pepita Sàbat d'Orfila. esposa de l'aleshora alcalde d'Igualada senyor Emili Orfila i Gomila, li féu lliurament d'un ram de flors. La premsa elogià aquest simpàtic gest tot comentant que Igualada era la primera ciutat d'Espanya on es produïa l'insòlit fet que un grup de noies i senyores : ocupés la tribuna de meta I es lliurés un ram de flors al vencedor de l'etapa. Pel que es veu, doncs, aquests actes esportius eren fins aleshores "cosa de hombres" i l'element femení en restava al marge. Aqui no. la representació femenina fou nombrosa i a més a més portava un elegant vestuari completat, amb aquells capells d'ala ampla propis de l'època. Cal dir, ja que hem parlat del senyor Emili Orfila, que aquest, abans de ser alcalde, havia estat mestre director de l'Escola Primària de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i fou sempre un gran impulsor del ciclisme a Igualada. tes activitats dels amants d'aquest esport no s'interromperen ni durant un determinat període de la guerra civil l això ho comprovem mitjançant un àlbum fotogràfic de l'igualadí i gran amant'del ciclisme senyor Josep Oriol i Rosich, mort l'any 1896, àlbum que els seus familiars han dipositat a l'Arxiu Municipal per tal d'extreure'n dades informatives. Allí hi ha fotografies de curses celebrades els dies 3 de gener. 25 d'abril i 10 d'octubre de l'any 1937. organitzades per les penyes "Bar Amèrica" i "Cafè Goya". A partir d'aqui. pel que sembla, es produí un parèntesi en les activitats ciclistes igualadines les quals es reprengueren el 25 de juny de 1939 amb una cursa organitzada pel "Sindicato Español Universitario" d'lgualada en la qual resultà vencedor el ciclista igualadí Joan Rey i Alemany. Esmentem el curiós fet que en entrar ei citat ciclista a la meta de la Rambla, un grup d'elements pertanyents al Requête Carlista es posaren a cridar amb segones intencions: visca el Rey!, visca el Rey! , La història del ciclisme igualad!, densa i brillant tothora, continuà sobre rodes. Pel que fa a l'anècdota que hem explicat del lliurament del ram de flors al vencedor de l'etapa Reus - Igualada de la "VIII Volta a Catalunya" l'any 1926, no hem trobat cap referència sobre si aquest va ser rebut i felicitat amb un petó a cada galta com ara s'estila. Més aviat creuríern que no. La moralitat era llavors molt estricta. IGNASI CASTELLTORT Cronista de la Ciutat Llamar al Tal: 803 22 19. Es lloguen apartaments moblats. Tracte directe, equipats amb robes i parament. Un de 2 cambres i un d'individual o matrimoni. Cèntric. Opció garatge. Tel. 803 05 33. ]3 Denla, lie non, "Rialies" a i'Ateneu dotze del Trofeu Vives yiikil S.A. DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 / MARCEL CLARAMUNT REPAIíACION DE AUTOMÓVILES Y PLANCHISTISKIA AVDA. NAVARRA. N.° 9 PART. TEL. 803 54 39. ALQUILER COCHES SIN CONDUCTOR COCHES NUEVOS OFICINAS TEL. 803 01 79 IGUALADA matí, presenta un nou p e r als nois nostra espectacle i noies ciutat, l'Ateneu a les "Rialles" d e la al Teatre d e Igualadí. t r i g a , realitzada actors: Bou, Carles cesc fia per q u a t r e Josep Parés, T o r r a n o i Fran- Amorós. L'escenogra- és a càrrec d e Salvador A n t o n i el v e s t u a r i En aquesta ocasió el g r u p Pep d'Anton Poch. q u e ens v i s i t a és una a g r u pació grups C o m el t í t o l i n d i c a , l ' o b r a "Tíeatre C u - tracta sobre dos a v e n t u r e r s , d e dos altres q u e es d i u e n : rial " i "La v i u - v i u teatre", que presenten l'obra " L ' i l l a del Tam-Tam". A q u e s t a és una e x p e r i è n c i a interessant en P e p i t u i en Pepet, tot mar a navegant l'horitzó, ¡a q u e , a més d e l'espectacle Aquesta q u e cada g r u p t é tam-tam preparat, per es p e r d e n , terra que,: l'ampla però lluny, veuen terra. és l'illa ,on passaran del uns s'han a g r u p a t p e r a f e r una d i e s p l e n s d ' a v e n ' u r e s i es- obra conjuntament. p e r e n q u e m o l t s nois i noies "L'illa del tam-tam" una o b r a d ' a v e n t u r e s és i d'in- d e la nostra c i u t a t els a c o m p a n y a r a n e n aquest v i a t g e . SE TRASPASA lOCAL COMERCIAL 100 metros cuadrados en lugar céntrico. Carretera de Valls. Totalmente instalado cualquier ramo. para estableciímiento de Información: ALEX JULIEN, teléfono 804 32 01. PRÓXIMO ESTRENO . ; * * mm (O CULTURA IGUALADA, PERIODkC DE l'ANOIA El Cor de Santa Maria a la llar del Sant Crist cine amateur Demà DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 198J ' d'Igualada d e Santa Normalització del català visitarà Maria la Llar d e l Sant Crist, p e r t a l d'o- religioses a Jes i ais ancians allí LA CAMPANYA DEI llORO (5) Escolteu, h i ha uña paraula q u e t é força m a l r e g u s t acollits, els q u a l s seran g e n - i a i x ò q u e es tracta d e " c a l d o " . . . tilment El correcte és brou o sue. obsequiáis. Si algú d i u q u è això fa Del9'30 al Super-8, pasando por el 16 y el 8 mm. Cuando en 1921 Charles P a t h é lanzó la película de 9'5 m m . y creó el inefable proyector P a t h é - B a b y , accionado a m a n o , y e n 1923 completó el equipo c o n su tornan vistas de 9'5 m m . también accionado a mano, lo que r e a l mente hizo este francés insigne fue entrai- en l a Historia como padre del Cine Amateur. En el mismo 1923, K o d a t presentaba su c á m a r a Cinfi Kodak A, l a p r i m e r a én utilizar película d© 16 m m . L a propia Kodak, en 1932, dio a c o n o c e r un nuevo f o r m a t o : el 8 mm., y en 1965 el super-8. Este último, el b e n j a m í n de los c u a t r o pasos substandard es, a c t u a l m e n t e , el m á s popular y el que c u e n t a con xma m a y o r m a s a de adeptos. Y p o r el contrario, el p r i mogénito, el 9'5 m m . el que gozó ©n los comienzos de l a era a m a t e u r d e m a y o r predicamento, lleva hoy t a n sólo e n F r a n c i a , s u patria, u n a vida totalmente lánguida, m a n teniendo a duras penas el r a n g o que siU' alcurnia m e r e c e . Ironías del destino. F r a s e m u y de lois felices 20, de los felices años en que él 9'5 h a c í a la felicidad' de los a m a t e u r s de l a época, que se a c e r c a b a n à él con Ingenua curiosidad, a t r a í d o s por ese hechizo que el cine h a ejercido siempre sobre l a m a s a . Muchos de nuestros m á s antiguos aficionados, J o s é Caselltort, Alfonso Cortés, l a .UCA.I., M. Mateu,... Imn dejado en los cajones y armarios aquellos inolvidables rollas d e película de 9'5 m m . Algimos m a n t i e n e n todavía e n funcionamitento los vetustos proyectores d e 9'5, por aquello de poder revivir tiempos pasados. Otros, se h a n visto obligados a efectuar copias a S u p e r - 8 ó 16 m m . a fin de poder s a l v a r las imágenes d e siu deterioro. 0 v o l u m si així us a g r a d a . D e m à d i u m e n g e dia 7 d e M o t s d'aquests n'hi ha m é s d ' u n . f e b r e r , a les 6 d e la t a r d a , la Montserrat Prat, N a t u r ò p a t a nal, parlarà Casais professio-- sobre l'intéres- Las cotizaciones, y a es sabido, no siempre reflejan la realidad. U n a s veces p e c a n por exceso y o t r a s por defecto. Y este es el c a s o del 9'5. Y n o por defecto del sist e m a , q u e e s t á m á s que probado, sino por defecto del a c cionista, del inversor, del que comercia, que no "afinan el foco". Mientras meditábamos sobre estos e x t r e m o s y especulábamos c o n las v e n t u r a s y desventuras del 9'5, tuvimos un sueño y en él oímos una voz e n "off" — n a t u r a l m e n t e ; t r a t á n d o s e d e u n sueño cinematográflco— que, c o n un ligero efecto de r e s o n a n c i a decía: "Esto os p a s a —^refiriéndose al 9'5-^ p o r h a b e r nacido en F r a n c i a . ¿ A quién se le o c u r r e ? Podríais h a b e r buscado al otro lado del Atlántico...". Al d e s p e r t a r , pensamos e n voz alta: "¡Qué t o n t e r í a de sueño!". P e r o i n m e d i a t a m e n t e u n a voz interior nos r e cordó: "El 16, el 8 y Super-8 vieron l a luz en EE.UU., in¬ ventados y potenciados p o r el gigante de las c a j i t a s a m a lillas". B u e n o , podríamos c o n t a s t a r n o s , como en el cine, "es sólo m e r a coincidencia...'' ACTIVIDADES — E l p a s a d o viernes día 29, tuvo lugar, la a n u n c i a d a dle dos films del c i n e í s t a D. J o s é B e l a r t de Piera: "Lluvia sesión-tertulia d e F i l m A m a t e u r d«l C.N.I., con proyección y F a n t a s í a " y "Barcelona". AI finalizar la proyección, hubo mesa r e d o n d a c o n el autor y comentarios generales sobre t e m a s cinematográficos. P a r a a y e r e s t a b a prevista en Film A m a t e u r del C . N J . la sesión púbMca d e todos los primeros viernes d e mes. d i g u e u - l i : n o , fa A l q u i sigui un digueu-li embalum "caradura" caragruixut. T a m b é és b a r b a r i s m e "enfado" el m o t correcte és e n u i g . sant t e m a d e "Les herbes í la circulació". t o t h o m , h i es c o n v i d a t . "Campanilla"? "Albornos"? Campaneta^ Digueu barnús " D o n a r ascos" és " f e r fàstic". 1 " s u s t o " és esglai o ensurt. S'OFEREIX PROGRAMADOR COBOl Amb experiència administrativa. Telfs. 803 35 27 i 803 17 07. Q u i d i g u i " a p o i " f a una p l a n x a . S'ha d e d i r suport o a¡ut " P e a t ó " ? A l " F a b r a " posa vianant o transeünt. D'això d e l " f i d e s e t m a n a " d e d e b ò se'n f a u n a b ú s . V a l m é s d i r cap d e setmana i n o us h i f e u m é s e m b u l l . " C o t x i n o " ? N o . Si és " c o t x i n o " d i g u e u - l i porc o b é brut. F i n a l m e n t , e n lloc d e "tonto" h e u d e d i r b a b a u o ruc. BANC DE SANG DE Ignasi Castelltort CEEU ROJA - IGUALADA Ironía, que el m á s r a c i o n a l y funcional de los pasos h a y a sido desdeñado y a r r i n c o n a d o por nuevas g e n e r a ciones d e añcionadois. E n e s t a época d e materialismo qiie nos h a tocado vivir, el f o r m a t o que m á s renitabilldad da en i m a g e n por l a inversión en m a t e r i a l sensible, en pelicula, m a n t i e n e u n a cotización m u y b a j a e n t o d a s las "Bolsas" mundiales del cine a m a t e u r . Y, sin embargo, sus dividendos son los m á s elevados, diel orden del 71% e n i m a g e n sobre el 100% de pellcuia ffimada o p a g a d a . Dividendo que en ei 16 m m . es del 54%, del 60% en el Super-8, y apenas del 46% e n el 8 m m . n o r mal. • "bulto" Convivència al Casal senyora 14 d i u m e n g e , e l Cor Parroquial f e r i r u n c o n c e r t coral Reflexiones y divagaciones de un amateur / E donar sang és donar rida UNA m C A DE LA TEVA SANG POT SALVAR MES D'UNA VIDA Esperem la teva coLIaboració. HORARI BANC DE SANG. Dies feiners: 9 a 13 i de 16 a 20. Dissabtes: 9 a Í3. GRACIES!! Seleccionará XOR TITULADO SUPERIOR O DE GRADO MEDIO Para desempeñar cargo a nivel directivo en E X O R dto. Organización tras superar período de adaptación correspondiente. Se requiere xm. hombre joven, activo, responsable y con gran capacidad para el trato social a todos los niveles. Indispensable poseer potencial en el aspecto vocación profesional. El capítulo de ofrecimientos será tratado persor nalmente dada la importancia de los objetivos, que se persiguen con relación al cargo y a la inmediata reestructura de nuestra Empresa de servicios. Interesados dirigirse a través de carta manuscrita adjuntando fotografía a: EXOR Selección (O C/. Lerda 15, entio. 4.^ IGUALADA Ref. 2A-03-253 INEM B-10/161 con proyección de películas todas ellas c o n t e m a deportivo y realizadas p o r cineístas locales. Seguirán otras sesiones que c o m p l e t a r á n el ciclo dedicado a los D E P O R TES. E n nuestra p r ó x i m a colimma efectuaremos un breve comentario de las películas proyectadas. — El próximo jueves día 11, se inicia a través de la a n t e n a de Radio Igualadia-RadioCadena, el espacio "Cine amateur". De diez minutos de duración, tendrá periodicidad mensual, todos los segundos jueves de c a d a mes, en h o r a de 2 a 2'30 de la tarde. O •O VENDO o ALQUILO Local, 95 m.2. C/. Pujades chaflán. P. Casals. Todo instalado. Gran fachada de 16 m. y 3 puertas. Otros locales en J . Galtés, Copons y P. Oasals. Teléf. 804 27 01. 1 01 c o S iS o •o IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Uñando el celuloide habla... "lili MARIEN", FASSBINDER Ï SUS MITOS AlEMANES Cuando miichos vieron su Obra m á s significativa h a s t a el presente ("El matrimonio de María:' Braun") sospecharóii lo que iba a ocurrir. Que Rainer W e m e r Fassibinder, u n director de minorías, a c a baría siendo el multitudinario glosador de todos los grandes mitos de la a l e m a nidad d e nuestro siglo. Así h a sido. Fassbinder, últim.amente, "toca", uno' t r a s otro, todosi los temas, todos los ambientes y todos los t ó picos (si, tópicos) a que h a dado lugar su Alemania. L a Alemanáa que enjsangrenitó trágicamente a E u r o p a por dos veces en u n plazo d e 25 años. Y que fue doble y abrumadjoramente derrotada. Fassbinder, h a y que decirlo, ve a u n a p a r t e de su descuartizada nación bajo u n prfema m u y personal que se nos a n t o j a c a r g a d o d e simbolismos y de segundas Intenciones. ¿Es Fassbinder un nostálgico del nazismo? ¿O es todo lo contrario? Nadie es capaz de verlo c l a r o pero l a s i m á genes d e Fassibinder fascinan a c a p a s c a d a vez m á s amplias de público La obra de Passbinder roza a menudo l a vulgaiidad, l a grosería y el m a l gusto. Pero ei colorido de sus imágenes, su plástica cinematográfica, tienen un hechizo al que es difícil sustraerse. El hombre, sin embargo, sabe lo que quiere y su estilo es \mo de los m á s personales e inconfundibles del c i n e eu^ ropeo de hoy. T a n inconfundible c o m o la forma d e interpretar de su actriz favorita: H a n n a Schygulla (María Braun, c l a r o ) . "Lili M a r len", l a tonada q u e se hizo famosa en todas l a s trincheras de u n a Europa destrozada por todos los demonios de la guerra, viene a s e r l a biografía de l a c a n t a n t e que l a creó y l a popularizó a través de l a radio. Dicen que c u a l quier parecido c o n l a realidad es pura coincidencia. P e ro n o Importa. La obra nos pone en c o n t a c t o directo con u n a época especialmente triste p a r a E u ropa. U n a época e n l a que Alemania fue protagonista de un gigantesco d r a m a colectivo que, a ú n hoy, presenta c a r a c t e r e s alucinantes. Sigan c o n atención a R a i ner Werner Fassbinder. Actualmente, n o h a y otro como él. J . G-. (En la página Ae "Espectacles" pueden hallar nuestros lectores información sobre horario y sala de la película comentada). / Al Mercantil Josep Ma Torras, a r"Apalata 80'" Dimarts, "Aqualata 8 0 ' " , o f e r í una c o n f e r è n c i a d e J o sep M a . Torras i Ribé. Es Doctor e n Història Moderna, ha p u b l i c a t diversos t r e balls d'investtigació i, p e r nosaltres cosa q u e e n s enorg u l l e i x , és i g u a l a d í . U n c o n ciutadà q u e ha assolit n o t a b l e p r e s t i g i d i n s la seva especialitat c u l t u r a l i d o c e n t . El t e m a f o u " C o n d i c i o n a ments geogràfics i energètics d e la indústria i g u a l a d i na". iljambé u n t e m a molt n o s t r e , v i s c u t pels nostres avis i p e r m o l t s d e nosaltres en la seva d a r r e r i a . C o m e n tem això perquè l'estudi desenvolupat per Josep M . " .Torras, acollí els fets i n d u s trials dels segles X V I I I i X I X i una petita p a r t d e l'actual. Foren els anys d e la p u i x a n ça i n d u s t r i a l d ' I g u a l a d a , q u e segons el c o n f e r e n c i a n t a r r i bà a ésser l a segona e n i m portància d e l Principat ( i n i cis segle X V I I I ) i després caminà vers l'enfonsament d r a m à t i c m o t i v a t per' l'evolució ¡ la r e v o l u c i ó i n d u s t r i a l q u e la nostra ciutat n o p o g u é assimilar c o n d i c i o n a d a per la g e o g r a f í a i els mitjans energètics. L'explicació d e J o s e p M a . Torras f o u interessant: M o l t interessant. I d e t a l l a d a d e forma ben entenedora a m b paraula clara i exacta. Demostrà' u n c o n e i x e m e n t p r o f u n d d'aquest t e m a i d e t o tes les particularitats històriques q u e l ' e n v o l t e n . H o m d i r i a q u e aconseguí u n v e ritable realisme e n d e m o s trar els fets d e la g r a n d e v a l l a d a industrial q u e d e i x a r e n Igualada e n situació g r a v í s s i m a . M o l t més g r a víssima d e l q u e p o d e m i m a g i n a r a v u i els q u i t e n i m la sort d e v i u r e e n ella. 1 és q u e segons Torras, aquelles circumstàncies t a n penoses, q u e o b l i g a r e n a m a r x a r a m é s d e tres m i l igualadins d e la c i u t a t en q ü e s t i ó d e pocs anys ( t i n g u e m e n c o m p t e q u e el cens era d'uns 16 m i l ) , s e m bla q u e n o p o d e n repetir-se. A v u i el n o m b r e d e ciuta- dans q u e h i v i v i m , els t r e n ta-un m i l i escaig, és m o l t a d i e n t p e r f e r g r a t a la v i d a ciutadana i d o m i n a r i p r e v e u r e els p r o b l e m e s i necessitats p e r v i u r e - h i . N o és una ciutat q u e o f e g a i insensibilitza la c o m u n i t a t , c o m sol passar en tantes d'altres. Els c o n d i c i o n a n t s g e o g r à fics, explicà el c o n f e r e n c i a n t , són les m u n t a n y e s q u e encerclen l ' A n o i a i la situació d'aquesta allunyad a d e la costa els q u a l s , a p r i n c i p i s d e segle XVIII, f e i e n difícils íes c o m u n i c a cions a m b el l i t o r a l , així c o m t a m b é l'escassa d o t a ció d ' a i g u a . Factor aquest m o l t necessari p e r a là i n dústria cotonera d'aquell p e r í o d e . A m b tott, la m à d'obra q u e immigrà aquí f é u possible la g r a n p u i x a n ça i n d u s t r i a l . De m o l t a e n vergadura. Seguirem els anys i la q ü e s t i ó energètica -hidràulica i de vapor, com t a m b é l'obtenció d e l c a r b ó anglès descarregat al Titoraf, d i f í c i l d e t r a n s p o r t a r a DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 15 la nostra c o m a r c a - e n f o n s à d e mica e n mica aquesta i n dústria (segle X i X ) , e n n o p o d e r e v o l u c i o n a r p e r aconseguir els mitjans mecànics q u e la f e r e n , d i n s el r a m d e l c o t ó , una potència i n d u s t r i a l d e l Principat. Igualada q u e dà aïllada d'aquesta e v o l u ció t a n p o s i t i v a . S'enfonsà i fins a ú l t i m s d e segle n o inicià la recuperació q u e n o f o u efectiva fins als anys 3 0 d e l segle actual. La història posterior, el millorament i m p o r t a n t d e la i n d ú s t r i a , ja és c o n e g u d a p e r tots nosaltres. Finida la c o n f e r è n c i a h i h a g u é el c o l . l o q u i h a b i t u a l . Preguntes concretes i respostes clares. T una i m p r e s sió g l o b a l b e n esperançadora sobre la indústria nostra d e l'actualitat. Segons iTorras és clar. Els c o n d i c i o n a n t s g e o g r à f i c s i energètics dels dos segles anteriors, n o p o d e n ésser a v u i obstacles t a l c o m h o f o r e n aleshores. L'electricitat i les comunicacions d e la nostra comarca vers els diversos p u n t s d e l'Estat, h o p o s s i b i l i t e n . J o s e p M a . Torras f o u p r e sentat, a m b v i s i ó exacta i concreta, p e r A n t o n i M a t e u i Vives. A.Cb. Fotografies de l'Arxiu Municipal Sèrie-1: Conjunts Musicals (3) Fitxa núm. 3.022 Foto: P. Llucià BANDA MUNICIPAL D'IGUALADA La banda Municipal d'Igtialada fou creada pel miestre Joan Just l'any 1941. Estava integrada per 28 professors. L'any 1942 adquirí caràcter municipal i com a tal actuà per primera vegada el 22 de gener de 1941, segon aniversari a Igualada del final de la guerra civil. A partir d'aquest moment l'Ajuntament contractà uns determinats serveis amb l'esmentada Banda, i>er actuar en dades assenyalades com és ara, Reis, Fiesta del Sant Crist, processons del Divendres Sant i Corpus i Festa Major i així com d'altres actes popiilars. 1.* fila, d'esquerra a dreta: Llorenç Galtés, Ignasi Castelltort, Joan J u s t (director), Adeli Casulleres (sotsdirector), Joan Muntaner, Narcís Montaner, Salvador Riera, J o a n Rubí. 2.* fila: Bonaventura Castellà, Josep Bagà, Josep Brunet, Josep Ma. Gumà, Martí Ferrer, Pere Morera, Josep Fitxa núm. 664 Foto: P. Llucià "TRIUNFAL ORQUESTA" L'any 1948 l'orquestra de música moderna "Triunfal Orquesta" experimentà una transformación pel que ía a presentació i personal. D'esquerra a dreta: AdeU CasuLlleres (piano), J o a n Muntaner (bateria), Manuel Morera (saxofón), Isidre Roig (guitarra), Baldiri Sala, Josep Jordana i J . Abencó (saxofons). Segona fila: Joan Servitge (contrabaix), I. Selva, Miquel Prim (trompetes) i Salvador Riera (trombó). (0 •O I CD •o Mestre, Josep Morera Joan Xaus, Baldiri Sala, Joan Servitge. 3.^ fila: Josep Vilanova, Miquel Prim, Jaume Artigas, Manuel Morera, Wifred Artigas, Xavier Miquel, J o a n gm^ Romeu, Ricard Rubí i Antoni Morros. IGUAIADA, t e m p o r a d a pels p r o b l e m e s q u e d a r r e r a m e n t es t e n e n per creuar la f r o n t e r a a m b França. Parlemüe sardanes APLEGS El dia 3 0 d e g e n e r va t e nir Hoc una nova r e u n i ó d e T A g r u p a c i ó d ' A p l e c s Sardanistes d e les C o m a r q u e s G i ronines en relació a m b la propera temporada d'activitats. En aquesta t r o b a d a es v a n d i s t r i b u i r les Guies dels A p l e c s d e la Sardana d ' e n g u a n y , a m b una e d i c i ó d e 5 5 . 0 0 0 e x e m p l a r s , ja q u e , a més dels aplecs d e les comarques g i r o n i n e s s'hi i n c l o u e n els q u e se celebraran a la Catalunya N o r d , S'ha avançat l'aparició d e l'esm e n t a d a i útil G u i a d'Aplecs ¡a q u e d e m à d i u m e n g e , dia 7 d e f e b r e r , se celebra la p r i m e r a g r a n festa sardanista d e l'any a la v i l a rossellonesa d e Cabestany, encara q u e m o l t s dels afeccionats q u e h a b i t u a l m e n t segueix e n totes les grans manifestacions d'aplecs sardanistes potser es v e u r a n r e p r i m i t s d'assistir al I r . aplec d e la COLLES SARDANISTES Ens ha a r r i b a t aquesta setmana la notícia d e l result a t d e la 1 9 ° edició del C a m p i o n a t d e Colles Sardanistes d e la Catalunya C e n t r e que organitza l'Agrupació C u l t u r a l d e l Bages d e M a n resa i q u e es v a c l o u r e el mes d e n o v e m b r e a Súria. Ens plau anunciar aquesta notícia a manera d e " f l a s h " i n f o r m a t i u pel f e t q u e e n aquesta c o m p e t i c i ó h i p r e nia part una colla i g u a l a d i na, la q u a l aconseguí una e x c e l . l e n t classificació. Els p r i m e r s llocs en les d i f e r e n t s categories v a n ser per a les colles següents: " A u s a " , d e Vic, en grans; "Ocellets p r i m e r e n c s " , d'Hostalets de B a l e n y à , en la d e j u v e n i l s ; i "Jove amista*", d ' I g u a l a d a , e n infantils. PROPERA BALLADA DE SARDANES Tot seguint l'ànim de l ' A g r u p a c i ó Sardanista, d ' o f e r i r una ballada d e sardanes u n c o p al m e s , us p o d e m anunciar q u e n'està p r o g r a m a d a una p e l d i u m e n g e v i n e n t , dia 14 d e f e b r e r , serà al m i g d i a i en t i n d r à cura la c o b l a Bages. CALEFACCIONS 1. LLANAS QUERALT. S. A. Casa fimdada en 1939. Eis ofereix els seus serveis en les noves oficines. C/. Florenci Valls, 23. Teléf. 803 25 65. PANTOMIIVIA ! A càrrec del mim: ElvTRIC LA HOZ Les classes es donaran - els dissabtes al matí a partir del dia 20 de febrer (curs de dos mesos). Per a l'inscripció, Esquüadors, 33, baixos, dies feiners de 6 a 9 de la tarda (places molt limitades). 1~ K ; •tii:;:T;ifr:i - ~ r-^^ r / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 ]5 Noves adqiilsjcíoiis en català de la biblioteca de "bi Gana" La biblioteca de "la Caixa" s'adhereix a la campanya de normalitacié del català i per tal de donar a conèixer les noves adquisicions de llibres en català, publicarem periòdicament xmes IKstes bibliogràfiques. La biblioteca és oberta a tothom i el servei de préstec és gratuït. INFANTILS Aragay, Martina Ahkn, enigma al país dels faraons Montserrat, Publicacions de l'Abadia, 1981. Carbó, Joaquim L'ocell meravellós Montserrat, Publicacions de l'Abadia, 1981. Sennell, Joies EI cas de la Terra de Xirinola Montserrat, Publicacions de l'Abadia, 1981. Vergés, Oriol Les trifulgues dels herois Barcelona, Joventud, 1981. Centre El... de salut integrat, base d'im nou sistema sanitari. Barcelona, Laia, 1981. Bspinet, Blai Centrals nuclears i autonomis Barcelona, La Magrana, 1981. Museu de la Ciència Guia del Museu Barcelona, CEGE, 1981. ART I ESPORTS Centre Excursionista de Cataltmya Homemtge dels artistes catalans Barcelona, CEC, 1976. OBRES GENERALS INLE Libres en català Barcelona, Gràfiques Diamant, 1980. FILOSOFIA Yaikin B . , Felip Problemes normals de la conducta infantil. Barcelona, Edic&ons 62, 1980. E&port L'... de b ^ e a Catalunya Barcelona, Ketre, 1981. Giralt, Cati Puntes de coixí Barcelona, L'Enclusa, 1981. Griñó, David Oficis que es jïerden Barcelona, Mülà, 1981. Mas, Llibetata Macramé a l'escola Barcelona, L'Enclusa, 1981. Puixkin, Àléxandr S. Noyeiles i contes Barcelona, Edicions 62, 1981. Riera, Carme Una primavera per a Domenico Guarini Barcelona, Edicions 62, 1981 Rodoreda, Mercè Quanta, quanta guerra... Barcelona, Club Editor 1980. Rvisiñol, Santiago Teatre Barcelona, Edicions 62, 1981. Salvat, Ricard Salvat Papasseit i la seva època Barcelona, Edicions 62, 1981. Serra, Antoni Gràcies, no volem ñors Villalonga 1981. Barcelona, La Magrana, Mort de dama Barcelona, Edicions 62 1981. GEOGRAFIA I HISTORIA Benet, Josep Fets i personatges . Montserrat, Publicacions de l'Abadia, 1981. RELIGIÓ LITERATURA Cfentre Exciírsionista de Catalvmya El Bages Granollers, Montblanc, 1980 Martí Bonet, Josep M. El convent i la parròquia de Sant Agustí. Barcelona, Arxiu Diocesà, 1980. Carner, Josep Les bonhomies i altres proses Barcelona, Edicions 62, 181. Comissions del Mil.lenari Tous, mü anys d'història Montserrat, Publioacionsi de l'Abadia, 1981. CIÈNCIES SOCIALS Pla, Josep L'herència Barcelona, Destino, 1981. Campmany, Aureli Calendari de llegendes, costums i festes Barcelona, Laia, 1981. Olavarrieta, Jordi Gust de terra catalana Barcelona, HMB, 1979. Quart, Pere (Joan Oliver) Antologia Barcelona, Lumen, 1980. FILOLOGIA Ofereix per primera vegada a Igualada DE L ' A N O I A Campanya de normalització del català Obra L'... legislativa 1932-1939. Parlament de Catalunya Barcelona, Publicacions del Parlament, 1981. ESTUDI DE DANSA I EXPRESSIÓ PERIODIC Coromiínes, Joan Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, voL 2. Barcelona, Curial, 1981. MARIA-TERESA I SOLE MIRET El calor que n o contamina. B O M B A DE C A I O R CARRIER •O Guàrdia, Roser Diccionari alemany-català, català-alemany Barcelona, Pòrtic, 1981. ViLaplana, Joaquim Elémenst per a una gramàtica generativa. Barcelona. Edicions 62, 1981 CIÈNCIES Cabanyes, Eli de Les melmelades del bosc Barcelona, L'Enclusa, 1981. (0 1 SO años de experiencia en bomijas de calor. Instalaciones Prat P r i m e r a marca m u n d i a l «naireacondidoiiado. ^5 Aire acondicionado Refrigeración • ElectriGidad - •o Copons.14 Tel.8035254 Apdo.Correos.lS Igualada (Barcelona) m IGUAIADA, PERIODIC DE L'ANOIA Este v o c a b l o q u e inicia el artículo n o es nada q u e i n d i q u e el parentesco d e una señora, h e r m a n a del p a d r e o d e la m a d r e , sino q u e es la m a n e r a a b r e v i a d a d e d e signar ei accidente i s q u é m i co î r a n s i î o r i o (T| A d e los ¡ngleóes al c a m b i a r el o r d e n d e ios vocablos) q u e e x p r e sa la consecuencia p r o v o c a da por ia obstrucción d e a l g u n a arteria cerebral c o n la aparición d e signos y síntomas q u e se p r o d u c i r á n seg ú n el área d e localización intracerebral del t r o m b o o é m b u l o causante del siíndrome. Ei t é r m i n o , antes m e n c i o n a d o f u e o b j e t o d e una magnífica c h a r l a , el o t r o d í a , por el Prof. Barraquer Bordas catedrático d e N e u r o l o gía, el cual a n t e u n m u y n u t r i d o p ú b l i c o , d i s e r t ó sobre ia Fisiopatología d e la o b s trucción cerebral-arterial transitoria. Anteriormente d i c h o a n a g r a m a era c o n o c i d o por eí d e espasmo cereb r a l y en la a c t u a l i d a d , tras los estudios e f e c t u a d o s , se está en c o n d i c i ó n d e a f i r m a r q u e su etiología es d e b i d a a la f o r m a c i ó n d e m i c r o - é m bolos. Para c o m p r e n d e r él m e n cionado síndrome, tendríam o s q u e adentrarnos en el c a m p o s i e m p r e apasionante d e ia anatomía dei c e r e b r o , t e n i e n d o en cuenta todas las áreas, s e g m e n t o s y la i r r i g a c i ó n por todas las arterias, p r i n c i p a l m e n t e las q u e partiendo del polígono de W i l i s (centro n e u r á l g i c o d e d i s t r i b u c i ó n de sangre) v a n a parar a los h e m i s f e r i o s cerebrales. De este p o l í g o n o arterial p a r t e n las arterias occipitales, t e m p o r a l e s , oftálmicas, a u d i t i v a s , etc.- y a el le llepan a través d e las v e r t e b r a l e s , carótidas, etc... Tan+o si la mini-obstrucción se p r o d u c e d e n t r o o f u e r a d e l c e r e b r o , se o r g a nizan u n o o varios síntomas con sus correspondientes signos, n u e a la hora d e exp l o r a r al paciente serán los q u e nos a y u d a r á n a la localización d e la arteria o b s t r u i da. La aDarición d é la enferm e d a d p o d r á ser t a n t r a n sitoria. Que a veces incluso PROXMO ESTDENO « * ••.Mm-: para el m i s m o paciente será d i f í c i T d e apreciar, p o r lo q u e se d i f i c u l t a r á el c a m b i o d e impresiones q u e t i e n e q u e haber con el m é d i c o , p e r d i é n d o s e así u n t i e m p o s u m a m e n t e i m p o r t a n t e para p o d e r actuar d e f o r m a p r e coz, y así p o d e r e v i t a r la e v o l u c i ó n d e l c u a d r o e n los días posteriores. Ei t r a t a m i e n t o d e la e n f e r m e d a d será consecuencia d e l p o d e r c o m p r e n d e r el cóm o se p r o d u c e la m i s m a . De nuestro o r g a n i s m o puede soltarse un é m b o l o o t r o m bo siempre de una arteria lesionada, b i e n sea por ia arteriosclerosis, o tjambién d e una e n f e r m e d a d cardíaca v a l v u l a r . Lo i m p o r t a n t e de la cuestión es q u e sea cual f u e r e el o r i g e n , el ém-b o l o se enclavará e n las arterias d e l p o l í g o n o d e W i l i s . Por ahora la creencia más e x t e n d i d a es q u e el t r o m b o p u e d e ser parte d e la p a r e d d e la arteria, teoría d e la arteria-arteria, que indica q u e se v a n d e s p r e n d i e n d o de f o r m a microscópica f r a g m e n t b s d e p a r e d arterial, hasta el p u n t o q u e o b s t r u i r á n y crearán patología. Por t o d o lo d i c h o , el m e jor t r a t a m i e n t o sería el q u i r ú r g i c o , p e r o con una c i r u gía m u y especializada, q u e en nuestro país aún n o la pueden ofrecer* nuestros cirujanos, a pesar d e q u e existen a l g u n o s d e ellos q u e en estos m o m e n t o s S9 están a d i e s t r a n d o en M o n t p e l l i e r o en H o u s t o n , centro en d o n d e en estos m o m e n t o s se realizan intervenciones espectaculares. Por lo t a n t o , ante lo e x p u e s t o , lo único q u e nos q u e d a es hacer u n b u e n d i a g n ó s t i c o y para e l l o s e - d i s p o n e d e l Scanner cer e b r a l , m é t o d o m u y útil para p o d e r d e l i m i t a r las lesiones p r o d u c i d a s por la obst r u c c i ó n , y así p o d e r actuar c o n los fármacos q u e en estos m o m e n t o s parecen ser los más eficaces: a n t i c o a g u lantes y a n t i a g r e g a n t e s plaquetarios. Los m e d i c a m e n t o s antes indicados se p u e d e n a d m i nistrar a t o d o s los pacientes q u e padezcan la TÍA, siem-p r e q u e n o existan c o n t r a i n dicaciones f o r m a l e s q u e lo i m p i d a n , y en este p u n t o es interesante a f i r m a r y reconocer los esfuerzos realizados por los i n v e s t i g a d o r e s / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 |7 MEDICIHA PSICOSOCIAL El Éisafio üe la luventnii El ¡oven siente la necesidad de entrar a formar parte del mundo del adulto. Las dificultades para ingresar en ese mundo son cada vez mayores. Los adultos no dejamos paso a las nuevas generaciones de ¡óvenes por miedo a una revisión critica de nuestros logros y de nuestro particular mundo de valores. Vivimos en una sociedad de rígidas estructuras, insolidaria. incomprensiva y hostil frente a aquellos jóvenes lúcidos y responsables que quieren actuar sobre el mundo y modificarlo de acuerdo con sus propios Ideales y creencias. La juventud presenta una especial vulnerabilidad para asimilar los conflictos de los demás y asumir los aspectos más enfermos del medio en que vive. Esto es lo que actualmente ocurre en nuestra sociedad que proyecta sus propios fracasos y contradicciones en las llamadas desviaciones de ia juventud, a la Que responsabiliza de la delincuencia, las adicciones a las drogas, la prostitución, etc. Es la sociedad la aue recurre a un mecanismo esquizoide y patológico haciendo Que una de sus propias partes en conflicto, como lo es la juventud, adquiera las características de todo lo malo, justificando asi la violencia de los adultos contra los jóvenes, estableciendo una singular relación sado-masoquista. La violencia de los estudiantes no es sino la violencia institucionalizada de las fuerzas de orden familiar y social. Los estudiantes se rebelan contra nuestro modo de vida, en busca de una sociedad más justa que ponga la fuerza al servicio de los ideales de vida y eduque las nuevas generaciones con vistas a una lucha solidaria y no a una muerte fratricida. La severidad y la violencia con aue a veces se pretende reprimir a los jóvenes sólo engendra un distanciamiento cada viez mayor y una agravación de los conflictos, con el desarrollo de personalidades y grupos sociales marginados y peligrosos, que representan una amenaza de autodestrucción suicida de nuestra sociedad occidental. Asi vemos al ¡oven, en conflicto, en lucha, en posición marginal frente a un mundo insolidario y represivo. Es este marginarse del ¡oven lo que puede llevarlo à la actividad delictiva, o por el contrario, puede utilizarlo como mecanismo de defensa, preservando los valores esenciales de la especie humana, intentando la transformación y modificación del mundo hostil que le rodea, hasta alcanzar una madurez positiva y creadora. Dr. LLUIS MIRO QUINTANA farmacéuticos q u e cada v e z se v a n acercando más a la solución d e l p r o b l e m a . En r e s u m e n d e t o d o lo d i c h o , sería interesante p r o ceder al t r a t a m i e n t o precoz d e dichas enfermedades, s i e m p r e c o n t a n d o c o n la colaboración d e pacientes, m é dicos y f a r m a c é u t i c o s , ú n i cos interesados en ellas... Dr. J o r d i ZAPATER BOLSA VEHÍCULOS OCASIÓN (O J E E P VIASA Diesel perfecto estado SEAT 124 Diesel RENAULT 12 S L E B - F DYANE 6 L-B SEAT 124 S B-H RENAULT 5 GTL L-F con extras MORRIS MINI 850 B-AL SEAT 127 3p. B^BC TAUNUS 2.000 L-H CITROEN GS Club B-AD. Oportunidad SEAT 1430 B-AP, nuevo RENAULT 4 S B - B F en buen estado 650.000 250.000 250.000 200.000 180.000 340.000 100.000 200.000 300.000 140.000 225.000 200.000 •O 1 •o DABSA -UsBaEM8M«««- Ctra.N.tl,Km.556,2 Tels.8030050/8030546 IGUALADA MEDICA IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Breve historia de la sangre ( i l ) La prohibición d« las transfusiones sanguíneas por el Parlameinto de P a r í s en 1667 provocó un vacío de p r o greso en la recién aparecida ciencia de la Hemoterapia. Hemos de remonítamos a los inicios del siglo X I X p a r a volver a e n c o n t r a r referencias a transifusiones sanguíneas. Es en esta época cuando se realiza la p r i m e r a t r a n s fusión con s a n g r e h u m a n a , tiene lugar e n el Guy's Hospital de Londres, a c a r g o de J a m e s Blundell, por lo que se le considera "padre de la transfusión sanguínea) m o dlema". E s t a p r i m e r a transfusión se realizó en 1818 y se le practicó a u n a joven p a r t u r i e n t a en estado de shock, debido a u n a importante h e m o r r a g i a ocurrida durante el parto. Según escritos del Dr. J . Blundell, l a transfusión se realizó c u a n d o l a paciente "ya había expirado", lográndose u n a espectacular reanimación. Este éxito t a n _ro^ tundo tiene c o m o consecuencia l a vuelta al interés por las transfusiones y un perfeccionamiento progresivo de las técnicas transfusionales. En e s t a época se desechan totalmente las transfusiones de sangre animal, g r a c i a s a los experimentos de Keynes, que demuestra que provocando u n a hemorragia a un animal, éste sólo se r e c u p e r a c o n la transfusión de sangre procedente de xm animal de su m i s m a especie, agravándose la situación e incluso muriendo c u a n d o se le administra sangre procedente de animales de distinta especie. E n 1873 se corroboran estas teorías mediante experimentos dé laboratorio, y a que se observa la aglutinación de hematíes himaancs al mezclarlos con sangre de animales. A pesar de las espectaculares reanimaciones obtenidas mediante transfusiones de s a n g r e h u m a n a , de c u a n d o en c u a n d o se producían cuadros de muerte repentina, que quedaban sin explicación m é d i c a satisfactoria, hecho que Influye en los médicos de la época y les mantiene reacios al empleo de transfusiones. En el año 1900 se d a el p a s o m á s importante en la historia de las transfusiones; K a r l Landsteiner descubre en el laboratorio los grupos sanguíneos, observando la aglutinación de los glóbulos rojos de un sujeto al ponerlos e n . c o n t a c t o c o n sueros de otros individuos. E s t e hecho le permite clasificar a los glóbulos rojos en tres grupos, A, B , O. Dos años m á s t a r d e se descubrió el grupo AB. A pesar de todo es sorprendente comprobar que la r e lación entre los grupos sanguíneos y los accidentes t r a n s fusionales se estableció de f o r m a m u y paulatina. I n l cialmente sólo se usaron los grupos sanguíneos p a r a dilucidar problemas legales relacionados con 1e p a t e r n i dad. H a s t a 1907 no se empiezan a realizar estudios que r e lacionan a los grupos sanguíneos c o n las transfixiones. En 1914 Moss, es el primero que preconiza la realización de l a "Prueba biológica pretransfusional", que consistía e n inyectar e n el paciente de 10 a 20 mi. de s a n g r e del donante y e s p e r a r 15 minutos p a r a observar cualquier tipo de síntoma que d e m o s t r a r a l a intolerancia t r a n s fusional. La p r i m e r a y la segunda g u e r r a mundial t r a j e r o n como consecuencia la multiplicación de las transfusiones y con ello u n a depuración importante de las técnicas transfusionales, estableciendo las bases de la H e m o t e r a pia actual. / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 | g Dentició temporal La " h i s t ò r i a odontológi- c a " del nen comehça del n a i x e m e n t abans i ve determi- n a d a en aquesta etapa i n i - c i a l , n o sois p e r factors r e d i t a r i s sinó he- p e r actes v o - Això perquè si l'incisiu lateral la B, l'ullal la de temps, el C, el p r i m e r és p e r i l l ó s cauen abans nen n o aprèn correctament, data d e sortida deformació mandíbula b l e q u e les d e n t s En e l n a i x e m e n t . s u r t i n m a l el n e n està d e s d e n t a t , e n realitat ¡a però les d e n t s formades estan molt abans d e n é i x e r ció c o m e n ç a temps la calcifica- e n t r e els 4 i 6 A l'anagrama inferior nar una Ordre de i es m o l t la possi- definitives cronològic d e sor- t i d a d e les d e n t s d e llet: Aquestes nen dents p e r lletres; s'anomeaixí corresponen els a la expressada en mesos. A B C Maxilar posades. la D i el s e g o n q u e i x a l la E. ban- números luntaris d e la m a r e , c o m p e r limentació. mastegar da la f a l i a d e peces p o t d o - e x e m p l e , el seu r è g i m d'a- a p e r altra queixal 8 9 D 18 14 Maxilar inferior 6-7 18 10 E superior 14 24 24 Dr. JOSEP M ° tenim USTRELL I TORRENT q u e l'íncisiu central és la A , mesos d e v i d a f e t a l . Data i o r d r e d ' e r u p c i ó : més importància l'odre la d a t a , ja q u e hi ha 0 avançaments dents a de encara sions als que Les comencen sis hi que depe- factors. llet sortir retards que nen d e molts té que no mesos, ha oca- és fins als 10 mesos. Els p r i m e r s acos- t u m e n a ser els incisius centrals i n f e r i o r s , s e g u i n t tervals bastant a in- regulars altres incisius (son 4 els supe- riors i 4 i n f e r i o r s ) ; p o r t e r i o r ment sortiran queixals els primers i els ullals. Cap als 2 anys i m i g s u r t e n els ú l t i m s q u e i x a l s d'aquesta p r i mera dentició que consta d e 2 0 peces. El caràcter més n o t o r i d ' a questa d e n t i c i ó provisional. és d e ser A l s 6 anys co- m e n c e n a sortir les d e f i n i t i - v e s . Potser a q u e s t f e t d e ser provisionals explica ca d ' i n t e r è s vers la m a n - les dents; q u a s i n i n g ú pensa en elles a l'hora d e f e r un t i p u s d'ali- m e n t a c i ó , ni o b l i g a el nen a mantenir tal; una higiene den- hi ha pocs casos d e pa- res q u e p o r t i n els seus nens al dentis-fa si res n o f a 1 q u a n cau una d e n t pensa sí c o n v i n d r i a n i r l'espai oue n o es mante- queda q u e s u r t i la d e n t mal fins HERPES Dentro de las afecciones c u t á n e a s debidas a u n virus, el herpes simple (la llamada "pansa") es el m á s frecuente y p r á c t i c a m e n t e casi nadie puede decir que no lo h a y a padecido alguna vez. El herpes es u n a virasis gen e r a l m e n t e inoculada en el curso de u n a estomatitis (inflamaición de l a boca) de l a infancia.. Sus formas graves, que afectan simultáneamente a varias visceras, son excepcionales y sólo a t a c a n al l a c t a n te. Habitualmente, el virus vive en estado saprofito en el sistema nervioso y se m a n i fiesta en l a piel en circunstancias diversas: enfermedades infecciosas, pairticularmente por neumococos y m e ningococos, casos fisiológicos (herpes menstrual) y t r a u matismos físicos (un accident>3) o psíquicos (una depresión), y sobre todo es muy frecuente t r a s u n a infección gripal. Su localización es, en general, en lá c a r a y m á s c o n c r e t a m e n t e e n los alrededores de los orificios naturales, boca, nariz, si bien en los niños, puede a p a r e c e r en cualquier sitio, incluso e n los dedos d e las manos. O t r a localización frecuente es l a genital, que puede a l a r m a r a ciertos pacientes al temer una eniermedad venérea. El herpes simple es iina erupción c a r a c t e r i z a d a por un r a c i m o de vesículas agrupadas, que produce prurito y de u n a evolución de unos quince días. El verdadero problema del herpes es su c a r á c ter recidivante, pues h a y niños que lo presentan c o n suma frecuencia y puede dejar huellas indelebles en l a c a r a . Hay señoritas que delatan sus días de l a menstruación con su herpes y otros lo p r e sentan t r a s u n a trasgresión alimenticia o im vulgar resfriado. El t r a t a m i e n t o r e c u rre a antisépticos y antiinñamatorios locales, corrección de la dieta (exceso de grasas, etc.) del tránsito intestinal (estreñimiento) o a l a p r á c t i c a de vacunaciones qiie no són útiles en todos los casos., debido a que los virus ocasionantes del proceso son muy variopintos. Y p a r a t e r m i n a r , digamos, a fin de evitar confusiones, que,el llamado herpes zoster o zona no tiene n a d a que ver con el que hoy m e n t a m o s y que s e r á fruto, en el futuro, de o t r o artículo. Dr. JOAN BONET BOSCH definitiva. (0 Clínica Dental Igualada LLIBRERIA, PAPERERIA, DIDÁCTICA Dr. Ricardo Nogueira SECCIÓ REGALS MUSICA I DISCOS •O SEMPRE TROBAREU NOVETATS I BONS SERVEIS P E R A LES Colegiado n." 894 I CD LLISTES DE NOCES I LES VOSTRES PARTICIPACIONS Odontología general —• Infantil — Preventiva Ortodòncia — Cirugía — Radiografías . Horas convenidas: Rambla S a n Isidro, 19, 1.°, 2.^ Carnestoltes - Tenim disfresses molt bonlqnes! Argent, 35 Tel. 804 07 51 Passatge Galí, 8 IGUALADA Telf. 803 05 03 - 803 41 74 •a ESPORTS IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA El clep0rte Francesc Perramon i Enrich i Brigitte de Perram®n, autors del lübre "La Volta al mon Heus aquí el pensament enlloc. El vestuari l'anava del nostre admirat compa- canviant d'acord amb les trici, resident a Paris, casat peculiaritats del país. E n amh l'eixerida Brigitte i pa- moltes ocasiom els primers re de dos filLs, el David i la diners guanyats del treball Natàlia, motiu gairebé fona- eren precisament per assimental d'aquesta aventura milar-me a la dona d'alÜ. ¿ 3 divuit mesos i que va és- ¿I el treball de quin tiser culminada després d'ha- pus era? ver donat la volta al nostre - Ai, de tot el que es prercdanxó planeta, portant, sentava. Les circumstàncies com a únic bagatge, les res^ no ens permitien escollir. pectives m^otxilles. Llegim en el llibre: - Veuràis-, • ílub —en "Aquest matí la Brigitte h a Francesc en; r 3 C arda de trobat feina de netejar cotquan era petit. El vàrem, xes en una estació de servei ensenyar a nedar—, ücsal- de la Shell, gairebé sense tres, la Brigitte i jo, vo- cercar-la...". "En Peter, j a líem portar a cap xma gesía ha trobat feina: treballa de fort impacte per als nos- d'encaixador en una factot r a fills. E n arribar a l'edat adulta devien fer-se càrrec com eren els seus pares de joves. I j a està. A més de disfrutar de la incògnita del no saber res com anirà, satisfent la nostra debiUtat per l'excureionisme i el conèixer món, hem pogut desenvolupar la nostra aventura, superant tots els obstacles i, ara ens ho sembla, amb relativa facilitat. - ¿Va ésser molt elevat el pressupost? - No en vàrem fer. La qüestió era anar endavant. Amb vms 7.500 ff., unes 240.000, ens vàrem llançar a la peripècia viatjant sempre amb els sistemes més econòmits i allotjant-nos en els hotels més barats. Ens Van ría de gambes salades...". arribar fins Austràlia. Això "Avui, a les set del matí, he vol dir caminar, auto-stop, començat a treballar al Don trens de carga... pensions, Hotel. He fet la neteja del cases particulars, campings, bar, he regat les plantes i aire lliure... he desembarassat les taules „ La Brigitte somriu. E s del restam-ant...". Ella, la una noia ^pigada. De bell Brigitte, continua: - El que importava era tiipus nòrdib, escultural. anar segumt: guanyar diParla molt bé el <^tellà. - ¿I tu, Brigitte, com a ners per a continuar. Girar dona, no vas passar per di- el cap era veure el camí fet: ficultats perilloses anant mai no per buscar el repel món d'aquesta manera? torn. Hi h a moments en què - Potser en algxm mo- et troves que és t a n llarg timent em vaig ^ p a n t a r una rar endarrera com contimica, però, no gaire, eh! nuar endavant. I nosaltres Tenia sempre la precaució som dels que mai no recude no cridar mai l'atemàó lem. DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 | 9 C A U N D A R 1 tSPORTIU ysupetsons^e "A partir d'ara liavíem d'avançar pels nostres propis mitjans. Havíem tallat amb el passat, no teníem cap lligam i el futur se'ns oferia ampli, obert, U-limitat. Erem fora de casa i ens trobàvem sols al mig d'un escenari grandiós. J o era conscient d'ima cosa extraordinària: la sensació que començava a viure, que aprenia a ¿sser. J a no comptava éí que havia estat ni el que fóra, slr^j, simplranent, el que era a cada instant. Crec que E Ï S altres els estava passant el mateix. El troç de carretera, el projíer revolt, la parada del vespre eren els fets presents que ens importaven sense preocupar-nos. Ahir o abans d'ahir es tornaven immediatament records sense altre valor que el de l'experiència. El present era tan ric, que no feia falta ancorar-se en e t passat. Sentia, simplement, que era". / La Brigitte és d'actitud audaç —ens diu en Francesc—, i el seu pensament prudent. Es una campanya immillorable, valenta sense ésser temerària. - ¿Deis quatres continents visitats quiii país et va agradar més? - Afganistan. Es un poble que estima, per sobre de tot ^ les coses, les seves tradicions. E s noble i viu amb dignitat malgrat l€s desgràcies que l'envolten constantment. Els cwstimis de milers d'anys enrera encara avui mantenen el seu més pur sabor. J o crec que l'Afganistan ens va arribar al cor de tots quatre. E l seu ambient de llegenda ens va fer sentir per primera vegada com a autèntií» viatgers de grans camins i començar a comprendre el ritme de la vida, els costums nòmades i la petitesa del p ^ del temps. J o no crec en el turisme americà d'americanes de quadres, de fotos i de luxosos automòbils. El dòlar no ho és tot. Així no s'arriba a conèixer el vertader poble. Per compenetrar-te i saber realment (Foto: Joan Cánovas) fins on arriba el ser humà s'ha de conviure amb ells, amb la seva intimitat, sense que mai no, però, vulguis ésser superior. - ¿I de Sudamèrica qtiina impressió n'has tret? - La veritat, gens agradable. Dóna'm la misteriosa Asia i et regalo tota aquesta part del continent americà. Per comentar-te quelcom solament et diré que fins i tot dormint dintre la tenda de campanya em van pispar les sabates. - ¿De tot el conjimt del viatge què és el que agraeixes més? BÀSQUET Campionat de Catalunya PaveUó Cobert, 10'30 h : C B . I g u a l a d a - C B . St. Vicenç (juvenil-senior) Campionat femení Pavelló cobert, avui, 17 ii: O.B. I g u a l a d a - L a Florida CAÇA Camp. local ocells cantors L«cal social, 10 h: V Jornada FUTBOL III Divisió nacional Camp d'Espor's Ateneu, a les 16'30 h: C F . I g u a l a d a - C D . Jupiter Primera regional Vilanova - Turó P e i r a Capellades - S a n Mauro Segunda regional Poble Sec - Montserrat F á t i m a - Organyà // División juvenü Piera - Capellades Vilanova - Poble Sec F á t i m a - Montserrat Calaf - S t a . Coïoma Igualada - S a n Mauro /// Divisió juvenil El Puente - Gimnàstic Montbui - Igualada Masquefa - Carme Ateneu - Vallbona Cepa Primavera Infantil Capellades - Vilanova Fcbla - Ateneu - El no haver estat mai malalt ningú de nosaltres. Ni t a n sols indisposat. Algun refredat i prou. - ¿ I el més desagradable? - Doncs, potser, els tràmits dels visat. Llavors, els anys 73 i 75 encara figurava al meu passaport aquella frase estampillada que deia: "...jtodos los países, excepto...». La Brigitte i el Francesc ens ofereixen una emotiva sessió de fumines i després, en obert diàleg, ens comentaren les mil i una vivències d'aquest fascinant viatge per arreu del món. Certament n'hi h a per escnure'n un llibre. I el Uibre j a està editat. Eis titula: "La volta al món amb motxilla" i acaba així: "...Les motxüles estan soles, esmaperdudes en un racó d'armari. Hem trobat feina de seguida. Per qui lí interessi hem fet comptes: tot comprès, hem gastat ims 3.200 dòlars per perso»- Rebrot - Vallbona F á t i m a - Tous Odena - S a n Mauro Montserrat - Igualada Alevins Igualada - Capellades VUanova - Odena F á t i m a - Ateneu Camp. Catalunya Veterans Oamp d'Esports Ateneu, avui tarda, A. V. I g u a l a d a - B a r c e l o n e t a HOQUEI Pista velòdrom Ateneu, 12'30: Igualada H.C.-A.D. Ripoll Preliminar, 1.°- divisió juv. Igualada H.C.-Mañanet " B " PILOTA BASCA F r o n t ó municipal, 11 h: OJSr. I g u a l a d a - F l o r i d a "A" (modalitat m à ) PING PONG Campionat Catalunya Ltocal social, 11 h: C P P . Igualada-Vicenta " B " Tercera categoria A Mataxó, Mataró " B " - I g u a l a d a " B " Juvenil femenina Odena, avui, 18 h: Igualada - M a t a r ó X X X J O C S ESCOLARS Bàsquet Futbol s a l a Handbol Hoquei Mini-bàsquet na (imes 250.000 ptes.). i, gràcies al nostre treball a Austràlia, hem t o m a t amb més diners que no pas quan vam marxar. Coneixem més bé la humanitat, els pobles i els seus costums i tradicions. Esperem que això ens ajudarà més bé a comprendre les limitacions del progrés, el comportament dels pobles i la plenitud de la pau". LLUÍS BASAS I TEIXIDÓ lilta É! terreno Zona céntrica. Ideal para construir torre (O Tls. 803 44 27 y 803 63 22. •O Ferretería Montserrat I Ç3 Autoservicio de brioolaje, menaje y Ferretería. PRECIOS ajustadísimos. Visítenos sin compromiso en calle Montserrat, 22. Vilanova del Camí. Tel. 803 75 82. Sábados abierto hasta las 9 de la tarde. •o lííïí ESPORTS IGUALADA, PERIÒDIC DE i.'ANOIA En el "Ateneu" contenderán nuestro I g u a l a d a y el J ú piter, dos temibles "outsiders" de los a c t u a l m e n t e f a voritos que son Badalona, Barcelona y Hospitalet. P u e de decirse que, en este p a r tido, tanto los de Solsona c o - XXX mo los ds Díaz Dagoraz se juegan su futuro en l a c o m petición. Un futuro brillante queremos decir. Por cierto que, detalle bien importante, el Igualada-Júpiter se celebrará cuando y a s e r á n c o n o cidos los marcadores del " F a bra i Coats" y del "Narcís Sala". Lo que multiplica su interés. Ei Girona se juega u n a de sus últimas c a r t a s , si las t i e ne, con la visita del Olot a Montilivi y L a Cava, que a c túa en Horta, podría colocarse de nuevo entre l a "crema" PARTIDOS PROX. JORNADA Barcelona - Badalona Santboià - Europa Vilafranca - Malgrat Sant Andreu - Hospita''et Mataró - Figueres Girona - Olot IGUALADA - J ú p i t e r Lloret - Vic Horta - L a Cava Canovelles - Gavà JOCS ESCOLARS Muy intrigante se presenta la visita al c a m p o de S a n t Boi después de la h a z a ñ a de los samboyanos e n B a d a l o n a y también la del Figueres a Mataró debe decirnos si los ampurdaneses h a n dicho y a la última palabra... o todavía no. El Canovelles, en f r a n c a buena forma de juego, p a r e ce n o h a de tener dificultades p a r a g a n a r al Gavà. Y m u c h a s menos debe tener el Vil a f r a n c a p a r a derrotar a un Malgrat que p a r e c e haber perdido definitivamente la c a r t a de navegar. En cambio, y con sinceridad, no sabemos lo que puede p a s a r en el Lloret - Vic pues los de la Costa B r a v a p a s a n d e no e n c a j a r ni un solo gol un domingo a "recibir" seis el siguiente. A m b f u t b o l sala la p a r t i és, pràcticament, massiva. 4 9 e q u i p s , 15 b e n - Torna bollici deis issÉtes ai mati Després d'uns jorns de amb descans, es r e a n u d a r e n les d i s p u t a n t - s e la fase d e ç a m - competicions escolars i ja, diverses modalitats, pionat. jamins, ca, a llurs Igualada i c o m a r - p r o v a e l o q ü e n t d e Tin- teros q u e p r o m o u disciplina tots PRÓXIMO ESTRENO 17 a l e v i n s i 17 i n - f a n t i l s , represeniten col·legis. aquesta esportiva eis à m b i t s , dintre cosa que ens a t r e v i m a d i r , va en d e t r i m e n t d e les altres m o d a l i tats d e pista. En la c a t e g o ria B e n j a m i n s p r i m e r lloc f i g u r e n en el el Sant M a u r e , els M a r i s t e s i el M e s t r a l . En Alevins l'Escola • * l'Herois d e l Bruc, Pia i el R. Castell- t o r t i en la d ' i n f a n t i l s el M e s t r a l , l'Herois d e l Bruc i l ' A l ta Segarra. En Bàsquet tants,encara do. n o n'hi que Déu ha n'hi 13 e q u i p s alevins f e m e - nins, 14 i n f a n ' i l s i 7 cadets. En masculins ••..israuiv. són 4 d e ca- dets, i 8 infantils. L'espscialitat bol, de sense a n o m e n a r leibol del cap, l'Handal V o - q u e n o n'hi ha és l'esport m e n y s prac- ticat: 20 Viene el lúpiter. el equipo que nunca pierde en campn contrario... aprovechando la oportunidad de visitar a uno de los co.listas. cipació DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 El rival de turno Tercera División Nacional M r a i Coaís - Narcís Sala - Alenu Por dichos tres campos de Tercera División c a t a l a n a p a sa el m á x i m o interés dé esta jornada. Los dos primeros se hallan uibicados en la b a rriada de S a n t Andreu. El tercero, como todos sabemos, en nuestra ciudad. En el " F a b r a y Coats" se juega un Barcelona-Badalona de t r e m e n d a trascendencia. Caso de vencer los b a r celonistas quedarían únicamente un p u n t o por detrás de los costeños. E n el "Narcís, Sala", feudo del S a n t Andreu, reciben n a d a menos que al Hospitalet. Que si g a n a r a alcanzaría el primer puesto junto al B a d a l o n a si, a su vez, i>erdiera. / en f e m e n i n e s 5 ale- v i n s , 6 i n f a n t i l s i 2 cadets i El pasado domingo leímos en "El Mundo Deportivo" que el Júpiter llevaba nada menos que trece partidos consecutivos en campo ajeno sin conocer la derrota. Y de ello se deducía que, de no ha^ ber tenido tantos tropiezos en su campo de "La Verneda", ahora sería un líder con toda la barba. Muchos nos parecen trece desplazamientos; sin derrota pero debe ser verdad cuando ló dicen los sesudos periodistas de "El Mtmdo". Con este impresionante palmares viene, por lo tanto, el popular e histórico club barcelonés a nuestro "Xipreret". Un detalle como para ser tenido muy en cuenta. Pero que mucho. Seguro que vendrán a por la imbatibilidad número catorce aunque, por nuestra parte, tenemos esperanzas de que nuestro Igualada sea el que trunque la racha "mitológica" que, más que cuestión de mitología parece serlo de brujería. En la pimtuación real el equipo de Pueblo Nuevo tiene un punto más que el local pero en la puntuación positiva tiene uno menos. Queda, además, pendiente la segunda parte del partido Júpiter-Canovelles que cuando se suspendió por la lluvia, en el medio tiempo, señalaba un 0—1 favorable a los vallesanos. Las cosas, por lo tanto, andan muy niveladas. He aquí la "escala" positiva que es la que, en definitiva, permite hacerse ima idea más exacta de las posibilidades de cada cual. BADALONA 8 positivos BARCELONA "A" 7 * IGUALADA 6 " HOSPITALET 6 * JUPITER 5 SANT ANDREU 4 Lo cual significa, ni más ni menos, que cualquiera de los clubs indicados tiene posibilidades de alcanzar las dos primeras plazas^ del grupo que dan derecho a promocionar para ascender a Segunda B . Justamente mañana se juegan tres partidos "clave" para empezar a ver un poqmto más claro. Uno de ellos es, precisamente, el Igualada-Júpiter sobre la arena del "camp de I'Ateneu". El segundo es el Earcelona-Badalona a disputar en el "Fabra". Y ei tercero el Sant Andreu-Hospitalet a jugar en el estadio del club rojigualdo. Si ganan los tres Clubs que juegan en casa la clasificación real quedaría con el Badalona líder, con 32 pimtos. El Barcelona segundo con 31 punr tos. El Hospitalet tercero con 30 y nuestro Igualada cuarto con 28 pimtos. ¿Qué les pOirece? Hasta ahora, las visitas del Júpiter a nuestro campo se han saldado siempre con victoria local tras partidos de gran nivelación y espectacularidad. Mientras que en L a Verneda el balance es también netamente favorable a nuestro equipo. Un empate a un gol y dos victorias igualadinistas. Estamos verdaderamente ansiosos por ver lo que pasará el domingo. ¿Y ustedes, amigas aficionados? (0 en masculins 7 a l e v i n s , 7 i n f a n t i l s i 4 cadets. Per acabar aquesta fase de completar de campicnat, s'estan cursant cions p e r les disputar Materials per a cunicultura, Galünes ponedores avicultura i ramaderia Conills de raça Pollets de carn Animals de companyia inscripEscacs, per e q u i o s . Ping P o n g , N a - •O I Magatzem de pinsos i cereals CD Ç3 tació i A t l e t i s m e . •a PERIÓDICO DEL ANOIA LLAMANDO Al ® 803 70 0€ SUSCRÍBASE A "IGUALADA" I 01 Sebastià Artés, 13 Casa Marc — Tel. 835 60 06 — IGUALADA MAIANS ESPORTS IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Primera Categoria Regional Capellades ¿en plena forma? El resultado victorioso de S a n t Cugat apenas d e j a d u das d e que así es. E l CapeUades h a s a l t a d o y a h a c i a la mitad superior de la tabla y su papel e s t á e n alza. Los m o mentos de angustia p a r e c e n h a b e r quedado a t r á s . . . j u s t a m e n t e en el momento en que en el cuidado c a m p o mvmicipal de l a vecina villa se aprestan a recibir l a visita del S a n Mauro. Rivalidad al canto. Aunque, l a verdad, e n e s t a ocasión en Montbui a n d a n un poco malhumorados después de ver como el V ü a n o v a les a r r a n c a b a u n punto de su c a m p o de " L a Tossa" el p a sado domingo. De modo que los amarillos v a n a ir a C a pellades c o n m a l a s caras' y dispuestos a puntuar... si les dejan, claro. En "Can Tito" reciben la visita de uno de los equipos mejor clasificados del grupo y que no es otro que el h o r tense T u r ó de l a Peira. Bien capaz de a m a r g a r l e s l a m a ñ a n a a los rojiblancos que, de todos modos, también h a n visto m e j o r a r su clasificación. PARTIDOS P R O X . JORNADA T à r r e g a - Artesa Roquetes - Martinenc Martorell - Bellcairense VILANOVA - Turó l a P e i r a CAPELLADES - SAN MAURO Balaguer - S a n t Cugat Oliana - Poble S e c Rubí - Mollerussa Agramunt - Mediterráneo En l a j o r n a d a de m a ñ a n a los m a r t i n e n s e s tienen los dos puntos seguros e n el c a m po del colista Roquetes iwro el Rubí n o se d e j a r á sorprender a domicilio por un Mollerussa que está dando uchos disgustos a su afición. Segunda Categoría Regional El Fátima toma ventaja., Si las cosas siguen así, al F á t i m a n o le v a a t o c a r otro remedio que ascender a P r i m e r a Regional. Aunque no quiera. Que no sabemos si quiere o n o porque el a m biente n o es lo eufórico y triunfal que lógicamente d e bería s e r t r a s t a n sonados triunfos. En fin, sea c o m o sea, lo cierto es que el Suria cayó e n el "García Fossas" y que, al mismo tiempoj el equipo de l a Seu d'Urgell e r a v e n cido también e n Piera, c o n tra todo pronóstico. P o r si fuera poco el S a n t Vicenç de Castellet tampoco pasó m á s allá del e m p a t e e n S a n t J o a n de Mediona. Total, que el equipo del barrio occidental puede p e r f e c t a m e n t e conser- var su v e n t a j a teniendo en c u e n t a que m a ñ a n a vuelve a jugar en c a m p o propio c o n el colista Organyà. Un O r g a n y à que saldó su visita al c a m p o de "Can B u s qué" c o n u n a nueva derrota a n t e nuestro Montserrat que, con t r e s triunfos consecutivos, h a alcanzado al Poble Sec en l a tabla. PARTIDOS P R O X . JORNADA P O B L E SEC - MONTSERRAT Seo d'Urgell - P. I . Puig Olesa - PIERA Fructuosenc - Ponts Santpedor - Cervera Solsona - Abrera S a n t Vicenç - Castellibsbal Súria - MEDIONA PATIMA - O r g a n y à Mañana, en el "camp de l'Ateneu", verdes y bermellones s e v a n a e n f r e n t a r dentro de absoluta nivelación puntuatoria. Los del Sec vendieron c a r a su piel en "El Xup" pero sucumbieron por la mínima. El Piera, insólitamente glorioso, viajará a Olesa de Montserrat y el Mediona lo h a r á al c a m p o del Suria. Ninguno de los dos p a r t e c o mo favorito en principio, p e ro a veces p a s a lo que pasa... G r a n partido en Solsona c o n t r a el Abrera. Dos equipos que, a l a c h i t a callando, se han ido colocando entre los mejores. Donde también sigue, a pesar de todo, el once de L a Seu que e n e s t a j o r n a da recibe a los m a n r e s a n o s de "El Xup". DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 lesos Martínez Migoel, Presnlenie del Masqnefa El pasado lunes c o n v e r s á telefónica plantillas son amplias y a la con responsable el hombre del Masquefa. La i l u s i ó n q u e r e i n a e n la Los ateneístas,, que t a m bién lucen publicidad d e u n a firma igualadina e n s u s c a misetas, t e n d r á n que d a r el do d e p e c h o este domingo e n P r a t s d e Rel, so p e n a de verse desplazados h a s t a el tercer lugar de l a clasificación. Los de P r a t s dieron b u e n a PARTIDOS P R O X . JORNADA Odena - G i m n à s t i c La Pobla - Copons Vallbona - Tous Montbui - C a r m e Sta. Coloma - L a Paz Pierense - Masquefa J o r b a - L a Llacuna Collbató - R e b r o t Prats! de Rei - Ateneu Sigue llamando poderosam e n t e l a atención l a m a r c h a del J o r b a que se está convirtiendo en el "modesto estrella" de l a categoría. E l domingo anterior con g r a n victoria a n t e el Rebrot a domicilio y ¿ m a ñ a n a a n t e el L a Llacuna? También tuvo su m é r i t o el empate a r r a n c a d o por el Copons al Odena y, c o m o es ntural, l a victoria de L a P o bla e n Tous. larga se necesita un b u e n banquillo". Le p r e g u n t a m o s a q u é aspira u n e q u i p o t a n t e h a b l a n d o , es e x c e p c i o n a l . v e t e r a n o sin t e n e r una " b a - El descenso d e c a t e g o r í a n o se". ha q u e r i d o este q u e fuese el del equipo, personaje hundimiento y se p r e s e n t ó A ello rotundamente nos r e s p o n d e q u e la p o b l a c i ó n en este aspecto tud; Club tual plantilla juvenil d e Fútbol en d o n d e Masquefa, con anterioridad y a había e j e r c i d o durante siete el cargo' debe p r o m o c i o n a r más a la j u v e n - a n t e los socios para r e g i r el p o r l o m e n o s d e la ac- ran a p r o v e c h a r jugadores. espe- d o s o tres El problema ac- temporadas. tualmente lo tenemos — s i - Por t a n t o , n o es n o v a t o . Y , g u e — en aguantar este ju- q u é c a r a y , si lo f u e s e . Los venil e n liza, pues d e b o de- r'esuÍitados d e l e q u i p o son cir q u e varios jugadores son de d e fuera d e Masquefa y ello lo s u f i c i e n t e e l o c u e n t e s debe acarrea q u e ante el Gimnàs- d e a n d a r . Se buscó a u n v i e - tic no nos pudimos presen- jo c o n o c i d o tar, al tener la plantilla con- q u e sabe p o r d ó n d e como entrenaal vocada para jugar a las 1 0 e q u i p o a la S e g u n d a Regio- d e la mañana cuando a m e - nal en d o n d e diados d e semana nos noti- dor el que ascendiera sólo a g u a n t ó una t e m p o r a d a , Se t r a t a d e l "Sec", la pasada. jugador Antonio del Clemente Para a f r o n t a r la t e m p o r a d a se r e c u p e r a r o n v a r i o s j u g a d o r e s d e su época y , a u n que algunos ya son veteranos, los r e s u l t a d o s de mo- m e n t o son p o s i t i v o s cara a las aspiraciones d e recupe- rar la categoría p e r d i d a . Su presentación fue motivada p o r la n e g a t i v a d e l ex-presi¬ d e n t e señor M a r c o s , el cual i n t e n t a b a f o r m a r una G e s t o ra q u e r i g i e r a formó ficaron su cambio d e horarío a la tarde. N o podían ir sin comer i sin saberlo sus casas. Marín. los destinos H o y , el l a b o r a d o r d e la J u n t a rendarse" a sus vecinos del Pierense. Pongan los aspirantes la m á x i m a atención puesto que "sólo ascenderá a Segunda Regional el c a m p e ó n de c a d a grupo". E s decir, o Masquefa, o Ateneu o P r a t s . y nosotros; ambas futbolísticamen- población, señor M a r c o s es u n g r a n co- cuenta del Collbató y, al p a recer, todavía n o h a n r e n u n ciado a sus aspiraciones.. C o mo no h a renunciado, ni r e nunciará, u n Masquefa c a da día m á s fuerte, que el d o mingo último goleó (cosa lógica) a los de S a n t a Coloma y m a ñ a n a se dispone a "me- entre e l Ateneu t i n u a r a su f r e n t e . Sin duda por aquello de que no h a y peor c u ñ a que l a de la m i s m a madera, el Ateneu perdió un precioso pimto al e m p a t a r sobre el rectángiilo del "Xipreret" c o n el modesto pero entusiasta Gimnàstic igualadino. Con lo que sus aspiraciones al título y al a s censo se ven, p o r el m o m e n to, comprometidas. q u e la cosa estará b a m o s a través d e la línea d e l c l u b , al n o q u e r e r c o n - Tercera Categoría Regional Tropezón ateneísta 21 Conrersando con. En definitiva, llevan cinco j o r n a d a s puntuando, t o t a l o parcialmente, y esto empieza ya a notarse. El Rubí sacó u n empate de A g r a m u n t y sigue m a n t e niéndose erre que erre en el primer lugar. U n primer lugar del que todo el m u n d o sospecha que nadie s e r á c a paz de arrebatarle. Ni t a n siquiera u n Martinenc que le persigue infatigable pero, t a l vez, inútilmente. / el señor Es un problema que e n la campaña v e n i d e r a habrá q u e plantearlo mejor. Y no h a y otro recurso que promocionar a los jóvenes escolares la En de cuanto a población. organización pienso pulir mucho al club, pues pienso q u e e n muchos aspectos se han llevado mal ias cosas y en una t e m porada no puedo solucionar todos los problemas q u e un club trae; pero con el trabajo y e l esfuerzo d e todos, intentaré subsanar varios puntos q u e tengo e n m e n t e . que Martínez. en Ya prepara una Asam- b l e a para p r e s e n t a r a los so- C u a n d o ya se ha p a s a d o a cios e l m o m e n t o la s e g u n d a v u e l t a , co y d e p o r t i v o d e l c l u b . Y v e con económi- o p t i m i s m o el ascenso — n o s naturaimnte del pulso que dice c o n t e n t o — , m a n t i e n e su c o r a z ó n ante^ pues h a y q u e t e n e r e n c u e n t a q u e las u n p o s i b l e ascenso, d e n u e - visitas más d i f í c i l e s vo, las ha a f r o n t a d o y a al r e c i b i r a los dos r i v a l e s , q u e c o m o e l l o s , aspiran al m á x i m o . q u e considero "Aun- —añade— a Segunda Regiona ai.l . El t i .i2 desde ; l u e - (i go, ha h e c h o renacer el club y el e q u i p o se v e s o b r a d a , „_ _„rada- ^ señor M a r t í n e z , m e n t e r e s p a l d a d o p o r la af)ción q u e m a n t i e n e , INTERESSA COMPRAR O PERMUTAR TERRENY ZONA [NDUSTRIAL 500-600 m.2 a bon preu. Ofertes: escriure a aquest periòdic, ref. 3.000. cómo ^ no, la.s las e.<;neranzas esperanzas ddelpresi no. e l ores i- >^ dente. Y bien hacen, pues recibiendo equÍDOS como el A t e n e u , Prats, C a r m e . . . en campo propio, les hace pre- 00 sagiar unos encuentros que % •o deberán a p o y a r aleq qu ui p o como si de grandes fi nalísimas se tratara. Q m ESPORTS Hockey sobre yatines PISTA POUDEPORTIVA DE V I L A N O V A DEL C A M I Benjamines Vilanova H.C.-Maristas, 3 San M i g u e l , 2 Partido m u y n i v e l a d o , con una ligera presión .del e q u i p o local, q u e se ha i m p u e s t o en u n p a r t i d o m u y m a l o y f l o j o . El e q u i p o marista ha d a d o muchas f a c i l i d a d e s al e q u i p o v i s i t a n t e y f r u t o d e e l l o es q u e ha a c o r t a d o distancias peligrosamente. M e n o s m a l q u e n o lo h a n conseguido, quizás p o r la v o l u n t a d a u e han p u e s t o en los m i n u t o s finales. De ahí la victoria c o n s e g u i d a . Se a l i n e a r o n p o r el e q u i p o local: A l o n s o , Soler, Jorba, Bars, Castells, Costa. Benjamines E. Maristes Igualada, 3 Masquefa-l'Alzinar, 1 IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA sés y la labor d e . Caro, sin o l v i d a r la e n t r e g a d e Fern á n d e z en los m i n u t o s q u e ha j u g a d o . Gracias a e l l o el e q u i p o local ha c o n s e g u i d o los 2 p u n t o s en j u e g o y e l l o es lo p r i n c i p a l . Se alinearon p o r los m a ristas: M a r i m o n , Caro M o i sés, Franch, Rovira, Fernánd e z , Costa. Alevines Vilanova H.C. Maristes, 1 San M i g u e l , 4 El e q u i p o marista d e V i lanova ha t e n i d o una actuación r e a l m e n t e m a l a ; sólo han t e n i d o un p o c o d e v o l u n t a d y poca cosa más,- han d a d o demasiadas f a c i l i d a des y el e q u i p o v i s i t a n t e se ha a p r o v e c h a d o d e e l l o para c o n s e g u i r la v i c t o r i a . A destacar el d e b u t d e l b e n j a m í n Bars, q u e en los m i n u tos q u e ha estado en la pista, ha luchado m u y b i e n y c u m p l i d o . Castells ha puest o v o l u n t a d y los d e m á s , discretos. La actuación d e G o d ó I se p u e d e considerar acsp+able c u b r i e n d o la portería con s e g u r i d a d en los m i n u t o s q u e ha j u g a d o . ta i g u a l a d i n o ha t e n i d o una actuación bastante b u e n a . En los d i e z p r i m e r o s m i nutos han a g u a n t a d o m u y b i e n al e q u i p o f o r a s t e r o . Pero la s u p e r i o r i d a d del e q u i p o v i s i t a n t e y su m a y o r v e t e r a n í a y v e l o c i d a d han s i d o los factores d e t e r m i nantes d e q u e poco a p o c o s u b i e r a n los goles al marcad o r , y a su f a v o r . En descargo d e los j u g a dores locales hay q u e d e c i r q u e t a m b i é n t u v i e r o n poca s u e r t e , ya q u e m e r e c i e r o n a l g ú n g o l más y el resultad o hay que considerarlo d e m a s i a d o a b u l t a d o . El g a nar el e q u i p o d e M a s q u e f a p o r una d i f e r e n c i a d e dos goles h u b i e r a sido lo más justo. El e q u i p o marista ha m e j o r a d o m u c h o d e sus pasadas actuaciones. Por el e q u i p o Maristai g u a l a d i n o se han a l i n e a d o : Sala, M o r r o s , Serarols, Soler, R o m r o , M u x í , Carlos. Infantiles E. Maristas Igualada, 1 C P . Centre A " , 3 B o n i t o p a r t i d o el p r e s e n c i a d o , s i e n d o d e destacar la g r a n v o l u n t a d q u e ha puesEl e q u i p o local presentó marista a: García, G o d ó I, E s p i n a l , , t o t o d o el e q u i p o q u e ha plantado cara al Masana, TJomás, Castells, e q u i p o v i s i t a n t e más expeBars. r i m e n t a d o , y a q u i e n la suerte le ha a y u d a d o muAlevines cho. T a m b i é n hay q u e desE. Maristas Igualada, 3 tacar la labor d e M o r r o s q u e L'Alzinar-Masquefa, 1 0 bajo los palos ha estado La s u p e r i o r i d a d d e l e q u i m u y b i e n : sólo los fallos d e p o v i s i t a n t e ha s i d o m a n i fensivos del equipo local fiesta en casi t o d o el p a r t i han p r o p i c i a d o la d e r r o t a . do, a u n q u e el e q u i p o maris-Tjambién al e q u i p o marista i g u a l a d i n o le f a l t a u n poco más d e j u e g o d e c o n j u n t o y un r e m a t a d o r en los m o m e n t o s precisos, ya q u e el d o m i n i o en el c e n t r o d e la pista es bastante b u e n o , p e ro n u l o p o r las i n d i v i d u a l i dades d e M a r i m o n , la falta d e colocación d e Rica e n la pista y a la hora d e l r e m a te. Se alinearon p o r los JUGUET EDUCATIU marisas: M o r r o s , Monclús, CARRER DE L'ARGENT, 28 B a l d o m á , Rica, Marimon, IGUALADA E n r i c h . — JMR. El e q u i p o marista igualad i n o . ha c o n s e g u i d o una victoria m u y apurada, pero el tesón q u e han p u e s t o t o dos los jugadores locales ha e n c o n t r a d o su f r u t o al ganar el p a r t i d o . A destacar q u e el e q u i p o v i s i t a n t e ha l u c h a d o y ha puesto en apuros al e q u i p o d e casa, en el q u e destacaron las jugadas i n d i v i d u a l e s d e Franch y la labor d e M a r i m o n , q u e ha estado m u y b i e n en la p u e r t a , y la lucha d e Rovira, así c o m o el empuje y voluntad de Moi- / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 22 ta l^va Blam: i Blava d'iguaiada lia reoovat loma Directiva P o r t a n t a terme l'acord que majoritàriament e s v a prendre en la p a r a d a assemblea general, la Penya dels espanyolistes igualadins h a renovat la seva J u n t a Directiva. S'han incorporat nous elem e n t s que, en col.laboració ben estreta amb altres procedents de l'anterior equip directiu, es proposen seguir la línia de continuïtat i a c Uvitats que ben encertadament h a n vingut organitzant. La composició d'aquesta nova J u n t a és. la següent: President: F e r r a n S a n t a catalina i Granyana. Vice-Presidents: J o a n Mar- gets i Freixes; J a u m e Pujol i Pujol. Secretari: Antoni Mateu i Vives. Vice-Sscretari: Josep Vivancos i Lorente. Tresorer: Ricard Costa i Estany. Vocals: Fèlix Barrieras i Zueras, R a m o n Casas i J a u me, Jaurn* Cots i Salla, F a u s t Elvira i Elvi'ra, Enric Llopart i Molla. Amb l'ànim d'exposar i c o m e n t a r tots els actes que pensen realitzar durant a¬ quest any, dintre la segona quinzena d'aquest mes de febrer es proposen reunir-se amb tots els mitjans de c o municació de la Ciutat. Water-polo D. E. Vaiiirafla, 10 - C. N. Igoaiada, 14 En el magnifico complejo polideportivo de la U.D. Vallirana y en el marco de su pileta de 25 m. —en realidad de 50 m., pero el invierno posee un globo que sólo cubre la mitad de la pileta— se celebró el pasado domingo el partido .amisto¬ so' de vuelta entre el citado club y el C.N. Igualada. Partido muy movido en el marcador, con dos claras fases de juego. Una por parte igualadina en el primer y último período y la otra por la U.E. Vallirana. El encuentro fue muy disputado, pudiendo el entrenador igualadino dar mucha movilidad al batnquülo de suplentes y asimismo dar oportunidad a los jóvenes valores A. Duque y A. Compte para demostrar sus habilidades. C. Subirana y A. Güabert, junto con A. Ramos, fueron los artífices de la victoria,, ya que ellos tres aportaron al equipo once dianas. A. Morros y A. Gassol realizar ron un formidable encuentro al igual que J . Llenas en defensa, abortando al máximo los contraataques loca^ les. P. Fernández y F, Gómez-Reino . dieron mucha movilidad en el bando local aprovechándose de ella los artilleros iguaiadinos. Ficha técnica. A las órdenes de F. OUé y A. Cano, el C.N. Igualada formó a J . Llenas en la puerta. A. Gassol, A. Morros ( 1 ) , A. Ramos ( 3 ) , A. Güabert (3), F. Gómez-Reino ( 1 ) , A. Duque, C. Subirana ( 5 ) , A. Compte, J . Fernández. ( 1 ) . Parciales: (0—2), (4—4), (5—3), (1—5). "aigualit" JOGUINES t DISFRESSES (O LA SOLUCIÓN cristales, fachadas, rótulos, MAS UMPIA moquetas, alfoiTtiras, primera liipioza de pisos, yceramicas. • 0 m p l e z a s da: Ja estem a Carnaval vitfifícsdos i "abriOantados d K marmoles. Tenim disfresses de tot i per a tots All i i si no 00 trolien dei vostre gost. os iio farem a mida. fmaiitats de nanamont •TíniT;¡--mii;i • INSTALACIONES DEPORTIVAS — SAUNAS Y GIMNASIOS. •o CHANDALS — CAMISETAS. Equipamientos para colegios. I CONSTRUCCIÓN DE PISCINAS "LLAVES MANO» PRODUCTOS QUÍMICOS Y ACCESORIOS PARA PISCINAS. •o co f. 803 5499 Soledad, 5 2 — IGUALADA — Tel. 8 0 4 0 7 0 1 . IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 ¿3 Karting de velocidad B Slahnn did Éli^ C o n f o r m e estaba p r e v i s i ó , el pasado día 2 4 d e e n e ro, c o n u n t i e m p o e s p l é n d i d o y la n i e v e e n c o n d i c i o nes i n m e j o r a b l e s , se c e l e b r ó en las pistas d e S o l d e u ( A n d o r r a ) , la ú l t i m a jornada d e l X V I I I c u r s i l l o d e esquí, org a n i z a d o p o r esta E n t i d a d y s e g u i d a m e n t e a la p r u e b a de slalom entre t o d o s los cursillistas, para d i s p u t a r el •'Trofeo Sebastià C a m i n s " , Se facilita a c o n t i n u a c i ó n la clasificación definitiva, masculina y f e m e n i n a , con indicación d e l t r o f e o conced i d o a los cursillistas-debutantes m e j o r clasificados. Masculins 1 : — X a v i e r Botet 16.00 2 . - — J o s e p Burgos 16.20 3 . - T - M i q u e l Farré 17.00 4 . — A n t o n i Esteve 17.80 5 . — ' J o s e p Pons 17.80 6 . — David Gabaldón 1 8 . 2 0 trofeu "Sebastià Camins" 7 . — J . Cortadellas Í8.40 8 . — Josep Parera 18.60 9 . — Jordi Corrons 18.80 1 0 . — J a u m e Torras : 1 9 . 0 0 1 1 . — Josep G i b e r t 19.00 12.— D a v i d Batal la 19.00' 13.14.15.Í6.17.18.19.20. 21.- - J o s e p M a . Sala 1 9 . 2 0 - X . Somacarrera 1 9 . 4 0 20.00 - D. M o n c u n i l l - R. Cortadellas 2 0 . 4 0 Tomas P o r r e d ó n - C. D o m è n e c h — J o r d i Trias - J. Puiggròs — E. M o n c u n i l l 20.70 21.00 21.00 23.40 45.00 Femenins Cortadellas 1 5 . 0 0 1 . — Ma. M e r c è Corrons 1 5 . 0 0 2.— 16.00 Eulàlia G i b e r t 3. M e r i t x e l l Botet 1 9 . 4 0 4. 19.60 5 . — Pilar Esteve 19.60 6 . — Teresa M a r s a l 2 0.00 C a r m e Esteve 7. 2 0.00 8.—- M. Amargós 20.40 9 . — - Joana Pons 10.- — Joana M o r e r a 2 0 . 6 0 20.80 T l . - — C a r m e Puig 12.- — A n a . M a . Solé 2 0 . 8 0 13. — C a r m e Gassó 2 1 . 0 0 14.- — A . Domènech 2 1 . 3 0 trofeu "Sebastià C a m i n s ' 21.80 15.¬ - Piedad Cañas 1 6 ¬ - A n n a Puiggròs 2 2 . 0 0 22.00 17.¬ - M a r í a Cortés J u d i t G u a r d i a 2 3.40 18.¬ 24.40 19.¬ - Lídia G e n e r 25.00 20.¬ - N . P u i g g r ò s 26.00 2 1 . ¬ - E. Fernandez L l u ï s a Paredes 2 9.20 22- Acabada la t e m p o r a d a 1981 d e k á r t i n g r d e v e j ò c i - , d a d e n c i r c u i t o , eL p i l o t o d e l M o t o C l u b I g u a l a d a , Genis M i r a s , ha q u e d a d o clasificad o como sub-campeón de Catalunya en Fórmula "K-2Í, o sea 2 5 0 c e , con c a m b i o Asiriiismo, Ramón Porta, O:ro p i l o t o d e M o t o C l u b Igualada ha q u e d a d o clasificado e n 3er. l u g a r en la m isma c a t e g o r í a . Mundillo atlédco En los C a m p e o n a t o s Provinciales d e Cross celebrados en V i c , Begoña Pérez, d e lá categoría cadete se clasificó en 5 ° posición. M a ñana d o m i n g o f o r m a r á con ía Selección d e Barcelona, q u e d i s p u t a r á la Fase de Sector del C a m p e o n a t o d e España, e n Santa C o l o m a d e Farnés. Participaron t a m b i é n , e n i n f a n t i l e s . Jacint García c o n 2 6 ° lugar y en c a d e t e s , Rog e r V i d a l el 6 3 ° p u e s t o y J o r d i Fernández Patino, el 90, Gronica d'excursionisme i alpinisme, • LA (Mil DEL TEMPS „ "1 que portàveu rellotge?" -algú v a preguntar,-.;- i 11 rçs-. . pongué: "En començar el viatge; dúiem u n rellotge intern.,. aquell rellotge que ens incita contínuament a, córrer p e r fer les coses que c a l fer c a d a dia, per no fer ta.rd, per tenir-ho tot llest a l'hora, per a complir religiosament les obligacions i horaris imposats en. l'agenda, i que, sortosament, al c a p d'unes quantes setmanes es v a a n a r a t u rant, flns que ens d e i x à lliures del tot; la Brigitte a c o n seguí deslliurar-se'n t o t just començar el viatge; m e n t r e ; que jo, vaig ser-ne el seu esclau e n c a r a un hon t e m p s ; . va ser llavors que, un cop alliberats d'aquest rellotge . intern, c o m e n ç à r e m a fruir del present i a-viure la vida-. de c a d a instant, sense l'angoixa del futur, ni l a r e c a n ç a del'passat." ; ' I m'adonava, m e n t r e acabava l a seva resposta, que alliò del rellotge e r a una g r a n veritat, i que per dissort,, també ens afectava a nosaltres. Potser no cal a n a r a donar "la volta al m ó n a m b motxilla" per a d o n a r - s e d'aquesta m a l u r a que c o n t a m i n a l'home modern (la, ^^€íssa, la tensió, córrer, au vlnga, que el futur t'espér-af), però sí és c e r t que, adonar-se que l a vida r a u eh c a d a Instant del present, d'una m a n e r a o d'una • aitr a, és una: gran troballa. Segurament, rexcurslonista dels: c a p s d e setmanaj, ànib el seu c a m i n a r tranquil i tafaner, o inclus neguitós esquiador de pista que s'abandóhà' ahïb" delerí-aís 'píaéírsde c a d a descens, fugint de les teiísiohs del món dé c a d a dia, h a n descobert, d'una manera, : gairebé Incohsci·eht,;: la placidesa i l a felicitat de viure aquells instants i'óbli<^. dar-se del que no pertany al present. —oOo— CAMPANYA CONTRA LA FAM APORTACIÓ IGUALADINA DES DEL 1974: CINC m L I O N S A més de l'aportació al pla general de la Campanya, Igualada ha finançat. T R E S ESCOLES (Rwanda) UN TALLER DE FUSTERIA (Rwanda) UN GENERADOR ELECTRIC (Rwanda) AMPLIACCIO D'UN HOSPITAL (Txad) AMPLIACIÓ D'UN HOSPITAL (índia) ESCOLA DE FORMACiO AGRÍCOLA I E L SEU MANTENIMENT DURANT UN ANY (Senegal) CINC POUS P E R ASSEGURAR AIGUA POTABLE (Colòmbia). CINC FUMIGACIONS PER EVITAR E L PALUDISME (Colòmbia) MATERIAL DE LABORATORI I SANITARI (Colòmbia) ESCOLES RURALS I CASES DE P I ^ M O C I O SOCIAL (Colòmbia). Aquests objectius s'han dut a terme a cura de missioners igualadins qué han acusat rebut dels diners i han tramès fotografies de les obres realitzades. CAMPANYA 1983 - GUATEiVLALA - OBRES ASSISTENCIALS I SOCIALS que regeix la missionera igualadina Dolors Oliva a GUATEMALA. Dia 6 de febrer a dos quarts de set de la tarda, al Casal: inauguració de l'exposició dels quadres que han ofert desinteressadament a favor de la campanya un grup d'artistes igualadins. Conferència del Sr. Josep Castelltort i Riba sobre el projecte de l'ONU que demana als Estats l'aportació del 0'7 per oent del seu P.N.B. per als pobles subdesenvolupats. Dia 10 a les 8 de la tarda, al Casal: Missa. A les 9, Sopar Simbòlic. Dia 14. Les esglésies de la ciutat faran la col·lecta a favor de la Campanya. CAMPANYA DEL 1981: 1.199.724 Ptas. CAMPANYA DEL 1982 ??????? En los controles c e l e b r a dos en las pistas d e la C i u d a d Universitaria d e Bar'c e l o n a , el pasado d o m i n g o la atleta j u v e n i l C a r m e Escucha g a n ó la serie en q u e participó, 60 m. Vallas, marcando 9'6 y Paquita Pérez g a n ó t a m b i é n su serie d e 1.500 m. lisos con 5'04. A m b a s atletas han c o n s e g u i d o las marcas mínimas r e q u e r i d a s para d i s p u tar el C a m p e o n a t o d e España Pista Cubierta a celebrar p r ó x i m a m e n t e en San Sebasfián. M e r c ó A l o n s o , d e la categoría j u n i o r , g a n ó en l o n g i t u d y participaron María Lluïsa Santamaría, Josep Brunet,,; J o a q u i m Reyes y Ramón Fernández. Hom s'adona que e! temps és com els peixos: com més fort els vols agafar, a m b més força e t fugen. I ^i no, de quin trascendent m o m e n t —^meravellosa immobilitat d'aquest present— deu fruir aquesta família d a v a n t la llar de foc? El seu instant de vida —la contemplació de les espurnes, del joc del foc que es b a r r e j a a m b el dels pensaments de cadSiScú, el somni confiat de l'infant, i el caliu que els aplega— s'ha immobilitzat en aquest dibuix ma^ gistral d'Opisso, de l a m a t e i x a m a n e r a que es deuria immobilitzar en ells. Si arribéssim a saber prescindir d'aquest rellotge intern que ens empenteja del present, quina meravellosa excursió no seria l a vida? AGENDA — Curs d'Esqul de Muntanya: 13 de febrer, trobada al Refugi R o s t a de Salardú (Vall d'Aran) a les 7 de la t a r d a ; es p a r l a r à de les allaus, a c à r r e c d'Antoni Vilaseca. L'endemà, sortida de pràctiques per la regió. — S'està ixreparant un curs de Geografia del qual en donarem ben aviat les dades. Promet d'ésser molt interessant. MMR (O •O I Es flOGessita REPRESENTANT Per a estudi fotogràfic. Tels. 803 15 37 - 803 65 06. Para Zarapza capital SE NECESITA Tejedor piara tricotosas y cireuláres. Buenas condiciones económicas. U a m a r al teléfono 976-415560. Ç3 •o ESPORTS IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Huekey sobre ptines En do$ tempradas ha llevado a la cúspide al actual ^ualada H. C. Scorpia loan Torra, un apasioDado dei liockev, jDveoii ignaladioo Su aspecto, a primera vista, es el de una persona enormemente sencilla, Inmiilde, cordial, aunque no excesivamente abierta al diálogo. Pero bajo esta apariencia de un ánimo st^egado, tranquilo, c a á , casi insignificante, no demasiado amante del ajetreo cotidiano, ni de los condicionamientos impuestos por la vida moderna, se esconde la figura de im hombre activo, luchador nato, incansable trabajador, con una personalidad muy d a r á y definida, autoritario cuando conviene, siempre responsable. Un igualadino que vive con absoluta entrega e intensa dedicación, su gran pasión, el hockey sobre patines, deporte en el que ya se inició a las 14 años, manteniéndose en activo hasta los 30. Ha pertenecido a los dos clubs más representativos de nuestra comarca, él Piera, durante 3 temporadas, y el Igualada H.C. Scorpia juvenil, el cual h a emprendido una progresión realmente meteòrica, desde su Uegada, convirtiéndose en imo de los conjuntos más potentes de la categoría y en cuna de jóvenes y prometedores valores que un día no muy lejano, constituyan la base del primer equipo. Ocupa, en la actualidad, el cargo de presidente de la parte deportiva de nuestro club. Sobre todo ello, y también sobre la extraordinaria campaña que está llevando a cabo el Igualada H.C. quisimos conversar con él, respondiéndonos muy amablemente a todas las preguntas. - Bien Joan, remontémomonos un poco en el tiempo; cuándo t u tomaste las riendasi del que entonces era Igualada H.C. "Optibel", ¿por qué esa decisión de dedicarte a las funciones de técnico, y precisamente en juveniles? - Bueno supongo que fue el gusanillo que siempre late en tu interior y que en todo momento te arrastra. Y o entendía que había cimiplido plenamente mi etapa como jugador en el Igualada, y cuando me propusieron el cargo, no dudé ni un momento en aceptar. Actualmente, ¿cómo contemplas el futuro? ¿Permanecerás definitivamente en el Igualada, o tienes aún alguna otra aspiración? - No, no. El Igualada H.C. h a sido todo para mi, y estaré siempre vinculado a él, de ima forma u otra. - Son correctas las actuales directrices seguidas por el Igualada H.C., en lo que concierne a sus equipo inferiores, para que en años venideros se convierta en la auténtica cantera que proporcione jugadores al primer equpio? - Estoy convencido de que sí. Es más, a mi modo de ver no se había prestado nunca tanta atención a la cantera. ' Este año ya se ha creado im infantü y sub-15, y está en proyecto la creación para la próxima temporada, de un cuadro sub-23, que es quizás el eslabón que falta de la cadena, para ir renovando adecuadamente el primer equipo. S e h a recuperado al juvenil, que atravesó, por determinadas circunsitancias, un período ciertamente delicado. En fin, yo me atrevo a afirmar que si se continúa practicando idéntica política, dentro de dos o tres años el Igualada H.C. estairá, en su mayor parte, integrado por jugadores nacidos y formados hockeísticamente, en Igualada. Lo cual constituirá toda una garantía, con vistas a la continuidad que queremos lograr. Los éxitos, entonces, se cosecharán por sí solos. - ¿Cuál es la r e p u e s t a del aficionado? ¿Responde suficientemente a vuestras necesidades, o podría aportar ima mayor ayuda. - No en la medida que desearíamos. Lo cierto es que hubo ima etapa muy concreta en la que el equipo, por los motivos que fueran, no obtuvo resultados totalmente satisfactorios y se cayó en tma fase de horas bajas, en la cual el púbüco no colaboró como esperaba- EN COMARRUGA junio a la playa Apartamentos 3 dormitorios, todo exterior, con parking en zona ajardinada, mínima entrada, resto hasta 13 años al 1 1 % , directo de constructor. Información: Tels.: (93) 258 98 30 y (977) 68 11 06. IJIij , 1 ! 1 m M'ml' artifice ÉÍ éxito • .•"'í^ílÉíft . mos. Ahora el equipo está pletórico, tanto de moral como de juego, y se está demostrando que la s e n ^ cional campaña realizada en la temporada pasada, no fue producto de la casuaüdad, confío en que los socios y simpatizantes sabrán reconocer el esfuerzo efectuado por los dirigentes de nuestro club. - ¿Cómo juzgas la trayectoria del Igualada H.C. Scorpia, desde el momento en que se te nombró como el máximo responsable técnico? - La considero muy pc«ítiva, si hacemos honor a las estadísticas. Cuando yo me hice cargo del equipo, que fue a media temporada, el Igxialada estaba clasificado en el penúltimo lugar de la tabla; por fortuna, conseguímos salvar la categoría. Y ai año siguiente, trabajando con intensidad, mosr trando imas' dosis de sacrificio encomiables, y con la absoluta colaboración de los jugadores que cumplieron al pie de la letra mis instrucciones, se consiguió tm mereeídísimo segimdo puesto, perdiendo únicamente en tres ocasiones, a lo largo de 24 encuentros. También nos clasificamos en segunda posición en el torneo juvenil de las "10 horas", celebrado en el VendrelL - Y ya, analizando esta temporada, ¿ c r e ^ que el Igualada H.C. Scorpia está en el lugar que le corresponde o podría ^ t a r mejor situado? - Bien, d e l » decir, en descarga nuestra, que de los cuatro pimtos que hemos perdido, tres de ellos: han sido por verdadera desgrar cia. E n Barcelona, ante el P. Manyanet, con tm hombre menos dtirante la mayor parte del choque, por expulsión directa de Vila, lle^ gamos al descanso con tm 2—5 a nuestro favor. E h el segundo tiempo, ya no pudimos resistir el fuerte rit- / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 24 mo y se perdió por 9—6. Y frente al S. Terrassa, aquí en Igualada, con el encuentro empatado a cinco tantos, a falta de medio minuto para el final, Caries es exptalsado, y precisamente en ese breve espacio de tiempo, encajamos el sexto gol y perdemos así tm punto vital. Ahora la cota que nos hemos fijado es la de no perder ningún encuentro más, para podemos clasiñcaar en el campeonato de Catalunya. Lo contrario, sería índiscutiblemente tma profunda decepción. - Hoy, en un partido trascendental, tenéis la oportunidad de devolverle la pelota al P. Manyanet. ¿Se remontarán esos trc» goles? - No tenemos otra alternativa, sino l a de intentar obtener tm margen favorar ble de cuatro tantos. Por eso, aprovechando tu pregimta, quisiera concienciar a los aficionados sobre la importancia de este encuentro e instarles a que acudan al Velódromo y animen incesantemente a nuestros jugadores. Una petición que rrateramos también nosotrosn y con carácter de urgencia, pues la victoria es primordial para las aspiracionies igualadinas. Recordemos que el partido se iniciará, a las 7 de la tarde de hoy sábado. - Y ya desde una óptica distinta, ¿cómo calificas la no menos brillante campaña del primer equipo? - Al iniciar la temporada, manifestamos que nos sentiríamos sobradamente satisfechos si conseguíamos; clasificaimos entre los seis primeros. No cabe duda de que la clasificación actual, rebasa cualquier tipo de previsiones, y por todo ello esta- mos muy esperanzados de cara al futuro^ Y quisiera añadir, y no es petulacia por mi parte, que san la importante ausencia de Canet, el Igualada estaría aún más arriba. - Y a para finalizar, ¿crees que la próxima temporada, teniendo en cuenta él sensacional resultado dado por este jovencísinio primer eqitípo, se podría clasificar para el ascenso a la Dividan de Honor, o es aún una utopía? - Por ganas no va a quedar, pero tenemos que ser realistas y no pecar de un exceso de trluníalismo. Nuestro objetivo este año era, con medio conjtmto renovado y nuevo entrenador, mantenerse dignametne en Primera División. Conseguido esto, nos proponemos ir mejorando paulatinamente el cuadro de.jugadores y, si se llegase a plantear la posibilidad de ascender, la afrontaríamos como tma empresa más, pero en caso de no cuajar, no nos senti"ríamos en absoluto fracar sados. Ambición y arrestos no parecen faltarle a Torra. Es el d i m a optimista y excelente que domina entre los miembros de fôta dinámica y emprendedora junta directiva. ¡Enhorabuena y que dure! Juveniles Campeonato provincial 3 - 9 : SE C U M P L I Ó EL EXPEDIENTE Igualada H.C. (inf.) 1 Encuentro d e p u r o t r á m i te para el Igualada H. C. Scorpia, q u e d o m i n ó plácid a m e n t e la s i t u a c i ó n , consig u i e n d o esta clara v i c t o r i a , q u e sin e m b a r g o n o se f r a g u ó hasta b i e n entrada la segunda mitad. Será el p r ó x i m o s á b a d o , c u a n d o nuestros j u v e n i l e s d e b e r á n dar la real m e d i d a d e sus p o s i b i l i d a d e s , bat i e n d o al P. M a ñ a n e t en u n p a r t i d o trascendental p a r a las aspiraciones igualadinas. Los g o l e a d o r e s i g u a i a d i nos f u e r o n : Caries (5), Bausili (2), C a r b o n e l l y Sala. El Igualada H.C. Scorpia p r e s e n t ó : Esquerra ( M o r e no), V í l a , Sala, Caries, Bausili, C a r b o n e l l y M o n c l ú s . Otros resultados C a m p e o n a t o provincjial Igualada H.C. (sub. 15), 5 V i l a n o v a i la G e l t r ú , 5 J . Ma. ARMENGOL Mañana, el líder Comprometido choque el que mañana, a las 12'30 horas, deberá disputar el Igualada H.C. frente al líder de la liga, el Ripoll. Sant Pere d e Ribes, 1 Igualada H.C. I n t i m a , 2 Taradell, 0 Encuentro e n el q u e nuestras f é m i n a s l l e v a r o n s i e m p r e la i n i c i a t i v a , s u p e r a n d o a un rival con el cual estaba e m p a r e j a d o e n la t a b l a clasificatoria. El resultado p u d o ser más a m p l i o , si c o n s i d e ramos q u e nuestras j u g a d o ras n o t u v i e r o n excesiva f o r t u n a a n t e el p o r t a l c o n trario. (O •O 1 Benjamines Ç3 Jesús M a r í a , O Monjos, O Alevines Jesús M a r í a , 2 V i l a n o v a i la G e l t r ú , 9 •o PASSATEMPS çxaniílfiese En este instructivo pasatiempo puede Vd. compulsar sus conocimientos o los de sus amigos, tapando previamente ía. respuesta. — ¿Sabe c u á n d o se e s t a bleció en I g u a l a d a la primera sucursal de la Caja de P e n siones- p a r a l a Vejez y de Ahorros? * El. día 4 de mayo de 1909. —- "No saber de la misa l a media" se dice para signific a r qué se igiiora. u n a cosa o ño se puede d a r , r a z ó n de 'ella: ¿Cuál és sil origen? •'-}:* Parece posible que son este dicho se aludiese a los clérigos ignorantes d¡e hace tres o cuatro siglos a los que en Castilla se llamaban despectivamente de "misa y olla" y que no sabían de la misa la media. \. * . . — ¿Qué quiere significarse en c a t a l á n con la expresión ",fer l a gara-gara"? * "Tractar afalacs". IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA Gs det! inanants del bon estalviador de gasoUoa El centre d'Estudis de l'Energia i Campsa h a n fet públi2 un , fulletó: a d r e ç a t als autcmobilistes,. en el qual donen una sèrie de consells per a evitar el malbarata^ m-2nt del combustible, amb el títol La gasolina és or, no la llenceu. En la presentació del fulletó s'indica que l'any 1978 els espanyols van g a s t a r el IC per c e n t més de gaso'ina que l'any 1S77, m e n t r e que altres països com Alemanya i França van gastar-ne menys o mantingueren els seus consums a nivells similars. Per estalviar gasolina el fulletó dóna els "Deu m a n a m e n t s del conductor responsable": 1. Conduïu a velocitat m o d e r a d a i constant. ' ~ ¿ E n poesía a qué se llaman versos de arte mayor y versos de arte- menor? * Versos de arte mayor los que tienen más de ocho sílabas: eneasílabo, decasílabo, endecasílabo, dodecasílabo, alejandríno. Versos de arte menor los que tienen menos de nueve sílabas: bisílabo, ¿¡risílabo, tetrasílabo, penta¬ sílabo, exasíldbo, heptasílabo y octosílabo. * — ¿Qué propiedades t e r a péuticas se atribuyen a l a zanahoria? * Reconstitutivo de la sangre, antianémico, antidierrei. co. Purifica y fluidifica la bilis y es de gran valor en todas las afecciones del hígado y la vesícula biliar. Contiene sodio, calcio, magnesio, potasio, vitaminas A, È y C y azúcar natural de asimilación directa. Es un regenerador de toda las células y rejuveTiecedor de los tejidos. * S ^ 5 < DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 í l S 6. Dueu t a n c a d e s les finestres quan circuleu a a l t a velocitat,, així evitareu la r e sistència de l'aire. 7. No empreu l'aire c o n dicionat si no és absolutam e n t imprescindible. 3. Quan triegueu el tacte, no accelereu. con- 9. No "passeu de revolucions" el motor del vostre cotxe. 10. No abuseu de l a , b a c a del cotxe. 25 9 MOTS ENCREUATS 2. Eviteu les engegades làpides i les frenades sobtades. 3. Utilitzeu menys el peu dret —acceleraciOnsi, frenades, etc. 4. Apagueu el motor en les parades prolongades. 5. No escalfeu el motor amb el cotxe p a r a t . úm. 474 P E R A . B R U M E T HORITZONTALS 1 . — F e r t i l i t z a c i ó d ' u n a flor p e l seu p r o p i p o l l e n . 2 . — Consonants. Bastó a m b q u è el d i r e c t o r d'una o r q u e s t r a marca el c o m p à s als e x é c u t a n t s . 3 . — Rec i p i e n t on cauen els raïms esclafats quan fan vi. T r a n q u i l i c o n f i a t . 4 . — A l'inrevés, f r u i t d e l'esbarzer. D i t dels ulls, m i r a d a , f i x a t s en u n o b j e c t e . 5 . — Peu c o m p o s t d e d u e s síl·labes, la prinnera b r e u . i la segona llarga. Consonant. Consonant. 6 . - — V e u del c o r b . Repetit, f r u i t d e l cocoter. Gos. 7. Símbol d e l i o d e . A l ' i n r e v é s , maliciosos, astuts. 8 . — AAil. A n i r i a o a r r i b a r i a cap a la p a r t d ' e n ç à . cents c i n q u a n t a . A l'inrevés, 9 . : — Cinc- oli sulfurós obtingut per d e s t i l · l a c i ó d'unai roca b i t u m i n o s a , u t i l i t z a t p e r Repari vostè mateix el seu vehicle de plaure- amb * n 1 / g u a r i r malalties cutànies. VERTICALS 1.— Forma d e vers o altra cosa, relativa al p o e - ta A l c e u . M i l cinc-cents. 2 . — D i t d ' u n préstec, i n terès, etc., en q u è h i ha usura. C i n q u a n t a . 3 . — C o n - amb eines adequades i l'assessorament de personal especialitzat en sonants. Riu d ' E s p a n y a . 5 . — F l u i d a e r i f o r m e . A l'inrevés, en castellà. assenvalada. Autoreparacions FREIXAS G r a m i n i a a u e serveix acció principalment per a l i m e n t dels a n i m a l s . 7 . — Crit d e l b o u . Consonants. 8 . — A l ' i n r e v é s , n o m d e d i f e r e n t s focs d e cartes. M o s q u i t . 9 . — Riu d e Suïssa. M a i . •J9V Carrer de Sant Martí de Sesgueioles, 25 Telèfon 803 72 02 IGUALADA Calcedonia llistada d e d i f e r e n t s colors per a f e r c a m a f e u s . 6 . — A l ' i n r e v é s , -•6 -'9 "in+l — " 8 ' l ' è l è i 'OUPE 'SPQ '^If^D '^fBnw ' •/ -jpjQ S1VDI11I3A •Pm LA —"Ó ' e i J p u i A "W — ' 8 -WnjJls "I —"Z 'BD •03 -EO -—-9 - f i -sqLugi —-Ç -.JY •]/\I0JB — > 'joñ - 9 5 -dn^ — • £ •B4n|eg "S'i — z •BiLueSoinv - — ' L SWINOZIIHOH Dr. J. A. ÜRBIETA TOCOGINEGOLOGIA PLANIFICACIÓN FAMILIAR Horas convenidas. Martes (tarde). Jueves (mañana). San Jorge 3, 1.°. (O (i T^lf. 777 23 75. 3 r — ¿Quién inventó la c r e mallera? •o * El científico norteamericano W. L. Judson en 1893. co X i— co * I — Adivinanza: Las naves con que Colón descubriera el NuevO' Mundo ya sabC' que fueron tres... (La respuesta en un segundoi). * La Niña, La Pinta Santa María. Recopilación: X y la . .. IKAS co co (U •o co RÀDIO I TELEVISIÓ 15'00 Noticias. 15'30 Fútbol en acción: "SuilO'CO Esquí. Campeonato del za". Mundo desde Haus (Austria). 16'C0 P r i m e r a sesión: "Los Slalom damas. aventureros de la. noche" (1955'. lí'OO Pista libre: Actividades Director: Fritz Lang. I n t é r p r e .Grupo Vídeo Ayuntamiento de tes: . Stewart Granger, J o h n ¡Madirid; Baliamontes enseña los " WMteley, George Sanders, Visecretos ed l a bicicleta; ¿Qué es veea Lándfors. I n g l a t e r r a 1770: l á adolescencia?; Como se hizo en el Condado de Devonshire, "El Imperio c o n t r a a t a c a " . un m u c h a c h o huérfano vive b a ; 13'00 Esquí. Campeonato del j o la tutela legal de un eleganMundo. Segunda m a n g a slalom te y refinado caballero, a r q u e damas. tipo de las virtudes del auténti14'C0 Sedes del Mundial 82: co "gentleman" británico. El Zara.go!za. m u c h a c h o un d í a descubre, a c c i 14*30 Revista d e toros. dentalmenite, que su Irrepro- SÁBADO, 6 Primer programa AIRES IGUALADINS Sempre ens h a a g r a d a t d e i x a r c o n s t a n c i a de les coses i els fets que h a n sigut noticia a l a pancalleta de T V r e ferides a la nostra ciutat, per insigniflcants que s e m blessin. Avui tornem a fer r e i e r è n c i a d'un parell d e p e tites aparicions vistes dijous al migdia en l a programació de M i r a m a r . U n a d'elles, l a primera, fou u n a d e les fotografies que T V E m o s t r a a tall d'espera d'un p r o g r a m a a l'altre. E r a u n a vista igualadina — j a e r a h o r a ! — e n la' quai es m o s t r a v a als telespectadors el claustre de'ls P a r e s Escolapis, ben fotogènic p e r cert. L'altra, encaixa que p r o duïda a Barcelona, e r a la presència en u n a enquesta r e ferida a l a v a g a de m e s t r e s del m a t e i x dijous, d e l a p r o fessora igualadina resident a la c i u t a t conital Carola R i baudí. S e r a n minúcies, si voleu, però e n plau reflectir-les, n o lis sembla? "DIÁLOGOS DE MATRIMONIO" L a programación n o c t u r n a de xos lunes en UJíJP. e s t á sadendo bastante redonda, h a s t a el punto de h a c e r u n a seria compe>.encia — y a lo dijimos— a l espacio concurso "Gol... y al Mundial 82". E s t a programación la forman, como ustedes saben, loe "Terrores favoritos" de Ibáñez Serrador (que algxmas veces de terror tienen m u y poco) y l a serie e s c r i t a por el a u t o r teatral S a n t i a g o Moneada y realizada por Cayetano L u c a de T e n a , "Diálogos de m a trimonio". Moneada, que h a sido uno de los autores casi exclusivos de Jesús Puente, intérprete de l a serie c o n j u n t a m e n t e con M a r í a Lxiisa S a n J o s é , sabe m a n e j a r el oficio bastante bien pov lO que hemos visto e n los primeros guiones emitidos. Claro que el t e m a matrimonial, incluida suegra, d a tela p a r a r a t o ; y si quienes i n t e r p r e t a n el juego escénico s o n actores t a n calificados c o m o la c i t a d a pareja, a d e m á s de M a n C a r m e n Prendes, es de c r e e r que Moneada debe tener m u y allanado el camino p a r a p e r g e ñ a r o haber pergeñado los guiones r e s t a n t e s ( h a s t a 26) con la suficiente destreza p a r a que el público los vaya siguiendo. "Diálogos de matrimonio", aunque e n algunos momentos p a r e z c a insustancial, en el fondo n o lo es. L o que ocurre a e s a p a r e j a viene a reflejar lo que también sucede a o t r a s mucha® p a r e j a s e n l a vida real. Y como que c a d a asunto está t r a t a d o c o n aire d!e comedia, sin dramatismos, es por lo que mío se permite, por a h o r a , darle el visito bueno. TELERECORTES — A los responsables de l a p r o g r a m a c i ó n televisiva debe haberles llegado un m o n t ó n de "sugerencias" como la que hicimos desde aquí h a c e m u y poco respecto a su p r o g r a m a de los miércoles en U B J " . "Realizado por..." del que no se anunciaba el título a emitir. P a r e c e que nos hecho c a s o y p a r a el miércoles próximo y a sabemos que va a ofrecerse u n episodio de l a serie "Curro Jiménez". 'Eso e s t á mejor. — 1 De l a colección de películas que podrán visionarse este ñn de s e m a n a , todas ellas m u y aceptables, d e s t a c a mos en primer l u g a r "Mi querida señorita", p r o g r a m a d a p a r a e s t a noche, c o n guión y dirección de J a i m e de A r m i ñ á n y con u n a sobresaliente interpretación de J o s é Luis López Vázquez en u n papel femenino. Sí, n o lo hemos dicho mal, femenino. E s u n a experiencia que dio resultado y que merece l a p e n a ver. O t r o titulo a subrayar es el que i r á m a ñ a n a por la tarde, "Enviado especial", firmado ix>r el célebre Alfred Hitchcock e interpretado por un destacado c u a d r o de actores de los años c u a r e n t a , como Joel McCrea, L a r a i n e Day, Herbert Marshall, George S a n ders y Edmund Gwenn. CANAL CERO IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA chable tutor es, por o t r a parte, el jefe de u n a bien organizada b a n d a de contrabandistas. E n esta faceta, l a personalidad' del distinguido gentilhombre se t r a n s f o r m a en l a de un desenfadado y audaz aventurero. : 17'40 Dibujos animados. 17'55 E r a s e u n a vez el espacio. 18'30 P a t i n a j e artístico. C a m peonato d e E u r o p a desde Lyon. Pruebas damas. 19'30 Bla, bla, bla. 20'00 L a s tribulaciones del J u e z Franklin. 20'30 Chariot: "El campeón". 21'00 Noticias. 21'20 Informe semanal. 22*30 Sábado cine: "Mi querida sieñorita". (1971). Director: J a i m e de ArmLñán. Intéipretes: J o s é Luis López Vázquez, Julieta Serrano, Mónica Randall, Antonio Ferrandis, Lola Gaos. En u n a tranquila capital de provincia, Adela, u n a m a d u r a solterona c u y a h o m b r u n a a p a riencia es bien conocida y c o m e n t a d a por sus vecinos, vive ^ l a c o n l a única compañía de su joven sirvienta. E s t a l a a b a n d o n a a c a u s a de un t r a t o p a t e r nalteta y dominante. E n esta situación, Adela, a solas con su íntima tragedia, t o m a u n a d e sesperada decisión. 00'05 Ultimas noticias. Segundo programa 14*00 M i r a m a r . 14*15 E l Castell dels T r e s D r a gons. Concurso. 14*55 B a r c e l o n a TVE. 15*30 Diario de Viaje de An^ dré Malroux. 16'25 Spiderman: "El rinoceronte de oro" y "Ejecución p a r a un crimen". 16*50 Cine cómico. 17'00 Rugby: Gales-Francia, desde Cardlff. 18*30 Premios internacionales de teatro. 19*00 Polideportivo. 20*00 Estrenos T V : "Los fugitivos" (1973). Intérpretes: Dorot h y McGuire, V a n Williams. Un adolescente recluido en un orfelinato huye u n día de la institución, decidido a reunirse con su padre, a quien supone viviendo e n S a n Diego, en l a c o s t a de California. Casi al mismo t i e m po, un leopardo hembra, nacido en cautividad, escapa también de l a reserva d e S a n Diego. 21*30 Documental. 22*55 T e a t r o Real. Orquesta y Coros de RTVE. Obras de B r a h m s i Sibelius. 24'00 Despedida y cierre. DOMINGO, 7 Primer programa 10*00 Hablamos. 10'30 S a n t a Misia. 11*30 Gente joven. 12*30 l l e m p o y m a r c a . C a m peonato del Mundo de Esquí. SE / DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 26 CONCURSO DE PREMIOS EXTRAORDINARIOS Desde el pasado lunes, se h a iniciado a través de nuestra Emisora, un concurso especialmente destinado a los oyentes de Igualada y c o m a r c a , c o n importantes premios. Mensualmente, se sortea un a p a r a t o TV-Radioreceptor, y e n el m e s de jimio e n que finalizará el p r o g r a m a , dos vldeo-cassetes y un c o c h e PANDA. Sin duda alguna estos premios son los m á s importantes repartidos en l a historia de l a r a d i o igualadina, y además con el aliciente de que el concurso está t o t a l m e n t e c e n t r a d o e n l a audiencia local. EL DEPORTE ESTA AQUÍ... CON DOS INTERESANTES ENCUENTROS Los oyentes dei espacio "El Deporte está aquí..." tend r á n m a ñ a n a , a p a r t i r de las 16*15, Infoirmacióin e n directo de dos encuentros realmente interesantes p a r a los oyentes iguaiadinos-: el Valencia-Real Madrid y el S a n tander-Barcelona. P r i m e r a y segunda m a n g a de sla'om caballeros. 14'00 Sport Billy: "El g r a n h o yo de Tejas". 14'30 Deportivo. 15*00 Noticias. 15*30 L a P a n t e r a Rosa: "1005: Noche de insomnio". 16*00 Verano azul: "Algo se muere e n el alma". E l viejo pescador c a e enfermo pero se r e siste a ingresar en el hospital, aunque t e r m i n a cediendo ante los razonamientos de J u l i a . Pese a que los chicos de l a pandilla están i>endientes de él y le anim a n c o n su visita, a los pocos días abandona por su c u e n t a el c e n t r o p a r a continuar pintando su barco. Sin embargo, la m u e r te le sorprende a n t e s de c o n cluir l a t a r e a . Los chicos, vivam e n t e impresionados, a c o m p a ñ a n sus restos al cementerio. 17*00 E l mundo m á g i c o de Doug Henning. 18'00 Sesión de t a r d e : "Enviado especial" (1940). Director: Alfred Hitchcock. Intérpretes: Joel McCrea, L a r a i n e Day, Herbert Marshall, George Sanders, Edmund Gwen. Un periodista americano llega a I n g l a t e r r a p a ra llevar a c a b o su t r a b a j o de corresponsal e n l a capital brit á n i c a . Allí es testigo casual de un asesinato y del secuestro de u n diplomático. Atrapado c o n tra su voluntad en medio de los acontecimientos h a b r á de luc h a r por su vida dentro del complejo y mortífero mundo del espionaje internacional. 20*00 Avance deportivo. 20'05 Documental: "El t e r c e r milenio. Un futuro a medida". 21'00 Noticias. 21*15 P r ó x i m a m e n t e . I n f o r m a ción de l a programación de TV e n l a P r i m e r a Cadena. 21*30 Los libros: "Ë1 Jayón", de C o n c h a Espina. Intérpretesi: C a r m e n de la Maza, Víctor Val- VENDE LOCAL Apto para cualquier clase de n^ocio Altura 4 metros. Situado a 100 metros del Mercado. Razón: Teléfonos: 803 12 49, de lunes a viernes 804 28 50 sábados o festivos. verde, T e r e s a del Río, C a r m e n Rossi. Andrés, campesino de im pueblo del norte de E s p a ñ a , abandona a su novia p a r a c a r sanse con o t r a mujer. Cuando el matrimonio tiene su primer hijo, a p a r e c e e n l a p u e r t a de su c a s a otro niño recién nacido, abandonado, "El Jayón". 22*30 Deportivo. Los partidos de l a jornada. 23*45 Despedida y cierre. Segundo programa 14*00 M i r a m a r . 14*15 E l m ó n e n c a t a l à . 14*55 P a t i n a j e artístico. E x h i biciones y clausura del Campeon a t o de Europa, desde Lyon. 19'00 Musical express. 20*00 Fútbol. E n c u e n t r o en E s paña. 21*00 Producción española. 22*00 L a r g o m e t r a j e : "Sed de m a l " (1958). Director: Orson Welles. I n t e r p r e t e s : Charlton Heston, Orson Welles, J a n e t Leigh, Marlene Dietrich, Akim Tamiroff, Zsa Zsa Gabor. E n Los Robles, pequeña localidad a m e r i c a n a fronteriza con México, un importante h o m b r e de negocios m u e r e al ser, d i n a m i t a do su coche. H a sido testigo c i r cunstancial el comisario Vargas, alto jefe de la policía m e j i c a n a que pasa en Los Robles su luna de miel. E l a t e n t a d o h a o c u r r i do e n el lado americano de la frontera y e n t r a en l a jurisdicción del prestigioso capitán Quinland, quien no tolera l a intervención de Vargas. 23*45 Despedida y cierre. LUNES, 8 Primer programa 13*30 Esportiu. 14*00 Trobada. Revista de a c tualidad diaria. 14*25 Miramar. Informativo. 15*00 Telediario. 15*35 E n tiempo de sobremesa. 16*05- L a plantación BeulaJh. C u a r t o episodio. 17*00 T o t i més. Actividades e n Catalunya. 18*30 Avance informativo. 18*35 L a c o m e t a blanca. 19*00 E l libro gordo de Pétete. 19*02 Popeye. 19'30 M a t t y J e n n y . 20*00 Deporte p a r a todos. 20'30 Consumo ( L a bolsa y l a vida). 21*00 Telediario. 21*35 Gol... y al Mundial 82. Concurso. (O (i 3 •O co X i— m X I CD (3 CQ •o 01 ESPECTACLES 22'35 L a t i e r r a de l a g r a n promesa. Los campesinos llegan a la ciudad de Lodz por c e n t e nares. Son familias e n t e r a s que no tienen ñi un lugar donde c o bijarse'. L a mamo de obra es por lo t a n t o b a r a t a y discriminada. Los tres amigos no tienen escrúpulos a l a h o r a dfe pedir dinero prestado c o n el ñn de establecer su factoría. Según h a n podido enterarse el preciO' del algodón subirá b a s t a n t e e n pocos días. 23'35 u l t i m a s noticias'. Segundo programa 18'30 L'habitació del fons: "L'adolescència". IS'OO Música e n viu: "Trio Amargos". 19'35 Informatiu. 19'45 Redacción abierta. 20'0C. L a a b e j a Maya. Dibujos animados. 20'30 Alcores (Cioltural abierto). 21'00 Redacción abierta. 21'35 Diálogos de matrimonio: "Del amor, el matrimonio y o t r a s menudencias". 22'05 Mis ' terrores favoritos: "La Mosca" (1958). I n t é r p r e t e s : David Hedisoh, P a t r i c i a Owens, Vicent Prlce, Herbert Marshall. Un científico se e n c u e n t r a , t r a s largos años de trabajos, a punto de r e m a t a r un revolucionario experimento relacionado c o n la alteración de la materia. MARTES, 9 Primer programa 13'30 A r a : T a r r a g o n a . I n f o r mativo. 14'C0 Trobada. 14'25 Miramar. IS'OO Telediario. 15'35 E n tiempo de sobremesa. 16'C5 L a plantación Beulah. Quinto episodio. 17'00 Terenci a la fresca. IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA 17'30 Memoria popular. 18'30 Avance informativo. 18'35 L a cometa blanca. 19'C0 E l hbro gordo de P e t e - / e^ARTE-ERA tfe. 19'02 Dibujos animados. 19'30 Los payasos. Nuevas a v e n t u r a s de Gaby, Miliki y F o fito. 20'C0 Un mundo p a r a ellos. 20'30 Vivir c a d a día: "Como un canto redado". 21'C0 Telediario. 21'35 3C0 millones. 22'40 Dallas: "Qué h a pasado con J o h n Ewing II". El hijo de Suie EUen sigue e n l a incubador a y los miembros de la familia le visitan asiduamente, excepto su madre. E s t a sigue e n su estado de postración e indiferencia y son estériles los esfueraos de J . R . y de la familia ©ntera p a r a sacarla de esa situación. Cliff B a r n e s sigue con sus p r e tensiones de unirse a Sue y quedarse con el niño. 23'35 Ultimas noticias. Segundo programa 18'30 L a Cucafera. 19'C0 Obrir debat: "La societ a t i el pres". 19'35 Informatiu. 19'45> Redacción abierta. 20'CC E l c a r r o de la farsa. 20'35 Animales en acción. 21'00 Esto se hunde: "Llega un nuevo huésped". 21'30 Redacción abierta. 21*35 R a m ó n y Cajal. Segundo capítulo. Cajal estudia y a medicina en Zaragoza. Su situación es algo especial; en c u a n t o a su padre, aquel tenaz barbero, luebo ministrante y por ñ n médico, ha llegado a ser hoy encargado de las clases de disección de la F a c u l t a d aragonesa. 22'30 Redacción abierta. 22'35 L a víspera de nuestro tiempo. Programas para los días 6 al 8 de febrero de 1982. CINE KÜRSAl Sábado sesión continua des^ de las 6. Domingo sesión continua desde las 4 tarde. CANNONBALL, sábado 6 y 9'35, domingo 5'55 y 9'30. LILI MARLEN sábado 7'40 y 11'20, domingo 4, 7'35 y 11'05. Mayores 16 años. SAION ROSA Sábado tarde 6 y noche 9'40. Domingo tarde 5 y noche 9'20. ROCKY CARAMBOLA, sábado 6 y 9'40, domingo 5 y 9'20. STAR CRASH, CHOQUE DE GALAXIAS, sábado 7'35 y 11'20, domingo 6'45 y ll'lO. Todos los públicos. las 4'15 tarde. PATRIZIA (clasificada " S " ) sábado y lunes 6'15 y 9'45. domingo 5'30 y 9'05. CANÍBAL FEROZ (clasificar da " S " ) , sábado y lunes 8'05 y 11'35, domingo 4, 7'35 y 11. Mayores 18 años. DISSABTE, 6 DE FEBRER DE 1982 27 m Vilanova del Cami Sala Especial Sábado sesión continua desde las 6. Domingo continua desde las 4. LO BLANCO, LO ROJO Y LO NEGRO, sábado 6 y 9'20, domingo 5'40 y 9'15. ORGASMO CALIENin (clasificada " S " ) , sábado 7'40 y 10'55, domingo 4, 7'20 y 10'50. Mayores 18 años. ROVÏ ONEMA Vilanova del Camí Sábado y domingo sesión continua desde las 4. Domingo matinal a las ll'SO. TARZAN Y LA CAZADORA, 5'50 y 9'15. LA 2.» GUERRA DE LOS NIÑOS, 4, 7'25 y 10'50. Todos los públicos. Se sortearán 10 viajes a Disneylandia y otros regalos. OCASIÓN Vendo Ford Taimus 2.300 S. Estrenado en diciembre 1980. Impecable, con radio-cassette Blaupunt (modelo viene) 30.000 kms. Ref. ARMO S.A. Tels. 803 11 97 y 804 32 51. Dr. lOSE LUIS TEIXIDÓ PABON ATENEC IGCAIADI OCDUSTA One familiar Domingo sesión continua desde las 5 tarde. STAR CRASH, CHOQUE DE GALAXIAS:, 5 y 8'15. ROCKY CARAMBOLA, 6'45. Todos los públicos. LENTES DE CONTACTO Plaza de España, 9, entio. 1. Para reservar hora de visita, llamar al Ti. 803 17 55. CINE TARRAGONA Sala spécial Sábado y lunes sesión continua desde las 6'15 tarde. Domingo continua desde CASINO FOMENT D'IGUAIADA Convocatòria d'Asabloa ÍGeoeral M a r i a de Socis ESTUDI DE DANSA I EXPRESSIÓ Tindrà lloc al Local Social el dia 12 de febrer de 1981. Amb motiu de la molt bona acollida que ha tingut el 1er. curs de Es convoca per a 2 / 4 de 8 del vespre en primera convocatòria (si hi hagués ia majoria simple de socis). Si no hi hagués aquesta majoria se celebrarà en segona convocatòria mitja hora més tard (a les 8) sense tenir en compte el nombre d'assistents. CLAQUÉ De nou s'obre matrícula per a principiants. Les classes es donaran els divendres a les 8 de la tarda a partir del dia 5 de febrer. Per a inscripció, Esquiladors 33, baixos, dies feiners de 6 a 9 de la tarda (places limitades). (Les classes de 1er. nivell, es mantenen a la mateixa hora i dia). ORDRE DEl DIA Ir. 2n. 3r. 4t. APROVACIÓ DE L'ACTA ANTERIOR ESTAT DE COMPTES REALITZACIONS I PROJECTES FUTURS PRECS I PREGUNTES (O (i 3 •O en Auto Balmes, S.A. _, , . • , El CDciíe mas segoro dei oiundo fl Gas-oil 0 Gasolina CTRA. MANRESA, 5 ">'""^- IGUALADA. Servicio propia por la Asistencia Técnica m X i— m X I CD (3 es •a mm D E FIN COL·LABOREM EN LA U K i L n . v . * ^ D E ^OVS L·LOCS D E T R E B A L L La CAIXA D*ESTALVIS DEL PENEDÈS hafirmatun conveni amb rinstitut per a la Promoció Pública de THabitatge, a' fi de concedir durant l'any 19S% la quantitat de TRES-CENTS SET ?:'.:í?^:-:^ en préstecs especials a l'ONZE PER CENT a constructors i adquiridors de vivendes de Protecció acoUides al Pla Triennal 19Sim de suport a la construcció. O ñ c i s l (O (i 3 O •O co X i— co X I co c (3 co CQ Gdixa d'Estalvis del tenedfes (U •o co

"auto Sport Igualada" S`ha Presentat Ja A La Ciutat

Share

Rating

Date

Size

Views

Categories

Transcript

Select your language